La FESC2018 tanca portes amb més d’11.000 persones visitants

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, ha tancat la seva setena edició amb un gran èxit d’assistència. Més d’11.000 persones han visitat la fira entre divendres i diumenge, malgrat les condicions metereològiques, per conèixer propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista de la mà de les més de 200 organitzacions participants i a una programació formada per una vuitantena de xerrades i activitats culturals. Colòmbia, Alemanya i el Marroc han estat alguns dels països presents a l’esdeveniment. El moment polític i econòmic actual fa que cada cop més, els i les ciutadanes busquin alternatives ètiques, sostenibles i arrelades al territori que, al contrari de les grans empreses i multinacionals, no busquen maximitzar beneficis sinó millorar la vida de les persones.

En aquesta edició, sota el lema «D’aquelles llambordes, aquestes alternatives», s’ha volgut fer un homenatge al maig del 68 en el seu 50è aniversari donat que moltes de les lluites d’aquell moment històric es veuen plasmades, avui en dia, en projectes i organitzacions d’economia social i solidària. La FESC 2018 ha representat també un moment de creixement per la fira: s’ha obert una nova nau d’expositores al recinte Fabra i Coats i s’han utilitzat les instal·lacions de l’escola adjacent, fet que ha permès incrementar la superfície de la fira en un 25% respecte edicions anteriors.

Per setè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. En total, han circulat gairebé 27.000 ecosols. L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport d’un centenar de persones voluntàries. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2108 ha estat piulat un total de 2.785 cops per gairebé 3.000 persones usuàries que han impactat en més de 350.000 persones.

Consulta el Dossier i el Fulletó amb el programa de la TecnoFESC 2018!

Teniu disponible al web el DOSSIER amb totes les activitats, xerrades i tallers organitzades per les iniciatives de la TecnoFESC. També trobaràs una breu explicació de cadascuna de les entitats o empreses que aborden la tecnologia i la informàtica des de criteris d’Esconomia Social i Solidària.

Si vols tenir una visió ràpida i resumida del programa, consulta el FULLETÓ en format A5. El repartirem també el 27 i 28 d’octubre durant la FESC.

A la FESC, Siguem realistes i programem l’impossible!

L’economia solidària al procés de construcció de pau a Colòmbia

Colòmbia està plenament submergida en un difícil procés per construir la pau, després dels Acords de Pau de l’Havana del 26 de setembre 2016 entre el Govern colombià i les FARC, uns acords que es van anar gestant al llarg de 4 anys i que posaven fi a una guerra de més de 50 anys, i en els quals col·laboraren diverses instàncies internacionals governamentals i no governamentals.

En els acords de pau de l’Havana, les FARC havien posat com una de les condicions d’aquesta construcció de pau, el desenvolupament d’un ambiciós pla d’impuls de cooperatives i estructures socioeconòmiques per dinamitzar una economia solidària i cooperativa a les zones “veredals” que havien estat sota control de les FARC, zones rurals, i molt desenclavades de les vies habituals de transport i circulació. Les FARC, dissoltes en aquests moments com a estructura militar, s’han reconvertit en una estructura política per participar en la vida política del país. Així mateix, i per fer possible aquest procés de construcció d’economia solidària com a alternativa concreta a un model capitalista, han impulsat una entitat anomenada ECOMUN.

Nogensmenys, la signatura dels Acords de Pau a l’Havana no van significar ni de lluny la pau, sinó un punt i seguit que ha de facilitar un procés en el qual es faci realitat la PAU en majúscules.

Així doncs, les FARC estan complint en general els acords, tot i l’aparició de grups dissidents que han decidit retornar a la lluita armada.
D’ençà de la signatura dels Acords, més de 200 persones han estat assassinades: líders indígenes, militants sindicals i d’organitzacions pageses, més de 40 militants de les FARC…; qui els ha assassinat? Segurament que alguns assassinats són venjances covades al llarg del conflicte, però molts dels assassinats, la majoria, són fruit del descontrol en què campen altres actors armats (paramilitars lligats al narco i l’extrema dreta) fora de control, i que el Govern i les instàncies de l’Estat són incapaços d’aturar, com els acords de pau recollien. Tampoc les ajudes econòmiques governamentals acaben d’arribar, ni tampoc moltes de les mesures d’acompanyament, i les lleis (Llei per desenvolupar la justícia especial per a la pau), que s’haurien de desplegar per garantir la transició, són en canvi plenament contràries als Acords. Recordem que l’extrema dreta és molt forta al país i van aconseguir un gran èxit amb el no als acords de pau en el referèndum convocat el 2016; així mateix la seva influència i forta presència a les institucions és més que evident ja que han tornat a guanyar les darreres eleccions presidencials, i això explicaria que certes lleis com l’esmentada vagin en direcció oposada als Acords…, i que actualment els Acords estiguin en regressió, encallats, i sense voluntat política per avançar.

Tot i així, és cert que l’Estat en la fase anterior, amb el president Santos (signatari dels Acords) va desplegar un seguit de mesures i de mecanismes, alguns d’ells de seguiment i de suport en els mateixos territoris “veredals”, que han estat una petita mostra de la voluntat estatal per fer possible aquests acords, que ara de mica en mica va desapareixent.

En aquest context, i amb tantes dificultats, un cop més són els anhels de pau de la gent senzilla, sobretot en les zones rurals, els que mouen les energies per poder avançar i consolidar uns Acords que de moment tan sols són un munt de bons desitjos i unes signatures en una llunyana ciutat anomenada l’Havana.

Josep Mª Navarro Cantero
Cooperativa La Fàbric@

Totes les cares del turisme

A la societat de l’hiperconsumisme, la indústria turística s’ha colat per totes les esquerdes que la bonaventura dels profetes del capital han obert a les entranyes de ciutats, viles, litorals, valls i muntanyes, amb la complaença i empenta dels representants del poble. La santificació del turisme per part dels governs, de totes les administracions i de tots els colors, amb el mantra de la creació de treball per bandera (de “qualsevol” treball, aquí tot val per les estadístiques) ha obviat les conseqüències negatives del fenomen del turisme de masses; i el capitalisme, sense frens, és implacable.

No fa molts anys, la paraula turisme sonava a música dolça. Avui, el turisme s’ha guanyat, amb sobrats mèrits, el títol d’amenaça per a les comunitats i els medis locals. El turisme expulsa, el turisme degrada, el turisme amenaça, el turisme empobreix, el turisme isola, el turisme envaeix; les veus en defensa dels drets locals s’alcen contra les hordes de guiris ocupants. Balconing is fun! Entitats veïnals s’han posat a treballar de valent per fer-hi front, per dir prou, especialment a Barcelona. Els límits del turisme, i el decreixement, estan sobre la taula.

No és novetat la problemàtica que el turisme de masses presenta; el que potser sí resulta novetat és la immediatesa, la freqüència, la velocitat, la quirúrgica amb què el turista entra, consumeix i marxa. L’operació low cost ha funcionat, i aquí ens trobem, qüestionant, i qüestionant-nos, posant-nos davant del mirall, ja que també en som, moltes de nosaltres, les de les economies alternatives, turistes low cost.

El turisme és molt més que tot aquest espectre de negativitats. D’alternatives al turisme extractiu han existit, i existeixen. Com a superació de les etiquetes “sostenible”, “ecològic”, “verd”, que evoquen a la qüestió ambiental, pren forma el concepte “turisme responsable”. El turisme responsable vetlla per la sostenibilitat ambiental, la qualitat dels llocs de treball, la generació d’economia local, el benestar dels veïns, la cura de les persones que formem la comunitat i, doncs, posa l’ètica en tota l’activitat. Albasud, la XAREC i Transpirenaica social i solidària són tres experiències que s’obren pas entorn d’aquest concepte; cadascuna d’aquestes experiències integra un component transformador essencial: el turisme com a experiència relacional, on s’estableix un vincle respectuós entre la comunitat d’acollida, els turistes i el medi.

I el turisme ha de ser necessàriament, des de la visió responsable, emancipador del treball. Des de fa molts anys, el cooperativisme de consum ha treballat de valent perquè la cistella que ens entra a casa garanteixi els drets de les treballadores del camp, la sobirania alimentària i el respecte pel medi. En els casos de l’energia elèctrica, la telefonia, les entitats financeres, la salut, i altres serveis generals de primera necessitat, experiències cooperativistes han reeixit i es consoliden com una alternativa als oligopolis del mercat que capgira la relació proveïdor-consumidor; el consumidor és part activa i corresponsable dins l’organització proveïdora de serveis. El camí està iniciat; la societat es cooperativitza, pas a pas, enfront a una economia despersonalitzada, egoista i precaritzadora. I el turisme?

Diguem-ho clar: el turisme (i per extensió, l’hostaleria) és un sector altament precaritzat. Alta estacionalitat, jornades de treball molt prolongades, subcontractació de serveis, sobreproducció i baixos salaris són la cara oculta del lleure. Les Kelly’s en són un exemple, de precarització; però també d’organització de les treballadores per defensar els seus drets, denunciant les condicions laborals d’explotació que són la norma. Són imprescindibles l’organització i la visibilització de les alternatives, i eines com els segells que distingeixin l’hostaleria ètica.

Som conscients que la cultura low cost pesa com una llosa i camina victoriosa sobre les nostres economies. Com en la resta de sectors, és obligat empoderar-nos apel·lant a la consciència, cridant com d’important és vetllar perquè cadascun dels nostres actes de consum porti la càrrega de la nostra raó ètica, i convertint el consum en l’arma més poderosa per combatre les desigualtats, la injustícia social, i la resta de malalties del capitalisme. Que cada compra sigui un acte solidàriament revolucionari.

Ferran Martínez

Coordinador de XAREC, cooperativa de serveis al turisme i la restauració responsables

L’Altaveu de la FESC: aquest any tenim ràdio intercooperativa!

Enguany, les ràdios participants a la FESC 2018 s’engresquen a intercooperar per crear l’Altaveu de la FESC, la ràdio de la fira!

Ràdio Trinijove, Ràdio Contrabanda, Ràdio Terra i Ràdio Nativa s’apleguen per oferir des dels nous estudis de Ràdio Fabra de la Fabra i Coats de Sant Andreu una cobertura informativa en rigurós directe de la FESC i conèixer de forma radiofònica i atractiva el concepte d’economia social i solidària. Emetrem en directe des de Ràdio Fabra el 27 d’octubre d’11h a 14h i de 17h a 19h, i el 28 d’octubre de 10h a 13h. La proposta inclou tertúlies i entrevistes a firaires i visitants sobre la FESC i l’economia social i solidària.
Les 4 emissores comunitàries també dinamitzaran la FESC des de l’espai de comunicació exterior habilitat, en el que divulgarem la fira de forma creativa i visual, fent participar al públic assistent.
On més podreu sentir la retransmissió?

La FESC2018 s’inaugura amb una taula rodona sobre sobiranies protagonitzada per dones

La VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, s’inaugura aquest divendres 26 d’octubre de 2018 amb una taula rodona que porta per títol “Construint sobiranies, en plural”. L’acte d’inauguració tindrà lloc a les 19h a l’Auditori de la Biblioteca Can Fabra del barri de Sant Andreu de Barcelona.

La organització de la fira ha preparat una inauguració protagonitzada exclusivament per dones que reflexionaran al voltant de la construcció de sobiranies en tres àmbits: sobirania econòmica, sobirania en la gestió de recursos i sobirania relacional. Cadascun d’aquests eixos temàtics, que estaran presents en tota la programació de la fira, estarà representat per una dona experta que aportarà la seva visió sobre la importància de poder decidir sobre tots aquells elements que són indispensables per la reproducció de la vida.

Biografia de les ponents

Karen Izolda és activista mexicana mediambiental i es troba en situació de refugi dins el Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans. És dirigent del “Comuneros” indígenes hñähnu (comunitat otomí), Secretària de Asuntos de la Mujer del Comité Ejecutivo Estatal de la Unión Fuerza Indígena Campesina (UFIC) i forma part del Comité Indígena Agrari de Tezontepec de Aldama. A l’agost de 2017 va ser segrestada, torturada i abandonada com amenaça a la seva lluita per l’aigua i el territori.

Brigitte Vasallo és escriptora, periodista i mediadora intercultural especialitzada en islamofòbia i activista de les relacions sexe-afectives no-normatives. Col.laboradora de eldiario.es, Diagonal, La Directa i Pikara Magazine, entre d’altres. En la seva feina contra la islamofòbia, participa de Red Musulmanas i de RIQE (Red de Inclusión de lo Queer en las Espiritualidades). És docent a l’àrea d’interculturalitat d’Educaislam i ha donat cursos i tallers al Pla Barcelona Interculturalitat i a la Escuela para la Igualdad y el Empoderamiento del Ayuntamiento de Gasteiz, entre d’altres. També és dinamitzadora del projecte d’investigació i pensament amorós crític #OccupyLove: per una revolució dels afectes. En aquest marc, ha donat nombroses ponències i tallers a universitats, institucions i associacions de l’Estat espanyol, i els seus articles estan traduïts a varies llengües. Acaba de publicar el seu segon llibre “Pensamiento monógamo. Terror poliamoroso”.

Iolanda Fresnillo és llicenciada en Sociologia i màster en Cooperació i Desenvolupament per la Universitat de Barcelona. Ha treballat entre 2002 i 2012 a l’Observatori del Deute en la Globalització com a investigadora sobre deute, institucions financeres internacionals i finances responsables. És promotora del projecte “Haití els altres terratrèmols”. Actualment forma part de eKona, un nou espai d’estudis i consultoria en economia política. Participa a la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute.

Podeu consultar el programa sencer aquí.

Els reptes del cooperativisme d’habitatge de propietat col·lectiva

Els darrers anys el cooperativisme d’habitatge està experimentant la irrupció de noves cooperatives i altres entitats amb projectes que, a poc a poc i trobant dificultats pel camí, aposten per desmarcar-se del règim de compra, predominant els darrers trenta anys.

Aquesta realitat en vies de consolidació es basa en una opció estratègica, en el marc de l’ESS, que situa la propietat col·lectiva com a element clau de la satisfacció autogestionada del dret a l’habitatge. Les dificultats que aquesta aposta troba pel camí són de tots tipus: legislatives, financeres, polítiques i fins i tot culturals. Després d’uns anys de difusió del model de tinença col·lectiva i cessió d’ús, d’engegar projectes (picant-hi molta pedra) i de lliurar algunes batalles pel reconeixement polític i administratiu, ens trobem en un moment propici per consolidar els projectes engegats.

En aquest sentit, una de les tasques que ens hem de marcar és donar respostes als dubtes sobre aspectes pràctics del model. Per això hem volgut crear un espai d’exposició i debat al voltant dels reptes que tenim, així com les dificultats que apareixen quan hom vol engegar un projecte.

L’objectiu és donar elements i transmetre l’experiència acumulada a aquelles persones que s’hagin plantejat el cooperativisme de propietat col·lectiva però que se sentin mancades d’informació. Tractarem tres d’aquests reptes o dificultats:

a) Soc una persona o som unitat de convivència: com podem trobar gent per muntar una cooperativa d’habitatge?
La formació del grup és un dels elements clau del procés per dur a terme un projecte d’habitatge cooperatiu, i serà el motor de tot el procés. Cal construir-lo de manera sòlida i donar-se el temps per fer-ho. Precisament, hi ha entitats que, constituïdes precisament per això, són un lloc on trobar altres persones amb objectius compartits.

b) Ja som un grup de gent suficient per fer la cooperativa: com poder trobar sòl o immobles per fer-la realitat i com podem finançar-nos?
A partir d’una idea inicial de projecte, comença la cerca del lloc (edifici construït, solar per construir, masia….) i els càlculs. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús apostem per la intercooperació, i per entitats financeres i de crèdit de l’economia social i cooperativa que finançaran una part de la inversió.

c) Ja tenim el finançament i el sòl o l’immoble: com ens plantegem la fase de construcció o rehabilitació?
Volem construir des d’un model col·laboratiu, prioritzant les empreses de l’economia social, apostant per impulsar habitatge amb criteris ètics, socials i sostenibles.
L’objectiu ha d’anar lligat a una forma de controlar costos, reduir marges de benefici d’intermediaris si és possible, però també a una vessant social per tal de construir amb paràmetres ètics i sostenibles socialment, econòmicament i ambientalment. Cal pensar que l’execució de l’obra implica una gran quantitat de diners i recursos, i prioritzant empreses de l’economia social i solidària, sempre que sigui possible, s’ajuda a que aquesta riquesa reverteixi a entitats amb valor social.

Com veieu, aquesta taula rodona planteja tres temes bàsics. N’hi ha d’altres, i cada un d’aquest tres també té aspectes concrets i també específics de cada projecte que serien motiu d’altres espais de debat. Per començar ens centrem en aquests reptes i esperem que serveixi per anar familiaritzant-nos col·lectivament amb les particularitats del model.

Ens veiem a la FESC!

El tèxtil a Barcelona, fil a l’agulla cap a l’economia solidària

La indústria tèxtil representa actualment el quart sector més productiu del món, el més fort quant a benefici net i dona feina a més de 75 milions de persones arreu del món. A l’ombra d’aquestes dades ens trobem que el seu model de creixement sense límit el converteix en un dels sectors més contaminants del món, amb danys cada vegada més visibles sobre el medi ambient, i líder en violacions de drets humans.

Durant els últims 15 anys la producció de roba s’ha duplicat. Aquest fet és en part pel creixement de la població amb un nivell adquisitiu més elevat, però en gran mesura, per la implementació i globalització del model fast fashion, caracteritzat per canvis constants de col·leccions i estils de roba a preus molt baixos, transformant el consum per necessitat al consum de masses.

El sistema lineal de producció, distribució i ús de la roba que impera la indústria del tèxtil la converteix en una indústria que extreu i empren grans quantitats de recursos naturals que no poden ser regenerats per sostenir la taxa de consum actual, alhora que produeix roba que cada cop s’usa menys temps i que acaba, en la seva majoria, a abocadors o incineradores. La petjada ecològica de la indústria és immensa tant a escala global –la producció tèxtil genera 1,2 bilions de tones de CO? l’any– com a escala local on l’ús de fertilitzants per fer créixer el cotó i l’ús de substàncies químiques en els processos de producció, té efectes directes sobre la salut de les persones agricultores, les treballadores de les fàbriques i cap al medi ambient. Alhora la indústria tèxtil segueix sent un sector líder en violacions dels drets humans en les seves cadenes de subministrament arreu del món. La deslocalització, la subcontractació de la producció i la pressió per aconseguir preus més baixos i terminis d’entrega més curts es troben en la base de l’explotació que afecta milions de persones en els països productors de roba, en alguns casos, amb proves d’esclavitud moderna i treball infantil.

La situació insostenible de la indústria fa que l’aposta ferma per un model alternatiu no només sigui urgent, sinó imprescindible. És per això que l’economia social i solidària, com a alternativa postcapitalista on es prioritza la satisfacció de les necessitats i la sostenibilitat del medi ambient per sobre del lucre, ha de ser el motor de transformació del sector.

En aquest context i en el marc de la VII Fira d’Economia Social i Solidària, es presentarà l’exploració sobre“L’estat del sector tèxtil a la ciutat de Barcelona amb una mirada d’economia social i solidària” que s’ha realitzat des de Barcelona Activa i el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum i ha elaborat SETEM Catalunya. L’exploració ens mostra que si bé en l’actualitat la indústria tèxtil gairebé ha desaparegut a la ciutat de Barcelona, existeixen iniciatives que, en el marc de la realitat dinàmica de l’economia social i solidària, experimenten i construeixen noves pràctiques socioeconòmiques, mantenint viva la història del tèxtil a la ciutat, però també transformant-ne l’activitat amb el nou context i necessitats. La xerrada donarà a conèixer els objectius i resultats de l’estudi i a través d’una taula rodona amb iniciatives del sector servirà per debatre sobre els principals reptes del sector tèxtil a la ciutat.

Xènia Domínguez i Laura Solé- SETEM Catalunya

Relatoria col·laborativa i transparent, un relat coral per a la FESC

Aquest any a la FESC farem una relatoria col.·laborativa que ens permetrà recollir els continguts de les xerrades, per escrit, en temps real. Els textos recollits quedaran accessibles per a tothom i, d’un cop d’ull, ens farem una idea de què s’ha tractat en una xerrada, alhora que el que s’hi hagi dit podrà ser treballat i analitzat posteriorment.

Ens calen mans i cervells per prendre apunts col·laborativament des del mòbil o des del portàtil, per assegurar que a cada xerrada hi hagi, com a mínim, una apuntaire. La situació ideal és que unes quantes persones es rellevin prenent apunts i que algunes es dediquin a incloure enllaços del que s’esmenta, revisar errors o a extreure’n informació estructurada.

Farem servir “etherpad”, una aplicació d’escriptura col·laborativa fàcil d’utilitzar que funciona bé tant als ordinadors com al mòbil. L’enllaç des d’on es podrà accedir a cada document és el següent: https://www.teixidora.net/wiki/DOCFESC2018

A més, cada document generat estarà associat a una xerrada, i tindrà una estructura per camps, on es recollirà el que es parla i també alguns aspectes comuns a totes les xerrades com els “reptes i amenaces per construir sobiranies”, les “propostes per construir sobiranies” i les “alternatives ja existents”. També identificarem paraules clau de la xerrada, projectes i organitzacions mencionades.

Sobre la marxa, durant l’esdeveniment aquesta informació serà bolcada a la Teixidora.net de manera automàtica. Allà una pàgina dinàmica permetrà anar mostrant, mitjançant consultes semàntiques, resultats conforme l’audiència apuntaire vagi omplint les fitxes.

Després de l’esdeveniment s’incrustaran a la Teixidora.net les presentacions que s’hagin fet i si hi ha enregistraments d’àudio i vídeo. Així, la documentació que haguem generat col·lectivament quedarà endreçada de manera que la puguem recuperar fàcilment. Alhora, en incorporar la informació a la plataforma, podrem explorar relacions amb els continguts que ja hi ha de més de 170 esdeveniments, descobrint el que s’ha parlat sobre un tema en diferents llocs i moments. En definitiva, col·lectivitzarem la documentació, tant en el procés com en el resultat.

Teixidora.net és un projecte per col·lectivitzar els relats a través d’una plataforma wiki semàntica, facilitant la presa col·laborativa d’apunts, el compartir la documentació, l’exploració de relacions entre continguts i la seva reelaboració. És impulsat per l’equip Teixidora amb la cooperativa femProcomuns, TAG Taller d’Intangibles i Free Knowledge Institute.

Xerrades amb segell TecnoFESC

A més de les activitats i tallers que es faran a l’Espai TecnoFESC i a la sala de la primera planta de l’Ateneu Harmonia, també hi ha programades diferents xerrades al programa general de la FESC amb el segell TecnoFESC. Agafeu agendes i anoteu! I recordeu fer-ne difusió per xarxes amb el hashtag #TecnoFESC

Dissabte 27 d’octubre

11:10 a 11:25h – Eines per a les economies alternatives… en codi lliure!

Ponents: Mireia Roure (eReuse/Pangea)

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala David Santacana (1a planta)

Explicació: Presentació del projecte eReuse com a model de negoci d’escala local però competitiu a escala global gràcies a eines tecnològiques de codi lliure i a la cooperació basada en models de compensació comunitaris i regles de consens entre les parts: un model basat en l’escalabilitat tecnològica.

 

16:30 a 17h – Ada Lovelace, dona i tecnologia

Organitza: Colectic

Ponents: Martina Mayrhofer i Núria Alonso (Colectic)

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala David Santacana (1a planta)

Explicació: «Les dones no saben d’ordinadors.» O això és el que hem sentit milers de vegades. El que no hem sentit tant sovint és que el primer ordinador, el primer programa, el va desenvolupar una dona. Des de Colectic volem desdibuixar aquest imaginari. A partir de diversos projectes educatius plantegem activitats tecnològiques amb la que les participants construiran els seus projectes. Avui us proposem que coneguem a l’Ada, la primera programadora de la història, i aprenguem amb ella com fer una màquina generadora de poemes. Activitat adreçada a mestres, educadores i persones de totes les edats interessades en la educació tecnològica amb perspectiva de gènere.

 

18:30 a 20h – Sobirania tecnològica als municipis i les comunitats

Organitza: SobTec i Pangea.org

Ponents: Pangea.org/eReuse.org, SobTec, Guifi.net i Dabne

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala Pep Manté (1a planta)

Explicació: Taula rodona que girarà en torn dels rols de les comunitats i els ens públics, així com les seves complementarietats, com a garants d’un ús i desenvolupament ètic (obert, horitzontal, distribuït, equitatiu, sostenible) de les tecnologies als nostres municipis. Es presentarà la guia per a la sobirania tecnològica als municipis que s’està elaborant col.laborativament per diverses entitats.

 

19:30 a 20h – Impuls de la cooperativa EU de segon grau The mobility Factory

Organitza: Som Mobilitat

Ponents: Lukas Reichel (Som Mobilitat)

Lloc: Escola – Sala Honora Enfield

Explicació: Som Mobilitat ha liderat conjuntament amb Patrago, cooperativa belga de mobilitat sostenible, la posada en funcionament de la cooperativa de segon grau The Mobility Factory. Un projecte obert a altres cooperatives que té per objectiu facilitar l’accés a tecnologia i impulsar-ne el seu desenvolupament per garantir que els projectes impulsats per les cooperatives puguin ser una alternativa tecnològica real a les grans plataformes privades de mobilitat.

 

Diumenge 28 d’octubre

13 a 14h – La sostenibilitat dels projectes tecnològics dins de l’ESS

Organitza: JamgoCol·lectivaT i Coopdevs.

Ponents: Jordi Buj (Jamgo), Baybars Kulebi (Col·lectivaT), Enrico Stano (Coopdevs)

Lloc: Escola – Sala Honora Enfield

Explicació: 3 blocs:

Oportunitats i reptes dels projectes tecnològics a l’ESS (Coopdevs): Moltes vegades no som conscients de l’impacte que el desenvolupament tecnològic té sobre la sostenibilitat dels nostres projectes. La tecnologia en pot millorar l’impacte, però hem de tenir en compte els costos i aprendre a planificar identificant des del principi la importància de les eines tecnològiques i el seu impacte econòmic i financer. Hem de buscar estratègies per compensar els riscos que això pot comportar per poder aprofitar al màxim els avantatges que la tecnologia ens pot donar.

Què costa fer un projecte tecnològic? (Jamgo): Sovint es desconeix què és el que hi ha darrere d’un projecte tecnològic, des de la recollida de les funcionalitats desitjades fins a la posada en producció i posterior manteniment. En la xerrada us expliquem què passa a la banda de l’entitat proveïdora de tecnologia, quines són les dinàmiques que es generen i com es prenen les decisions que acabaran de determinar com es construeix el projecte. En definitiva, quin és l’esforç que hi ha implicat.

Tecnologies de la parla: privacitat i sobirania tecnològica (Col·lectivaT): Ens trobem en una època transformativa que cada cop depenem més dels dispositius i tenim més maneres d’interactuar-hi. Un àmbit relacionat amb la interacció actual entre humà-maquina és el reconeixement automàtic de la parla (RAP), que permet el control dels ordinadors amb comandaments orals. En aquesta xerrada parlarem sobre la situació actual de les tecnologies de la parla, com estan dominades per les empreses grans, i com les comunitats a Catalunya hi estan fent front. Detallarem les eines lliures disponibles per a crear sistemes de RAP i les iniciatives que estan generant dades obertes per entrenar-los, que ja estan en marxa.