Milers de persones visiten la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, tanca la seva sisena edició amb un gran èxit d’assistència. Entre divendres i diumenge milers de persones han visitat la FESC per conèixer propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista, gràcies a les més de 190 organitzacions expositores i d’un programa format per una cinquantena de xerrades. En aquesta edició, sota el lema «Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat», ha destacat la forta presència d’experiències internacionals, com ara les terres comunals de Portugal, l’habitatge cooperatiu d’Alemanya, l’economia feminista de Xile o les propostes d’economia social al nord del Marroc. En total, un total de 15 països d’arreu del món han participat a la fira com a expositors o ponents.

En la part d’organitzacions expositores, les alternatives de banca ètica, com Fiare, OikoCredit i Coop 57; les telecomunicacions, com Som Connexió; o l’energia, com Som Energia, han sigut les grans protagonistes d’enguany. El moment polític actual fa que cada cop més, els i les ciutadanes busquin alternatives ètiques, sostenibles i arrelades al territori que, al contrari de les grans empreses i multinacionals, no busquen maximitzar beneficis sinó millorar la vida de les persones. Les iniciatives de l’economia solidària representen un model de negoci vinculat al seu entorn més proper i estan donant resposta a les inquietuds d’una ciutadania cada cop més conscient que el model de producció i consum ha de ser més just i sostenible. En aquest sentit, més de 60 persones han participat durant el cap de setmana en una assemblea per reflexionar entorn al paper de l’economia social i solidària en el marc d’un procés constituent.

La Fira d’Economia Solidària d’enguany ha modificat el seu horari com a mostra de suport als presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, empresonats aquesta setmana. La FESC ha tancat les portes entre les 16.30h i les 19.30h de dissabte per facilitar la participació a la mobilització convocada per la Taula per la Democràcia.

Resultats de l’informe de Mercat Social 2016

La fira ha estat l’escenari de presentació de l’Informe de Mercat Social 2016, una radiografia de l’estat de l’economia social i solidària a Catalunya.

El document conclou que la Xarxa d’Economia Solidària i les més de 200 entitats que en formen part segueixen demostrant que l’ESS creix a Catalunya i es consolida, cada cop més, com una alternativa al model capitalista. Al 2016, les entitats sòcies de la XES van donar feina a gairebé 4.200 persones, davant de les 3700 de 2015, i van facturar 150 milions d’euros. L’impacte social que genera la seva activitat, a més, implica a 150.000 persones.

Les dades recollides – i gràcies també als registres històrics, des de 2012 – ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 20 persons treballadores i factura 750.000€.

Per sisè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. En total, han circulat 29.000 ecosols, dels quals 3.000 han estat intercanviats directament en altres monedes social. A la moneda oficial de la XES, l’ecosol, enguany s’hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta, l’eco, la coop, l’hora, el trok i la gota.

L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 80 persones voluntàries. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2107 ha estat piulat per gairebé 5.000 persones usuàries que han generat al voltant de 8.000 piulades.

La #FESC2017 modifica el seu horari de dissabte en suport a la manifestació de Taula per la Democràcia

Davant de la convocatòria de manifestació prevista per dissabte 21 d’octubre a les 17h en defensa de les llibertats i en solidaritat amb els presos polítics, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i tenint en compte la seva coincidència en horari amb la celebració de la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya al recinte Fabra i Coats de Barcelona, la Xarxa d’Economia Solidària, després de reunir-se de manera extraordinària, manifesta que:

– La Fira d’Economia Solidària (FESC) aturarà la seva activitat dissabte 21 d’octubre entre les 16.30h i les 19.30h i fa una crida a les organitzacions i agents de l’economia social i solidària i la ciutadania en general a expressar la seva solidaritat al carrer i sumar-se a la manifestació de Passeig de Gràcia. Això vol dir que la nau d’expositores romandrà tancada fins les 19.30h i no hi haurà xerrades ni activitats durant aquesta franja horària per facilitar la participació a la convocatòria. A partir de les 19.30h tota l’activitat de la fira es recuperarà amb normalitat fins les 21.00h (nau d’exposició, propostes lúdiques i un espai de debat sobre el paper de l’economia solidària com a proposta de resistència o creació d’un nou model de país).

– La Nit de l’Economia Solidària, programada per dissabte a les 21.30h, es manté en l’horari previst. Considerem important mantenir espais de trobada, de cura i de distensió per compartir com ens sentim i com afrontem la situació sociopolítica actual. És per això que us animem a que, un cop finalitzada la manifestació, torneu a la Fabra i Coats i us sumeu al sopar i les activitats prèvies.

– L’activitat de la fira de dissabte al matí, de dissabte a la nit i de diumenge al matí es desenvoluparà amb total normalitat. Tot i això, la interrupció de dissabte a la tarda, implicarà alguns canvis i reajustament en la programació d’activitats i xerrades, amb l’objectiu de suspendre el mínim de propostes programades. Podeu consultar tots els canvis a la web i a l’app mòbil.

– Reiterem la posició expressada des de la Xarxa d’Economia Solidària d’aquesta setmana. La detenció dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana és una nova agressió a la democràcia i una mostra del menyspreu a l’estat de dret per part de l’Estat espanyol, que ataca drets fonamentals, com són la llibertat d’expressió i de manifestació. Des de la XES ens indignem que en ple segle XXI continuïn existint presos polítics, com ja venim denunciant des de fa anys amb les reiterades detencions de persones d’ideologia anarquista, i volem mostrar el nostre suport i solidaritat a les dues associacions i als seus presidents. No es pot penalitzar la societat civil per expressar les seves idees de manera pacífica, com han fet de manera exemplar totes dues entitats.

La Xarxa d’Economia Solidària pren aquesta decisió tenint en compte les crides continuades a la mobilització que hem fet des de la pròpia organització durant les darreres setmanes i considerant que aquesta manifestació es planteja com una convocatòria massiva que restaria afluència de visitants a la fira. Lamentem els inconvenients que això us pugui ocasionar i restem a la vostra disposició per dubtes o altres qüestions.

Uneix-te a Pam a Pam a la FESC!

La FESC és la cita de trobada anual de centenars d’iniciatives d’ESS de Catalunya. I Pam a Pam, el mapa on les pots trobar durant tot l’any. Des de Pam a Pam volem aprofitar la FESC per mostrar-vos les novetats que estrenem enguany: nou espai web i nou qüestionari de criteris d’ESS. Per això estem organitzant un espai al centre de l’espai d’expositores on, a més de seguir apropant l’ESS a la ciutadania, habilitem un espai per entrevistar amb el nou qüestionari a les iniciatives i pujar-les al nou web.

Us convidem a totes les inciaitives a inscriure-us en el aquest formulari per a programar la vostra entrevista durant el cap de setmana i entre totes fer créixer el mapa de l’economia solidària a Catalunya.

A més, des de Pam  a Pam organitzem diferents activitats durant el cap de setmana on us animem a participar:

 

 

Finalment, us convidem a seguir aquests dies a les xarxes el HT #SegueixElFil de Pam a Pam i ens ajudeu a fer una última empenta fins trobar-nos a la FESC.
SegueixElFil de Pam a Pam, les xinxetes: https://www.youtube.com/watch?v=xgEMo_nrErY
SegueixElFil de Pam a Pam, les iniciatives: https://www.youtube.com/watch?v=Py0wwBkYsiM

 

Entre totes fem créixer l’ESS a Catalunya. Ens retrobem a la FESC!!

Descarrega’t l’app de la #FESC2017!

Vols tenir tota la informació de la #FESC2017 a la teva butxaca? Ja pots descarregar-te l’app de la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya, una eina que ha desenvolupat la nostra cooperativa sòcia Jamgo.

A l’aplicació trobaràs tot el que necessites per moure’t a la fira com peix a l’aigua! El llistat complert de les entitats participants (amb les seves dades de contacte), el programa de xerrades i activitats lúdiques, el plànol general i detallat de cada espai o les preguntes freqüents per visitants i expositores, entre altres. L’app incorpora tabé una funció de notificacions que t’avisarà d’alteracions en el pograma previst o de l’inici de les activitats que hagis seleccionat prèviament com a favorit.

Una altra novetat en la nova versió de l’app, disponible en Android, són les notificacions sobre activitats, promocions i descomptes que faran les entitats expositores als seus stands! Aprofita ara i descarrega’t l’aplicació!

 

app fesc 2017

 

 

 

Maria Majó: «La FESC és un espai per intercanviar i millor la confiança entre les persones que creiem en l’ESS»

La Maria Majó i Clavell té 71 anys, és de Mataró i està jubilada. Durant més de 40 anys va treballar com a mestre de primària i ESO. La Maria és una activista històrica, que acumula una llarga llista de lluites i causes a les seves esquenes; «com a mestra, com a dona, com a veïna i com a ciutadana», tal i com diu ella mateixa. En l’actualitat, és membre de la junta de l’associació de veïns del seu barri, coordinadora del projecte «Totes plegades» d’amistat intercultural entre dones i sòcia de la XES Mataró.
Des de fa 4 anys, a més, participa com a voluntària a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya.

– Quina és la teva relació amb l’economia social i solidària?

Visc en un bloc cooperatiu, em gestionen els dinerets una cooperativa i COOP57, també és cooperatiu el servidor de correu electrònic, el mòbil, les assegurances i altres… Intento donar els mínims diners al sistema.

– Quan i per què vas començar a col·laborar com a voluntària a la FESC?

Perquè trobo que és una proposta per conèixer-nos, intercanviar, descobrir, compartir i millorar l’amistat i la confiança entre totes les persones que creuen en aquest boníssim model econòmic.

– Quin tipus de tasques hi has desenvolupat?

Sempre he estat a l’Espai Pep Manté, ajudant ponents i públic perquè les xerrades funcionin el millor possible. Desitjo, enguany, poder-ho fer també.
Pep Manté era el meu estimat marit, mort fa 8 anys, advocat laboralista i cooperador de soca a arrel. Ell aconsellava a tothom fer una cooperativa, fins i tot en teníem una amb els fills i filla. Avui seria molt feliç veient el desenvolupament de l’ESS a casa nostra!

– Com has viscut l’evolució de la fira en aquest temps que fa que hi participes? Què i com ha canviat?

Realment estic molt ficada al meu espai, però observo el seu creixement i bona organització imparables. Sobretot, per dos motius: d’una banda, la riquesa i diversitat d’experiències d’ESS que sorgeixen dia a dia a Catalunya i, de l’altra, pel voluntariat que durant temps planifica, prepara i duu a terme la FESC.
Mai no agrairem prou a la gent que dia a dia tira endavant l’ESS i la FESC pel seu compromís, vitalitat, generositat, empenta i il·lusió! És fantàstic!

– Què t’ha aportat aquesta experiència a títol personal?

Com que estic en un espai de reflexió i de descripció d’experiències, hi he après moltíssim! És un curs intensiu de bons pensaments i de bones pràctiques! Amb alguns ponents després ens hem seguit relacionant i hem fet xarxa.

– Per què i com animaries a altres persones a que s’inscriguin com a voluntàries?

Perquè és tan gratificant poder participar en aquesta moguda! En surts diferent i molt millor! És molt més el que en reps que el que hi aportes!

Sessió intercooperació 2017: Com incorporem pràctiques transformadores a les nostres organitzacions?

La sessió d’intercooperació de la FESC 2017 tindrà lloc el proper divendres 20 d’octubre de 17 a 19h a la sala Santos Hernàndez de l’Harmonia a la Fabra i Coats de Barcelona. Enguany la volem dedicar la sessió obrir un espai d’intercanvi i aprenentatge mutu en qüestions relatives als reptes organitzatius que afrontem les iniciatives d’Economia Solidària. La sesió començarà amb l’habiatual espai de “networking” i prosseguirà amb un intercanvi de bones pràctiques. Amb aquesta sessió no només volem facilitar l’intercanvi de pràctiques transformadores, sinó també compartir els processos duts a terme per poder-les implementar. Volem obrir un espai on compartir les dificultats i neguits que afrontem les organitzacions en el nostre dia a dia, així com les estratègies que desenvolupem per millorar el nostre funcionament i esdevenir més sostenibles a nivell intern.

La sessió se centrarà en tres grans àmbits:

Organització dels treballs i del temps. D’acord amb l’Informe Mercat Social, la possibilitat d’autoorganitzar les hores de treball és una de les mesures més ben valorades per les persones treballadores, ja que l’adaptabilitat dels horaris i els espais de treball faciliten enormement la conciliació de la vida professional i la vida privada. En aquest bloc ens agradaria aproximar-nos a la manera com s’estan abordant les responsabilitats i necessitats de cura i autocura de les persones sòcies i treballadores a les organitzacions.

Apoderament dins les nostres iniciatives. La distribució de la informació, el poder i la responsabilitat dins de les organitzacions poden ser generadores d’estatus i jerarquies internes, unes dinàmiques contraposades amb l’esperit democràtic de l’Economia Solidària. En aquest apartat volem aproximar-nos a les estratègies desenvolupades per facilitar a les persones i els col·lectiu les eines i els mitjans necessaris per tenir més poder i capacitat de decisió tant en els àmbits més tècnics i complexos de l’activitat que desenvolupen —com per exemple el tecnològic o el financer—, així com en relació a la cultura i coneixement de la pròpia organització, en matèria de transparència i representació.

Factor humà. La gestió del poder i les emocions, així com la prevenció i resolució del conflictes i malestar dins de les organitzacions són qüestions centrals dins de les entitats solidàries. En aquest bloc ens agradaria aproximar-nos a les pràctiques que, de manera formal i informal, es desenvolupen dins de les entitats per treballar qüestions com l’estrès, la motivació, la cohesió de grup o la confiança.

Si esteu interessades a participar, us demanem que si us plau ompliu aquest formulari (https://framaforms.org/sessio-dintercanvi-de-practiques-transformadores-a-la-fesc-2017-1507124895) i ens informeu del bloc en què un agradaria participar.

Ens trobem divendres 20 d’octubre a les 17h per iniciar la FESC!

A més, durant tota la Fira, Pam a Pam habilita un espai central a la nau d’expositores on pugueu ser entrevistades i aparèixer al mapa de l’economia solidària de Catalunya. Us demanem que ompliu aquest formulari per tal de programar la vostra entrevista quan us vagi millor.

Salut i cooperació social!

RIPESS Intercontinental es troba a la #FESC2017

Enguany els 12 delegats al Consell de la Xarxa Intercontinental de Promoció de l’ESS (RIPESS) han decidit dur a terme la seva reunió anual de treball a Barcelona, i aprofitar per participar a la FESC, considerada com una pràctica particularment interessant per ser coneguda pels seus membres dels diferents continents. Per situar-nos, cal esmentar que la XES és membre del RIPESS Europa, que alhora ho és de l’Intercontinental.

La RIPESS és una xarxa mundial de xarxes continentals compromeses amb la promoció de l’economia social i solidària. Las xarxes membres de la RIPESS (d’Amèrica Llatina i el Carib, Amèrica del Nord, Europa, Àfrica, Àsia i Oceania) reunieixen, alhora, xarxes nacionals i sectorials. Aquest abast, alhora global i local, permet promoure l’ESS i incidir en els diferents nivells, així com afavorir cooperacions intercontinentals.

A la FESC, més enllà d’anar descobrint les iniciatives i dinàmiques catalanes, els membres del Consell de RIPESS compartiran la seva tasca des de la perspectiva dels diferents continents. En particular, organitzaran una taula rodona per explicar la seva feina a la xarxa, amb un enfocament “des del local vers el global”, sigui sobre incidència a escala d’institucions internacionals, espais de compartir en temes de formació i de gènere i ESS, la promoció de polítiques públiques inclusives, el foment de la posada en xarxes, així com la col·laboració amb altres moviments socials internacionals que promouen la transformació.

A més, a l’espai de la FESC dedicat a la presentació de projectes interncionals, el “carrusel internacional”, alguns dels delegats del Consell de RIPESS parlaran de la seva implicació a escala local als seus països, com per exemple del Camerun, per Àfrica; del Japó, per Àsia; de Xile, per Amèrica Llatina; d’Austràlia, per Oceania; d’Estats Units, per Amèrica del Nord, i d’Itàlia i França, per Europa.

Si esteu interessats a contactar-los directament, us convidem a dirigir-vos a l’estand que tindran a la FESC, assistir a les diferents activitats en què participaran o escriure al correu info@ripess.org.

Construint en xarxa: l’ESS i el procomú

Hi ha diferents tipus de procomuns: naturals, socials i de coneixement, però, com diu la Silke Helfrich, cada procomú està basat en recursos naturals, cada procomú és un procomú de coneixement, cada procomú és una procomú social.

El procomú, els béns comuns i commons poden ser entesos com un sistema de recursos amb:

  1. Autogovernança compartida, oberta i democràtica
  2. Coneixement compartit (almenys internament)
  3. Drets dels membres a utilitzar o accedir, contribuir i replicar l’experiència
  4. Una membresia accessible

En l’era digital hem vist com es pot compartir el coneixement de forma pública, com amb el software i cultura lliures, el disseny obert i l’economia circular de codi obert.

D’altra banda, l’economia social i solidària i el moviment cooperatiu porten anys reflexionant sobre la propietat col·lectiva, construir un espai de propietat col·lectiva més enllà de l’estat i el mercat basat en principis cooperatius.

  1. Lliure adhesió i retirada
  2. Control democràtic entre els associats.
  3. Participació econòmica dels associats
  4. Autonomia i independència
  5. Educació, capacitació i informació
  6. Cooperació entre cooperatives
  7. Interès per la comunitat

Si comparem el procomú amb l’economia social i solidària, veurem dos moviments amb les seves diferències i les seves coses en comú: els dos es basen en l’autogestió i l’ètica social. Ha arribat l’hora d’unir-nos per trascendir el marc capitalista!

Ja disponible l’InfoXES en versió digital!

Ja tenim disponible en versió digital l’InfoXES, la publicació especial de la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya! Podràs trobar-lo encartat amb La Directa d’aquesta quinzena i en diferents espais i iniciatives de l’ESS. T’animem també a ser distribuïdor de la publicació i venir a buscar alguns exemplars al nostre local, al carrer Bailén, 5 de Barcelona.

Què hi trobaràs? Una explicació dels eixos de la FESC, la llista definitiva d’expositores, un llistat de les activitats i xerrades del cap de setmana, entrevistes, articles… i moltes coses més!

Pots consultar el suplement en aquest enllaç!

Tot i més sobre la moneda social a la #FESC2017

Què és?

Una moneda social és una moneda alternativa, complementària a l’euro, que és creada i gestionada directament per la comunitat que en fa ús. Té per objectiu la transformació de l’economia a partir de valors com la proximitat, la cooperació, la transparència i la participació.

Com funciona?

Habitualment, les monedes socials utilitzen sistemes de gestió virtuals. A partir d’un lloc web, cada usuària disposa d’un compte corrent des d’on fa els pagaments o rep els cobraments, tal i com faria en una banca electrònica. Així mateix, disposa d’una plataforma on poder anunciar les seves ofertes i necessitats, per tal de compartir-les amb la resta d’usuàries.

Com participar-hi?

En primer lloc, cal trobar la xarxa més propera. N’hi ha arreu del territori, algunes més consolidades i altres que tot just comencen. La inscripció sempre és gratuïta. Si no tens cap xarxa a prop, pots buscar gent interessada i engegar-ne una de nova. Un cop feta la inscripció, cal compartir les ofertes i les necessitats amb la resta d’usuàries. És habitual que les xarxes organitzin mercats periòdicament, com a punts de trobada i de dinamització de la xarxa. 

Com aconseguir-ne?

Pots aconseguir moneda social oferint els teus productes i serveis a la xarxa. Donat que és un mercat encara força reduït, els serveis especialitzats poden tenir poca sortida. Pensa en quina és la necessitat del teu voltant que tu pots satisfer. Aquesta serà la que tindrà sortida.

I si n’acumulo massa?

Si la teva activitat o producte té molta demanda dins la xarxa, pot arribar a succeir que rebis més moneda social de la que gastes. En aquest cas, pots limitar les teves vendes en moneda social, ja sigui per productes o bé per dies. La comunitat d’usuàries et pot també ajudar a trobar productes o serveis que et puguin ser útils.

Com influeix en la societat?

Una moneda d’àmbit local afavoreix la producció i el comerç de proximitat. Crea mercat social, posant en contacte empreses i cooperatives de l’economia social, suposant una alternativa financera als bancs capitalistes.

Es pot canviar una moneda per una altra?

Sí. Amb la moneda social d’una xarxa, podem pagar o cobrar productes o serveis d’una altra xarxa que utilitzi una moneda social diferent. Des de l’Espai de Coordinació de Monedes Socials, hem establert els protocols necessaris per fer-ho. Les xarxes que actualment formen part d’aquest protocol són la XarxaEco Tarragona, la CIC – Eco Xarxa El Poblet, l’ECOL3VNG Vilanova i la Geltrú, l’Ecoxarxa del Bages, l’Ecoxarxa Garrotxa i la Xarxa De gota en gota.

Com puc ajudar a enfortir-la?

Enguany, es durà a terme la tercera edició de la Trobada de la Coordinadora de Monedes Socials (CMS), una trobada de xarxes de moneda social on enfortir l’enxarxament existent i treballar en el desenvolupament de protocols, estratègies i eines de funcionament i de coordinació.