De la tinta al digital

A tots ens ressona per una cosa o altra la revolta del maig del 68, les protestes iniciades per grups estudiantils contraris al capitalisme, la mobilització per part d’obrers, sindicat i partits, la gran vaga general i el terrabastall econòmic, polític i cultural que alertà Europa sencera.

D’aquí i en aquest precís moment en va néixer també una revolta gràfica fruit de la urgència expressiva de la revolució. El cartell va esdevenir l’única alternativa de comunicació lliure i ràpida davant dels mitjans de comunicació oficials aliats al sistema i silenciadors de la revolta (sona de fa poc, oi?).

Potser el moment més àlgid d’aquell grafisme subversiu va ser l’ocupació del Taller de l’Escola de Belles Arts de París, reanomenat Atelier Populaire (Taller Popular) i convertit en un taller obert al servei de la gràfica activista.

Dissenyats i impresos amb la urgència d’assaltar els carrers aquells cartells es caracteritzen per la simplicitat i contundència tant dels missatges com de les imatges que els componen, sobre qualsevol paper, a una tinta i directes: Crits de colors terrós sobre del gris asfalt. Ara just fa cinquanta anys d’aquells cartells, i per tristes curiositats del món avui són considerats objectes de culte i mercantilitzats per grans quantitats de diners dins del mateix sistema que reclamaven enderrocar.

Fa cinquanta anys es va intentar i hem decidit no deixar-ho d’intentar, per això retem tribut des del grafisme, hem agafat dos cartells emblemàtics la noia de “la beauté est dans la rue” tirant una llamborda i la massa de gent de la “universite populaire” per versionar el cartell de la FESC d’enguany sota de l’eslògan “D’aquelles llambordes, aquestes alternatives” tornant a la simplicitat i contundència que necessiten les revoltes. Ja ho deien, i ho seguim dient: La lluita continua.