Ramon Campa - entrevista precarietat

“La precarietat ha deixat de ser una excepció per esdevenir una tònica general”

Ramon Campa és soci i treballador del Col·lectiu Ronda des de 2007. Treballa a l’àrea d’Economia Social, especialitzat en l’assessorament a cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària. També participa al Consell Rector de Coop57. El Col·lectiu Ronda ha programat durant la FESC una taula rodona sobre precarietat laboral i mostrarà com davant d’aquestes agressions s’han donat algunes respostes que han desembocat en una creativitat per a crear estructures o plataformes des de l’autogestió sovint que permeten veure que hi pot haver solucions alternatives.

– Capitalisme i precarietat són sinònims?

Sí, evidentment. El capitalisme és el sistema que permet a una minoria transformar en benefici creixent i absolut privilegi la precarietat, també creixent, d’una immensa majoria. El sistema capitalista ens concep a nosaltres com a mer instrument, combustible pels seus propòsits. I ho fa doblement. D’una banda ens encadena a la condició de força de treball -al menor cost possible- i de l’altra ens obliga a integrar-nos en el sistema amb la condició de consumidors captius per generar el benefici econòmic que permet perpetuar aquesta situació de desequilibri entre privilegiats i damnificats pel sistema.

– Com es manifesta la precarietat laboral avui en dia? Què i com amenaça la vida de les persones?

Ja no podem parlar de fenòmens que ens permetin apreciar l’existència de precarietat laboral com si aquesta fos una realitat oculta. La precarietat és la norma en l’actual marc de relacions laborals i es manifesta en la brutal incidència de factors com la temporalitat, la pauperització dels salaris, el creixement del treball a temps parcial o la degradació dels mecanismes de negociació i actuació col·lectiva que en el passat han estat la principal eina de conquesta de drets laborals. L’amenaça és superlativa. Ens estem jugant la dignitat de la pròpia existència.

– Tenim dades de quantes persones es consideren avui en dia en situació de precarietat a Catalunya?

Doncs segons dades que va donar a conèixer la taula del Tercer Sector al desembre de 2017, només a Catalunya hi ha mig milió de persones que, tot i tenir una feina remunerada, obtenen rendes que les situen per sota del llindar de la pobresa. I parlem de gent que té feina. Si hi sumem les persones desocupades que ja no perceben cap tipus de prestació o subsidi -una majoria de les persones sense feina- les jubilades que han perdut poder adquisitiu, els malalts que no estan en condicions físiques de treballar però no aconsegueixen que se’ls reconegui una prestació per incapacitat i tants i tants col·lectius afectats per la crisi i les polítiques públiques de contenció extrema de la despesa, aquesta xifra es multiplica. La precarietat, com dèiem abans referint-nos al món laboral, cada vegada més ha deixat de ser una excepció per esdevenir una tònica general.

– Com afecten determinades condicions com l’origen, el gènere o l’edat a la precarietat? Són factors determinants?

Per suposat que sí. La gent gran, les dones i les persones d’origen estranger continuen sent algunes de les principals víctimes de la pèrdua de drets i de l’extensió de la precarietat en les relacions laborals. El sistema treu profit de les dificultats d’aquests segments de la població per integrar-se en condicions d’equitat en el món laboral per aprofitar-se’n encara més.

– A la taula rodona que presentareu a la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya exposeu altres formes d’organització del treball per lluitar contra la precarietat. Quines són aquestes iniciatives i què estan fent?

Bàsicament, volem explicar com el cooperativisme i el conjunt de l’economia social i solidària posen al nostre abast formes d’organització i producció que poden ser perfectament viables i solvents sense necessitat de fonamentar la seva pràctica en l’explotació. Ans al contrari, situant les persones i les seves necessitats com a finalitat de l’activitat econòmica i no pas com a instrument. A la FESC, per exemple, volem parlar del projecte DiomCoop que està permetent a un grup de persones migrades crear els seus propis llocs de treball, regularitzar la seva situació administrativa i, sobretot, deixar de viure permanentment amb la por al cos i en l’exclusió econòmica i social. Els ha permès, en definitiva, exercir el seu dret a una vida digna. En la mateixa línia, el projecte mensakas, format per les persones que van crear ridersforrights per denunciar les condicions laborals precàries que suportaven treballant per empreses de l’anomenada economia de plataforma com Deliveroo i Glovo. Ara, estan dissenyant el seu propi projecte de repartiment a domicili amb condicions laborals dignes.

– Podem des de les pràctiques d’autogestió i l’economia solidària crear realment una alternativa al capitalisme?

No és que es pugui, és que el cooperativisme i l’economia social ja és una alternativa al capitalisme i està al nostre abast. El teixit cooperatiu ha demostrat durant el període més dur de la crisi que no només era capaç de sobreviure sinó que podia crear ocupació i eixamplar la seva participació en el global de l’activitat econòmica. No és una utopia i cada vegada més hem de deixar de pensar en nosaltres mateixos com a alternativa per reclamar la centralitat del pensament econòmic i social. I aconseguir-ho depèn de la nostra capacitat per mostrar que la participació, l’autogestió i els mecanismes de democràcia interna aplicats a l’organització de projectes empresarials generen opcions sòlides i eficients. El capitalisme ens vol convèncer de que res no és viable fora dels seus principis rectors però no és cert. El capitalisme no té carta de naturalesa. És una opció i nosaltres apostem per altres opcions que no estan al servei de minories privilegiades sinó que pensen en el benestar del conjunt de la societat.