“Amb aquest sistema energètic, el 99% de les persones sortim perdent econòmica, social i ambientalment”

Entrevista a Gaia D’Elia, membre d’Ecoserveis, que organitza una taula rodona en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2018. Ecoserveis forma part de la Xarxa per la Sobirania Energètica.

– Com definim la sobirania energètica?

La Xarxa per la sobirania energètica, espai on confluïm moltes i diverses entitats, defineix la sobirania energètica com “el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte a la generació, distribució i ús d’energia, de manera que aquestes decisions siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, sempre que no afectin negativament a tercers”.

– Per què no és sostenible el model energètic actual?

El model energètic actual aposta pel creixement continu en un planeta finit. El recurs principal d’aquest model segueixen sent els combustibles fòssils. Combustibles que no només generen greus impactes sobre el medi ambient – i com a conseqüència sobre les persones – sinó que també són a la base de molts conflictes internacionals. Un model dominat per elits que persegueixen l’acumulació de capital a costa de la reproducció de la vida. Un model que permet que hi hagi pobresa energètica, excloent famílies de l’accés a l’energia per a garantir una vida digna. En definitiva, un model patriarcal i injust social i ambientalment.

– A qui beneficia i a qui perjudica?

Els grans beneficiàris d’aquest model són les grans transnacionals energètiques, a casa nostra representades per l’Oligopoli (Endesa, Gas Natural avui Naturgy, Iberdrola, Viesgo i EDP) i els polítics que es beneficien de les innumerables portes giratòries.
En el gran grup de les perjudicades hi trobem les famílies que pateixen pobresa energètica, però també les perifèries, eternament oblidades per aquest sistema centralitzat, on els impactes sobre el territori es multipliquen i el servei no és l’adequat.
A nivell global, els pobles del món (en general del Sud Global) segueixen patint explotació i conflictes armats per tal de que puguem mantenir el sistema energètic privilegiat del Nord Global. En conclusió, amb aquest sistema energètic, el 99% sortim perdent, econòmica, social i, sobretot, ambientalment.

– Què proposa el nou model energètic?

El nou model energètic passa per posar la vida al centre, apostant per la generació energètica distribuïda i renovable, on les persones puguem decidir i aprendre de les limitacions de la terra que habitem, i per tant, també apostar per nous models de consum i d’usos energètics. Un nou model ecofeminista, on totes puguem mantenir vides dignes i en el que la tecnologia estigui al servei de les persones i el medi ambient. Un model que deixi de gestionar l’energia des d’una òptica mercantilista i patriarcal i aposti per la gestió pública i/o comunitària en la construcció dels bens comuns.

– Existeix un context legal i polític que afavoreixi la transició energètica a Catalunya?

El context legal és força complex i ve marcat per l’Estat Espanyol. A Catalunya comptem amb el Pacte Nacional per la Transició Energètica i la Llei contra el canvi climàtic adreçades a afavorir la transició energètica, però encara no n’estem veient els impactes. El que avança de mica en mica en la transformació del model és l’apoderament popular: la lluita pel dret a decidir sobre tots els aspectes de la nostra vida ha impulsat i enfortit molts projectes transformadors al territori, com Som Energia o Viure de l’Aire. Projectes on les persones son les protagonistes i on, cada cop més, tot esdevé en l’escala local. Una escala on ens calen més municipalismes valents per poder transformar aquest model energètic, des de la generació fins als usos energètics, passant per la distribució.

– Sense ecofeminisme no hi ha sobirania energètica. Aquesta és una de les premisses de la Xarxa per la Sobirania Energètica. Com es relacionen els dos conceptes?

L’actual model energètic, peça clau per mantenir l’actual model capitalista, es basa sobre l’explotació del territori a costa de la vida. Explotació que genera desigualtat i on les dones tornem a sortir perdent, com demostra, per exemple, la feminització de la pobresa energètica. Alhora, les dones estem excloses dels espais de decisió, espais que han construït aquest model insostenible, ignorant les desigualtats que genera.
Cal, per tant, apostar per un nou model ecofeminista, que reconegui la importància de posar al centre la vida i les cures, la cura del territori en el que vivim i la defensa d’una vida digna. Un nou model que no es pot construir sense les dones.

– Quins moviments i projectes participaran a la taula rodona que fareu a la FESC2018? Què estan aportant a la lluita en favor de la sobirania energètica?

Participarem de la taula rodona entitats com la Xarxa de Micropobles de Catalunya, Som Energia, Azimut 360, SUNO, Ecoserveis i la Xse. Entre totes intentarem abordar els diferents reptes de la transició energètica, i en particular aquelles que ens trobem a petita escala, quan volem ser agents de canvi d’aquest model. Què podem fer a casa nostra per avançar cap a la sobirania energètica? Quin paper hi tenen els municipis? I el territori? Quines barreres tècniques, legals i socials ens podem trobar i com les podem superar col·lectivament? Aquestes són algunes de les preguntes sobre la taula que intentarem abordar entre totes.