Presentem el cartell i el lema de la FESC2019!

“L’economia ha canviat. I tu, a què aspires?” és el lema escollit per la vuitena edició de la Fira d’Economia Solidària FESC2019, que tindrà lloc els dies 26 i 27 d’octubre al recinte Fabra i Coats del barri de Sant Andreu (Barcelona) i que, un any més, organitza la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES).

Enguany, a través de la imatge del cartell hem volgut fer referència a la construcció de la societat de consum dels anys 50, fruit d’una publicitat que convidava als i les ciutadanes a consumir sense necessitat per aconseguir una vida més feliç i plena. Des de la fira ens reapropiem d’aquesta estètica per explicar que el model econòmic ha canviat i que existeixen alternatives que aporten per una manera de fer economia més justa, més igualitària i que posa a les persones al centre.

Davant un capitalisme amb una forta capacitat de mutació i adaptabilitat al pas del temps, l’economia solidària s’erigeix com un baluard de resistència i construcció de nous paradigmes que ofereixen llum i caliu en un context cada cop més depredador.

El 2018 es va tancar amb algunes esperances i unes quantes amenaces. El moviment feminista llueix amb més visibilitat, debat públic i sororitat que mai, sense poder lliurar-se dels assassinats i enormes desequilibris per raó de gènere. Alhora, l’extrema dreta avança traient pit des de l’altra banda del planeta, al sud i nord del continent americà, fins ben a prop de casa, amb la irrupció de Vox a Andalusia.

Així, davant el moment actual de retrocés democràtic i de drets, vindiquem l’economia social i solidària com un espai de Resistència, on analitzem críticament la realitat i ens organitzem per a defensar els drets col·lectius; Creació, com a proposta històrica de construcció d’alternatives que posen l’economia al servei de la comunitat, la democràcia, l’autogestió i el medi natural; i l’Avanç, com a moviment que creix i ha d’abordar reptes per a esdevenir emancipador i ocupar un major espai a la societat i l’economia.

D’altra banda, les inscripcions per les expositores ja estan obertes! En aquesta edició hi haurà un preu especial per aquelles organitzacions i projectes que s’inscriguin abans del 30 de juny. Del 1 de juliol al 10 de setembre el preu augmentarà així que us animem a aprofitar-vos d’aquesta reducció i registrar ja la vostra sol·licitud al formulari online. Recordeu que podeu sol·licitar una taula sencera o compartir taula amb una altra organització de l’ESS.

Us informem també que des d’avui i fins al 30 de juny, també podeu proposar activitats, xerrades i tallers per incloure al programa de la fira.

 

Aquí teniu el resum en vídeo i els resultats de l’enquesta de la FESC 2018

Ja fa més d’un mes que vam celebrar la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya. Més d’11.000 persones van visitar la FESC durant el cap de setmana del 27 i 28 d’octubre, al recinte Fabra i Coats, per conèixer de primera mà projectes i organitzacions que aposten per una altra forma de fer economia: més horitzontal, més sostenible, més justa, més feminista. Avui us presentem un petit resum en vídeo del que va ser la fira, gràcies a les companyes de Bruna i Metromuster. Desitgem que us agradi!

Us compartim també el resultats de l’enquesta online d’avaluació que hem realitzat a expositores, visitants, voluntàries i ponents que van participar a la FESC d’enguany. Segons aquests resultats, el 30% de les enquestades ha participat per primer cop a la fira i el 99% asseguren que hi tornaran a la propera edició. Al document trobareu desglossats la resta d’indicadors (valoració dels espais, dels canals comunicatius, informació rebuda, etc) així com les xifres globals d’assistència i impactes mediàtics, entre altres. Gràcies a les més de 200 persones que heu respost l’enquets i ens heu ajudat a fer-ho millor en l’edició 2019!

Et vas perdre la FESC2018? Consulta la relatoria col·laborativa

Aquest any a la FESC hem fet una relatoria col·laborativa que ens ha permès recollir els continguts de les xerrades, per escrit, en temps real. Els textos recollits han quedat accessibles per a tothom i, d’un cop d’ull, us podreu fer una idea de què es va tractar en una xerrada, gràcies a la col·laboració de La Teixidora amb la cooperativa femProcomunsTAG Taller d’Intangibles i Free Knowledge Institute.

Cada document generat està associat a una xerrada, i té una estructura per camps, on es recull el que es parla i també alguns aspectes comuns a totes les xerrades com els “reptes i amenaces per construir sobiranies”, les “propostes per construir sobiranies” i les “alternatives ja existents”. També s’han identificat paraules clau de la xerrada, projectes i organitzacions mencionades.

Aquesta és la relació de xerrades i documents disponibles:

  • L’estat de la sobirania alimentària a Catalunya: documentació
  • Xarxa de Municipis per l’ESS: enxarxant sobiraniESS: documentació 
  • Cures, conciliacions i malabars a l’ESS: documentació 
  • Quan el mercat explota els bens comuns: el cas de l’aigua: documentació 
  • Balanç comunitari per a espais de gestió comunitària: documentació 
  • La força de les consumidores per impulsar projectes cooperatius: documentació
  • La sobirania en l’àmbit de les relacions: documentació
  • Precarietat dels lloguers. Lluita, organització i defensa: documentació
  • Quines males praxis utilitzen les operadores de telecomunicacions? Documentació.
  • Migració i ESS: com construïm sobiranies des de l’ESS? Documentació.
  • Contribucions de l’economia solidària a la pau a Colòmbia: documentació
  • Reptes i dificultats del cooperativisme d’habitatge: documentació
  • Alternatives comunitàries cap a la sobirania energètica: documentació
  • Viure la mort des de l’economia social i solidària: documentació
  • La bombolla de l’ESS: documentació
  • Aprenem de les cooperatives? Recerca i formació de l’ESS: documentació
  • Festivals de cultura i ESS: documentació
  • Turisme responsable i economia social: reptes i oportunitats: documentació
  • Posem fi a les falses cooperatives? Documentació.
  • Diàleg món rural-urbà. Teixint aliances i sinergies. Documentació.
  • Economia dels marges. Documentació.
  • Economia de les cures i propostes des de l’ESS. Documentació.
  • Fent xarxa avançant cap a la sobirania alimentària. Documentació.
  • La sotenibilitat dels projectes tecnològics dins l’ESS. Documentació.

La FESC2018 tanca portes amb més d’11.000 persones visitants

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, ha tancat la seva setena edició amb un gran èxit d’assistència. Més d’11.000 persones han visitat la fira entre divendres i diumenge, malgrat les condicions metereològiques, per conèixer propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista de la mà de les més de 200 organitzacions participants i a una programació formada per una vuitantena de xerrades i activitats culturals. Colòmbia, Alemanya i el Marroc han estat alguns dels països presents a l’esdeveniment. El moment polític i econòmic actual fa que cada cop més, els i les ciutadanes busquin alternatives ètiques, sostenibles i arrelades al territori que, al contrari de les grans empreses i multinacionals, no busquen maximitzar beneficis sinó millorar la vida de les persones.

En aquesta edició, sota el lema «D’aquelles llambordes, aquestes alternatives», s’ha volgut fer un homenatge al maig del 68 en el seu 50è aniversari donat que moltes de les lluites d’aquell moment històric es veuen plasmades, avui en dia, en projectes i organitzacions d’economia social i solidària. La FESC 2018 ha representat també un moment de creixement per la fira: s’ha obert una nova nau d’expositores al recinte Fabra i Coats i s’han utilitzat les instal·lacions de l’escola adjacent, fet que ha permès incrementar la superfície de la fira en un 25% respecte edicions anteriors.

Per setè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. En total, han circulat gairebé 27.000 ecosols. L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport d’un centenar de persones voluntàries. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2108 ha estat piulat un total de 2.785 cops per gairebé 3.000 persones usuàries que han impactat en més de 350.000 persones.

Consulta el Dossier i el Fulletó amb el programa de la TecnoFESC 2018!

Teniu disponible al web el DOSSIER amb totes les activitats, xerrades i tallers organitzades per les iniciatives de la TecnoFESC. També trobaràs una breu explicació de cadascuna de les entitats o empreses que aborden la tecnologia i la informàtica des de criteris d’Esconomia Social i Solidària.

Si vols tenir una visió ràpida i resumida del programa, consulta el FULLETÓ en format A5. El repartirem també el 27 i 28 d’octubre durant la FESC.

A la FESC, Siguem realistes i programem l’impossible!

L’economia solidària al procés de construcció de pau a Colòmbia

Colòmbia està plenament submergida en un difícil procés per construir la pau, després dels Acords de Pau de l’Havana del 26 de setembre 2016 entre el Govern colombià i les FARC, uns acords que es van anar gestant al llarg de 4 anys i que posaven fi a una guerra de més de 50 anys, i en els quals col·laboraren diverses instàncies internacionals governamentals i no governamentals.

En els acords de pau de l’Havana, les FARC havien posat com una de les condicions d’aquesta construcció de pau, el desenvolupament d’un ambiciós pla d’impuls de cooperatives i estructures socioeconòmiques per dinamitzar una economia solidària i cooperativa a les zones “veredals” que havien estat sota control de les FARC, zones rurals, i molt desenclavades de les vies habituals de transport i circulació. Les FARC, dissoltes en aquests moments com a estructura militar, s’han reconvertit en una estructura política per participar en la vida política del país. Així mateix, i per fer possible aquest procés de construcció d’economia solidària com a alternativa concreta a un model capitalista, han impulsat una entitat anomenada ECOMUN.

Nogensmenys, la signatura dels Acords de Pau a l’Havana no van significar ni de lluny la pau, sinó un punt i seguit que ha de facilitar un procés en el qual es faci realitat la PAU en majúscules.

Així doncs, les FARC estan complint en general els acords, tot i l’aparició de grups dissidents que han decidit retornar a la lluita armada.
D’ençà de la signatura dels Acords, més de 200 persones han estat assassinades: líders indígenes, militants sindicals i d’organitzacions pageses, més de 40 militants de les FARC…; qui els ha assassinat? Segurament que alguns assassinats són venjances covades al llarg del conflicte, però molts dels assassinats, la majoria, són fruit del descontrol en què campen altres actors armats (paramilitars lligats al narco i l’extrema dreta) fora de control, i que el Govern i les instàncies de l’Estat són incapaços d’aturar, com els acords de pau recollien. Tampoc les ajudes econòmiques governamentals acaben d’arribar, ni tampoc moltes de les mesures d’acompanyament, i les lleis (Llei per desenvolupar la justícia especial per a la pau), que s’haurien de desplegar per garantir la transició, són en canvi plenament contràries als Acords. Recordem que l’extrema dreta és molt forta al país i van aconseguir un gran èxit amb el no als acords de pau en el referèndum convocat el 2016; així mateix la seva influència i forta presència a les institucions és més que evident ja que han tornat a guanyar les darreres eleccions presidencials, i això explicaria que certes lleis com l’esmentada vagin en direcció oposada als Acords…, i que actualment els Acords estiguin en regressió, encallats, i sense voluntat política per avançar.

Tot i així, és cert que l’Estat en la fase anterior, amb el president Santos (signatari dels Acords) va desplegar un seguit de mesures i de mecanismes, alguns d’ells de seguiment i de suport en els mateixos territoris “veredals”, que han estat una petita mostra de la voluntat estatal per fer possible aquests acords, que ara de mica en mica va desapareixent.

En aquest context, i amb tantes dificultats, un cop més són els anhels de pau de la gent senzilla, sobretot en les zones rurals, els que mouen les energies per poder avançar i consolidar uns Acords que de moment tan sols són un munt de bons desitjos i unes signatures en una llunyana ciutat anomenada l’Havana.

Josep Mª Navarro Cantero
Cooperativa La Fàbric@

Totes les cares del turisme

A la societat de l’hiperconsumisme, la indústria turística s’ha colat per totes les esquerdes que la bonaventura dels profetes del capital han obert a les entranyes de ciutats, viles, litorals, valls i muntanyes, amb la complaença i empenta dels representants del poble. La santificació del turisme per part dels governs, de totes les administracions i de tots els colors, amb el mantra de la creació de treball per bandera (de “qualsevol” treball, aquí tot val per les estadístiques) ha obviat les conseqüències negatives del fenomen del turisme de masses; i el capitalisme, sense frens, és implacable.

No fa molts anys, la paraula turisme sonava a música dolça. Avui, el turisme s’ha guanyat, amb sobrats mèrits, el títol d’amenaça per a les comunitats i els medis locals. El turisme expulsa, el turisme degrada, el turisme amenaça, el turisme empobreix, el turisme isola, el turisme envaeix; les veus en defensa dels drets locals s’alcen contra les hordes de guiris ocupants. Balconing is fun! Entitats veïnals s’han posat a treballar de valent per fer-hi front, per dir prou, especialment a Barcelona. Els límits del turisme, i el decreixement, estan sobre la taula.

No és novetat la problemàtica que el turisme de masses presenta; el que potser sí resulta novetat és la immediatesa, la freqüència, la velocitat, la quirúrgica amb què el turista entra, consumeix i marxa. L’operació low cost ha funcionat, i aquí ens trobem, qüestionant, i qüestionant-nos, posant-nos davant del mirall, ja que també en som, moltes de nosaltres, les de les economies alternatives, turistes low cost.

El turisme és molt més que tot aquest espectre de negativitats. D’alternatives al turisme extractiu han existit, i existeixen. Com a superació de les etiquetes “sostenible”, “ecològic”, “verd”, que evoquen a la qüestió ambiental, pren forma el concepte “turisme responsable”. El turisme responsable vetlla per la sostenibilitat ambiental, la qualitat dels llocs de treball, la generació d’economia local, el benestar dels veïns, la cura de les persones que formem la comunitat i, doncs, posa l’ètica en tota l’activitat. Albasud, la XAREC i Transpirenaica social i solidària són tres experiències que s’obren pas entorn d’aquest concepte; cadascuna d’aquestes experiències integra un component transformador essencial: el turisme com a experiència relacional, on s’estableix un vincle respectuós entre la comunitat d’acollida, els turistes i el medi.

I el turisme ha de ser necessàriament, des de la visió responsable, emancipador del treball. Des de fa molts anys, el cooperativisme de consum ha treballat de valent perquè la cistella que ens entra a casa garanteixi els drets de les treballadores del camp, la sobirania alimentària i el respecte pel medi. En els casos de l’energia elèctrica, la telefonia, les entitats financeres, la salut, i altres serveis generals de primera necessitat, experiències cooperativistes han reeixit i es consoliden com una alternativa als oligopolis del mercat que capgira la relació proveïdor-consumidor; el consumidor és part activa i corresponsable dins l’organització proveïdora de serveis. El camí està iniciat; la societat es cooperativitza, pas a pas, enfront a una economia despersonalitzada, egoista i precaritzadora. I el turisme?

Diguem-ho clar: el turisme (i per extensió, l’hostaleria) és un sector altament precaritzat. Alta estacionalitat, jornades de treball molt prolongades, subcontractació de serveis, sobreproducció i baixos salaris són la cara oculta del lleure. Les Kelly’s en són un exemple, de precarització; però també d’organització de les treballadores per defensar els seus drets, denunciant les condicions laborals d’explotació que són la norma. Són imprescindibles l’organització i la visibilització de les alternatives, i eines com els segells que distingeixin l’hostaleria ètica.

Som conscients que la cultura low cost pesa com una llosa i camina victoriosa sobre les nostres economies. Com en la resta de sectors, és obligat empoderar-nos apel·lant a la consciència, cridant com d’important és vetllar perquè cadascun dels nostres actes de consum porti la càrrega de la nostra raó ètica, i convertint el consum en l’arma més poderosa per combatre les desigualtats, la injustícia social, i la resta de malalties del capitalisme. Que cada compra sigui un acte solidàriament revolucionari.

Ferran Martínez

Coordinador de XAREC, cooperativa de serveis al turisme i la restauració responsables

L’Altaveu de la FESC: aquest any tenim ràdio intercooperativa!

Enguany, les ràdios participants a la FESC 2018 s’engresquen a intercooperar per crear l’Altaveu de la FESC, la ràdio de la fira!

Ràdio Trinijove, Ràdio Contrabanda, Ràdio Terra i Ràdio Nativa s’apleguen per oferir des dels nous estudis de Ràdio Fabra de la Fabra i Coats de Sant Andreu una cobertura informativa en rigurós directe de la FESC i conèixer de forma radiofònica i atractiva el concepte d’economia social i solidària. Emetrem en directe des de Ràdio Fabra el 27 d’octubre d’11h a 14h i de 17h a 19h, i el 28 d’octubre de 10h a 13h. La proposta inclou tertúlies i entrevistes a firaires i visitants sobre la FESC i l’economia social i solidària.
Les 4 emissores comunitàries també dinamitzaran la FESC des de l’espai de comunicació exterior habilitat, en el que divulgarem la fira de forma creativa i visual, fent participar al públic assistent.
On més podreu sentir la retransmissió?

La FESC2018 s’inaugura amb una taula rodona sobre sobiranies protagonitzada per dones

La VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, s’inaugura aquest divendres 26 d’octubre de 2018 amb una taula rodona que porta per títol “Construint sobiranies, en plural”. L’acte d’inauguració tindrà lloc a les 19h a l’Auditori de la Biblioteca Can Fabra del barri de Sant Andreu de Barcelona.

La organització de la fira ha preparat una inauguració protagonitzada exclusivament per dones que reflexionaran al voltant de la construcció de sobiranies en tres àmbits: sobirania econòmica, sobirania en la gestió de recursos i sobirania relacional. Cadascun d’aquests eixos temàtics, que estaran presents en tota la programació de la fira, estarà representat per una dona experta que aportarà la seva visió sobre la importància de poder decidir sobre tots aquells elements que són indispensables per la reproducció de la vida.

Biografia de les ponents

Karen Izolda és activista mexicana mediambiental i es troba en situació de refugi dins el Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans. És dirigent del “Comuneros” indígenes hñähnu (comunitat otomí), Secretària de Asuntos de la Mujer del Comité Ejecutivo Estatal de la Unión Fuerza Indígena Campesina (UFIC) i forma part del Comité Indígena Agrari de Tezontepec de Aldama. A l’agost de 2017 va ser segrestada, torturada i abandonada com amenaça a la seva lluita per l’aigua i el territori.

Brigitte Vasallo és escriptora, periodista i mediadora intercultural especialitzada en islamofòbia i activista de les relacions sexe-afectives no-normatives. Col.laboradora de eldiario.es, Diagonal, La Directa i Pikara Magazine, entre d’altres. En la seva feina contra la islamofòbia, participa de Red Musulmanas i de RIQE (Red de Inclusión de lo Queer en las Espiritualidades). És docent a l’àrea d’interculturalitat d’Educaislam i ha donat cursos i tallers al Pla Barcelona Interculturalitat i a la Escuela para la Igualdad y el Empoderamiento del Ayuntamiento de Gasteiz, entre d’altres. També és dinamitzadora del projecte d’investigació i pensament amorós crític #OccupyLove: per una revolució dels afectes. En aquest marc, ha donat nombroses ponències i tallers a universitats, institucions i associacions de l’Estat espanyol, i els seus articles estan traduïts a varies llengües. Acaba de publicar el seu segon llibre “Pensamiento monógamo. Terror poliamoroso”.

Iolanda Fresnillo és llicenciada en Sociologia i màster en Cooperació i Desenvolupament per la Universitat de Barcelona. Ha treballat entre 2002 i 2012 a l’Observatori del Deute en la Globalització com a investigadora sobre deute, institucions financeres internacionals i finances responsables. És promotora del projecte “Haití els altres terratrèmols”. Actualment forma part de eKona, un nou espai d’estudis i consultoria en economia política. Participa a la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute.

Podeu consultar el programa sencer aquí.

Els reptes del cooperativisme d’habitatge de propietat col·lectiva

Els darrers anys el cooperativisme d’habitatge està experimentant la irrupció de noves cooperatives i altres entitats amb projectes que, a poc a poc i trobant dificultats pel camí, aposten per desmarcar-se del règim de compra, predominant els darrers trenta anys.

Aquesta realitat en vies de consolidació es basa en una opció estratègica, en el marc de l’ESS, que situa la propietat col·lectiva com a element clau de la satisfacció autogestionada del dret a l’habitatge. Les dificultats que aquesta aposta troba pel camí són de tots tipus: legislatives, financeres, polítiques i fins i tot culturals. Després d’uns anys de difusió del model de tinença col·lectiva i cessió d’ús, d’engegar projectes (picant-hi molta pedra) i de lliurar algunes batalles pel reconeixement polític i administratiu, ens trobem en un moment propici per consolidar els projectes engegats.

En aquest sentit, una de les tasques que ens hem de marcar és donar respostes als dubtes sobre aspectes pràctics del model. Per això hem volgut crear un espai d’exposició i debat al voltant dels reptes que tenim, així com les dificultats que apareixen quan hom vol engegar un projecte.

L’objectiu és donar elements i transmetre l’experiència acumulada a aquelles persones que s’hagin plantejat el cooperativisme de propietat col·lectiva però que se sentin mancades d’informació. Tractarem tres d’aquests reptes o dificultats:

a) Soc una persona o som unitat de convivència: com podem trobar gent per muntar una cooperativa d’habitatge?
La formació del grup és un dels elements clau del procés per dur a terme un projecte d’habitatge cooperatiu, i serà el motor de tot el procés. Cal construir-lo de manera sòlida i donar-se el temps per fer-ho. Precisament, hi ha entitats que, constituïdes precisament per això, són un lloc on trobar altres persones amb objectius compartits.

b) Ja som un grup de gent suficient per fer la cooperativa: com poder trobar sòl o immobles per fer-la realitat i com podem finançar-nos?
A partir d’una idea inicial de projecte, comença la cerca del lloc (edifici construït, solar per construir, masia….) i els càlculs. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús apostem per la intercooperació, i per entitats financeres i de crèdit de l’economia social i cooperativa que finançaran una part de la inversió.

c) Ja tenim el finançament i el sòl o l’immoble: com ens plantegem la fase de construcció o rehabilitació?
Volem construir des d’un model col·laboratiu, prioritzant les empreses de l’economia social, apostant per impulsar habitatge amb criteris ètics, socials i sostenibles.
L’objectiu ha d’anar lligat a una forma de controlar costos, reduir marges de benefici d’intermediaris si és possible, però també a una vessant social per tal de construir amb paràmetres ètics i sostenibles socialment, econòmicament i ambientalment. Cal pensar que l’execució de l’obra implica una gran quantitat de diners i recursos, i prioritzant empreses de l’economia social i solidària, sempre que sigui possible, s’ajuda a que aquesta riquesa reverteixi a entitats amb valor social.

Com veieu, aquesta taula rodona planteja tres temes bàsics. N’hi ha d’altres, i cada un d’aquest tres també té aspectes concrets i també específics de cada projecte que serien motiu d’altres espais de debat. Per començar ens centrem en aquests reptes i esperem que serveixi per anar familiaritzant-nos col·lectivament amb les particularitats del model.

Ens veiem a la FESC!