“Amb aquest sistema energètic, el 99% de les persones sortim perdent econòmica, social i ambientalment”

Entrevista a Gaia D’Elia, membre d’Ecoserveis, que organitza una taula rodona en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2018. Ecoserveis forma part de la Xarxa per la Sobirania Energètica.

– Com definim la sobirania energètica?

La Xarxa per la sobirania energètica, espai on confluïm moltes i diverses entitats, defineix la sobirania energètica com “el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte a la generació, distribució i ús d’energia, de manera que aquestes decisions siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, sempre que no afectin negativament a tercers”.

– Per què no és sostenible el model energètic actual?

El model energètic actual aposta pel creixement continu en un planeta finit. El recurs principal d’aquest model segueixen sent els combustibles fòssils. Combustibles que no només generen greus impactes sobre el medi ambient – i com a conseqüència sobre les persones – sinó que també són a la base de molts conflictes internacionals. Un model dominat per elits que persegueixen l’acumulació de capital a costa de la reproducció de la vida. Un model que permet que hi hagi pobresa energètica, excloent famílies de l’accés a l’energia per a garantir una vida digna. En definitiva, un model patriarcal i injust social i ambientalment.

– A qui beneficia i a qui perjudica?

Els grans beneficiàris d’aquest model són les grans transnacionals energètiques, a casa nostra representades per l’Oligopoli (Endesa, Gas Natural avui Naturgy, Iberdrola, Viesgo i EDP) i els polítics que es beneficien de les innumerables portes giratòries.
En el gran grup de les perjudicades hi trobem les famílies que pateixen pobresa energètica, però també les perifèries, eternament oblidades per aquest sistema centralitzat, on els impactes sobre el territori es multipliquen i el servei no és l’adequat.
A nivell global, els pobles del món (en general del Sud Global) segueixen patint explotació i conflictes armats per tal de que puguem mantenir el sistema energètic privilegiat del Nord Global. En conclusió, amb aquest sistema energètic, el 99% sortim perdent, econòmica, social i, sobretot, ambientalment.

– Què proposa el nou model energètic?

El nou model energètic passa per posar la vida al centre, apostant per la generació energètica distribuïda i renovable, on les persones puguem decidir i aprendre de les limitacions de la terra que habitem, i per tant, també apostar per nous models de consum i d’usos energètics. Un nou model ecofeminista, on totes puguem mantenir vides dignes i en el que la tecnologia estigui al servei de les persones i el medi ambient. Un model que deixi de gestionar l’energia des d’una òptica mercantilista i patriarcal i aposti per la gestió pública i/o comunitària en la construcció dels bens comuns.

– Existeix un context legal i polític que afavoreixi la transició energètica a Catalunya?

El context legal és força complex i ve marcat per l’Estat Espanyol. A Catalunya comptem amb el Pacte Nacional per la Transició Energètica i la Llei contra el canvi climàtic adreçades a afavorir la transició energètica, però encara no n’estem veient els impactes. El que avança de mica en mica en la transformació del model és l’apoderament popular: la lluita pel dret a decidir sobre tots els aspectes de la nostra vida ha impulsat i enfortit molts projectes transformadors al territori, com Som Energia o Viure de l’Aire. Projectes on les persones son les protagonistes i on, cada cop més, tot esdevé en l’escala local. Una escala on ens calen més municipalismes valents per poder transformar aquest model energètic, des de la generació fins als usos energètics, passant per la distribució.

– Sense ecofeminisme no hi ha sobirania energètica. Aquesta és una de les premisses de la Xarxa per la Sobirania Energètica. Com es relacionen els dos conceptes?

L’actual model energètic, peça clau per mantenir l’actual model capitalista, es basa sobre l’explotació del territori a costa de la vida. Explotació que genera desigualtat i on les dones tornem a sortir perdent, com demostra, per exemple, la feminització de la pobresa energètica. Alhora, les dones estem excloses dels espais de decisió, espais que han construït aquest model insostenible, ignorant les desigualtats que genera.
Cal, per tant, apostar per un nou model ecofeminista, que reconegui la importància de posar al centre la vida i les cures, la cura del territori en el que vivim i la defensa d’una vida digna. Un nou model que no es pot construir sense les dones.

– Quins moviments i projectes participaran a la taula rodona que fareu a la FESC2018? Què estan aportant a la lluita en favor de la sobirania energètica?

Participarem de la taula rodona entitats com la Xarxa de Micropobles de Catalunya, Som Energia, Azimut 360, SUNO, Ecoserveis i la Xse. Entre totes intentarem abordar els diferents reptes de la transició energètica, i en particular aquelles que ens trobem a petita escala, quan volem ser agents de canvi d’aquest model. Què podem fer a casa nostra per avançar cap a la sobirania energètica? Quin paper hi tenen els municipis? I el territori? Quines barreres tècniques, legals i socials ens podem trobar i com les podem superar col·lectivament? Aquestes són algunes de les preguntes sobre la taula que intentarem abordar entre totes.

8 criteris per una tecnologia més lliure, responsable i solidària

Les iniciatives que formen part de la TecnoFESC donen a conèixer alternatives per promoure telecomunicacions obertes, lliures i neutrals. Per esquivar el control monopolístic i frenar la depredació de recursos i drets humans lligada al consumisme d’aparells electrònics, la TecnoFESC defensa 8 criteris per aconseguir una tecnologia més lliure, responsable i solidària.

  1. Programari i telecomunicacions lliures. Recuperem el control sobre les nostres activitats, les nostres dades i comunicacions, i com i amb qui ens relacionem i cooperem, amb total llibertat.
  2. Reparació i reutilització. Contra l’obsolescència programada, apostem pel manteniment, la reparació, l’ampliació i l’actualització dels dispositius electrònics.
  3. Compra pública socialment responsable. Les nostres institucions públiques tenen un gran poder de compra per aturar les violacions de drets humans i laborals en la manufactura globalitzada d’equips informàtics.
  4. Consum Responsable. El consum inconscient està a la base dels greus impactes negatius sobre els drets humans, la sobirania tecnològica i un sistema econòmic just. Prenem consciència!
  5. Economia Solidària. Existeixen productes i serveis produïts amb cooperació, democràcia interna, respecte pel medi i les persones, igualtat de gènere, integració social, etc.
  6. Coneixement lliure. S’ha demostrat que les lleis de propietat intel·lectual i el model de “tots els drets reservats” són obsolets i ineficients. Amb el Copyleft, Creative Commons i copyfair segueix, però, la necessitat de reconèixer l’autoria de qualsevol obra que no estigui en el domini públic.
  7. Producció procomú. Internet ha abaixat el cost de l’acció col·lectiva. D’aquesta manera, facilita la governança democràtica de recursos col·lectius, del procomú. Combinat amb l’economia social i solidària, la producció procomú obre una via per transcendir el marc del capitalisme.
  8. Gestió responsable de residus. La indústria electrònica genera un gran contingut de residus, que contaminen les terres i posen en risc la salut de qui hi conviu. Per tant, cal combatre aquest abús.

Ja tenim el nou cartell i lema de la TecnoFESC 2018!

La TecnoFESC, l’espai dins la FESC que aborda la tecnologia i la informàtica des de criteris d’economia solidària, ja té nou cartell i lema: Siguem realistes, programem l’impossible!

La imatge de la TecnoFESC segueix la línia estètica i gràfica de la temàtica general de maig del 68 de la Fira d’aquest any. Ha estat també realitzada per la cooperativa L’Apòstrof, basada en un dels cartells que cridava a manifestar-se a l’època i a continuar lluitant.

Per tercer any consecutiu, la TecnoFESC agruparà estands d’empreses i entitats de l’àmbit i acollirà tallers relacionats amb la sobirania tecnològica i informàtica. A més, aquest any es realitzaran també una sèrie de xerrades dins la programació general de la FESC per reflexionar al voltant de les alternatives que tenim relacionades amb la informàtica, les telecomunicacions i la producció en línia. La TecnoFESC està coordinada per SETEM Catalunya, i organitzada també per Andròmines, Col·lectic, Col·lectivaT, CoopDevs, eXo, Jamgo i Pangea. També hi participen altres entitats i empreses del món de la tecnologia i la informàtica: Adab1ts, Free Knowledge Institute, Guifi.net, Som Connexió, The Things Network Catalunya, Fem Procomuns, SobTec, KatumaSom Mobilitat.

A l’apartat web de la TecnoFESC trobareu més informació sobre les activitats, les iniciatives que formen part de la TecnoFESC i les principals novetats!

Més espais, més comfort, més superfície i més expositores

A la Fira d’Economia Solidària de Catalunya tenim un repte: millorar edició rere edició! Conscients d’algunes limitacions respecte l’espai i tenint en compte els suggeriments que ens han fet arribar les organitzacions expositores i les persones visitants; enguany ampliem superfície, sales i serveis!

Vols saber què canviarà i què es mantindrà igual a la #FESC2018?

  • Incorporem la sala Micaela Chalmeta (l’espai on fem la inauguració de la fira i el sopar d’expositores) com a nau d’expositores! Aquest any hi trobareu les organitzacions i projectes vinculats als sectors serveis, finances i associacions.
  • La nau Elisa Garcia amplia l’espai de passadissos entre fileres de taules per millorar la circulació de persones visitants i la comoditat de les expositores.
  • Crearem un nou espai de trobada i relació entre expositores i visitants.
  • El sector de restauració i bar, ubicat a la plaça Joan Peiró, es dividirà en dos espais diferenciats per oferir un millor servei i agilitzar el temps d’espera dels àpats durant la fira.
  • El sector d’alimentació es mantindrà a l’accés de la fira, convertint l’espai en un gran mercat a l’aire lliure.

Amb aquests canvis aconseguim augmentar un 25% la superfície adreçada a expositores i visitants i un 15% el número d’expositores!

 

De la tinta al digital

A tots ens ressona per una cosa o altra la revolta del maig del 68, les protestes iniciades per grups estudiantils contraris al capitalisme, la mobilització per part d’obrers, sindicat i partits, la gran vaga general i el terrabastall econòmic, polític i cultural que alertà Europa sencera.

D’aquí i en aquest precís moment en va néixer també una revolta gràfica fruit de la urgència expressiva de la revolució. El cartell va esdevenir l’única alternativa de comunicació lliure i ràpida davant dels mitjans de comunicació oficials aliats al sistema i silenciadors de la revolta (sona de fa poc, oi?).

Potser el moment més àlgid d’aquell grafisme subversiu va ser l’ocupació del Taller de l’Escola de Belles Arts de París, reanomenat Atelier Populaire (Taller Popular) i convertit en un taller obert al servei de la gràfica activista.

Dissenyats i impresos amb la urgència d’assaltar els carrers aquells cartells es caracteritzen per la simplicitat i contundència tant dels missatges com de les imatges que els componen, sobre qualsevol paper, a una tinta i directes: Crits de colors terrós sobre del gris asfalt. Ara just fa cinquanta anys d’aquells cartells, i per tristes curiositats del món avui són considerats objectes de culte i mercantilitzats per grans quantitats de diners dins del mateix sistema que reclamaven enderrocar.

Fa cinquanta anys es va intentar i hem decidit no deixar-ho d’intentar, per això retem tribut des del grafisme, hem agafat dos cartells emblemàtics la noia de “la beauté est dans la rue” tirant una llamborda i la massa de gent de la “universite populaire” per versionar el cartell de la FESC d’enguany sota de l’eslògan “D’aquelles llambordes, aquestes alternatives” tornant a la simplicitat i contundència que necessiten les revoltes. Ja ho deien, i ho seguim dient: La lluita continua.

Presentem el lema i la imatge de la FESC2018: D’aquelles llambordes, aquestes alternatives

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que tindrà lloc del 26 al 28 d’octubre, ja té imatge gràfica i lema per la seva setena edició: “D’aquelles llambordes, aquestes alternatives”. La FESC2018 vol, d’aquesta manera, retre homenatge al maig del ’68 en el seu 50è aniversari perquè molts dels somnis d’aquella revolució són avui projectes, pràctiques i realitats concretes dins de l’àmbit de l’economia social i solidària.

Com ja anunciàvem fa unes setmanes, les sobiranies, en plural, seran el tema central de l’edició d’enguany. A la FESC entenem que si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Els 3 eixos principals de la fira seran la sobirania en la gestió de recursos, la sobirania econòmica i la sobirania relacional.

D’altra banda, les inscripcions per les expositores ja estan obertes! En aquesta edició hi haurà un preu especial per aquelles organitzacions i projectes que s’inscriguin abans del 15 de juliol. Del 16 de juliol al 15 de setembre el preu augmentarà així que us animem a aprofitar-vos d’aquesta reducció i registrar ja la vostra sol·licitud al formulari online. Recordeu que podeu sol·licitar una taula sencera o compartir taula amb una altra organització de l’ESS. Aquest any, per tal de que l’espai de les entitats expositores estigui menys atapeït, hem decidit obrir una nova Sala: la Micaela Chalmeta, per augmentar un 50% la superfície per a taules i circulació de visitants. Això va acompanyat de l’ús del gimnàs de l’escola per poder-hi fer xerrades i el sopar de dissabte.

Des d’avui i fins al 15 de juliol, també podeu proposar activitats, xerrades i tallers per incloure al programa de la fira.

Us animem a omplir la xarxa amb la imatge i lema de la fira a través de l’etiqueta #FESC2018. Podeu trobar bànners i altres materials de comunicació aquí. Ajudeu-nos a difondre la Fira d’Economia Solidària de Catalunya!

 

Ja tenim el tema de la VII Fira d’Economia Solidària!

La VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya #FESC2018 se celebrarà els propers 26, 27 i 28 d’octubre, però les diverses comissions ja fa mesos que hi estem treballant. A poc a poc es comença a perfilar com serà la Fira d’aquest any.

La Comissió de Continguts també ha estat treballant dur i ja tenim l’eix temàtic d’aquesta setena fira: volem parlar de les sobiranies. Sí, en plural. Perquè la sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que van molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –la sobirania alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens afronten a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat sigui partícip i corresponsable de tot allò que la concerneix.

En aquesta VII edició de la FESC volem reflexionar sobre aquests reptes, donar visibilitats a models que ja funcionen, discutir com replicar-los, com escalar-los. Conscients que els àmbits sobre els quals volem ser sobiranes sobrepassen els límits de la mateixa economia social i solidària: ens centrarem 3 eixos.

Sobirania en la gestió dels recursos

Per tal de garantir que totes les persones puguin accedir a satisfer les seves necessitats, necessitem societats en què els recursos més bàsics no siguin controlats per unes poques mans que ajusten la seva distribució a la maximització de beneficis. Volem una sobirania alimentària, energètica i residencial i, també, en ple segle XXI, una sobirania tecnològica.

Sobirania econòmica

En una societat on les mans invisibles dels mercats governen les nostres vides, l’economia solidària proposa que siguem les persones qui governem els mercats al servei del bé comú i la satisfacció de necessitats. La construcció de mercat social ens aproxima a la reapropiació popular dels circuits econòmics: autogestió del treball, comercialització justa, finances ètiques i consum responsable en una dinàmica d’intercooperació i enxarxament territorial. Hem de garantir circuits de finançament i distribució que s’escapin de la lògica capitalista i que ens permetin enfortir-nos mútuament.

Sobirania relacional

Entenem la sobirania relacional com la generació d’alternatives i la lluita contra la mercantilització d’allò que som i també del que construïm entre totes: la cultura, l’educació, la manera com ens cuidem (a nosaltres i qui ens envolta) i com ens relacionem.

D’altra banda, tenim algunes novetats de logística, que vetlla perquè els espais s’adeqüin a les necessitats de les organitzadores i visitants. Aquest any, per tal de que l’espai de les entitats expositores estigui menys atapeït, hem decidit obrir una nova sala: la Micaela Chalmeta, per augmentar un 50% la superfície per a taules i circulació de visitants. Això va acompanyat de l’ús del gimnàs de l’escola per poder-hi fer xerrades i el sopar de dissabte.

Les inscripcions per ser expositores i per proposar xerrades a aquesta edició s’obriran el proper 1 de juny. Esperem comptar amb totes les entitats sòcies de la XES per fer de la Fira, un espai de totes. Aquest any les inscripcions estaran obertes fins al setembre, però tindran descompte totes aquelles entitats que s’hi inscriguin abans del 15 de juliol. No us despisteu!

Milers de persones visiten la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, tanca la seva sisena edició amb un gran èxit d’assistència. Entre divendres i diumenge milers de persones han visitat la FESC per conèixer propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista, gràcies a les més de 190 organitzacions expositores i d’un programa format per una cinquantena de xerrades. En aquesta edició, sota el lema «Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat», ha destacat la forta presència d’experiències internacionals, com ara les terres comunals de Portugal, l’habitatge cooperatiu d’Alemanya, l’economia feminista de Xile o les propostes d’economia social al nord del Marroc. En total, un total de 15 països d’arreu del món han participat a la fira com a expositors o ponents.

En la part d’organitzacions expositores, les alternatives de banca ètica, com Fiare, OikoCredit i Coop 57; les telecomunicacions, com Som Connexió; o l’energia, com Som Energia, han sigut les grans protagonistes d’enguany. El moment polític actual fa que cada cop més, els i les ciutadanes busquin alternatives ètiques, sostenibles i arrelades al territori que, al contrari de les grans empreses i multinacionals, no busquen maximitzar beneficis sinó millorar la vida de les persones. Les iniciatives de l’economia solidària representen un model de negoci vinculat al seu entorn més proper i estan donant resposta a les inquietuds d’una ciutadania cada cop més conscient que el model de producció i consum ha de ser més just i sostenible. En aquest sentit, més de 60 persones han participat durant el cap de setmana en una assemblea per reflexionar entorn al paper de l’economia social i solidària en el marc d’un procés constituent.

La Fira d’Economia Solidària d’enguany ha modificat el seu horari com a mostra de suport als presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, empresonats aquesta setmana. La FESC ha tancat les portes entre les 16.30h i les 19.30h de dissabte per facilitar la participació a la mobilització convocada per la Taula per la Democràcia.

Resultats de l’informe de Mercat Social 2016

La fira ha estat l’escenari de presentació de l’Informe de Mercat Social 2016, una radiografia de l’estat de l’economia social i solidària a Catalunya.

El document conclou que la Xarxa d’Economia Solidària i les més de 200 entitats que en formen part segueixen demostrant que l’ESS creix a Catalunya i es consolida, cada cop més, com una alternativa al model capitalista. Al 2016, les entitats sòcies de la XES van donar feina a gairebé 4.200 persones, davant de les 3700 de 2015, i van facturar 150 milions d’euros. L’impacte social que genera la seva activitat, a més, implica a 150.000 persones.

Les dades recollides – i gràcies també als registres històrics, des de 2012 – ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 20 persons treballadores i factura 750.000€.

Per sisè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. En total, han circulat 29.000 ecosols, dels quals 3.000 han estat intercanviats directament en altres monedes social. A la moneda oficial de la XES, l’ecosol, enguany s’hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta, l’eco, la coop, l’hora, el trok i la gota.

L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 80 persones voluntàries. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2107 ha estat piulat per gairebé 5.000 persones usuàries que han generat al voltant de 8.000 piulades.

La #FESC2017 modifica el seu horari de dissabte en suport a la manifestació de Taula per la Democràcia

Davant de la convocatòria de manifestació prevista per dissabte 21 d’octubre a les 17h en defensa de les llibertats i en solidaritat amb els presos polítics, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i tenint en compte la seva coincidència en horari amb la celebració de la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya al recinte Fabra i Coats de Barcelona, la Xarxa d’Economia Solidària, després de reunir-se de manera extraordinària, manifesta que:

– La Fira d’Economia Solidària (FESC) aturarà la seva activitat dissabte 21 d’octubre entre les 16.30h i les 19.30h i fa una crida a les organitzacions i agents de l’economia social i solidària i la ciutadania en general a expressar la seva solidaritat al carrer i sumar-se a la manifestació de Passeig de Gràcia. Això vol dir que la nau d’expositores romandrà tancada fins les 19.30h i no hi haurà xerrades ni activitats durant aquesta franja horària per facilitar la participació a la convocatòria. A partir de les 19.30h tota l’activitat de la fira es recuperarà amb normalitat fins les 21.00h (nau d’exposició, propostes lúdiques i un espai de debat sobre el paper de l’economia solidària com a proposta de resistència o creació d’un nou model de país).

– La Nit de l’Economia Solidària, programada per dissabte a les 21.30h, es manté en l’horari previst. Considerem important mantenir espais de trobada, de cura i de distensió per compartir com ens sentim i com afrontem la situació sociopolítica actual. És per això que us animem a que, un cop finalitzada la manifestació, torneu a la Fabra i Coats i us sumeu al sopar i les activitats prèvies.

– L’activitat de la fira de dissabte al matí, de dissabte a la nit i de diumenge al matí es desenvoluparà amb total normalitat. Tot i això, la interrupció de dissabte a la tarda, implicarà alguns canvis i reajustament en la programació d’activitats i xerrades, amb l’objectiu de suspendre el mínim de propostes programades. Podeu consultar tots els canvis a la web i a l’app mòbil.

– Reiterem la posició expressada des de la Xarxa d’Economia Solidària d’aquesta setmana. La detenció dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana és una nova agressió a la democràcia i una mostra del menyspreu a l’estat de dret per part de l’Estat espanyol, que ataca drets fonamentals, com són la llibertat d’expressió i de manifestació. Des de la XES ens indignem que en ple segle XXI continuïn existint presos polítics, com ja venim denunciant des de fa anys amb les reiterades detencions de persones d’ideologia anarquista, i volem mostrar el nostre suport i solidaritat a les dues associacions i als seus presidents. No es pot penalitzar la societat civil per expressar les seves idees de manera pacífica, com han fet de manera exemplar totes dues entitats.

La Xarxa d’Economia Solidària pren aquesta decisió tenint en compte les crides continuades a la mobilització que hem fet des de la pròpia organització durant les darreres setmanes i considerant que aquesta manifestació es planteja com una convocatòria massiva que restaria afluència de visitants a la fira. Lamentem els inconvenients que això us pugui ocasionar i restem a la vostra disposició per dubtes o altres qüestions.

Uneix-te a Pam a Pam a la FESC!

La FESC és la cita de trobada anual de centenars d’iniciatives d’ESS de Catalunya. I Pam a Pam, el mapa on les pots trobar durant tot l’any. Des de Pam a Pam volem aprofitar la FESC per mostrar-vos les novetats que estrenem enguany: nou espai web i nou qüestionari de criteris d’ESS. Per això estem organitzant un espai al centre de l’espai d’expositores on, a més de seguir apropant l’ESS a la ciutadania, habilitem un espai per entrevistar amb el nou qüestionari a les iniciatives i pujar-les al nou web.

Us convidem a totes les inciaitives a inscriure-us en el aquest formulari per a programar la vostra entrevista durant el cap de setmana i entre totes fer créixer el mapa de l’economia solidària a Catalunya.

A més, des de Pam  a Pam organitzem diferents activitats durant el cap de setmana on us animem a participar:

 

 

Finalment, us convidem a seguir aquests dies a les xarxes el HT #SegueixElFil de Pam a Pam i ens ajudeu a fer una última empenta fins trobar-nos a la FESC.
SegueixElFil de Pam a Pam, les xinxetes: https://www.youtube.com/watch?v=xgEMo_nrErY
SegueixElFil de Pam a Pam, les iniciatives: https://www.youtube.com/watch?v=Py0wwBkYsiM

 

Entre totes fem créixer l’ESS a Catalunya. Ens retrobem a la FESC!!