Ja tenim cartell de la FESC2017!

Ja tenim el cartell de la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya! Una imatge diferent que convida a la reflexió sobre allò compartit i construït des de la suma i la comunitat. El cartell ha estat dissenyat per L’Apòstrof, sòcia de la XES. Us animem a compartir-lo a través de les vostres xarxes amb el hashtag #FESC2017.

 

 

 

Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat.

L’ESS es construeix de manera col·lectiva i allò que genera també ha de ser per a la comunitat. En aquesta FESC 2017, des de la Xarxa d’Economia Solidària volem aprofundir en aquestes nocions de què és allò comú i com garantim que el que creem hi pertanyi. Enfront d’un capitalisme individualista i privatiu, volem construir una economia col·lectiva i accessible.

En aquest moment d’auge de l’ESS en el que hem aconseguit que algunes administracions hi estiguin apostant com una font de creació de llocs de treball, volem aprofitar l’espai de la FESC per a preguntar-nos com ens afecta això i quines dependències ens genera.

Més que respostes, llencem un seguit de preguntes englobades en 4 grans eixos interdependents.

 

  • LA COMUNITAT

Com construïm de manera participativa?

Com promovem que tothom se senti interpel·lada a participar?

Quines eines tenim per assegurar que la presa de decisions sigui realment democràtica?

Podem fomentar l’arrelament territorial a través de la gestió comunitària dels recursos?

  • EL PROCOMÚ

Sota quines llicències compartim allò que creem?

Fem ús dels comuns digitals?

Per què apostem per l’ús de llicències lliures?

Com gestionem els comuns naturals: aigua, terra, ciutats… ?

  • LA RELACIÓ AMB LES INSTITUCIONS

Quina ha de ser la relació de l’ESS amb les institucions?

Hi ha una bombolla de l’ESS?

Podem respondre als tempos que imposen les administracions sense trair part de l’esperit de l’ESS?

Estem generant una dependència dels diners públics?

  • ALLÒ PÚBLIC

Què definim com a públic?

Allò que es propietat de l’administració?

Allò gestionat per les persones usuàries?

Quin és el millor model en cada cas?

Ja pots consultar l’informe del mercat social català 2015

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la segona edició de l’informe “L’estat del mercat social català, corresponent a l’exercici 2015. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui.

Així, gràcies a l’anàlisi de les dades del balanç social podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris sociambientals de les 105 organitzacions que han fet balanç social i les 219 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2015. Encapçala l’informe un esmolat pròleg de David Fernández, cooperativista de la Coop57.

Teniu l’informe complet i els dels exercicis anteriors, aquí.
Si voleu, també podeu anar directament al resum executiu.

 

L’ESS CONTINUA CREIXENT

L’informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la Fira o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial i d’intercooperació sectorial estan prenent cada vegada més força: ja hi ha 7 xarxes territorials d’ESS actives (Sants i Sant Andreu a Barcelona, i Terrassa, Sabadell, Barcelonès Nord, Sant Cugat i Baix Llobregat), i n’hi ha 5 més en fase de constitució; i hi ha 3 xarxes sectorials d’ESS actives (la XAREC, FETS i la xarxa de monedes socials), i 2 més en fase de constitució.

A la present campanya, i gràcies a la nova plataforma www.ensenyaelcor.org, hi ha hagut un 50% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 105. Pràcticament el 50% són cooperatives de diferents tipus, i el 75% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012– ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 21 persones treballadores i factura 950.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 215.000 persones, generen 3.700 llocs de treball i facturen 164 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el segon criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,91 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.

– Quant a paritat, la gràfica 5.5 mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.

 

GràficaParitat2016

 

 

– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,8 a 1 per les dones i 2,6 a 1 pels homes, ho desglossem a la gràfica 5.7 (grup 1 inclou cooperatives de treball i societats mercantils, grup 2 cooperatives de consum i serveis i grups cooperatius, i grup 3 associacions i fundacions).

 

GraficaForquillaSalarial2016

 

– El 75% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i tenen pràctiques de prevenció en la generació de residus. Aquestes dades són reforçades pel Pam a Pam, on el criteri de gestió de residus és un dels millors puntuats: 3,22 sobre 5.

– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’11% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 40.000 euros per organització.

– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 17% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment  el paper de les cooperatives de consum i serveis i els grups cooperatius, que arriben fins el 27%.

– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica 5.18 revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 818 persones treballadores, el 65% del total de les 105 organitzacions que han fet balanç):

 

GraficaQualitatLaboral2_2016

 

Les conclusions a les que ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només de que hi hagi totes aquestes senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre– humà.

Us invitem a tots i totes a formar-ne part (recordeu que la pàgina de mercat social de la XES és l’espai virtual de referència), i no hi ha millor ocasió que la Fira d’Economia Solidària.

No et perdis les activitats lúdiques de la FESC!

La Fira d’Economia Solidària d’enguany us ofereix un bon ventall d’activitats de caire lúdic. Feu una ullada al programa per tal de no perdre-us cap!

 

Dissabte

 

11h.
Exhibició Pole Dance, Danses urbanes, Teles, a càrrec de B-Polèmic (escenari de l’Espai Andreu Cortines)


11.30h

Taller de maquillatge, a càrrec d’Abacus (carpa de l’Espai Andreu Cortines)


12h

Actuació, a càrrec de Gipsy Nur Project (Chanson). Organitza l’Ateneu Harmonia (Escenari Harmonia)


12.30h

Contes amb valors, a càrrec d’Abacus (escenari de l’Espai Andreu Cortines)


13h

Actuació de Clown, a càrrec de Por Narices. Organitza l’Ateneu Popular 9 Barris (Escenari Harmonia)

Vermut Musical, a càrrec de Trinijove (Escenari Harmonia)


15h

Emissió en directe, a càrrec de Ràdio Trinijove (Escenari Harmonia)


16h

Espectacle teatral La Perruca, a càrrec de Nus Teatre (escenari de l’Espai Andreu Cortines)
En Luca arriba a l’escola amb una perruca i les companyes de classe se’n riuen d’ell. A l’escola i a casa li posen les coses difícils, i en Luca es posa molt molt trist… Ens ajudes a canviar la història?
Teatre Fòrum inspirat en el conte La Peluca de Luca. Recomanat a partir de 5 anys”

Actors: Mireia Scatti, Miquel Simó, Magalí Permanyer Dinamització: Magalí Permanyer


16.30h

Espectacle de màgia, a càrrec de Montserrat Escopinya,. Organitza l’Ateneu Harmonia (Escenari Harmonia)


17.30h

Taller infantil de maquillatge, a càrrec d’Abacus (carpa de l’Espai Andreu Cortines)


18h

Llarga vida al rock, a càrrec d’Eric Vinaixa. Organitza l’Ateneu Harmonia (Escenari Harmonia)


19h

Exhibició Pole Dance, Danses urbanes, Teles, a càrrec de B-Polèmic (escenari de l’Espai Andreu Cortines)


19.45h

Actuació musical, a càrrec de Gemma Sainz (Escenari Harmonia)


 

 

Diumenge

 

11h
Taller de circ, a càrrec de l’Ateneu Popular 9 Barris (pista de l’Espai Andreu Cortines)


11.30h

Activitat infantil Fem ninots de paper, a càrrec d’Abacus (carpa de l’Espai Andreu Cortines)


12h

Animació infantil DAU, a càrrec de Cia. La Gralla (Escenari Harmonia)


12.30h

Racó poètic, a càrrec de l’Apòstrof (escenari de l’Espai Andreu Cortines)


13h

Vermut Musical, a càrrec de Trinijove (Escenari Harmonia)


 

També podreu gaudir de les següents activitats permanents:

  • Exposició Memòria Cooperativa de la Barceloneta, a càrrec de La Ciutat Invisible, Observatori de la Vida Quotidiana i Memòria Obrera de la Barceloneta.
  • Acció Canvia’t de banc!, a càrrec de FETS.
  • Accions teatrals itinerants, a càrrec del Forn de teatre Pa’ Tothom, promogudes per FETS i Fiare Banca Etica.

FESC 2016: 5 anys demostrant que una altra economia existeix

La V Fira d’Economia Solidària de Catalunya ha tornat a demostrar que existeix un model econòmic alternatiu, ètic, sostenible, assembleari i horitzontal que posa a les persones al centre. Sota el lema “Terra compartida, terra cooperativa”, enguany més de 200 entitats han participat en la cinquena edició de la fira per a demostrar que la quotidianitat de la nostra vida es pot resoldre a través de projectes i iniciatives de l’economia social i solidària.

En aquest sentit, l’àrea d’exposició, amb 190 expositores, s’ha estructurat en eixos temàtics: habitar, vestir-nos, alimentar-nos, reculturitzar-nos, educar-nos, comunicar-nos, cuidar-nos, divertir-nos, finançar-nos èticament i serveis a empreses. En aquesta edició s’han sumat 1.200 m2 d’espai a la fira, que ha afegit la pista poliesportiva, la Nau Centre d’Art Contemporani i el carrer d’accés a la porta fins la nau Elissa Garcia.

Durant tot el cap de setmana, prop d 21.000 persones han visitat la FESC i s’han desenvolupat una cinquantena d’activitats, entre xerrades, tallers i taules rodones. Aquestes activitats han implicat un total de 130 persones ponents.

 

Eines per a la transformació social

Una de les principals novetats d’aquest 2016 ha estat la TecnoFESC, un espai coorganitzat per set entitats que ha volgut incidir en l’ús de la tecnologia com a eina per la transformació social. A través de diferents activitats i tallers, s’ha reflexionat al voltant de conceptes com el consum responsable i de proximitat, la reutilització, l’obsolescència programada o la seguretat de les nostres dades.

Per cinquè any consecutiu, les monedes socials han estat la única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. A la moneda oficial de la XES, l’ecosol, enguany s’hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta de l’Associació Ecol3VNG de Vilanova i la Geltrú, l’hora de l’Ecoxarxa del Bages i l’eco de la Xarxa Eco de Tarragona i Cooperativa Integral Catalana. Totes les monedes han tingut una equivalència d’1 a 1 excepte l’hora de l’Ecoxarxa que ha tingut un valor de 10 a 1 (és a dir, 10 ecosols/turutes/ecos equivalien a una hora). En total, han circulat 31.000 ecosols, dels quals 1.800 han estat intercanviats directament en moneda social.

 

30452726741_b169c82cc7_z

 

L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 110 persones voluntàries, algunes d’elles procedents d’intercanvis internacionals a través del Servei Civil Internacional. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2106 va ser trending topic durant tot el dissabte al matí. La setmana de la fira més de 4.000 usuàries han generat al voltant de 9.600 piulades que han impactat en més de 35 milions d’usuaris en aquesta xarxa social.