Flora Tristan i Mary Lawrenson donen nom als nous espais de la FESC

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2019 tornarà a ser, un any més, un espai de memòria del cooperativisme. Tots els espais i sales on es desenvolupen les activitats de la fira s’han rebatejat amb la voluntat de que esdevinguin espais visibilització i reconeixement a homes i dones que arreu del món i al llarg de la història han estat vinculades al moviment de l’economia social i solidària.

Enguany, l’ampliació de superfície de la fira ha fet que incorporem dues noves figures referents, que donaran nom a dos nous espais: la nova sala d’expositores i el vestíbul de l’Institut Martí i Pous. Aquest últim acollirà l’exposició “Terra cooperativa”, cedida per la Fundació Roca i Galés.

Les dues noves incorporacions són dones i han estat triades mitjançant votació online per les persones que participen a la comissió plenària que organitza la FESC i el grup de persones voluntàries de la fira. Vols conèixer els seus noms?

D’una banda,Flora Tristan (1803-1844) donarà nom a la nova sala d’expositores. Tristán va ser una escriptora i activista social francesa d’origen peruà i és considerada com una de les fundadores del feminisme modern. El seu pensament, a principis del segle XIX, ja apostava per enllaçar les diferents opressions, especialment les de gènere i classe, i pressuposava unes reivindicacions i un projecte polític que només podien articular-se a partir de la idea de la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans

D’altra banda, el vestíbul de l’institut queda rebatejat amb el nom de Mary Lawrenson (1850-1943), activista anglesa del moviment cooperatiu i fundadora de la Co-operative Women’s Guild, de qui va ser  secretària general de 1885 a 1889. La Co-operativa Women’s Guild va ser una organització del moviment cooperatiu al Regne Unit que va promoure l’entrada de dones en estructures cooperatives. Lawrenson també va ser la primera dona representada al consell de la Co-operative Union.

Repassem també la resta de figures que donen nom als diferents espais de la fira!

La nau principal d’expositores rep el nom d l’Elisa Garcia, activa cooperativista de Sant Andreu, membre de la cooperativa de consum “L’Andreuenca”, lluitadora antifeixista i militant de la UGT a la fàbrica de teixits de la Fabra i Coats. En el moment de l’esclat de la Guerra Civil marxà al front d’Aragó amb una columna de la CNT on va morir l’agost de 1936. L’historiador andreuenc Jordi Rabassa va escriure una bona semblança seva que podeu llegir aquí.

Una altra dona reconeguda a les sales de la FESC és la Micaela Chalmeta (1870-1945). Chalmeta, també coneguda amb el pseudònim d’Amparo Martí, va ser una dona molt activa en el món cooperatiu, feminista i socialista de la Barcelona del primer terç del segle XX, que va actuar com a fundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona i una de les impulsores de l’Agrupación Femenina de Propaganda Cooperativista (AFPC) el 1932.

Abans d’arribar a la Micaela Chalmeta o a la Nau Elisa Garcia passem pel carrer que dóna entrada a la Fira, dedicat a Francesc Martínez de Foix, persona implicada en la posada en marxa de diverses iniciatives en matèria d’inserció social, laboral i esportiva de persones amb diversitat funcional psíquica i directiu del Grup Cooperatiu TEB.

En apropar-nos a la zona restauració ens situarem al bell mig de la Plaça Joan Berney, en record de qui va ser fundador de la XES, soci de la cooperativa GES (Gabinet d’Estudis Socials) i patró de la Fundació Roca Galès.

Joan Peiró es qui dona nom a la plaça que s’ubica davant la nau Elisa Garcia. Peiró, anarcosindicalista, secretari general de la CNT als anys 20, ministre d’Indústria durant la II República i fundador de la cooperativa Cristalleries de Mataró va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942.

L’Ateneu Harmonia també rebateja les seves sales durant la FESC i les dedica a noms destacats del cooperativisme i l’economia solidària. Ann Tweedale, una de les signats l’octubre de 1844 del document de constitució de la “The Rochdale Society of Equitable Pioneers”, considerada la primera cooperativa del món; l’escriptora, pianista, periodista, feminista i compromesa sindicalista i cooperativista Regina de Lamo; l’Empar Coloma, participant al Segon Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1934), on s’aprovà el dret de les dones a incorporar-se als llocs de direcció; l’advocat laboralista i cofundador del Col·lectiu Ronda Pep Manté; els professors i divulgadors del cooperativisme David Santacana i Santos Hernández; Balbina Pi, obrera tèxtil i anarcosindicalista; o el sindicalista, articulista en diversos diaris i un dels principals divulgadors i promotors en l’àmbit del cooperativisme, Albert Pérez Baródonen nom als espais dels quals la Fira en fa ús a l’interior de l’Ateneu.

Un altre dels equipaments que acull la FESC és l’Escola Can Fabra. Allà s’ubiquen els espais Honora Enfield, presidenta de la Guilda Internacional de Cooperadores, federació internacional de entitats vinculades al cooperativisme de consum; l’espai Benet Vigo, en record de l’entusiasta partícip i divulgador del món del cooperativisme que va participar en la creació de cooperatives ben diverses de l’àmbit agrícola, educatiu, turístic, del mutualisme mèdic…; i els espais Dolors Abellò i Maria Palomera, integrants, juntament amb la Micaela Chalmeta i d’altres, de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC).

Espais nous i més comoditat per la FESC2019!

La VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya manté un dels reptes que afrontem com a organització any rere any: com millorar el comfort i les condicions d’espai tant per a expositores com per a persones visitants. Enguany incorporem noves sales, espais i serveis amb l’objectiu d’aconseguir-ho!

Quins canvis trobaràs a la FESC2019?

  • Incorporem una nova sala d’expositores: la sala polivalent del nou Institut Martí Pous. Aquest nou espai permetrà mantenir l’augment d’expositores que vam fer l’any passat i no utilitzar la sala Micaela Chalmeta. A més, hi habilitarem un espai de descans per a les persones visitants. Al final de la notícia, podeu veure una imatge del nou espai!
  • Això vol dir que la sala Micaela Chalmeta recupera el seu antic ús per acollir xerrades de gran format i per al sopar d’expositores de la fira.
  • També incorporem a la superfície de la fira el pati de l’Institut Martí i Pous, que visualment donarà continuïtat entre les naus expositores d’Elisa Garcia i la sala de l’institut.
  • Les activitats culturals guanyaran protagonisme en l’edició d’enguany i, per això, ocuparan 3 espais diferents a la fira: al gimnàs de l’escola trobareu programació continuada d’arts escèniques; el hall del gimnàs (o l’exterior de l’escola Fabra segona la meteorologia del moment) serà la ludoteca per als i les més menudes i ubicarem un escenari a la Plaça Joan Berney (zona de restauració) per actuacions musicals. Altres tallers vinculats a l’activitat cultural es faran a l’Ateneu L’Harmonia.
  • Les obres de la Plaça Joan Berney han finalitzat per fi! Això vol dir que el trànsit de persones serà més fluïd i espaiat que en edicions anteriors.
  • El vestíbul de l’Institut Martí i Pous també s’afegeix com a nou espai, acollint l’exposició “Catalunya, Terra Cooperativa” de la Fundació Roca Galés.

La modificació de sales no implicarà un increment en el nombre d’expositores, ja que volem garantir que els projectes i organitzacions de l’ESS disposin d’espai suficient per mostrar els seus productes i serveis. És per això que us recomanem fer la vostra inscripció el més aviat possible, ja que les places són limitades. Per sales, està previst que la nau Elisa Garcia aculli 90 taules; la sala del nou institut, 50 taules; i el sector alimentació, a l’espai Francesc Martínez de Foix, 20 taules més. Això vol dir que, com a mínim, comptarem amb 160 expositores; segurament més, tenint en compte que algunes comparteixen taula.

Per si no us ubiqueu gaire, us adjuntem un planòl que segur que us ajuda a orientar-vos

 

!

Nosaltres aspirem a tot, i vosaltres?

Enguany la imatge del cartell de la FESC surt amb més força que mai. I és que, per primera vegada, és resultat d’un taller amb la comissió de la Fira, és a dir, el col·lectiu de la XES que l’organitza, l’empeny i la coordina. En aquest taller va ser on es va decidir el concepte, l’estil i el to de la imatge de la #FESC2019.

I què s’hi va decidir? Doncs, primer de tot, que volem arribar al màxim de gent possible, i això remet a una imatge clara, amb un missatge contundent. Volem que totes les persones que aposten per l’economia social i solidària trobin a la FESC l’espai per compartir els seus projectes i, també, per conèixer-ne. Tenim l’objectiu d’estendre el missatge que resumeix l’eslògan de la XES, “Una altra economia és possible, una altra economia ja existeix”, perquè sabem que moltes i moltes persones que participarien a la FESC encara no ho han fet perquè no la coneixen. Volem que sàpiguen que l’economia solidària és l’espai de resistència al capitalisme i construcció de nous paradigmes, i que al voltant d’aquestes idees s’organitzaran les activitats de la #FESC2019.

La imatge de la dècada feliç del capitalisme nord-americà, els anys 50, amb l’apujada del consum, les famílies “perfectes” de classe mitjana; la casa i el cotxe com a símbol de triomf vital… va ser triada com a referent visual, que tothom pot copsar, i fil conductor de la campanya d’aquesta #FESC2019. Així, i amb el suport de l’eslògan, “L’economia ha canviat. I tu a què aspires?”, volem fer arribar a tothom que ja s’està construint l’alternativa, i que existeixen propostes que aposten per una manera de fer economia més justa, més igualitària i que posa les persones al centre.

L’altre tret que es va marcar, sobretot després de tot el que s’havia après al ComunESS, és l’humor, que volem que presideixi tota la campanya d’enguany. En aquest sentit, volem que totes estigueu atentes a les xarxes, perquè esperem estar a l’alçada. És més, aspirem que us apropieu del sentit de la imatge i l’eslògan i us animeu a construir-ne més i que reflecteixin tota l’empenta que necessita i mereix la FESC. Feu-la vostra i fem-la créixer!

Presentem el cartell i el lema de la FESC2019!

“L’economia ha canviat. I tu, a què aspires?” és el lema escollit per la vuitena edició de la Fira d’Economia Solidària FESC2019, que tindrà lloc els dies 26 i 27 d’octubre al recinte Fabra i Coats del barri de Sant Andreu (Barcelona) i que, un any més, organitza la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES).

Enguany, a través de la imatge del cartell hem volgut fer referència a la construcció de la societat de consum dels anys 50, fruit d’una publicitat que convidava als i les ciutadanes a consumir sense necessitat per aconseguir una vida més feliç i plena. Des de la fira ens reapropiem d’aquesta estètica per explicar que el model econòmic ha canviat i que existeixen alternatives que aporten per una manera de fer economia més justa, més igualitària i que posa a les persones al centre.

Davant un capitalisme amb una forta capacitat de mutació i adaptabilitat al pas del temps, l’economia solidària s’erigeix com un baluard de resistència i construcció de nous paradigmes que ofereixen llum i caliu en un context cada cop més depredador.

El 2018 es va tancar amb algunes esperances i unes quantes amenaces. El moviment feminista llueix amb més visibilitat, debat públic i sororitat que mai, sense poder lliurar-se dels assassinats i enormes desequilibris per raó de gènere. Alhora, l’extrema dreta avança traient pit des de l’altra banda del planeta, al sud i nord del continent americà, fins ben a prop de casa, amb la irrupció de Vox a Andalusia.

Així, davant el moment actual de retrocés democràtic i de drets, vindiquem l’economia social i solidària com un espai de Resistència, on analitzem críticament la realitat i ens organitzem per a defensar els drets col·lectius; Creació, com a proposta històrica de construcció d’alternatives que posen l’economia al servei de la comunitat, la democràcia, l’autogestió i el medi natural; i l’Avanç, com a moviment que creix i ha d’abordar reptes per a esdevenir emancipador i ocupar un major espai a la societat i l’economia.

D’altra banda, les inscripcions per les expositores ja estan obertes! En aquesta edició hi haurà un preu especial per aquelles organitzacions i projectes que s’inscriguin abans del 30 de juny. Del 1 de juliol al 10 de setembre el preu augmentarà així que us animem a aprofitar-vos d’aquesta reducció i registrar ja la vostra sol·licitud al formulari online. Recordeu que podeu sol·licitar una taula sencera o compartir taula amb una altra organització de l’ESS.

Us informem també que des d’avui i fins al 30 de juny, també podeu proposar activitats, xerrades i tallers per incloure al programa de la fira.

 

Aquí teniu el resum en vídeo i els resultats de l’enquesta de la FESC 2018

Ja fa més d’un mes que vam celebrar la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya. Més d’11.000 persones van visitar la FESC durant el cap de setmana del 27 i 28 d’octubre, al recinte Fabra i Coats, per conèixer de primera mà projectes i organitzacions que aposten per una altra forma de fer economia: més horitzontal, més sostenible, més justa, més feminista. Avui us presentem un petit resum en vídeo del que va ser la fira, gràcies a les companyes de Bruna i Metromuster. Desitgem que us agradi!

Us compartim també el resultats de l’enquesta online d’avaluació que hem realitzat a expositores, visitants, voluntàries i ponents que van participar a la FESC d’enguany. Segons aquests resultats, el 30% de les enquestades ha participat per primer cop a la fira i el 99% asseguren que hi tornaran a la propera edició. Al document trobareu desglossats la resta d’indicadors (valoració dels espais, dels canals comunicatius, informació rebuda, etc) així com les xifres globals d’assistència i impactes mediàtics, entre altres. Gràcies a les més de 200 persones que heu respost l’enquets i ens heu ajudat a fer-ho millor en l’edició 2019!

Et vas perdre la FESC2018? Consulta la relatoria col·laborativa

Aquest any a la FESC hem fet una relatoria col·laborativa que ens ha permès recollir els continguts de les xerrades, per escrit, en temps real. Els textos recollits han quedat accessibles per a tothom i, d’un cop d’ull, us podreu fer una idea de què es va tractar en una xerrada, gràcies a la col·laboració de La Teixidora amb la cooperativa femProcomunsTAG Taller d’Intangibles i Free Knowledge Institute.

Cada document generat està associat a una xerrada, i té una estructura per camps, on es recull el que es parla i també alguns aspectes comuns a totes les xerrades com els “reptes i amenaces per construir sobiranies”, les “propostes per construir sobiranies” i les “alternatives ja existents”. També s’han identificat paraules clau de la xerrada, projectes i organitzacions mencionades.

Aquesta és la relació de xerrades i documents disponibles:

  • L’estat de la sobirania alimentària a Catalunya: documentació
  • Xarxa de Municipis per l’ESS: enxarxant sobiraniESS: documentació 
  • Cures, conciliacions i malabars a l’ESS: documentació 
  • Quan el mercat explota els bens comuns: el cas de l’aigua: documentació 
  • Balanç comunitari per a espais de gestió comunitària: documentació 
  • La força de les consumidores per impulsar projectes cooperatius: documentació
  • La sobirania en l’àmbit de les relacions: documentació
  • Precarietat dels lloguers. Lluita, organització i defensa: documentació
  • Quines males praxis utilitzen les operadores de telecomunicacions? Documentació.
  • Migració i ESS: com construïm sobiranies des de l’ESS? Documentació.
  • Contribucions de l’economia solidària a la pau a Colòmbia: documentació
  • Reptes i dificultats del cooperativisme d’habitatge: documentació
  • Alternatives comunitàries cap a la sobirania energètica: documentació
  • Viure la mort des de l’economia social i solidària: documentació
  • La bombolla de l’ESS: documentació
  • Aprenem de les cooperatives? Recerca i formació de l’ESS: documentació
  • Festivals de cultura i ESS: documentació
  • Turisme responsable i economia social: reptes i oportunitats: documentació
  • Posem fi a les falses cooperatives? Documentació.
  • Diàleg món rural-urbà. Teixint aliances i sinergies. Documentació.
  • Economia dels marges. Documentació.
  • Economia de les cures i propostes des de l’ESS. Documentació.
  • Fent xarxa avançant cap a la sobirania alimentària. Documentació.
  • La sotenibilitat dels projectes tecnològics dins l’ESS. Documentació.

La FESC2018 tanca portes amb més d’11.000 persones visitants

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, ha tancat la seva setena edició amb un gran èxit d’assistència. Més d’11.000 persones han visitat la fira entre divendres i diumenge, malgrat les condicions metereològiques, per conèixer propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista de la mà de les més de 200 organitzacions participants i a una programació formada per una vuitantena de xerrades i activitats culturals. Colòmbia, Alemanya i el Marroc han estat alguns dels països presents a l’esdeveniment. El moment polític i econòmic actual fa que cada cop més, els i les ciutadanes busquin alternatives ètiques, sostenibles i arrelades al territori que, al contrari de les grans empreses i multinacionals, no busquen maximitzar beneficis sinó millorar la vida de les persones.

En aquesta edició, sota el lema «D’aquelles llambordes, aquestes alternatives», s’ha volgut fer un homenatge al maig del 68 en el seu 50è aniversari donat que moltes de les lluites d’aquell moment històric es veuen plasmades, avui en dia, en projectes i organitzacions d’economia social i solidària. La FESC 2018 ha representat també un moment de creixement per la fira: s’ha obert una nova nau d’expositores al recinte Fabra i Coats i s’han utilitzat les instal·lacions de l’escola adjacent, fet que ha permès incrementar la superfície de la fira en un 25% respecte edicions anteriors.

Per setè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. En total, han circulat gairebé 27.000 ecosols. L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport d’un centenar de persones voluntàries. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2108 ha estat piulat un total de 2.785 cops per gairebé 3.000 persones usuàries que han impactat en més de 350.000 persones.

Consulta el Dossier i el Fulletó amb el programa de la TecnoFESC 2018!

Teniu disponible al web el DOSSIER amb totes les activitats, xerrades i tallers organitzades per les iniciatives de la TecnoFESC. També trobaràs una breu explicació de cadascuna de les entitats o empreses que aborden la tecnologia i la informàtica des de criteris d’Esconomia Social i Solidària.

Si vols tenir una visió ràpida i resumida del programa, consulta el FULLETÓ en format A5. El repartirem també el 27 i 28 d’octubre durant la FESC.

A la FESC, Siguem realistes i programem l’impossible!

L’economia solidària al procés de construcció de pau a Colòmbia

Colòmbia està plenament submergida en un difícil procés per construir la pau, després dels Acords de Pau de l’Havana del 26 de setembre 2016 entre el Govern colombià i les FARC, uns acords que es van anar gestant al llarg de 4 anys i que posaven fi a una guerra de més de 50 anys, i en els quals col·laboraren diverses instàncies internacionals governamentals i no governamentals.

En els acords de pau de l’Havana, les FARC havien posat com una de les condicions d’aquesta construcció de pau, el desenvolupament d’un ambiciós pla d’impuls de cooperatives i estructures socioeconòmiques per dinamitzar una economia solidària i cooperativa a les zones “veredals” que havien estat sota control de les FARC, zones rurals, i molt desenclavades de les vies habituals de transport i circulació. Les FARC, dissoltes en aquests moments com a estructura militar, s’han reconvertit en una estructura política per participar en la vida política del país. Així mateix, i per fer possible aquest procés de construcció d’economia solidària com a alternativa concreta a un model capitalista, han impulsat una entitat anomenada ECOMUN.

Nogensmenys, la signatura dels Acords de Pau a l’Havana no van significar ni de lluny la pau, sinó un punt i seguit que ha de facilitar un procés en el qual es faci realitat la PAU en majúscules.

Així doncs, les FARC estan complint en general els acords, tot i l’aparició de grups dissidents que han decidit retornar a la lluita armada.
D’ençà de la signatura dels Acords, més de 200 persones han estat assassinades: líders indígenes, militants sindicals i d’organitzacions pageses, més de 40 militants de les FARC…; qui els ha assassinat? Segurament que alguns assassinats són venjances covades al llarg del conflicte, però molts dels assassinats, la majoria, són fruit del descontrol en què campen altres actors armats (paramilitars lligats al narco i l’extrema dreta) fora de control, i que el Govern i les instàncies de l’Estat són incapaços d’aturar, com els acords de pau recollien. Tampoc les ajudes econòmiques governamentals acaben d’arribar, ni tampoc moltes de les mesures d’acompanyament, i les lleis (Llei per desenvolupar la justícia especial per a la pau), que s’haurien de desplegar per garantir la transició, són en canvi plenament contràries als Acords. Recordem que l’extrema dreta és molt forta al país i van aconseguir un gran èxit amb el no als acords de pau en el referèndum convocat el 2016; així mateix la seva influència i forta presència a les institucions és més que evident ja que han tornat a guanyar les darreres eleccions presidencials, i això explicaria que certes lleis com l’esmentada vagin en direcció oposada als Acords…, i que actualment els Acords estiguin en regressió, encallats, i sense voluntat política per avançar.

Tot i així, és cert que l’Estat en la fase anterior, amb el president Santos (signatari dels Acords) va desplegar un seguit de mesures i de mecanismes, alguns d’ells de seguiment i de suport en els mateixos territoris “veredals”, que han estat una petita mostra de la voluntat estatal per fer possible aquests acords, que ara de mica en mica va desapareixent.

En aquest context, i amb tantes dificultats, un cop més són els anhels de pau de la gent senzilla, sobretot en les zones rurals, els que mouen les energies per poder avançar i consolidar uns Acords que de moment tan sols són un munt de bons desitjos i unes signatures en una llunyana ciutat anomenada l’Havana.

Josep Mª Navarro Cantero
Cooperativa La Fàbric@

Totes les cares del turisme

A la societat de l’hiperconsumisme, la indústria turística s’ha colat per totes les esquerdes que la bonaventura dels profetes del capital han obert a les entranyes de ciutats, viles, litorals, valls i muntanyes, amb la complaença i empenta dels representants del poble. La santificació del turisme per part dels governs, de totes les administracions i de tots els colors, amb el mantra de la creació de treball per bandera (de “qualsevol” treball, aquí tot val per les estadístiques) ha obviat les conseqüències negatives del fenomen del turisme de masses; i el capitalisme, sense frens, és implacable.

No fa molts anys, la paraula turisme sonava a música dolça. Avui, el turisme s’ha guanyat, amb sobrats mèrits, el títol d’amenaça per a les comunitats i els medis locals. El turisme expulsa, el turisme degrada, el turisme amenaça, el turisme empobreix, el turisme isola, el turisme envaeix; les veus en defensa dels drets locals s’alcen contra les hordes de guiris ocupants. Balconing is fun! Entitats veïnals s’han posat a treballar de valent per fer-hi front, per dir prou, especialment a Barcelona. Els límits del turisme, i el decreixement, estan sobre la taula.

No és novetat la problemàtica que el turisme de masses presenta; el que potser sí resulta novetat és la immediatesa, la freqüència, la velocitat, la quirúrgica amb què el turista entra, consumeix i marxa. L’operació low cost ha funcionat, i aquí ens trobem, qüestionant, i qüestionant-nos, posant-nos davant del mirall, ja que també en som, moltes de nosaltres, les de les economies alternatives, turistes low cost.

El turisme és molt més que tot aquest espectre de negativitats. D’alternatives al turisme extractiu han existit, i existeixen. Com a superació de les etiquetes “sostenible”, “ecològic”, “verd”, que evoquen a la qüestió ambiental, pren forma el concepte “turisme responsable”. El turisme responsable vetlla per la sostenibilitat ambiental, la qualitat dels llocs de treball, la generació d’economia local, el benestar dels veïns, la cura de les persones que formem la comunitat i, doncs, posa l’ètica en tota l’activitat. Albasud, la XAREC i Transpirenaica social i solidària són tres experiències que s’obren pas entorn d’aquest concepte; cadascuna d’aquestes experiències integra un component transformador essencial: el turisme com a experiència relacional, on s’estableix un vincle respectuós entre la comunitat d’acollida, els turistes i el medi.

I el turisme ha de ser necessàriament, des de la visió responsable, emancipador del treball. Des de fa molts anys, el cooperativisme de consum ha treballat de valent perquè la cistella que ens entra a casa garanteixi els drets de les treballadores del camp, la sobirania alimentària i el respecte pel medi. En els casos de l’energia elèctrica, la telefonia, les entitats financeres, la salut, i altres serveis generals de primera necessitat, experiències cooperativistes han reeixit i es consoliden com una alternativa als oligopolis del mercat que capgira la relació proveïdor-consumidor; el consumidor és part activa i corresponsable dins l’organització proveïdora de serveis. El camí està iniciat; la societat es cooperativitza, pas a pas, enfront a una economia despersonalitzada, egoista i precaritzadora. I el turisme?

Diguem-ho clar: el turisme (i per extensió, l’hostaleria) és un sector altament precaritzat. Alta estacionalitat, jornades de treball molt prolongades, subcontractació de serveis, sobreproducció i baixos salaris són la cara oculta del lleure. Les Kelly’s en són un exemple, de precarització; però també d’organització de les treballadores per defensar els seus drets, denunciant les condicions laborals d’explotació que són la norma. Són imprescindibles l’organització i la visibilització de les alternatives, i eines com els segells que distingeixin l’hostaleria ètica.

Som conscients que la cultura low cost pesa com una llosa i camina victoriosa sobre les nostres economies. Com en la resta de sectors, és obligat empoderar-nos apel·lant a la consciència, cridant com d’important és vetllar perquè cadascun dels nostres actes de consum porti la càrrega de la nostra raó ètica, i convertint el consum en l’arma més poderosa per combatre les desigualtats, la injustícia social, i la resta de malalties del capitalisme. Que cada compra sigui un acte solidàriament revolucionari.

Ferran Martínez

Coordinador de XAREC, cooperativa de serveis al turisme i la restauració responsables