Fes una ullada a les fotos i al vídeo resum de la FESC 2019

Ja pots veure les fotografies i el vídeo capturats durant la VIII edició de la Fira d’Economia Solidària #FESC2019 de la mà de Bruna Cooperativa.

Et pots descarregar el material i compartir-lo a les teves xarxes socials tot citant-ne l’autoria.

A més, també pots gaudir del vídeo de la inauguració de la Fira, enguany a càrrec de les humoristes Ana Polo i Maria Rovira (Oye Sherman), que ho van petar traient els draps bruts de l’economia social i solidària:

Consulta la relatoria col·lectiva que documenta la FESC 2019

Tant si vas assistir a alguna de les xerrades de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2019, com si no vas poder venir, et facilitem la relatoria col·lectiva coordinada per La Teixidora.

En algunes sessions es van prendre apunts col·laboratius, en obert i en línia. S’hi van recollir els continguts de les ponències, debats i intervencions, a més de paraules clau per a agilitzar l’estructura i lectura.

Es van prendre apunts de 13 sessions, 5 de les quals amb 2 persones de l’equip de La Teixidora per garantir més qualitat. 7 sessions més es van cobrir gràcies a persones voluntàries que hi van prendre apunts. Les persones participants podien seguir i editar els pads des del mòbil, tablet o ordinador, i contribuir-hi. Com a novetat, l’app de la FESC permetia accedir a la relatoria des d’un botó.

La revisió final del material està en curs, però ja podem mostrar els resultats de totes les sessions agrupats.

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya tanca amb 14.000 visitants

  • Més de 200 entitats expositores i un centenar d’activitats han conformat la vuitena edició de la fira organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària
  • S’han posat en ciruclació prop de 30.000 ecosols la moneda social i única amb la qual s’ha pogut comprar i vendre a la FESC
  • La Fira ha habilitat un espai especial de trobada i reflexió sobre com afecta el context actual de repressió a l’economia solidària

Prop de 14.000 persones han visitat entre divendres i diumenge la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que s’ha fet al Recinte Fabra i Coats del barri de Sant Andreu de Barcelona. La xifra dona mostra de la consolidació de la fira organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya i de l’interès creixent de la ciutadania per aquelles alternatives que ja s’estan oferint en la majoria de sectors des de l’economia social i solidària. La xifra, per sobre de les 11.000 persones que van visitar la FESC l’any 2018, és especialment significativa si es té en compte que dissabte, el dia central de la fira, s’ha tancat l’àrea d’expositores i les activitats a primera hora de la tarda per facilitar l’assistència a la manifestació per la sentència del procés.

La FESC ha acollit aquest any més de 200 entitats expositores, totes elles treballen segons els criteris de l’economia social i solidària, entre altres coses posant el benestar de les persones per davant del lucre. També s’ha pogut participar en una vintena d’activitats culturals i familiars i en una vuitantena de xerrades sobre temes relacionats amb l’economia solidària. L’intercanvi econòmic que s’ha fet durant la fira s’ha fet amb ecosols, la moneda pròpia de la fira. En total, durant els tres dies de la fira s’han fet circular prop de 30.000 ecosols. La FESC ha estat possible gràcies a les més de cent persones voluntàries que han col·laborat en l’organització de la fira, i especialment a les 40 persones i entitats de l’economia social solidària que hi han treballat col·lectivament des del mes de gener en un procés col·lectiu.

El lema d’aquesta edició ha estat L’economia ha canviat. I tu, a què aspires?,  i s’ha posat el focus en l’economia solidària com a espai de creació i resistència a les amenaces del model capitalista, en un context d’auge dels moviments feminista i d’emergència climàtica, però també de l’extrema dreta tant a nivell estatal com mundial, així com de retallada de drets i llibertats. En aquest sentit, Andalusia, on s’ha viscut l’auge de l’extrema dreta i on en canvi hi ha un fort teixit d’economia solidària, ha estat la nació convidada d’aquesta edició.

Interès creixent del públic per un model alternatiu d’economia i consum

De fet des de l’organització de la fira també es vincula l’increment de públic a l’interès creixent de cada vegada més persones que busquen un canvi en la seva manera de consumir i que no se senten còmodes amb el sistema actual i que troben l’alternativa en les entitats de l’economia solidària. D’aquí que des de la FESC es presenti també l’economia solidària com espai de resistència davant les amenaces del model capitalista.

Precisament en el context de retallada de llibertats, després de l’aturada del dissabte a la tarda com a invitació a assistir a la manifestació convocada a Barcelona, la jornada ha tingut com a colofó un dels moments més emotius de la FESC d’aquest any. S’ha habilitat un espai de trobada i reflexió sobre el paper de l’economia solidària en el context actual de repressió. La sessió, dinamitzada per David Fernàndez, periodista i cooperativista, i Neus Andreu, de la cooperativa Fil a l’Agulla, ha estat seguida amb atenció i emoció per les 200 persones que han participat en l’acte. En el transcurs de l’acte també s’ha donat a conèixer la carta que ha enviat des de la presó Jordi Cuixart adreçada a l’economia social i solidària.

Una base social de 186.000 persones i 6.300 llocs de treball

Durant la Fira també s’ha presentat l’Informe del Mercat Social, que permet fer un retrat fidel de com és l’economia solidària catalana. Si analitzem les 261 organitzacions membres de la XES, entre totes sumen una base social de 186.000 persones, a més de generar 6.300 llocs de treball i uns ingressos de 221 milions d’euros anuals. Actualment, el 78% de les iniciatives de l’economia solidària són cooperatives, principalment de treball, i associacions. D’aquestes, un 22% es dediquen a l’educació i la recerca, un 10% a l’alimentació, un 10% a la cultura i l’oci i un altre 10% a la salut i les cures.

Presentem la guia i l’informe del Mercat Social a la FESC

El Mercat Social vindria a ser un sistema vertebrat internament per relacions d’intercanvi, cooperació i solidaritat entre productores i consumidores de l’economia social i solidària. Seria una xarxa estable de transaccions entre entitats d’economia social i solidària i properes, consumidors responsables i estalviadors-inversors ètics, de manera que totes les persones que hi participen acaben cobrint la majoria de les seves necessitats amb béns d’aquesta xarxa, que són complementats fora d’aquesta per béns domèstics, béns comuns i béns públics. El mercat social permetria a una part de la –probablement minoritària però significativa?– desconnectar en gran mesura de l’economia capitalista. Per saber-ne més, us recomanem la lectura de l’article publicat a l’InfoXES ‘Un mercat per desconnectar del capitalisme’.

Si voleu aprofundir més sobre l’economia que ja ha canviat, teniu l’oportunitat de fer-ho presencialment amb dues presentacions de documents importants a la FESC 2019: un, la Guia del mercat social, el dissabte, 26 d’octubre, a les 12.30h, a l’espai Pep Manté de la Fabra i Coats. La publicació traça una estratègia central d’expansió de l’economia solidària per als propers anys. Organitzada per l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, comptarà amb les ponències de Jordi Garcia (Coutor de la publicació), Rubèn Suriñach (Coautor de la publicació), Marisol Lage (Diputació de Barcelona).

I l’altra activitat serà el diumenge, 27 d’octubre, a les 11h, a l’espai Santos Hernàndez, que acollirà la presentació de l’Informe del mercat social català, a la que li seguirà un debat sobre els reptes per a la seva consolidació en els propers anys. El document posa al dia l’estat de les diferents eines i estratègies de construcció de mercat social impulsades per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), així com també una revisió de totes les dades recollides amb Pam a Pam i Balanç Social durant el 2019. Aquest any l’informe s’emmarca en un procés de reflexió estratègica que iniciem com a XES per impulsar el Mercat Social; a les seves pàgines ho podreu llegir. Pots conèixer les conclusions en aquest enllaç.

Hi intervindran Ruben Suriñach (Balanç Social – XES), Alba Hierro (Pam a Pam – XES) i Jordi Garcia (Permanent de la XES).

Podeu consultar la introducció teòrica i relatoria completa del procés, aquí.

PROGRAMA
Dissabte, 26 d’octubre, 12.30h, espai Pep Manté de la Fabra i Coats.
Presentació de la Guia del mercat social
La publicació, que pren la forma de guia, traça una estratègia central d’expansió de l’economia solidària per als propers anys.
Organitza: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic
Ponents: Jordi Garcia (Coutor de la publicació), Rubèn Suriñach (Coautor de la publicació) i Marisol Lage (Diputació de Barcelona).
Diumenge, 27 d’octubre, 11h, espai Santos Hernàndez
Presentació de l’Informe del mercat social català
Presentació de l’Informe de mercat social català i debat sobre els reptes per a la seva consolidació en els propers anys.
Comissió de Continguts de la FESC
Ponents: Ruben Suriñach (Balanç Social – XES), Alba Hierro (Pam a Pam – XES) i Jordi Garcia (Permanent de la XES).

L’Altaveu de la FESC: ràdio comunitària

L’economia ha canviat i també la comunicació!

Cinc mitjans de comunicació comunitaris encenen l’Altaveu de la FESC 2019. Ràdio Fabra, Ràdio Trinijove, Ràdio Contrabanda, El Parlante i Teleduca, s’uneixen per oferir una cobertura informativa en directe i per streaming de tot el que passi a la fira.
Emetrem en directe des dels estudis de Ràdio Fabra de la Fabra i Coats de Sant Andreu, el 26 d’octubre, d’11h a 16h. Entrevistes, tertúlies temàtiques, connexions en directe, micròfon obert, entre altres sorpreses…
Aquestes emissores comunitàries també dinamitzaran la FESC des de l’espai de comunicació exterior habilitat, en el que divulgarem la fira de forma creativa i visual, fent participar al públic assistent.
On més podreu escoltar la retransmissió?

Organitza: XES (Xarxa d’Economia Solidària), Ràdio Fabra, Ràdio Trinijove, Ràdio Contrabanda, El Parlante i Teleduca.

Pràctiques transformadores antiracistes de l’ESS a Barcelona

(aquest article apareix publicat a l’InfoXES)

L’antiracisme és un instrument transformador de l’Economia Social i Solidària (ESS)? O bé l’horitzó és una societat sense racisme i el cooperativisme és una de les eines per aconseguir aquest destí?

Aquesta és la pregunta vertebral de tot una serie de converses que vam tenir entre més d’una desena d’entitats de l’ESS de Barcelona durant l’estiu d’enguany. Gairebé totes les entitats que vam participar en aquest procés de reflexió col·lectiva estan creades per persones d’origen migrant i tenen una línia política clarament i indiscutiblement antiracista. Més de vint-i-cinc persones que vam participar en aquest procés vam compartir les nostres experiències amb el racisme institucional i social, els nostres mecanismes polítics de la lluita i les nostres perspectives respecte a les pràctiques «realment» transformadores antiracistes.

Aquesta activitat d’investigació forma part d’un projecte global del Cercle de Migracions i Economia Cooperativa de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona. El seu disseny és producte d’un treball col·lectiu de persones integrants d’origen divers de cinc entitats de l’ESS.

A la FESC2019 volem compartir aquest recull de testimonis, reflexions i posar sobre la taula la nostra praxis política antiracista amb la finalitat de revisar conjuntament els principis que sostenen l’economia solidària.

Aturem la FESC durant la manifestació 26-O

Com afectarà a la #FESC2019 la manifestació sota el lema ‘Llibertat’ organitzada per entitas de la societat civil el 26 d’octubre?

Des de la Fira d’Economia Social de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària, informem que davant de la convocatòria de manifestació demanant la llibertat dels presos polítics independentistes el dissabte 26, a les 17 h, al carrer Marina (Barcelona), i donada la coincidència horària en part de la programació de la #FESC2019, des de la XES donem suport a les demandes d’aquesta manifestació i, per tant, animem tant a les assistents com a les expositores de la fira a sumar-s’hi.

Per tal de fer-ho possible, volem acabar les xerrades previstes i aturar les visites a les expositores a les 16.30 h, i unir-nos com a bloc d’economia solidària a la columna que baixarà des de Plaça Orfila (Sant Andreu).

També volem aprofitar, però, per reivindicar l’economia social i solidària com a espai de lluita i resistència davant d’aquesta onada repressiva i ens agradaria construir un espai per reflexionar sobre el nostre paper en aquests temps que corren.

Estem organitzant un acte el mateix dissabte, a les 19.30 h, a la Fabra i Coats, per tal d’abordar aquesta qüestió (en breus podrem concretar els detalls) i que a més, ens pugui servir com a punt de trobada col·lectiu, a més del sopar de l’#ESS on podrem seguir comentant tot el que està passant aquests dies, per descomptat.

La idea és tancar les expositores a les 16.30 i ja no obrir fins al diumenge, 27 d’octubre. Pel que fa a les xerrades, la comissió de continguts està reprogramant les de la tarda de dissabte utilitzant una franja extra a migdia.

Per estar al dia de tots els canvis i del programa actualitzat podeu:

Us demanem paciència.

Molt agraïdes!

Aquí, qui mana?

(aquest article apareix publicat a l’InfoXES)

«El 21 de desembre, els catalans hem de decidir entre que tornin Junqueras i Puigdemont o que torni el grup Planeta». Aquesta frase, pronunciada el 12 de novembre de l’any 2017 pel llavors president del Partit Popular a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, explicitava com poques vegades s’ha verbalitzat la capacitat de les grans corporacions empresarials en l’administració dels afers públics. Feia pocs dies de l’aplicació de l’article 155, de la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Catalunya per part del Govern espanyol i que les principals corporacions empresarials amb seu a Catalunya haguessin anunciat que traslladaven la seva raó social a altres llocs de l’Estat.

Garcia Albiol deixava en evidència una cosa: normalment, quan es parla de «poder» es pensa en partits polítics, institucions o estats. És a dir, tot el que té a veure amb allò públic i la seva gestió. Però molt sovint, les decisions que afecten directament la vida quotidiana de les persones s’acaben gestant des dels despatxos de grans corporacions privades: des del preu de l’aigua domèstica o la temporalitat de les llistes d’espera a la sanitat pública fins al dret a l’autodeterminació dels territoris. A partir d’aquest plantejament, el pròxim XX d’octubre la Directa organitza, en el marc de la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, la xerrada al voltant de la pregunta «Aquí, qui mana?».

Al llarg dels seus tretze anys de vida, el mitjà de comunicació cooperatiu la Directa ha radiografiat gran part dels poders a l’ombra dels Països Catalans. Partint d’aquests treballs d’investigació, quatre periodistes del projecte posaran llum als entramats que ha dissenyat el poder al voltant de quatre eixos: hi posaran cares i noms i explicaran les estratègies lobístiques de les quals se serveixen per fer valdre els seus interessos davant les administracions. En primer lloc, s’analitzaran les grans famílies inversores del territori i els negocis en què opera el seu capital sovint invisible i volàtil. Un segon eix abordarà el sector immobiliari, controlat per grans inversors internacionals, com Blackstone, que cada cop fa més difícil la vida de les veïnes de ciutats com Palma, València o Barcelona. La gestió de recursos naturals com l’aigua, el gas o la producció d’electricitat per part de grups privats com Agbar (que controla el subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona) també tindrà el seu bloc a la xerrada. Per últim, es dedicarà un apartat a parlar de la propietat dels principals mitjans de comunicació i la seva relació i dependència respecte al poder públic i privat.

La Directa

PROGRAMA

‘Aquí, qui mana?’

Dissabte, 26 d’octubre, 12h

Fabra i Coats (Espai Santos Hernández)

Amb: Eloi Latorre, Maties Lorente, Gemma Garcia i Jesús Rodríguez, de La Directa.

 

ESS i amor: avançant en crear formes d’estimar no capitalistes

(aquest article està publicat a l’InfoXES)

El capitalisme i la seva normativitat no només regula l’economia. També dicta com han de ser els aspectes més íntims de la nostra vida, regula la forma en què entenem l’amor i limita enormement la nostra capacitat creativa a l’hora de buscar solucions a les nostres necessitats afectives. Ens perdem una pila de vivències, de vincles i de sorpreses i patim molt més del que caldria.

L’heteronormativitat, la monogàmia així com els mites que giren al voltant de l’amor romàntic —vinculats a la ideologia patriarcal i capitalista— fan pràcticament impossible que puguem, a menys que fem un esforç titànic, relacionar-nos lliurement i explorar la nostra enorme capacitat d’estimar i de crear vincles per la vida.

Necessitem construir nous discursos i noves pràctiques, per així generar una nova cultura que faciliti que les persones siguem més lliures i més responsables a l’hora de viure els nostres afectes, amors, i desitjos. Lliures en el sentit que aprenguem a permetre’ns viure allò que volem i necessitem viure per ser felices, desenvolupar-nos i gaudir! Responsables perquè necessitem també saber assumir i gestionar els impactes que tenim i el dolor que generem en les persones amb les que ens relacionem. En definitiva, necessitem aprendre a minimitzar i, en tot cas, reparar els danys que causem en el nostre camí per ser lliures. 

En aquest camí és fonamental, per una banda, conèixer per poder qüestionar la cultura imperant, i també tenir coneixements sobre el funcionament de la psicologia humana. Concretament, parlo d’entendre els mecanismes que es posen en marxa en la nostra psique quan es tracta d’amor, de sexualitat i de relacions. Les projeccions, les atraccions, l’enamorament són fenòmens màgics, polítics i també psicològics. Per abordar aquesta qüestió amb la complexitat que demana necessitem respostes polítiques i comunitàries i també assumir la responsabilitat dels nostres sentiments, tenir la valentia de revisar la nostra història personal i afrontar les nostres ferides i traumes.

Aquests no és un camí necessàriament fàcil. Necessita valentia, necessitem referents, necessitem companyes de lluita, necessitem acceptar que cometem errors i que serem patosos, aprendre a reparar. I encara més, necessitem eines concretes de gestió emocional, de la gelosia, dels mals humors… Necessitem conèixer-nos i donar-nos a conèixer incloent també les nostres ombres, les nostres vulnerabilitats, les nostres mancances… Doncs això, que hem de fer una feinada, que si la fem amb cura i ben acompanyades no només serà difícil sinó que també podrà ser apassionant.

Neus Andreu, facilitadora i consultora organitzacional de Fil a l’agulla

PROGRAMA

‘Economia solidària i amor: avançant en la creació de formes d’estimar no capitalistes’

26 octubre, 12.30h
Fabra i Coats (Honora Enfield)
Amb: Neus Andreu, facilitadora i consultora organitzacional de Fil a l’agulla

 

Presentació del llibre “La transició a les energies renovables”

En el marc de la VIII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, l’Ateneu L’Harmonia (carrer Sant Adrià, 20 Barcelona) acollirà la presentació d’un nou llibre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), el proper diumenge, 27 d’octubre a les 12h.
 
Es farà el debat “L’economia solidària en la transició a l’energia renovable” a partir del quart llibre de la col·lecció Eines titulat “La transició a les energies renovables”, coeditat per la XES i Pol·len edicions.
 
Hi assistiran:
Jordi Pujol Soler, autor del llibre i membre del Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES)
Yaiza Blanch, de Som Energia SCCL
Cristian Ros, d’Azimut 360 SCCL
I altres entitats de l’Economia Solidària per a la transició i la sobirania energètica.
Modera:
Mar Carrera, de Pol·len Edicions SCCL i Comissió de Publicacions i Formació de la XES.
 
*La producció del llibre ha tingut una petjada de carboni de 330 Co2 eq.