Aturem la FESC durant la manifestació 26-O

Com afectarà a la #FESC2019 la manifestació sota el lema ‘Llibertat’ organitzada per entitas de la societat civil el 26 d’octubre?

Des de la Fira d’Economia Social de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària, informem que davant de la convocatòria de manifestació demanant la llibertat dels presos polítics independentistes el dissabte 26, a les 17 h, al carrer Marina (Barcelona), i donada la coincidència horària en part de la programació de la #FESC2019, des de la XES donem suport a les demandes d’aquesta manifestació i, per tant, animem tant a les assistents com a les expositores de la fira a sumar-s’hi.

Per tal de fer-ho possible, volem acabar les xerrades previstes i aturar les visites a les expositores a les 16.30 h, i unir-nos com a bloc d’economia solidària a la columna que baixarà des de Plaça Orfila (Sant Andreu).

També volem aprofitar, però, per reivindicar l’economia social i solidària com a espai de lluita i resistència davant d’aquesta onada repressiva i ens agradaria construir un espai per reflexionar sobre el nostre paper en aquests temps que corren.

Estem organitzant un acte el mateix dissabte, a les 19.30 h, a la Fabra i Coats, per tal d’abordar aquesta qüestió (en breus podrem concretar els detalls) i que a més, ens pugui servir com a punt de trobada col·lectiu, a més del sopar de l’#ESS on podrem seguir comentant tot el que està passant aquests dies, per descomptat.

La idea és tancar les expositores a les 16.30 i ja no obrir fins al diumenge, 27 d’octubre. Pel que fa a les xerrades, la comissió de continguts està reprogramant les de la tarda de dissabte utilitzant una franja extra a migdia.

Per estar al dia de tots els canvis i del programa actualitzat podeu:

Us demanem paciència.

Molt agraïdes!

Aquí, qui mana?

(aquest article apareix publicat a l’InfoXES)

«El 21 de desembre, els catalans hem de decidir entre que tornin Junqueras i Puigdemont o que torni el grup Planeta». Aquesta frase, pronunciada el 12 de novembre de l’any 2017 pel llavors president del Partit Popular a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, explicitava com poques vegades s’ha verbalitzat la capacitat de les grans corporacions empresarials en l’administració dels afers públics. Feia pocs dies de l’aplicació de l’article 155, de la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Catalunya per part del Govern espanyol i que les principals corporacions empresarials amb seu a Catalunya haguessin anunciat que traslladaven la seva raó social a altres llocs de l’Estat.

Garcia Albiol deixava en evidència una cosa: normalment, quan es parla de «poder» es pensa en partits polítics, institucions o estats. És a dir, tot el que té a veure amb allò públic i la seva gestió. Però molt sovint, les decisions que afecten directament la vida quotidiana de les persones s’acaben gestant des dels despatxos de grans corporacions privades: des del preu de l’aigua domèstica o la temporalitat de les llistes d’espera a la sanitat pública fins al dret a l’autodeterminació dels territoris. A partir d’aquest plantejament, el pròxim XX d’octubre la Directa organitza, en el marc de la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, la xerrada al voltant de la pregunta «Aquí, qui mana?».

Al llarg dels seus tretze anys de vida, el mitjà de comunicació cooperatiu la Directa ha radiografiat gran part dels poders a l’ombra dels Països Catalans. Partint d’aquests treballs d’investigació, quatre periodistes del projecte posaran llum als entramats que ha dissenyat el poder al voltant de quatre eixos: hi posaran cares i noms i explicaran les estratègies lobístiques de les quals se serveixen per fer valdre els seus interessos davant les administracions. En primer lloc, s’analitzaran les grans famílies inversores del territori i els negocis en què opera el seu capital sovint invisible i volàtil. Un segon eix abordarà el sector immobiliari, controlat per grans inversors internacionals, com Blackstone, que cada cop fa més difícil la vida de les veïnes de ciutats com Palma, València o Barcelona. La gestió de recursos naturals com l’aigua, el gas o la producció d’electricitat per part de grups privats com Agbar (que controla el subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona) també tindrà el seu bloc a la xerrada. Per últim, es dedicarà un apartat a parlar de la propietat dels principals mitjans de comunicació i la seva relació i dependència respecte al poder públic i privat.

La Directa

PROGRAMA

‘Aquí, qui mana?’

Dissabte, 26 d’octubre, 12h

Fabra i Coats (Espai Santos Hernández)

Amb: Eloi Latorre, Maties Lorente, Gemma Garcia i Jesús Rodríguez, de La Directa.

 

ESS i amor: avançant en crear formes d’estimar no capitalistes

(aquest article està publicat a l’InfoXES)

El capitalisme i la seva normativitat no només regula l’economia. També dicta com han de ser els aspectes més íntims de la nostra vida, regula la forma en què entenem l’amor i limita enormement la nostra capacitat creativa a l’hora de buscar solucions a les nostres necessitats afectives. Ens perdem una pila de vivències, de vincles i de sorpreses i patim molt més del que caldria.

L’heteronormativitat, la monogàmia així com els mites que giren al voltant de l’amor romàntic —vinculats a la ideologia patriarcal i capitalista— fan pràcticament impossible que puguem, a menys que fem un esforç titànic, relacionar-nos lliurement i explorar la nostra enorme capacitat d’estimar i de crear vincles per la vida.

Necessitem construir nous discursos i noves pràctiques, per així generar una nova cultura que faciliti que les persones siguem més lliures i més responsables a l’hora de viure els nostres afectes, amors, i desitjos. Lliures en el sentit que aprenguem a permetre’ns viure allò que volem i necessitem viure per ser felices, desenvolupar-nos i gaudir! Responsables perquè necessitem també saber assumir i gestionar els impactes que tenim i el dolor que generem en les persones amb les que ens relacionem. En definitiva, necessitem aprendre a minimitzar i, en tot cas, reparar els danys que causem en el nostre camí per ser lliures. 

En aquest camí és fonamental, per una banda, conèixer per poder qüestionar la cultura imperant, i també tenir coneixements sobre el funcionament de la psicologia humana. Concretament, parlo d’entendre els mecanismes que es posen en marxa en la nostra psique quan es tracta d’amor, de sexualitat i de relacions. Les projeccions, les atraccions, l’enamorament són fenòmens màgics, polítics i també psicològics. Per abordar aquesta qüestió amb la complexitat que demana necessitem respostes polítiques i comunitàries i també assumir la responsabilitat dels nostres sentiments, tenir la valentia de revisar la nostra història personal i afrontar les nostres ferides i traumes.

Aquests no és un camí necessàriament fàcil. Necessita valentia, necessitem referents, necessitem companyes de lluita, necessitem acceptar que cometem errors i que serem patosos, aprendre a reparar. I encara més, necessitem eines concretes de gestió emocional, de la gelosia, dels mals humors… Necessitem conèixer-nos i donar-nos a conèixer incloent també les nostres ombres, les nostres vulnerabilitats, les nostres mancances… Doncs això, que hem de fer una feinada, que si la fem amb cura i ben acompanyades no només serà difícil sinó que també podrà ser apassionant.

Neus Andreu, facilitadora i consultora organitzacional de Fil a l’agulla

PROGRAMA

‘Economia solidària i amor: avançant en la creació de formes d’estimar no capitalistes’

26 octubre, 12.30h
Fabra i Coats (Honora Enfield)
Amb: Neus Andreu, facilitadora i consultora organitzacional de Fil a l’agulla

 

Presentació del llibre “La transició a les energies renovables”

En el marc de la VIII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, l’Ateneu L’Harmonia (carrer Sant Adrià, 20 Barcelona) acollirà la presentació d’un nou llibre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), el proper diumenge, 27 d’octubre a les 12h.
 
Es farà el debat “L’economia solidària en la transició a l’energia renovable” a partir del quart llibre de la col·lecció Eines titulat “La transició a les energies renovables”, coeditat per la XES i Pol·len edicions.
 
Hi assistiran:
Jordi Pujol Soler, autor del llibre i membre del Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES)
Yaiza Blanch, de Som Energia SCCL
Cristian Ros, d’Azimut 360 SCCL
I altres entitats de l’Economia Solidària per a la transició i la sobirania energètica.
Modera:
Mar Carrera, de Pol·len Edicions SCCL i Comissió de Publicacions i Formació de la XES.
 
*La producció del llibre ha tingut una petjada de carboni de 330 Co2 eq.

La inauguració que ho peta!

Tic-tac, tic-tac! Queden 4 dies per la gran cita i per a que t’animis a venir, començarem amb molt bon peu: humor i música a tot gas!

Les humoristes Ana Polo i Maria Rovira (Oye Sherman) seran les encarregades d’inaugurar, el proper divendres, 25 d’octubre a les 19h, a la Fabra i Coats, la vuitena edició de la Fira d’Economia Social de Catalunya (#FESC2019).

‘Els monòlegs de l’economia solidària’ és l’espectacle feminista que han elaborat les dues humoristes expressament per a l’ocasió. Inclourà monòlegs i diàlegs acompanyats de petites càpsules audiovisuals, en els que les humoristes caricaturitzaran l’economia social i solidària.

A més d’humorista, Ana Polo és guionista i reportera. De petita li agradava jugar a ser periodista i presentava el magazín de tarda ‘La tarde con Ana’ davant del mirall de la seva habitació. Tot aquest esforç ha estat recompensat i ara mateix es troba a l’atur. En la seva curta però intensa trajectòria ha treballat al show de sàtira política ‘No Te Metas En Política’ i ha format part de l’equip deLa Segona Horade RAC1.

I ‘Oye Sherman’ és el pseudònim del que no s’amaga l’humorista i guionista Maria Rovira. Forma part de l’equip de ‘L’Estat de Gràcia’ de Catalunya Ràdio i ‘L’irradiador’, un programa de literatura d’ICat FM, on condueix la seva secció Sherman & Co. Ha col·laborat al programa televisiu ‘La nit dels Òscars’, de TV3, comentant material audiovisual de l’actualitat.

Juntes són un duet explosiu!

I a partir de les 21.30h, des de l’organització del Say It Loud es farà un tast del festival amb concerts Lil Russia & Jahzzmvn i Rebel Diaz, en col·laboració amb l’Ateneu L’Harmonia, una altra sòcia imprescindible de la XES.

Lil Russia & Jahzzmvn acaben de  publicar la primera mixtape Deshielo. Rap combatiu des de la perifèria de Barcelona, amb ritmes hip hop i reggaeton, lletres fetes des de l’empoderament de la dona i amb perspectiva de classe. Tot utilitzant tant el català com el castellà, deixant latent el bilingüisme total de Barcelona.

I el duet Rebel Diaz és la proposta més internacional de la inauguració d’aquest any. Són els germans RodStarz i G1, que van créixer a Chicago i estan afincats al South Bronx, són fills de refugiats polítics de Xile que van fugir de la dictadura als anys 70. Segons expliquen, la cultura hip hop els va proporcionar la seva pròpia ‘Nueva canción’. Fan rap rebel des de l’època de Clinton, compartint la seva història i la del seu barri i gent. Tenen un so bilingüe format per peces de folk, house i percussió llatinoamericana amb interrupcions de boom-bap i 808.

Al llarg de la tarda hem preparat, a més, activitats de tret de sortida a la Fira que no et pots perdre. A partir de les 17h, farem una sessió d’interccoperació, organitzada per la comissió que li dona nom i Pam a Pam.

Després de les monologuistes, a les 20.30h, Barrinar (sòcia de la XES) oferirà un pica-pica ecològic i de proximitat.

Toma cartellàs (en continguts i autoria de L’Apòstrof)!

 

 

 

 

Descarrega’t l’app de la FESC!

Vols tenir tota la informació de la #FESC2019 a la teva butxaca?

Ja pots descarregar-te l’app de la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, una eina que ha desenvolupat la nostra cooperativa sòcia Jamgo.

A l’aplicació trobaràs tot el que necessites per moure’t a la fira com a casa teva! El llistat complert de les entitats participants (amb les seves dades de contacte), el programa de xerrades i activitats lúdiques, el plànol general i detallat de cada espai o les preguntes freqüents per visitants i expositores, entre altres. L’app incorpora també una funció de notificacions que t’avisarà d’alteracions en el programa previst o de l’inici de les activitats que hagis seleccionat prèviament com a favorit, promocions i descomptes que faran les entitats expositores als seus stands.

La gran novetat d’enguany és que des de l’app, podràs participar del procés de documentació compartida que generarem de les xerrades de la Fira. Una relatoria col·laborativa de textos, imatges i podcasts que crearem entre totes i a la que et podràs afegir fàcilment des del botó que trobaràs a les activitats del programa consultable a l’app. Una eina imprescindible i horitzontal per a recollir el relat de les xerrades des de diferents prismes, el teu, també!

Aquesta versió de l’app està disponible en Android. Aprofita ara i descarrega’t l’aplicació!

app fesc 2019

Un mercat per desconnectar del capitalisme

(aquest contingut s’ha publicat a l’InfoXES 2019)

El mercat capitalista fa rics a uns quants a costa d’empobrir la majoria i destruir el planeta. Però aquest mercat no ha existit sempre; va necessitar quatre-cents anys i tenir els estats a favor seu per gestar-se i implantar-se. Avui dia, la mercantilització ha penetrat en pràcticament tots els àmbits de la vida, de manera que hem passat de ser societats amb mercat a fer de la societat en conjunt un gran mercat on tot es ven i tot es compra. La insostenibilitat ambiental, la pobresa i la desigualtat social entre gèneres, classes i pobles, l’individualisme exacerbat i la dissolució de les comunitats són efectes, entre altres, del domini absolut d’aquesta concepció del mercat.

Ara bé, si el mercat és una construcció històrica, aleshores podem concebre un mercat diferent i alternatiu al capitalista. Hipotèticament, un nou tipus de mercat que es regularia de manera democràtica, introduiria mecanismes de cooperació i solidaritat, i serviria per adquirir només determinats productes i serveis, de manera que els béns de mercat convisquessin amb béns domèstics, béns públics i béns del comú, mentre que la coordinació a través del mercat per obtenir certs béns conviuria amb la autoproducció equitativa entre homes i dones dels béns domèstics, i la planificació democràtica i descentralitzada per a altres béns considerats socialment com a estratègics. Un sistema així permetria resoldre de manera eficient les necessitats més importants de totes les persones, distribuir equitativament la riquesa i els treballs per produir-la, i restaurar la sostenibilitat ecològica.

Una aproximació concreta a aquell tipus ideal de mercat, per realitzar ara i aquí, seria el que anomenem «mercat social», un mercat que, a països com el nostre, ja es troba en procés de construcció.

 

D’empreses aïllades a mercat

El mercat social vindria a ser un sistema vertebrat internament per relacions d’intercanvi, cooperació i solidaritat entre productores i consumidores de l’economia social i solidària.

D’una manera més precisa, podem imaginar-nos el mercat social com una xarxa estable de transaccions entre entitats d’economia social i solidària i properes, consumidors responsables i estalviadors-inversors ètics, de manera que totes les persones que hi participen acaben cobrint la majoria de les seves necessitats amb béns d’aquesta xarxa, que són complementats fora d’aquesta per béns domèstics, béns comuns i béns públics. El mercat social permetria a una part de la –probablement minoritària però significativa?– desconnectar en gran mesura de l’economia capitalista.

Com qualsevol mercat, el mercat social estaria format per tres submercats  —un mercat de productes i serveis, un mercat financer i un mercat de treball—, a més de per organismes i sistemes reguladors i per una moneda pròpia. En conjunt, el podríem concebre com un gran comú. Però, per què l’economia social i solidària vol crear un mercat propi, diferent del capitalista?

Primer perquè, creant un mercat social dintre encara de la societat capitalista, l’economia social i solidària passaria de ser un conjunt d’empreses inarticulades a esdevenir realment un sistema econòmic, encara que fos de moment a petita escala. Segon perquè demostraria que hi ha alternatives al capitalisme i seria un excel·lent aparador, visible i vivible, de l’alternativa que planteja. Tercer perquè podria ser l’embrió d’aquest nou sistema econòmic, el nucli des d’on fer-lo créixer. Quart perquè el mercat social milloraria la viabilitat de les entitats d’economia social i solidària i les ajudaria a suportar millor la pressió que sofreixen per assimilar-se a les empreses de capital i les faria també més resilients a les crisis econòmiques i ecològiques que vindran. I cinquè, perquè ajudaria a crear «noves persones», més crítiques, actives i transformadores, ja que les impregnaria dels valors de l’ESS i les dotaria d’autonomia i de capacitat d’autoorganització.

 

L’ampolla mig plena

En el camí de bastir una economia i una societat postcapitalistes, la creació de mercats socials ha estat un objectiu estratègic dels moviments d’economia solidària de l’Estat espanyol des de fa més de deu anys. D’ençà de 2015, la Xarxa d’Economia Solidària impulsa de manera explícita la construcció del mercat social a Catalunya. El balanç social, les trobades d’intercooperació, el Pam a Pam, les xarxes locals d’economia solidària o la mateixa Fira d’Economia Solidària de Catalunya constitueixen eines per anar creant aquest mercat social.

En els darrers quatre anys, la majoria d’aquests projectes han crescut a un ritme accelerat; el resultat ha estat que més persones coneixen i consumeixen productes i serveis de l’economia social i solidària, i més empreses i entitats en formen part. Però falta més coordinació entre aquestes eines, necessitem desplegar-ne encara moltes d’altres i, sobretot, cal augmentar el nombre de productores i consumidores d’ESS per disposar de la massa crítica mínima que ens permeti crear el mercat social. I, a més, encara tenim un munt d’interrogants per resoldre sobre com construir-lo. Alguns són més teòrics (com atenuar la competència dins del mercat social?, com crear paral·lelament infraestructures del comú?…); d’altres més pràctics (com tenir indústria d’economia social i solidària?, quin ha de ser el paper de la XES en la construcció de mercat social? I el d’altres moviments emancipadors o, fins i tot, el de les administracions?).

Tot plegat constitueix un repte de primera magnitud per a l’economia social i solidària; superar-lo marcaria la diferència entre ser eternament petita i dependent, i esdevenir una alternativa plausible a aquesta màquina de dolor que, molt abreujadament, diem capitalisme.

L’InfoXES, ja a la bústia i en digital!

Ja s’ha distribuït a les bústies l’InfoXES, la publicació especial de la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya!

Podràs trobar-la encartada amb La Directa d’aquesta quinzena i en diferents espais i iniciatives de l’ESS.

T’animem també a ser distribuïdora de la publicació i venir a buscar alguns exemplars al nostre local, al carrer Casp, 43 de Barcelona.

Què hi trobaràs? Una explicació dels eixos de la FESC, la llista definitiva d’expositores, el programa d’activitats i xerrades del cap de setmana, articles, … i moltes coses més!

També pots consultar la versió digital de l’InfoXES .

Pam a Pam serà un any més a la FESC!

Pam a Pam, el mapa d’economia solidària, és  un espai d’aprenentatge col·lectiu a través de l’activisme que facilita practicar el consum responsable i enfortir l’economia solidària. A la VIII edició de la Fira d’Economia Solidària (#FESC2019) oferirà la possibilitat d’eixamplar, novament, la seva base amb dues activitats que coorganitza a la Fabra i Coats de Sant Andreu, Barcelona:

La primera serà el divendres, 25 d’octubre, en el marc de la inauguració de la Fira, la ‘Sessió d’intercooperació’ que es farà a l’espai Elisa Garcia, de 17h a 19h.

L’altra proposta de l’entitat serà el diumenge, 27 d’octubre, a les 11h, a l’espai Santos Hernàndez, que acollirà la presentació de l’Informe del mercat social català, a la que li seguirà un debat sobre els reptes per a la seva consolidació en els propers anys. El document posa al dia l’estat de les diferents eines i estratègies de construcció de mercat social impulsades per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), així com també una revisió de totes les dades recollides amb Pam a Pam i Balanç Social durant el 2019. Aquest any l’informe s’emmarca en un procés de reflexió estratègica que iniciem com a XES per impulsar el Mercat Social; a les seves pàgines ho podreu llegir. Pots conèixer les conclusions en aquest enllaç.

Hi intervindran Ruben Suriñach (Balanç Social – XES), Alba Hierro (Pam a Pam – XES) i Jordi Garcia (Permanent de la XES).

Podeu consultar la introducció teòrica i relatoria completa del procés, aquí.

Pam a Pam serà present a la fira per visibilitzar i donar a conèixer el projecte, trobar-se amb les activistes i les iniciatives de l’conomia social i solidària, i fer entrevistes a projectes que encara no són al mapa! Enguany, aprofitarà per donar a conèixer, també, l’estudi sobre agroecologia i economia solidària que està elaborant i per explicar qui és i què fa la Comunitat Digital del projecte.

Si sou activistes de Pam a Pam i voleu passar una estona del cap de setmana coneixent i fent entrevistes a iniciatives d’economia solidària, ompliu aquest formulari amb la vostra disponibilitat! De la mateixa manera, si coneixeu iniciatives que encara no formen part del mapa, però que els agradaria ser-hi, animeu-les també a contactar-hi.

 

 

Consulta el programa de la #TecnoFESC 2019

Ja pots consultar i compartir el programa d’activitats complet de la #TecnoFESC2019!

La tecnologia ha canviat! I tu, a què jugues?, és el lema sota el que enguany s’agruparan estands d’empreses i entitats d’aquest àmbit i tallers relacionats amb la sobirania tecnològica i la informàtica. A l’espai TecnoFESC us oferim activitats divulgatives i de servei amb criteris d’economia solidària. Us donarem a conèixer les alternatives que tenim relacionades amb la informàtica, les telecomunicacions i la producció en línia per esquivar el control monopolístic i frenar la depredació de recursos i drets humans lligada al consumisme d’aparells electrònics.

PROGRAMA #TecnoFESC2019