Uneix-te a Pam a Pam a la FESC!

La FESC és la cita de trobada anual de centenars d’iniciatives d’ESS de Catalunya. I Pam a Pam, el mapa on les pots trobar durant tot l’any. Des de Pam a Pam volem aprofitar la FESC per mostrar-vos les novetats que estrenem enguany: nou espai web i nou qüestionari de criteris d’ESS. Per això estem organitzant un espai al centre de l’espai d’expositores on, a més de seguir apropant l’ESS a la ciutadania, habilitem un espai per entrevistar amb el nou qüestionari a les iniciatives i pujar-les al nou web.

Us convidem a totes les inciaitives a inscriure-us en el aquest formulari per a programar la vostra entrevista durant el cap de setmana i entre totes fer créixer el mapa de l’economia solidària a Catalunya.

A més, des de Pam  a Pam organitzem diferents activitats durant el cap de setmana on us animem a participar:

 

 

Finalment, us convidem a seguir aquests dies a les xarxes el HT #SegueixElFil de Pam a Pam i ens ajudeu a fer una última empenta fins trobar-nos a la FESC.
SegueixElFil de Pam a Pam, les xinxetes: https://www.youtube.com/watch?v=xgEMo_nrErY
SegueixElFil de Pam a Pam, les iniciatives: https://www.youtube.com/watch?v=Py0wwBkYsiM

 

Entre totes fem créixer l’ESS a Catalunya. Ens retrobem a la FESC!!

Descarrega’t l’app de la #FESC2017!

Vols tenir tota la informació de la #FESC2017 a la teva butxaca? Ja pots descarregar-te l’app de la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya, una eina que ha desenvolupat la nostra cooperativa sòcia Jamgo.

A l’aplicació trobaràs tot el que necessites per moure’t a la fira com peix a l’aigua! El llistat complert de les entitats participants (amb les seves dades de contacte), el programa de xerrades i activitats lúdiques, el plànol general i detallat de cada espai o les preguntes freqüents per visitants i expositores, entre altres. L’app incorpora tabé una funció de notificacions que t’avisarà d’alteracions en el pograma previst o de l’inici de les activitats que hagis seleccionat prèviament com a favorit.

Una altra novetat en la nova versió de l’app, disponible en Android, són les notificacions sobre activitats, promocions i descomptes que faran les entitats expositores als seus stands! Aprofita ara i descarrega’t l’aplicació!

 

app fesc 2017

 

 

 

Maria Majó: «La FESC és un espai per intercanviar i millor la confiança entre les persones que creiem en l’ESS»

La Maria Majó i Clavell té 71 anys, és de Mataró i està jubilada. Durant més de 40 anys va treballar com a mestre de primària i ESO. La Maria és una activista històrica, que acumula una llarga llista de lluites i causes a les seves esquenes; «com a mestra, com a dona, com a veïna i com a ciutadana», tal i com diu ella mateixa. En l’actualitat, és membre de la junta de l’associació de veïns del seu barri, coordinadora del projecte «Totes plegades» d’amistat intercultural entre dones i sòcia de la XES Mataró.
Des de fa 4 anys, a més, participa com a voluntària a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya.

– Quina és la teva relació amb l’economia social i solidària?

Visc en un bloc cooperatiu, em gestionen els dinerets una cooperativa i COOP57, també és cooperatiu el servidor de correu electrònic, el mòbil, les assegurances i altres… Intento donar els mínims diners al sistema.

– Quan i per què vas començar a col·laborar com a voluntària a la FESC?

Perquè trobo que és una proposta per conèixer-nos, intercanviar, descobrir, compartir i millorar l’amistat i la confiança entre totes les persones que creuen en aquest boníssim model econòmic.

– Quin tipus de tasques hi has desenvolupat?

Sempre he estat a l’Espai Pep Manté, ajudant ponents i públic perquè les xerrades funcionin el millor possible. Desitjo, enguany, poder-ho fer també.
Pep Manté era el meu estimat marit, mort fa 8 anys, advocat laboralista i cooperador de soca a arrel. Ell aconsellava a tothom fer una cooperativa, fins i tot en teníem una amb els fills i filla. Avui seria molt feliç veient el desenvolupament de l’ESS a casa nostra!

– Com has viscut l’evolució de la fira en aquest temps que fa que hi participes? Què i com ha canviat?

Realment estic molt ficada al meu espai, però observo el seu creixement i bona organització imparables. Sobretot, per dos motius: d’una banda, la riquesa i diversitat d’experiències d’ESS que sorgeixen dia a dia a Catalunya i, de l’altra, pel voluntariat que durant temps planifica, prepara i duu a terme la FESC.
Mai no agrairem prou a la gent que dia a dia tira endavant l’ESS i la FESC pel seu compromís, vitalitat, generositat, empenta i il·lusió! És fantàstic!

– Què t’ha aportat aquesta experiència a títol personal?

Com que estic en un espai de reflexió i de descripció d’experiències, hi he après moltíssim! És un curs intensiu de bons pensaments i de bones pràctiques! Amb alguns ponents després ens hem seguit relacionant i hem fet xarxa.

– Per què i com animaries a altres persones a que s’inscriguin com a voluntàries?

Perquè és tan gratificant poder participar en aquesta moguda! En surts diferent i molt millor! És molt més el que en reps que el que hi aportes!

Sessió intercooperació 2017: Com incorporem pràctiques transformadores a les nostres organitzacions?

La sessió d’intercooperació de la FESC 2017 tindrà lloc el proper divendres 20 d’octubre de 17 a 19h a la sala Santos Hernàndez de l’Harmonia a la Fabra i Coats de Barcelona. Enguany la volem dedicar la sessió obrir un espai d’intercanvi i aprenentatge mutu en qüestions relatives als reptes organitzatius que afrontem les iniciatives d’Economia Solidària. La sesió començarà amb l’habiatual espai de “networking” i prosseguirà amb un intercanvi de bones pràctiques. Amb aquesta sessió no només volem facilitar l’intercanvi de pràctiques transformadores, sinó també compartir els processos duts a terme per poder-les implementar. Volem obrir un espai on compartir les dificultats i neguits que afrontem les organitzacions en el nostre dia a dia, així com les estratègies que desenvolupem per millorar el nostre funcionament i esdevenir més sostenibles a nivell intern.

La sessió se centrarà en tres grans àmbits:

Organització dels treballs i del temps. D’acord amb l’Informe Mercat Social, la possibilitat d’autoorganitzar les hores de treball és una de les mesures més ben valorades per les persones treballadores, ja que l’adaptabilitat dels horaris i els espais de treball faciliten enormement la conciliació de la vida professional i la vida privada. En aquest bloc ens agradaria aproximar-nos a la manera com s’estan abordant les responsabilitats i necessitats de cura i autocura de les persones sòcies i treballadores a les organitzacions.

Apoderament dins les nostres iniciatives. La distribució de la informació, el poder i la responsabilitat dins de les organitzacions poden ser generadores d’estatus i jerarquies internes, unes dinàmiques contraposades amb l’esperit democràtic de l’Economia Solidària. En aquest apartat volem aproximar-nos a les estratègies desenvolupades per facilitar a les persones i els col·lectiu les eines i els mitjans necessaris per tenir més poder i capacitat de decisió tant en els àmbits més tècnics i complexos de l’activitat que desenvolupen —com per exemple el tecnològic o el financer—, així com en relació a la cultura i coneixement de la pròpia organització, en matèria de transparència i representació.

Factor humà. La gestió del poder i les emocions, així com la prevenció i resolució del conflictes i malestar dins de les organitzacions són qüestions centrals dins de les entitats solidàries. En aquest bloc ens agradaria aproximar-nos a les pràctiques que, de manera formal i informal, es desenvolupen dins de les entitats per treballar qüestions com l’estrès, la motivació, la cohesió de grup o la confiança.

Si esteu interessades a participar, us demanem que si us plau ompliu aquest formulari (https://framaforms.org/sessio-dintercanvi-de-practiques-transformadores-a-la-fesc-2017-1507124895) i ens informeu del bloc en què un agradaria participar.

Ens trobem divendres 20 d’octubre a les 17h per iniciar la FESC!

A més, durant tota la Fira, Pam a Pam habilita un espai central a la nau d’expositores on pugueu ser entrevistades i aparèixer al mapa de l’economia solidària de Catalunya. Us demanem que ompliu aquest formulari per tal de programar la vostra entrevista quan us vagi millor.

Salut i cooperació social!

RIPESS Intercontinental es troba a la #FESC2017

Enguany els 12 delegats al Consell de la Xarxa Intercontinental de Promoció de l’ESS (RIPESS) han decidit dur a terme la seva reunió anual de treball a Barcelona, i aprofitar per participar a la FESC, considerada com una pràctica particularment interessant per ser coneguda pels seus membres dels diferents continents. Per situar-nos, cal esmentar que la XES és membre del RIPESS Europa, que alhora ho és de l’Intercontinental.

La RIPESS és una xarxa mundial de xarxes continentals compromeses amb la promoció de l’economia social i solidària. Las xarxes membres de la RIPESS (d’Amèrica Llatina i el Carib, Amèrica del Nord, Europa, Àfrica, Àsia i Oceania) reunieixen, alhora, xarxes nacionals i sectorials. Aquest abast, alhora global i local, permet promoure l’ESS i incidir en els diferents nivells, així com afavorir cooperacions intercontinentals.

A la FESC, més enllà d’anar descobrint les iniciatives i dinàmiques catalanes, els membres del Consell de RIPESS compartiran la seva tasca des de la perspectiva dels diferents continents. En particular, organitzaran una taula rodona per explicar la seva feina a la xarxa, amb un enfocament “des del local vers el global”, sigui sobre incidència a escala d’institucions internacionals, espais de compartir en temes de formació i de gènere i ESS, la promoció de polítiques públiques inclusives, el foment de la posada en xarxes, així com la col·laboració amb altres moviments socials internacionals que promouen la transformació.

A més, a l’espai de la FESC dedicat a la presentació de projectes interncionals, el “carrusel internacional”, alguns dels delegats del Consell de RIPESS parlaran de la seva implicació a escala local als seus països, com per exemple del Camerun, per Àfrica; del Japó, per Àsia; de Xile, per Amèrica Llatina; d’Austràlia, per Oceania; d’Estats Units, per Amèrica del Nord, i d’Itàlia i França, per Europa.

Si esteu interessats a contactar-los directament, us convidem a dirigir-vos a l’estand que tindran a la FESC, assistir a les diferents activitats en què participaran o escriure al correu info@ripess.org.

Construint en xarxa: l’ESS i el procomú

Hi ha diferents tipus de procomuns: naturals, socials i de coneixement, però, com diu la Silke Helfrich, cada procomú està basat en recursos naturals, cada procomú és un procomú de coneixement, cada procomú és una procomú social.

El procomú, els béns comuns i commons poden ser entesos com un sistema de recursos amb:

  1. Autogovernança compartida, oberta i democràtica
  2. Coneixement compartit (almenys internament)
  3. Drets dels membres a utilitzar o accedir, contribuir i replicar l’experiència
  4. Una membresia accessible

En l’era digital hem vist com es pot compartir el coneixement de forma pública, com amb el software i cultura lliures, el disseny obert i l’economia circular de codi obert.

D’altra banda, l’economia social i solidària i el moviment cooperatiu porten anys reflexionant sobre la propietat col·lectiva, construir un espai de propietat col·lectiva més enllà de l’estat i el mercat basat en principis cooperatius.

  1. Lliure adhesió i retirada
  2. Control democràtic entre els associats.
  3. Participació econòmica dels associats
  4. Autonomia i independència
  5. Educació, capacitació i informació
  6. Cooperació entre cooperatives
  7. Interès per la comunitat

Si comparem el procomú amb l’economia social i solidària, veurem dos moviments amb les seves diferències i les seves coses en comú: els dos es basen en l’autogestió i l’ètica social. Ha arribat l’hora d’unir-nos per trascendir el marc capitalista!

Ja disponible l’InfoXES en versió digital!

Ja tenim disponible en versió digital l’InfoXES, la publicació especial de la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya! Podràs trobar-lo encartat amb La Directa d’aquesta quinzena i en diferents espais i iniciatives de l’ESS. T’animem també a ser distribuïdor de la publicació i venir a buscar alguns exemplars al nostre local, al carrer Bailén, 5 de Barcelona.

Què hi trobaràs? Una explicació dels eixos de la FESC, la llista definitiva d’expositores, un llistat de les activitats i xerrades del cap de setmana, entrevistes, articles… i moltes coses més!

Pots consultar el suplement en aquest enllaç!

Tot i més sobre la moneda social a la #FESC2017

Què és?

Una moneda social és una moneda alternativa, complementària a l’euro, que és creada i gestionada directament per la comunitat que en fa ús. Té per objectiu la transformació de l’economia a partir de valors com la proximitat, la cooperació, la transparència i la participació.

Com funciona?

Habitualment, les monedes socials utilitzen sistemes de gestió virtuals. A partir d’un lloc web, cada usuària disposa d’un compte corrent des d’on fa els pagaments o rep els cobraments, tal i com faria en una banca electrònica. Així mateix, disposa d’una plataforma on poder anunciar les seves ofertes i necessitats, per tal de compartir-les amb la resta d’usuàries.

Com participar-hi?

En primer lloc, cal trobar la xarxa més propera. N’hi ha arreu del territori, algunes més consolidades i altres que tot just comencen. La inscripció sempre és gratuïta. Si no tens cap xarxa a prop, pots buscar gent interessada i engegar-ne una de nova. Un cop feta la inscripció, cal compartir les ofertes i les necessitats amb la resta d’usuàries. És habitual que les xarxes organitzin mercats periòdicament, com a punts de trobada i de dinamització de la xarxa. 

Com aconseguir-ne?

Pots aconseguir moneda social oferint els teus productes i serveis a la xarxa. Donat que és un mercat encara força reduït, els serveis especialitzats poden tenir poca sortida. Pensa en quina és la necessitat del teu voltant que tu pots satisfer. Aquesta serà la que tindrà sortida.

I si n’acumulo massa?

Si la teva activitat o producte té molta demanda dins la xarxa, pot arribar a succeir que rebis més moneda social de la que gastes. En aquest cas, pots limitar les teves vendes en moneda social, ja sigui per productes o bé per dies. La comunitat d’usuàries et pot també ajudar a trobar productes o serveis que et puguin ser útils.

Com influeix en la societat?

Una moneda d’àmbit local afavoreix la producció i el comerç de proximitat. Crea mercat social, posant en contacte empreses i cooperatives de l’economia social, suposant una alternativa financera als bancs capitalistes.

Es pot canviar una moneda per una altra?

Sí. Amb la moneda social d’una xarxa, podem pagar o cobrar productes o serveis d’una altra xarxa que utilitzi una moneda social diferent. Des de l’Espai de Coordinació de Monedes Socials, hem establert els protocols necessaris per fer-ho. Les xarxes que actualment formen part d’aquest protocol són la XarxaEco Tarragona, la CIC – Eco Xarxa El Poblet, l’ECOL3VNG Vilanova i la Geltrú, l’Ecoxarxa del Bages, l’Ecoxarxa Garrotxa i la Xarxa De gota en gota.

Com puc ajudar a enfortir-la?

Enguany, es durà a terme la tercera edició de la Trobada de la Coordinadora de Monedes Socials (CMS), una trobada de xarxes de moneda social on enfortir l’enxarxament existent i treballar en el desenvolupament de protocols, estratègies i eines de funcionament i de coordinació.

Migració i ESS, el projecte MIGRESS es presenta a la #FESC2017

El grup impulsor de MigrESS, format per dues dones colombianes i dos homes senegalesos, inicia la seva tasca de connectar les migracions i l’economia solidària a partir de participar en el Postgrau d’economia social i solidària – Estudis Europeus (EMISE+). Una primera enquesta a 87 entitats de l’economia social i solidària (ESS), duta a terme a la fira de l’any passat, així com l’estudi «Una economia solidària per a tothom? Persones migrades a l’economia social i solidària: límits i potencialitats» (que comptà amb el suport de la XES) permeteren identificar l’escassa participació de persones migrades dins de les organitzacions formals de l’ESS de Barcelona, així com que la relació entre migracions i ESS es troba poc estudiada, amb un desenvolupament teòric i pràctic molt limitat.

Els impactes de la crisi econòmica en el col·lectiu migrant, les dificultats legals i financeres tant per obtenir permisos de residència en el marc de la Llei d’estrangeria, com per engegar iniciatives formals de l’ESS com les cooperatives, fan que quedi lluny de l’ESS un sector de la societat que, per contra, té una necessitat important d’alternatives socioeconòmiques: el 17?% de la població barcelonina que sembla relegada a segments del mercat laboral més precaritzat (hostaleria, serveis, neteja, cura a persones), com una oportunitat capitalista d’abaratir costos i de crear relacions laborals més desiguals i segregacionistes.

Taula rodona ESS i població migrada: una aposta política i d’enfortiment comunitari

Dins del marc de la FESC 2017, volem reflexionar plegades sobre com podem establir ponts de comunicació i accions polítiques encaminades a enfortir els llaços entre el teixit solidari i la població migrada. El debat se centrarà sobre algunes qüestions com: quin rol pot tenir el moviment cooperatiu i solidari davant de l’enduriment de les polítiques migratòries? Pot ser un vehicle d’ inclusió i/o rebuda? té la capacitat per fer-ho? existeixen vies de comunicació actives vers la població migrada? Qui s’ha d’apropar a qui? cal promoure una composició més diversa de les organitzacions de l’ESS? Podem promoure des de l’ESS menys segregació i enfortir-nos com a comunitats?

Posar sobre la taula si cal replantejar-nos els valor cooperatius davant els reptes d’un món migrant, tal com proposa René Mendoza, creiem que pot i ha de tenir impacte sobre l’economia social i solidària des de la seva matriu més compromesa amb la transformació social.

Mantenim viva la memòria del cooperativisme

Des de la seva primera edició, la Fira d’Economia Solidària (FESC) ha volgut mantenir viva la memòria d’homes i dones vinculades al cooperativisme i l’economia solidària a casa nostra i arreu. És per això que els espais de la fira es rebategen amb noms vinculats al món cooperatiu amb la voluntat de reconèixer-los i visibilitzar la seva feina, indispensable per a entendre el moment actual de l’economia solidària.

Nau Elisa García (1916-1936)

Elisa García va ser una activa cooperativista de Sant Andreu, membre de la cooperativa de consum “L’Andreuenca”, lluitadora antifeixista i militant de la UGT a la fàbrica de teixits de la Fabra i Coats. En el moment de l’esclat de la Guerra Civil marxà al front d’Aragó amb una columna de la CNT on va morir l’agost de 1936.
El gener de 1937, l’actual Carrer de les Monges a Sant Andreu, va ser rebatejat amb el nom d’Elisa García. Enguany s’ha impulsat des del teixit cooperatiu andreuenc i de la ciutat de Barcelona una iniciativa per a que una plaça de nova creació a Sant Andreu de Palomar porti el nom d’Elisa Garcia.

Sala Micaela Chalmeta (1870-1945)

Micaela Chalmeta (també coneguda amb el pseudònim d’Amparo Martí) va ser una dona molt activa en el món cooperatiu, feminista i socialista de la Barcelona del primer terç del segle XX, que va actuar com a fundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona.
Convençuda que el cooperativisme era l’instrument necessari per millorar les condicions de vida de les classes populars, Micaela Chalmeta formà part de la “Cooperativa Modelo Siglo XX” i va ser una de les impulsores de l’Agrupación Femenina de Propaganda Cooperativista el 1932.

Espai Ann Tweedale

L’octubre de 1844 va iniciar la seva activitat la que es considera la primera cooperativa del món, la “The Rochdale Society of Equitable Pioneers”, prop de Manchester. D’entre les 28 persones que van signar el document de constitució de l’entitat hi havia una dona: Anna Tweedale, que va signar amb la resta de membres de la cooperativa el document constitutiu i la declaració de principis cooperatius. Ella comptà amb els mateixos drets de vot i repartiment de beneficis que qualsevol dels seus companys. Tot això va marcar una època perquè passava 60 anys abans que les dones britàniques poguessin votar en unes eleccions.

Plaça Joan Peiró (1887-1942)

Anarcosindicalista, secretari general de la CNT als anys 20 i ministre d’Indústria durant la II República. Treballador del sector del vidre des dels vuit anys, va fundar la cooperativa Cristalleries de Mataró. Va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942.

Espai Regina de Lamo (1909-1972)

Va ser escriptora, pianista, periodista i compromesa sindicalista, feminista i cooperativista.
Va fundar el primer banc obrer de València i es l’encarregada d’iniciar l’activitat de l’Editorial Cooperativa Obrera. Va exercir de vicepresidenta en el I Congrés Nacional de Cooperatives a Madrid el maig de 1921 com a representant de 400 cooperatives i 150.000 obrers i obreres.

Espai Empar Coloma

Autora del cèlebre discurs durant el Segon Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1934), on s’aprovà el dret de les dones a incorporar-se als llocs de direcció.

Espai Pep Manté (1943-2009)

Advocat laboralista i cofundador del Col·lectiu Ronda. Animador de molts projectes cooperativistes. Ciutadà compromès vitalment i políticament. Incansable lluitador en defensa dels drets de les persones desafavorides.

Espai David Santacana (1947-1997)

Professor mercantil i censor jurat de comptes, en realitat, va ser un pedagog infatigable. Va saber inculcar a moltes persones els valors del cooperativisme i va fer dels castellers el seu símbol.

Espai Balbina Pi (1856-1973)

Obrera tèxtil i anarcosindicalista, va ser una de les primeres dones a escriure en la premsa cooperativa.

Espai Santos Hernández (1936 – 2013)

Santos Hernández era professor mercantil, havia format part de l’Assemblea de Catalunya durant el franquisme i era membre del Consell Assessor de la Fundació Roca i Galès. Va ser un divulgador incansable del món del cooperativisme i l’economia solidària. Ha publicat els llibres Macrocooperatives i cooperativisme sanitari (1990), Parlem de cooperatives (1998) i Fem cooperatives (2003). El novembre de 2012 va publicar l’obra Josep Espriu i Castelló, la vocació de la medicina cooperativa dedicada a la trajectòria d’aquest impulsor de la medicina social, editat per la Fundació Roca i Galès i Cossetània.

Espai Honora Enfield (1882 – 1935)

Honora Enfield, presidenta de la Guilda Internacional de Cooperadores, federació internacional de entitats vinculades al cooperativisme de consum. El seu objectiu era fomentar la participación de les dones en el moviment cooperatiu en tots els nivells. La Micaela Chalmeta va ser l’encarregada de la traducció de l’anglès del llibre “La cesta de la compra”, publicat per Enfield. Se’n van editar 14.000 exemplars.

Espai Benet Vigo (1918 – 2014)

Benet Vigo ha estat un entusiasta partícip i divulgador del món del cooperativisme. Vinculat al món de la pagesia i l’hostaleria va participar en la creació de cooperatives ben diverses de l’àmbit agrícola, educatiu, turístic, el mutualisme mèdic… Va formar part també de la Fundació Roca i Galès era un assidu col·laborador de la revista Cooperació Catalana, on recollia les seves reflexions sobre les oportunitats que plantejava l’economia solidària per a un món millor.

Espai Dolors Abelló

Formà part de la Unió Cooperatista Barcelonesa i, juntament amb altres dones vinculades al cooperativisme com Micaela Chalmeta o Maria Palomera, conforma la Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC). Va participar en nombrosos actes públics juntament amb altres dones de l’AFPC.

Espai Maria Palomera

L’any 1932 es posava en marxa la Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC) de la qual Maria Palomera, caixera de La Dignidad, n’és la primera presidenta. El paper de l’AFPC és clau per a l’organització de les dones en el món cooperativista i per la seva participació activa.

Espai Francesc Martínez de Foix (1954-2017)

Implicat en la posada en marxa de diverses iniciatives en matèria d’inserció social, laboral i esportiva de persones amb diversitat funcional psíquica. Entre d’altres ha estat directiu del Grup Cooperatiu TEB (Taller Escola Barcelona) i vicepresident de Special Olympics a Catalnya. Va ser reconegut, l’any 2012, amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Espai Joan Berney

Joan Berney va ser fundador de la XES, soci de la cooperativa GES (Gabinet d’Estudis Socials), patró de la Fundació Roca Galès. El Kasal Okupat i Autogestionat de Terrassa porta el seu nom.

Espai Albert Pérez Baró (1902-1989)

Albert Pérez Baró fou sindicalista, articulista en diversos diaris i un dels principals divulgador i promotor en l’àmbit del cooperativisme. Militant en diverses etapes de la CNT, fou secretari general de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i va col·laborar amb Josep Tarradellas en la Conselleria d’Economia. En aquest àmbit va tenir un paper molt destacat en l’aplicació del decret de col·lectivitzacions. Al seu retorn de l’exili, va tenir un paper molt destacat en la divulgació, l’estudi i la promoció de les cooperatives a casa nostra. El seu fons documental personal es troba dipositat a la Biblioteca CRAI del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.