Economies comunitàries: resolent necessitats, sostenint el territori

L’Economia solidària ens definim com un moviment socioeconòmic transformador conformat per una vessant empresarial i una vessant comunitària. La FESC és un gran aparador de la vessant més empresarial, oferint multiplicitat d’opcions per a consumir (individual i col·lectivament) amb els valors de l’ESS. Enguany, des de la XES, volem posar l’accent, també, en la comunitat com a forma de resoldre les nostres necessitats quotidianes; volem parlar, doncs, de les economies comunitàries.

Les economies comunitàries són formes col·lectives de resolució de necessitats socioeconòmiques basades en l’autogestió i la implicació en un projecte comú i col·lectiu. L’activisme hi té major presència que el treball remunerat i l’accés al bé o servei que ofereixen acostuma a anar lligada a la participació i presa de decisions. En la seva activitat busquen reforçar els vincles socials i comunitaris de caràcter solidari, l’arrelament territorial i la generació d’impactes socials, culturals i ambientals positius en les seves comunitats.

Estem parlant de grups de consum agroecològic, horts comunitaris, espais de gestió comunitària, xarxes i mercats d’intercanvi, monedes comunitàries, bancs del temps, experiències d’habitatge col·lectiu, grups de criança compartida, etc.

En l’elaboració de l’informe L’Impacte de la Covid19 sobre l’ESS. Solidaritat malgrat les dificultat, vam detectar la capacitat de les economies comunitàries d’emergir ràpidament i donar resposta a necessitats sociocomunitàries davant una emergència. Volem aprofitar aquesta FESC per a conèixer-les millor i compartir els debats que sorgeixen en aquests espais col·lectius, comptant amb la presentació del darrer llibre de la XES que analitza l’especificitat de la gestió comunitària en l’àmbit de la cultura, així com a la Xarxa d’Espais Comunitaris i un primer tast del procés d’identificació d’economies comunitàries que estem duent a terme a través del Pam a Pam.

Article publicat al suplement INFOXES de La Directa.

La FESC 2021 recupera el format presencial i omple de projectes ètics i sostenibles l’espai Fabra i Coats de Barcelona

El bon temps i les ganes de retrobar-se dels projectes cooperatius i d’economia social del país han col·laborat a l’èxit de la desena Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC 2021) que s’ha fet durant el cap de setmana l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

Més de 140 empreses i entitats de la pràctica totalitat de sectors econòmics han exposat durant el cap de setmana a la FESC. L’objectiu de mostrar com des de l’economia solidària es pot donar resposta a bona part de les necessitats de la vida, des de l’habitatge o l’alimentació a la roba, la mobilitat, l’energia o serveis com les finances ètiques, la salut i cures, la cultura i l’oci, o la tecnologia, s’ha complert amb escreix.

A més, aquest any la FESC recuperava la presencialitat, ocupant la pràctica totalitat dels espais exteriors de la Fabra i Coats amb la fira de mostres, i reservant les sales interiors de les antigues naus per a les xerrades i debats sectorials. Eva Goenaga, co-coordinadora de la fira, valora positivament la desena FESC, en tant que «punt de retrobada de les persones que conformen l’economia solidària del país, era un espai necessari que s’ha pogut recuperar», alhora que reconeixia com un «repte pendent» poder continuar fent arribar l’economia solidària a la població que encara no la coneix suficientment.

La FESC va néixer el 2012, en plena crisi del capitalisme, com a resposta des d’un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Després de deu anys, la FESC 2021 s’ha convertit en l’espai referencial de l’economia solidària del país.

La FESC és organitzada des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, que dona cobertura a bona part de les entitats del sector, amb 344 projectes econòmics adherits. Pel que fa a l’economia solidària, per fer-nos una idea aproximada de la seva incidència al país, les 344 organitzacions adherides a la XES tenen una base social de 242.000 persones, generen 9.100 llocs de treball i uns ingressos anuals de 324 milions d’euros.

Un ric mosaic d’experiències d’intercooperació

Des del 2015, vivim un cicle expansiu de l’ESS, que n’ha multiplicat les pràctiques, així com també les polítiques públiques de promoció. Aquesta efervescència s’ha traduït, també, en gran quantitat d’experiències d’intercooperació, així com mesures i recursos per a recolzar-les.

S’està impulsant la intercooperació des del sector públic, la xarxa d’Ateneus Cooperatius i el suport a Projectes Singulars promoguts per la Generalitat de Catalunya o les convocatòries de subvencions per enfortir l’ESS de l’Ajuntament de Barcelona, amb línies específiques d’intercooperació, i des d’espais representatius de l’ESS que també s’han sumat a aquesta tasca, com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que, amb la seva recent reformulació, està impulsant la intercooperació sectorial dins del món cooperatiu.

A la XES, aquesta vitalitat també s’ha notat, reforçant-se el seu paper com a espai d’intercooperació sociopolítica, és a dir, com a instrument per a la cooperació entre organitzacions de l’ESS al voltant d’un objectiu polític o social. Segons les dades del Balanç Social d’enguany, el 27% de les organitzacions diuen participar en comissions sectorials o temàtiques de la XES (on destaquen les comissions d’ecologia i d’habitage cooperatiu en sessió d’ús), i el 26% en xarxes locals.

A part de la intercooperació sociopolítica, trobem un bast ventall d’experiències d’intercooperació socioeconòmica: espais de co-treball, com la Comunal, el Grup Ecos o Núria Social; mancomunar serveis logístics, com Les Contrabandistes, la Zona o la Xarxa Pagesa; pols cooperatius sectorials, com Batec o el Bicihub; o els pols cooperatius territorials, com els que s’estan gestant a Sant Cugat i Sabadell.

Així doncs, si fa pocs anys, la XES era el principal –i, pràcticament, l’únic– espai des del que s’impulsava la intercooperació i la construcció de mercat social, el paisatge avui és el d’un ecosistema ric i divers, amb nous actors i eines rellevants. Però, de tots els reptes que planteja aquest creixement, segurament n’hi ha un que sobresurt: com es governa aquest ecosistema de mercat social? Quins espais podem generar per crear una estratègia comuna, i que reparteixi, en els diferents agents, les accions o línies de treball a dur a terme? La FESC serà un bon moment per plantejar aquestes preguntes, us hi esperem.

 

* Article publicat al suplement InfoXES de La Directa.

Hibridant economia social i solidària i ecologisme

El juny del 2018 es van celebrar les primeres jornades d’economia socioambiental i solidària, organitzades per la cooperativa Espai Ambiental amb el suport de la XES. L’objectiu d’aquelles jornades era el de donar més centralitat als aspectes ambientals dins de l’economia social i solidària, tant a les pràctiques quotidianes de les organitzacions, com, també, al moviment en conjunt. Fruït d’aquesta necessitat, a les mateixes jornades, es va decidir crear la Comissió d’Ecologia i generar, així, un espai permanent per treballar el valor ambiental dins de la XES.

Vam començar a treballar a partir de l’anàlisi dels indicadors ambientals dels informes anuals de l’Estat del Mercat Social. En aquests informes vèiem que les organitzacions de l’ESS no estaven interioritzant, de forma generalitzada, les pràctiques ecològiques. Per això, una de les principals línies de treball, des de l’inici, ha estat sensibilitzar el teixit de l’ESS sobre i promoure petites campanyes orientades a millorar els indicadors ambientals de les organitzacions. Destaquen, especialment, les càpsules de vídeo formatives en 4 àmbits clau per la transició ecològica dins de les empreses i entitats: el consum responsable, la mobilitat sostenible, la transició energètica i l’economia circular.

També hem treballat per donar eines a les xarxes locals i entitats de base per tal de dinamitzar el debat sobre l’emergència climàtica al seu territori, tot reflexionant sobre el paper que poden tenir i tenen les iniciatives d’ESS en aquesta transició. L’eina principal per fer-ho és el Kit de l’ESS contra l’emergència climàtica: un tòtem fet de plafons, que aborda l’emergència climàtica des de quatre àmbits: el consum, la mobilitat, l’energia i l’economia circular (residus). A través d’aquest kit, es poden entendre les problemàtiques associades als quatre àmbits i, sobretot, plantejar alternatives, tant de caràcter global, com locals. De fet, el kit està especialment pensat per descobrir i fer visible iniciatives locals d’ESS que treballen pel consum responsable, per la transició energètica, per la mobilitat sostenible i per l’economia circular.

D’altra banda, en coordinació amb altres comissions, hem treballat les Propostes per a la Democràcia Econòmica i la Transició Ecosocial que busca contribuir al debat públic sobre la necessitat de el canvi de model socioeconòmic. Sota aquest mateix marc hem realitzat les jornades Canviem la Lògica de el passat 18 de juny, que va ser la quarta edició de l’espai de reflexió sobre ecologia i ESS, que organitzem des de la comissió d’Ecologia. En aquesta edició vam treballar al voltant dels següents eixos: energia, alimentació, urbanisme i mobilitat, residus i conservació del territori, amb l’objectiu d’identificar les línies de treball estratègiques per avançar cap a la transició ecosocial des de l’economia social i solidària, amb l’horitzó posat en 2030. Aquestes línies de treball, les complementem amb algunes de les accions o projectes estratègics que pensàvem que havien de conformar, així com també els actors més rellevants amb qui treballar. Aquesta feina s’emmarca en el procés de reflexió estratègica del conjunt de la XES, de manera que segueix viu i tindrà la seva propera fita a la propera Fira d’Economia Solidària de Catalunya.

Novetat! Espai de trobada entre entitats ESS i administracions públiques

A l’assemblea extraordinària monogràfica sobre la FESC, que va tenir lloc el gener del 2020, un dels aspectes que va sortir més demandat era el de reforçar la Fira com espai comercial de trobada entre actors, especialment entre el teixit de l’ESS i les administracions públiques i ens loclas, per a convertir a la FESC en un espai facilitador de la compra pública ètica.

L’any passat, la pandèmia no va permetre desplegar l’acció, però enguany hem treballat de la mà de la Xarxa de Municipis per l’Economia Solidària (XMESS) per a oferir aquest nou espai el divendres 22 d’octubre al matí.

La jornada tindrà dos moments diferenciats. La primera franja del matí serà un espai de reflexió estratègica entre administracions i ens locals, on la XMESS i la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya compartiran un balanç i perspectives de les polítiques públiques de promoció i suport a l’ESS dels darrers 10 anys, i també hi participarà la comissió d’incidència de la XES per a fer arribar als presents les mesures i propostes del Pla d’Acció de la XES per a que l’ESS se situï com a peça clau per a la construcció d’un model econòmic que posi la vida al centre. La segona part del matí esdevindrà un espai de coneixença i intercanvi d’informació i contactes entre els consistoris i administracions presents amb aquelles empreses i entitats de l’ESS que hagin expressat interès en treballar amb l’administració pública en la inscripció. S’elaborarà una agenda de trobades segons sectors econòmics per a aprofitar el màxim el matí i la presència d’ens locals de tot el país.

Article publicat al suplement InfoXES de La Directa.

Trobem-nos per construir unes cures solidàries i transformadores

A Catalunya són cada cop més nombrosos els projectes col·lectius que despleguen la seva activitat en l’àmbit de la salut i la cura de les persones. Aquestes iniciatives prenen formes diverses dins de l’economia solidària: trobem grups de criança i xarxes veïnals que d’ajuda mútua, que han viscut un moment d’efervescència en plena pandèmia; associacions que realitzen activitats diverses relacionades amb el sindicalisme de la llar i les cures, la intermediació professional entre famílies i treballadores o són l’assaig de futurs projectes d’autoorganització laboral; i finalment, cooperatives de treball i consum que lluiten per millorar les condicions laborals i la qualitat dels serveis que ofereixen a les seves associades.

L’any i mig de pandèmia ha servit per estrènyer els vincles intercooperatius entre projectes i territoris, i volem aprofitar l’espai de la FESC 2021 per obrir dos espais de diàleg entre projectes i amb el conjunt del sector per debatre i definir una estratègia compartida i tenir un pla d’acció conjunt per fer incidència cap a les administracions públiques per impulsar processos transformadors que reconeguin el valor social dels projectes col·lectius, democràtics i sense ànim de lucre.

Programació de la FESC 2021: cures i diversitat

En primer lloc, amb la taula rodona Cap a una visió compartida de les cures des de l’Economia Solidària (dissabte 23 de 16:30 a 18h) volem aproximar allò què tenen en comú els projectes, perquè un imaginari de principis i valors compatits ens pot ajudar a una estratègia conjunta de sector. En segon, amb la xerrada Teoria i pràctica de l’atenció a la diversitat i singularitat en la cura a l’ESS (diumenge 24 de 12:30 a 14h) volem donar visibilitat a les iniciatives i projectes que construeixen dia a dia una manera de fer que combat les inèrcies mercantilistes, heteropatriarcals, edadistes i capacitistes que travessen àmbits com l’atenció a la Gent Gran, la ginecologia i obstetrícia o la salut laboral.

Volem aprofitar la FESC per trobar-nos, necessitem imaginar plegades un horitzó de cura digna, feminista i antiracista, que ens ajudi a definir una estratègia conjunta des del sector cooperatiu i solidari. Ens cal amb caràcter d’urgència, com a àmbit fonamental en la concertació público-cooperativa-comunitària. En cas contrari, correm el risc que la provisió de cures continuï sent un nínxol de mercat en mans d’empreses mercantils de plataforma i grans empreses multiservei licitadores de serveis públics, amb sistemes d’atenció deshumanitzats i generadors de precarietat, que fan negoci amb la salut d’usuàries i treballadores, principalment dones, migrades i racialitzades.

Inaugurem la FESC 2021 amb un cartell de luxe: Marina Garcés, Silvia Federici i Magda Bandera

La FESC 2021 s’estrena amb un cartell d’autèntic luxe. Per commemorar els 10 anys de la fira, hem volgut organitzar un acte inaugural amb tres veus de dones referents del pensament econòmic, social i polític actual: Silvia Federici, Marina Garcés i Magda Bandera. Elles reflexionaran i conversaran al voltant de la sostenibilitat de la vida i la transformació social.

Silvia Federici, que intervindrà en línia, és una escriptora i activista feminista. Defensa que el treball de cures i reproductiu que desenvolupen de forma gratuïta majoritàriament les dones és la base que sosté el capitalisme. Entre els seus llibres destaquen “Calibán y la bruja” o “El patriarcado del salario”.

Marina Garcés és filòsofa, escriptora i professora. Una de les grans pensadores de la nostra generació, la seva obra reflexiona sobre el concepte d’allò “comú”. “Ciutat princesa” o “Fora de classe” són algunes de les seves obres més venudes.

Per últim, Magda Bandera és directora del diari La Marea i coordinadora editorial de la mateixa publicació des del 2012. És un referent del periodisme cooperatiu, crític i transformador.

La inauguració de la FESC 2021 tindrà lloc diumenge 17 d’octubre a les 12 h al Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtic (c/ Concepción Arenal, 165 de Barcelona) i s’emetrà per streaming a través del web fesc.xes.cat. L’obertura de portes tindrà lloc a les 11.30 h. L’aforament al recinte és limitat i l’entrada es farà per estricte ordre d’arribada

Un acte de record i amor cap a l’Arcadi Oliveres

La desena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya suma metres quadrats de superfície i enguany comptarà amb un nou espai, al pati de l’Institut Martí i Pous, on s’ubicarà un escenari amb activitats culturals i un espai de restauració. La organització de la FESC2021 ha decidit batejar aquest nou espai amb el nom d’Arcadi Oliveres, economista, activista i referent dels moviments socials de casa nostra que ens va deixar el passat 6 d’abril.

La co-coordinadora de la FESC, Eva Goenaga, apunta que “hem volgut retre homenatge a una figura clau i estimada en la transformació social a Catalunya en les darreres dècades. Anticapitalista i activista incansable per la justícia econòmica, el pacifisme i els drets dels pobles, a més de promotor de les finances ètiques, ha estat font d’inspiració per als moviments socials catalans i llavor de mobilitzacions històriques com la del 0,7, l’objecció fiscal o el Fòrum Social Català. És un acte de record i d’amor cap a l’Arcadi“.

L’Arcadi Oliveres va ser amic i visitant de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya des de la seva primera edició, al 2012. L’any 2019, a més, va ser el protagonista de la conferència inaugural de la fira sota el títol “Novament la FESC. Més que mai” i de la contraportada del suplement InfoXES

Ens quedem amb la frase que va pronunciar aleshores “L’economia solidària és llavor”. Gràcies, Arcadi, per tant.

 

Estrenem l’espot de la FESC2021!

La X Fira d’Economia Solidària de Catalunya FESC2021 ja té el seu espot oficial!

Què passa quan barreges un supermercat, danses urbanes, capitalisme, samarretes suposadament feministes, carxofes de El Prat i… la FESC? Aquí tens el resultat!

 

 

Un any més, hem comptat amb la complicitat i el talent de la nostra sòcia Bruna per fer possible aquest espot.

Obrim les inscripcions per voluntàries per la FESC 2021

Un any més fem una crida a persones interessades a col·laborar amb la FESC perquè s’apuntin com a voluntàries. I és que la FESC no seria possible sense totes les persones que ens donen un cop de mà dins les comissions de logística, continguts, comunicació, activitats culturals i també com a membres de l’equip d’informació. Podeu consultar les tasques principals i tota la informació amb relació a les voluntàries aquí.

Participar en la FESC com a voluntària permet endinsar-se dins l’ESS i posar cara a les persones que sostenen i tiren endavant els diferents projectes. Podeu viure experiències diferents, aprendre i conèixer una altra manera de relacionar-vos amb el consum, l’economia de base, les cures, la sostenibilitat de la vida… Si hi esteu interessades, només heu d’omplir el formulari d’inscripció, indicant en quina comissió us agradaria col·laborar i la vostra disponibilitat durant el cap de setmana de la fira.

També podeu col·laborar amb la X FESC fent-ne difusió a través de les xarxes socials, amb els materials que us podeu descarregar des del web.