La FESC2018 s’inaugura amb una taula rodona sobre sobiranies protagonitzada per dones

La VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, s’inaugura aquest divendres 26 d’octubre de 2018 amb una taula rodona que porta per títol “Construint sobiranies, en plural”. L’acte d’inauguració tindrà lloc a les 19h a l’Auditori de la Biblioteca Can Fabra del barri de Sant Andreu de Barcelona.

La organització de la fira ha preparat una inauguració protagonitzada exclusivament per dones que reflexionaran al voltant de la construcció de sobiranies en tres àmbits: sobirania econòmica, sobirania en la gestió de recursos i sobirania relacional. Cadascun d’aquests eixos temàtics, que estaran presents en tota la programació de la fira, estarà representat per una dona experta que aportarà la seva visió sobre la importància de poder decidir sobre tots aquells elements que són indispensables per la reproducció de la vida.

Biografia de les ponents

Karen Izolda és activista mexicana mediambiental i es troba en situació de refugi dins el Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans. És dirigent del “Comuneros” indígenes hñähnu (comunitat otomí), Secretària de Asuntos de la Mujer del Comité Ejecutivo Estatal de la Unión Fuerza Indígena Campesina (UFIC) i forma part del Comité Indígena Agrari de Tezontepec de Aldama. A l’agost de 2017 va ser segrestada, torturada i abandonada com amenaça a la seva lluita per l’aigua i el territori.

Brigitte Vasallo és escriptora, periodista i mediadora intercultural especialitzada en islamofòbia i activista de les relacions sexe-afectives no-normatives. Col.laboradora de eldiario.es, Diagonal, La Directa i Pikara Magazine, entre d’altres. En la seva feina contra la islamofòbia, participa de Red Musulmanas i de RIQE (Red de Inclusión de lo Queer en las Espiritualidades). És docent a l’àrea d’interculturalitat d’Educaislam i ha donat cursos i tallers al Pla Barcelona Interculturalitat i a la Escuela para la Igualdad y el Empoderamiento del Ayuntamiento de Gasteiz, entre d’altres. També és dinamitzadora del projecte d’investigació i pensament amorós crític #OccupyLove: per una revolució dels afectes. En aquest marc, ha donat nombroses ponències i tallers a universitats, institucions i associacions de l’Estat espanyol, i els seus articles estan traduïts a varies llengües. Acaba de publicar el seu segon llibre “Pensamiento monógamo. Terror poliamoroso”.

Iolanda Fresnillo és llicenciada en Sociologia i màster en Cooperació i Desenvolupament per la Universitat de Barcelona. Ha treballat entre 2002 i 2012 a l’Observatori del Deute en la Globalització com a investigadora sobre deute, institucions financeres internacionals i finances responsables. És promotora del projecte “Haití els altres terratrèmols”. Actualment forma part de eKona, un nou espai d’estudis i consultoria en economia política. Participa a la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute.

Podeu consultar el programa sencer aquí.

Els reptes del cooperativisme d’habitatge de propietat col·lectiva

Els darrers anys el cooperativisme d’habitatge està experimentant la irrupció de noves cooperatives i altres entitats amb projectes que, a poc a poc i trobant dificultats pel camí, aposten per desmarcar-se del règim de compra, predominant els darrers trenta anys.

Aquesta realitat en vies de consolidació es basa en una opció estratègica, en el marc de l’ESS, que situa la propietat col·lectiva com a element clau de la satisfacció autogestionada del dret a l’habitatge. Les dificultats que aquesta aposta troba pel camí són de tots tipus: legislatives, financeres, polítiques i fins i tot culturals. Després d’uns anys de difusió del model de tinença col·lectiva i cessió d’ús, d’engegar projectes (picant-hi molta pedra) i de lliurar algunes batalles pel reconeixement polític i administratiu, ens trobem en un moment propici per consolidar els projectes engegats.

En aquest sentit, una de les tasques que ens hem de marcar és donar respostes als dubtes sobre aspectes pràctics del model. Per això hem volgut crear un espai d’exposició i debat al voltant dels reptes que tenim, així com les dificultats que apareixen quan hom vol engegar un projecte.

L’objectiu és donar elements i transmetre l’experiència acumulada a aquelles persones que s’hagin plantejat el cooperativisme de propietat col·lectiva però que se sentin mancades d’informació. Tractarem tres d’aquests reptes o dificultats:

a) Soc una persona o som unitat de convivència: com podem trobar gent per muntar una cooperativa d’habitatge?
La formació del grup és un dels elements clau del procés per dur a terme un projecte d’habitatge cooperatiu, i serà el motor de tot el procés. Cal construir-lo de manera sòlida i donar-se el temps per fer-ho. Precisament, hi ha entitats que, constituïdes precisament per això, són un lloc on trobar altres persones amb objectius compartits.

b) Ja som un grup de gent suficient per fer la cooperativa: com poder trobar sòl o immobles per fer-la realitat i com podem finançar-nos?
A partir d’una idea inicial de projecte, comença la cerca del lloc (edifici construït, solar per construir, masia….) i els càlculs. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús apostem per la intercooperació, i per entitats financeres i de crèdit de l’economia social i cooperativa que finançaran una part de la inversió.

c) Ja tenim el finançament i el sòl o l’immoble: com ens plantegem la fase de construcció o rehabilitació?
Volem construir des d’un model col·laboratiu, prioritzant les empreses de l’economia social, apostant per impulsar habitatge amb criteris ètics, socials i sostenibles.
L’objectiu ha d’anar lligat a una forma de controlar costos, reduir marges de benefici d’intermediaris si és possible, però també a una vessant social per tal de construir amb paràmetres ètics i sostenibles socialment, econòmicament i ambientalment. Cal pensar que l’execució de l’obra implica una gran quantitat de diners i recursos, i prioritzant empreses de l’economia social i solidària, sempre que sigui possible, s’ajuda a que aquesta riquesa reverteixi a entitats amb valor social.

Com veieu, aquesta taula rodona planteja tres temes bàsics. N’hi ha d’altres, i cada un d’aquest tres també té aspectes concrets i també específics de cada projecte que serien motiu d’altres espais de debat. Per començar ens centrem en aquests reptes i esperem que serveixi per anar familiaritzant-nos col·lectivament amb les particularitats del model.

Ens veiem a la FESC!

El tèxtil a Barcelona, fil a l’agulla cap a l’economia solidària

La indústria tèxtil representa actualment el quart sector més productiu del món, el més fort quant a benefici net i dona feina a més de 75 milions de persones arreu del món. A l’ombra d’aquestes dades ens trobem que el seu model de creixement sense límit el converteix en un dels sectors més contaminants del món, amb danys cada vegada més visibles sobre el medi ambient, i líder en violacions de drets humans.

Durant els últims 15 anys la producció de roba s’ha duplicat. Aquest fet és en part pel creixement de la població amb un nivell adquisitiu més elevat, però en gran mesura, per la implementació i globalització del model fast fashion, caracteritzat per canvis constants de col·leccions i estils de roba a preus molt baixos, transformant el consum per necessitat al consum de masses.

El sistema lineal de producció, distribució i ús de la roba que impera la indústria del tèxtil la converteix en una indústria que extreu i empren grans quantitats de recursos naturals que no poden ser regenerats per sostenir la taxa de consum actual, alhora que produeix roba que cada cop s’usa menys temps i que acaba, en la seva majoria, a abocadors o incineradores. La petjada ecològica de la indústria és immensa tant a escala global –la producció tèxtil genera 1,2 bilions de tones de CO? l’any– com a escala local on l’ús de fertilitzants per fer créixer el cotó i l’ús de substàncies químiques en els processos de producció, té efectes directes sobre la salut de les persones agricultores, les treballadores de les fàbriques i cap al medi ambient. Alhora la indústria tèxtil segueix sent un sector líder en violacions dels drets humans en les seves cadenes de subministrament arreu del món. La deslocalització, la subcontractació de la producció i la pressió per aconseguir preus més baixos i terminis d’entrega més curts es troben en la base de l’explotació que afecta milions de persones en els països productors de roba, en alguns casos, amb proves d’esclavitud moderna i treball infantil.

La situació insostenible de la indústria fa que l’aposta ferma per un model alternatiu no només sigui urgent, sinó imprescindible. És per això que l’economia social i solidària, com a alternativa postcapitalista on es prioritza la satisfacció de les necessitats i la sostenibilitat del medi ambient per sobre del lucre, ha de ser el motor de transformació del sector.

En aquest context i en el marc de la VII Fira d’Economia Social i Solidària, es presentarà l’exploració sobre“L’estat del sector tèxtil a la ciutat de Barcelona amb una mirada d’economia social i solidària” que s’ha realitzat des de Barcelona Activa i el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum i ha elaborat SETEM Catalunya. L’exploració ens mostra que si bé en l’actualitat la indústria tèxtil gairebé ha desaparegut a la ciutat de Barcelona, existeixen iniciatives que, en el marc de la realitat dinàmica de l’economia social i solidària, experimenten i construeixen noves pràctiques socioeconòmiques, mantenint viva la història del tèxtil a la ciutat, però també transformant-ne l’activitat amb el nou context i necessitats. La xerrada donarà a conèixer els objectius i resultats de l’estudi i a través d’una taula rodona amb iniciatives del sector servirà per debatre sobre els principals reptes del sector tèxtil a la ciutat.

Xènia Domínguez i Laura Solé- SETEM Catalunya

Relatoria col·laborativa i transparent, un relat coral per a la FESC

Aquest any a la FESC farem una relatoria col.·laborativa que ens permetrà recollir els continguts de les xerrades, per escrit, en temps real. Els textos recollits quedaran accessibles per a tothom i, d’un cop d’ull, ens farem una idea de què s’ha tractat en una xerrada, alhora que el que s’hi hagi dit podrà ser treballat i analitzat posteriorment.

Ens calen mans i cervells per prendre apunts col·laborativament des del mòbil o des del portàtil, per assegurar que a cada xerrada hi hagi, com a mínim, una apuntaire. La situació ideal és que unes quantes persones es rellevin prenent apunts i que algunes es dediquin a incloure enllaços del que s’esmenta, revisar errors o a extreure’n informació estructurada.

Farem servir “etherpad”, una aplicació d’escriptura col·laborativa fàcil d’utilitzar que funciona bé tant als ordinadors com al mòbil. L’enllaç des d’on es podrà accedir a cada document és el següent: https://www.teixidora.net/wiki/DOCFESC2018

A més, cada document generat estarà associat a una xerrada, i tindrà una estructura per camps, on es recollirà el que es parla i també alguns aspectes comuns a totes les xerrades com els “reptes i amenaces per construir sobiranies”, les “propostes per construir sobiranies” i les “alternatives ja existents”. També identificarem paraules clau de la xerrada, projectes i organitzacions mencionades.

Sobre la marxa, durant l’esdeveniment aquesta informació serà bolcada a la Teixidora.net de manera automàtica. Allà una pàgina dinàmica permetrà anar mostrant, mitjançant consultes semàntiques, resultats conforme l’audiència apuntaire vagi omplint les fitxes.

Després de l’esdeveniment s’incrustaran a la Teixidora.net les presentacions que s’hagin fet i si hi ha enregistraments d’àudio i vídeo. Així, la documentació que haguem generat col·lectivament quedarà endreçada de manera que la puguem recuperar fàcilment. Alhora, en incorporar la informació a la plataforma, podrem explorar relacions amb els continguts que ja hi ha de més de 170 esdeveniments, descobrint el que s’ha parlat sobre un tema en diferents llocs i moments. En definitiva, col·lectivitzarem la documentació, tant en el procés com en el resultat.

Teixidora.net és un projecte per col·lectivitzar els relats a través d’una plataforma wiki semàntica, facilitant la presa col·laborativa d’apunts, el compartir la documentació, l’exploració de relacions entre continguts i la seva reelaboració. És impulsat per l’equip Teixidora amb la cooperativa femProcomuns, TAG Taller d’Intangibles i Free Knowledge Institute.

Xerrades amb segell TecnoFESC

A més de les activitats i tallers que es faran a l’Espai TecnoFESC i a la sala de la primera planta de l’Ateneu Harmonia, també hi ha programades diferents xerrades al programa general de la FESC amb el segell TecnoFESC. Agafeu agendes i anoteu! I recordeu fer-ne difusió per xarxes amb el hashtag #TecnoFESC

Dissabte 27 d’octubre

11:10 a 11:25h – Eines per a les economies alternatives… en codi lliure!

Ponents: Mireia Roure (eReuse/Pangea)

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala David Santacana (1a planta)

Explicació: Presentació del projecte eReuse com a model de negoci d’escala local però competitiu a escala global gràcies a eines tecnològiques de codi lliure i a la cooperació basada en models de compensació comunitaris i regles de consens entre les parts: un model basat en l’escalabilitat tecnològica.

 

16:30 a 17h – Ada Lovelace, dona i tecnologia

Organitza: Colectic

Ponents: Martina Mayrhofer i Núria Alonso (Colectic)

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala David Santacana (1a planta)

Explicació: «Les dones no saben d’ordinadors.» O això és el que hem sentit milers de vegades. El que no hem sentit tant sovint és que el primer ordinador, el primer programa, el va desenvolupar una dona. Des de Colectic volem desdibuixar aquest imaginari. A partir de diversos projectes educatius plantegem activitats tecnològiques amb la que les participants construiran els seus projectes. Avui us proposem que coneguem a l’Ada, la primera programadora de la història, i aprenguem amb ella com fer una màquina generadora de poemes. Activitat adreçada a mestres, educadores i persones de totes les edats interessades en la educació tecnològica amb perspectiva de gènere.

 

18:30 a 20h – Sobirania tecnològica als municipis i les comunitats

Organitza: SobTec i Pangea.org

Ponents: Pangea.org/eReuse.org, SobTec, Guifi.net i Dabne

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala Pep Manté (1a planta)

Explicació: Taula rodona que girarà en torn dels rols de les comunitats i els ens públics, així com les seves complementarietats, com a garants d’un ús i desenvolupament ètic (obert, horitzontal, distribuït, equitatiu, sostenible) de les tecnologies als nostres municipis. Es presentarà la guia per a la sobirania tecnològica als municipis que s’està elaborant col.laborativament per diverses entitats.

 

19:30 a 20h – Impuls de la cooperativa EU de segon grau The mobility Factory

Organitza: Som Mobilitat

Ponents: Lukas Reichel (Som Mobilitat)

Lloc: Escola – Sala Honora Enfield

Explicació: Som Mobilitat ha liderat conjuntament amb Patrago, cooperativa belga de mobilitat sostenible, la posada en funcionament de la cooperativa de segon grau The Mobility Factory. Un projecte obert a altres cooperatives que té per objectiu facilitar l’accés a tecnologia i impulsar-ne el seu desenvolupament per garantir que els projectes impulsats per les cooperatives puguin ser una alternativa tecnològica real a les grans plataformes privades de mobilitat.

 

Diumenge 28 d’octubre

13 a 14h – La sostenibilitat dels projectes tecnològics dins de l’ESS

Organitza: JamgoCol·lectivaT i Coopdevs.

Ponents: Jordi Buj (Jamgo), Baybars Kulebi (Col·lectivaT), Enrico Stano (Coopdevs)

Lloc: Escola – Sala Honora Enfield

Explicació: 3 blocs:

Oportunitats i reptes dels projectes tecnològics a l’ESS (Coopdevs): Moltes vegades no som conscients de l’impacte que el desenvolupament tecnològic té sobre la sostenibilitat dels nostres projectes. La tecnologia en pot millorar l’impacte, però hem de tenir en compte els costos i aprendre a planificar identificant des del principi la importància de les eines tecnològiques i el seu impacte econòmic i financer. Hem de buscar estratègies per compensar els riscos que això pot comportar per poder aprofitar al màxim els avantatges que la tecnologia ens pot donar.

Què costa fer un projecte tecnològic? (Jamgo): Sovint es desconeix què és el que hi ha darrere d’un projecte tecnològic, des de la recollida de les funcionalitats desitjades fins a la posada en producció i posterior manteniment. En la xerrada us expliquem què passa a la banda de l’entitat proveïdora de tecnologia, quines són les dinàmiques que es generen i com es prenen les decisions que acabaran de determinar com es construeix el projecte. En definitiva, quin és l’esforç que hi ha implicat.

Tecnologies de la parla: privacitat i sobirania tecnològica (Col·lectivaT): Ens trobem en una època transformativa que cada cop depenem més dels dispositius i tenim més maneres d’interactuar-hi. Un àmbit relacionat amb la interacció actual entre humà-maquina és el reconeixement automàtic de la parla (RAP), que permet el control dels ordinadors amb comandaments orals. En aquesta xerrada parlarem sobre la situació actual de les tecnologies de la parla, com estan dominades per les empreses grans, i com les comunitats a Catalunya hi estan fent front. Detallarem les eines lliures disponibles per a crear sistemes de RAP i les iniciatives que estan generant dades obertes per entrenar-los, que ja estan en marxa.

 

Consulta les activitats de l’Espai TecnoFESC!

Cada cop queda menys per la FESC i ja us podem avançar quines són les activitats programades a l’espai TecnoFESC!

Aquest any, l’Espai TecnoFESC, on hi haurà bona part dels estands informatius de les iniciatives que aborden la tecnologia i la informàtica des de criteris d’economia solidària tecnològiques i també un espai per tallers i xerrades, es troba situat al fons de la nau central d’expositores (Elisa Garcia). Algunes de les xerrades breus TecnoFESC es faran a la primera planta de l’Ateneu Harmonia.

Us expliquem a continuació quines són les activitats de l’Espai TecnoFESC durant el 27 i 28 d’octubre. També podeu consultar quines són les xerrades amb “segell TecnoFESC” que formaran part del programa general de continguts de la FESC!

*Les activitats són d’accés lliure; només caldrà inscripció prèvia si s’indica en la descripció.

Dissabte 27 d’octubre

11.00 a 13.00 h: TALLER: Robòtica en família (adreçat a infants fins a 12 anys + Adults)

Cal inscripció prèvia en aquest formulari

Organitza: Andròmines

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Una invitació per gaudir d’una estona ben divertida programant robots senzills i, així, engrescar als més menuts en l’ús de la tecnologia. Mitjançant l’ús de materials reciclats, crea el teu propi robot teledirigit i personalitzat que dibuixa sol! Per participar, només cal venir amb una pila AA que li donarà vida al robot i tres retoladors estàndards per cada participant, que seran els que faran servir cada robot per a dibuixar.

13.00 a 14.00 h: Segona Trobada Lliure TIC

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Segona trobada lliure TIC per cooperatives tecnològiques i iniciatives relacionades amb el programari lliure de la ciutat de Barcelona.

16.00 a 17.00 h: Xerrades llampec (I)

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Xerrades breus de presentació de 5 minuts de diversos projectes i entitats de la TecnoFESC.

Entitats o projectes que hi intervindran: Som Connexió, Pangea, eReuse, eXO, Commons Cloud, The Things Network Catalunya i Codi Cooperatiu.

17.00 a 18.00 h: XERRADA: Incorporar als més joves en l’ús conscient del mòbil

Organitza: Som Connexió

Lloc: Ateneu l’Harmonia – 1a planta

Explicació: Moltes mares i pares topen cada dia amb la dificultat de vetllar perquè els seus fills joves i adolescents facin un ús controlat del mòbil, conscients del seu potencial addictiu. La Mercè, a més de sòcia fundadora de Som Connexió, és psicòloga social, educadora i mare de dues adolescents. En aquesta xerrada compartirà la seva experiència d’aquell moment que genera tants dubtes i inquietuds a les famílies: el primer mòbil dels fills. Donarà pautes per respondre a preguntes com: a quina edat és el moment adequat per incorporar el mòbil? Com fer-ho? Com acompanyar el procés? Fins quan acompanyar? Com gestionar el difícil equilibri entre intimitat i acompanyament? Per què val la pena dissenyar bé aquest moment d’incorporar bé el mòbil? En definitiva, com podem incorporar en l’ús conscient del mòbil als més joves de casa. Un relat en primera persona i en rigorós directe dels dubtes, decisions i grans qüestions que sorgeixen sobre com acostar als més joves les noves tecnologies des de la presa de consciència i en com acompanyar-los per fer-ne un bon ús.

18.00 a 20.00 h: XERRADA: Katuma, Cooperativisme de plataforma per escalar el consum de proximitat

Organitza: Katuma

Lloc: Ateneu l’Harmonia – 1a planta

Explicació: Veurem com funcionen els grups de consum a Catalunya i a la resta del món. Explorarem el funcionament de Katuma.org i com la intercooperació a través d’una plataforma tecnològica pot fomentar un canvi d’escala en el consum de proximitat.

Diumenge 28 d’octubre

11.00 a 12.00 h: Xerrades llampec (II)

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Xerrades breus de presentació de 5 minuts de diversos projectes i entitats de la TecnoFESC.

Entitats o projectes que hi intervindran: eXO, Jamgo, Som Mobilitat, Colectic, Commons Cloud, The Things Network Catalunya i Codi Cooperatiu.

12.00 a 12.30 h: XERRADA: Tecnòlogues més lliures, responsables i solidàries

Organitza: Centre de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya

Lloc: Ateneu l’Harmonia – 1a planta

Explicació: Una de les missions d’una universitat pública com la UPC és la de contribuir a desenvolupar tecnologia adequada per millorar les condicions de vida de les persones, al territori i arreu del món. Juntament amb la recerca i la transferència de tecnologia, la clau principal de la universitat està en l’educació. Com deia Nelson Mandela: «L’educació és l’arma més potent per canviar el món», i en la lluita global i local contra la pobresa, les desigualtats i l’exclusió, la formació en valors i un millor coneixement d’altres realitats esdevé un puntal bàsic. Volem que els futurs i les futures professionals formats a la UPC esdevinguin persones compromeses i actives en la construcció d’un món més just i sostenible. Volem que la UPC sigui un exemple en docència, recerca i transferència de tecnologia per la transformació social. Fa més de 25 anys que el Centre de Cooperació per al Desenvolupament coordina els programes de cooperació per al desenvolupament i de participació i voluntariat social de la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquesta xerrada us explicarem com ho hem fet però, sobretot, com ho farem per treballar des de la tecnologia per un futur millor, per a tothom i a tot arreu.

Durant tota la FESC

Donem veus al català

Organitza: Col·lectivaT

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Apropa’t a conèixer la tecnologia sobre reconeixement automàtic de la parla i dóna la teva veu al català per crear un fons sobirà. El reconeixement automatic de la parla (RAP) que permet el control dels dispositius ordinadors amb comandaments orals, és una tecnologia que cada cop és més accessible pel públic. Però encara no tenim prou recursos per les llengües minoritzades i depenem dels serveis de Google (mitjançant el Google Speech API), de Facebook (mitjançant el wit.ai) o de Microsoft (mitjançat WATSON). Per superar la dominació de les empreses multinacionals i trobar solucions sobiranes, Mozilla va llançar un projecte per recollir dades acústiques, perquè cada comunitat pugui entrenar i muntar un RAP en la seva llengua. El projecte de Mozilla Common Voice ja està en marxa per al català però encara no hem aconseguit la quantitat òptima d’hores enregistrades: ens en calen 1.000. Durant la FESC 2018, impulsarem i facilitarem les donacions de veu per al català, per crear un fons sobirà de les tecnologies avançades i defensar la llengua catalana contra l’escletxa digital. Hi haurà una cabina de so disponible durant tots els dies de la Fira, per fer donacions de veu en català.

Si voleu planificar la vostra visita o voleu donar un cop de mà en la dinamització de l’activitat , ompliu aquest FORMULARI.

“Cal que sentim que som nosaltres qui també fem ciutat, que és nostra, i que podem fer”

Betlem C. Bel, coordinadora del procés “Ciutats Vivibles des de la diversitat que l’habita”, que es presentarà dins de la VII Fira d’Economia Solidària. Entrepobles. Activista feminista  des de l’adolescència. Forma part de diverses xarxes feministes contribuint a generar xarxes subversives. Ha estat coordinadora de l’espai feminista de Ca la Dona durant una dècada. Actualment també és professora d’institut.

Què és el projecte Ciutat vivibles i quina intervenció planteja als territoris i vides que el conformen?

Ciutats Vivibles és un procès de recerca i activisme en el que abocar les mirades feministes sobre les ciutats: com les sentim, vivim i transformem entre totes i tots.

A través de tallers, entrevistes, seminaris o xerrades s’han creuat temes, formes d’abordar-los i col·lectius diferents de diversos districtes de Barcelona i municipis de la resta de Catalunya. I d’aquí ha sorgit un documental, una publicació i unes jornades, que creiem que poden ser útils per revisar els nostres municipis, com els vivim, i les intervencions que hi podem fer per a construir ciutats vivibles. Es pot trobar tot el material a la nostra web.

El desenvolupament del projecte s’ha fet des de la cocreació entre diferents agents. Qui hi ha participat i com s’ha construït aquesta definició de la ciutat “vivible”?

Hi han participat col·lectius i activistes feministes, entitats del moviment veïnal i també col·lectius o institucions vinculades al món de la recerca en urbanisme, salut, feminismes o participació. No els llistem aquí perquè són molts, però els podeu trobar a la web.

A partir de la intervenció de totes aquestes persones i col·lectius s’ha anat construint un discurs coral i multiforme sobre la ciutat i la seva anàlisi i transformació des dels feminismes, tant des d’una perspectiva general com en uns àmbits concrets: relacions i xarxes, diversitat, salut i memòria.

Com són les ciutats “capitalistes” en les que vivim avui en dia i quina transformació haurien de viure per esdevenir ciutats vivibles?

Les ciutats són fruit de la història i la cultura. No ens venen donades de forma neutra i inamovible. Per tant, expressen o donen forma en allò físic i en allò simbòlic a allò que l’estructura social i cultural ha necessitat per sostenir-se: segregació per classe, divisió sexual del treball, racisme, violència contra les dones i identitats dissidents, etc. A la vegada, les ciutats són fruit també del que fem i de com som les persones que hi vivim. En aquest sentit, també expressen, acullen i mostren en allò urbà mil formes de subversió a aquesta norma: espais okupats, horts comunitaris, places transformades per les criatures i la gent gran…

Com les podem transformar? Abocant-hi les nostres vides quotidianes, apropiant-nos-les, sentint que fem urbanisme i, sobretot, deixant espai perquè els llocs on vivim siguin expressió de les diverses subjectivitats i formes de vida, sense exclusions, sense barreres, sense expulsions als marges, des de la barreja d’espais i la convivència compartida.

Quins col·lectius queden exclosos més fàcilment dins del model de ciutat actual? Per què?

En la mesura que la ciutat expressa les necessitats del sistema social i econòmic privilegia formes de vida, activitats productives, etc. Per tant, com sempre, invisibilitza, violenta, expulsa o no té present tot allò que se situa als marges de la norma o en l’inferior de la piràmide social i de valors. Les persones no productives pel capital (criatures, gent gran, …), les activitats no remunerades o amb poca legitimitat social (cures, per exemple), les persones que no responen al model productiu dominant per la seva diversitat funcional, etc. I, com sempre, la ciutat exerceix violència sistemàtica contra les dones i les identitats dissidents: publicitat sexista, violència i inseguretat nocturna, etc.

És possible recuperar les ciutats com a espais diversos i que satisfaguin les necessitats dels i les seves habitants? És possible desmercantilitzar les ciutats? Qui ho ha de fer?

És possible transformar tot allò que desitgem. Només cal que ens hi posem, i que siguem conscients del que tenim al davant. La subversió sempre és possible, des de la xarxa, el consens, la construcció conjunta… Cal que sentim que som nosaltres qui també fem ciutat, que és nostra, i que podem fer. És complicat? Depèn. Però no parem de fer.

Quina és l’activitat que heu plantejat en el marc de la FESC 2018?

Quina ciutat desitgem i necessitem? A la FESC volem debatre conjuntament com transformar la ciutat, com ja ho estem fent, exposant els aprenentatges i debats creats col·lectivament en el procés, a través de la visualització del documental, i compartint i remirant les pròpies experiències i estratègies que fan possible aquesta transformació. Fem-ho possible juntes!

La FESC com a espai de memòria del cooperativisme

Un any més, la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) manté el seu compromís amb la memòria del cooperativisme. Els espai i sales on s’ubica la Fira es rebategen amb la voluntat de transformar-los en espais de memòria, visibilització i reconeixement a homes i dones vinculades al món de l’economia solidària a casa nostra i arreu.

La nau principal d’expositores rep el nom d l’Elisa Garcia, activa cooperativista de Sant Andreu, membre de la cooperativa de consum “L’Andreuenca”, lluitadora antifeixista i militant de la UGT a la fàbrica de teixits de la Fabra i Coats. En el moment de l’esclat de la Guerra Civil marxà al front d’Aragó amb una columna de la CNT on va morir l’agost de 1936. L’historiador andreuenc Jordi Rabassa va escriure una bona semblança seva que podeu llegir aquí.

Una altra dona reconeguda a les sales de la FESC és la Micaela Chalmeta (1870-1945). Chalmeta, també coneguda amb el pseudònim d’Amparo Martí, va ser una dona molt activa en el món cooperatiu, feminista i socialista de la Barcelona del primer terç del segle XX, que va actuar com a fundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona i una de les impulsores de l’Agrupación Femenina de Propaganda Cooperativista (AFPC) el 1932.

Abans d’arribar a la Micaela Chalmeta o a la Nau Elisa Garcia passem pel carrer que dóna entrada a la Fira, dedicat a Francesc Martínez de Foix, persona implicada en la posada en marxa de diverses iniciatives en matèria d’inserció social, laboral i esportiva de persones amb diversitat funcional psíquica. i directiu del Grup Cooperatiu TEB.

En apropar-nos a la zona restauració ens situarem al bell mig de la Plaça Joan Berney, en record de qui va ser fundador de la XES, soci de la cooperativa GES (Gabinet d’Estudis Socials) i patró de la Fundació Roca Galès.

Joan Peiró es qui dona nom a la plaça que s’ubica davant la nau Elisa Garcia. Peiró, anarcosindicalista, secretari general de la CNT als anys 20, ministre d’Indústria durant la II República i fundador de la cooperativa Cristalleries de Mataró va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942.

L’Ateneu Harmonia també rebateja les seves sales durant la FESC i les dedica a noms destacats del cooperativisme i l’economia solidària. Ann Tweedale, una de les signats l’octubre de 1844 del document de constitució de la “The Rochdale Society of Equitable Pioneers”, considerada la primera cooperativa del món; l’escriptora, pianista, periodista, feminista i compromesa sindicalista i cooperativista Regina de Lamo; l’Empar Coloma, participant al Segon Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1934), on s’aprovà el dret de les dones a incorporar-se als llocs de direcció; l’advocat laboralista i cofundador del Col·lectiu Ronda Pep Manté; els professors i divulgadors del cooperativisme David Santacana i Santos Hernández; Balbina Pi, obrera tèxtil i anarcosindicalista; o el sindicalista, articulista en diversos diaris i un dels principals divulgadors i promotors en l’àmbit del cooperativisme, Albert Pérez Baró donen nom als espais dels quals la Fira en fa ús a l’interior de l’Ateneu.

Un altre dels equipaments que acull la FESC és l’Escola Can Fabra. Allà s’ubiquen els espais Honora Enfield, presidenta de la Guilda Internacional de Cooperadores, federació internacional de entitats vinculades al cooperativisme de consum; l’espai Benet Vigo, en record de l’entusiasta partícip i divulgador del món del cooperativisme que va participar en la creació de cooperatives ben diverses de l’àmbit agrícola, educatiu, turístic, del mutualisme mèdic…; i els espais Dolors Abellò i Maria Palomera, integrants, juntament amb la Micaela Chalmeta i d’altres, de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC).

“La precarietat ha deixat de ser una excepció per esdevenir una tònica general”

Ramon Campa és soci i treballador del Col·lectiu Ronda des de 2007. Treballa a l’àrea d’Economia Social, especialitzat en l’assessorament a cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària. També participa al Consell Rector de Coop57. El Col·lectiu Ronda ha programat durant la FESC una taula rodona sobre precarietat laboral i mostrarà com davant d’aquestes agressions s’han donat algunes respostes que han desembocat en una creativitat per a crear estructures o plataformes des de l’autogestió sovint que permeten veure que hi pot haver solucions alternatives.

– Capitalisme i precarietat són sinònims?

Sí, evidentment. El capitalisme és el sistema que permet a una minoria transformar en benefici creixent i absolut privilegi la precarietat, també creixent, d’una immensa majoria. El sistema capitalista ens concep a nosaltres com a mer instrument, combustible pels seus propòsits. I ho fa doblement. D’una banda ens encadena a la condició de força de treball -al menor cost possible- i de l’altra ens obliga a integrar-nos en el sistema amb la condició de consumidors captius per generar el benefici econòmic que permet perpetuar aquesta situació de desequilibri entre privilegiats i damnificats pel sistema.

– Com es manifesta la precarietat laboral avui en dia? Què i com amenaça la vida de les persones?

Ja no podem parlar de fenòmens que ens permetin apreciar l’existència de precarietat laboral com si aquesta fos una realitat oculta. La precarietat és la norma en l’actual marc de relacions laborals i es manifesta en la brutal incidència de factors com la temporalitat, la pauperització dels salaris, el creixement del treball a temps parcial o la degradació dels mecanismes de negociació i actuació col·lectiva que en el passat han estat la principal eina de conquesta de drets laborals. L’amenaça és superlativa. Ens estem jugant la dignitat de la pròpia existència.

– Tenim dades de quantes persones es consideren avui en dia en situació de precarietat a Catalunya?

Doncs segons dades que va donar a conèixer la taula del Tercer Sector al desembre de 2017, només a Catalunya hi ha mig milió de persones que, tot i tenir una feina remunerada, obtenen rendes que les situen per sota del llindar de la pobresa. I parlem de gent que té feina. Si hi sumem les persones desocupades que ja no perceben cap tipus de prestació o subsidi -una majoria de les persones sense feina- les jubilades que han perdut poder adquisitiu, els malalts que no estan en condicions físiques de treballar però no aconsegueixen que se’ls reconegui una prestació per incapacitat i tants i tants col·lectius afectats per la crisi i les polítiques públiques de contenció extrema de la despesa, aquesta xifra es multiplica. La precarietat, com dèiem abans referint-nos al món laboral, cada vegada més ha deixat de ser una excepció per esdevenir una tònica general.

– Com afecten determinades condicions com l’origen, el gènere o l’edat a la precarietat? Són factors determinants?

Per suposat que sí. La gent gran, les dones i les persones d’origen estranger continuen sent algunes de les principals víctimes de la pèrdua de drets i de l’extensió de la precarietat en les relacions laborals. El sistema treu profit de les dificultats d’aquests segments de la població per integrar-se en condicions d’equitat en el món laboral per aprofitar-se’n encara més.

– A la taula rodona que presentareu a la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya exposeu altres formes d’organització del treball per lluitar contra la precarietat. Quines són aquestes iniciatives i què estan fent?

Bàsicament, volem explicar com el cooperativisme i el conjunt de l’economia social i solidària posen al nostre abast formes d’organització i producció que poden ser perfectament viables i solvents sense necessitat de fonamentar la seva pràctica en l’explotació. Ans al contrari, situant les persones i les seves necessitats com a finalitat de l’activitat econòmica i no pas com a instrument. A la FESC, per exemple, volem parlar del projecte DiomCoop que està permetent a un grup de persones migrades crear els seus propis llocs de treball, regularitzar la seva situació administrativa i, sobretot, deixar de viure permanentment amb la por al cos i en l’exclusió econòmica i social. Els ha permès, en definitiva, exercir el seu dret a una vida digna. En la mateixa línia, el projecte mensakas, format per les persones que van crear ridersforrights per denunciar les condicions laborals precàries que suportaven treballant per empreses de l’anomenada economia de plataforma com Deliveroo i Glovo. Ara, estan dissenyant el seu propi projecte de repartiment a domicili amb condicions laborals dignes.

– Podem des de les pràctiques d’autogestió i l’economia solidària crear realment una alternativa al capitalisme?

No és que es pugui, és que el cooperativisme i l’economia social ja és una alternativa al capitalisme i està al nostre abast. El teixit cooperatiu ha demostrat durant el període més dur de la crisi que no només era capaç de sobreviure sinó que podia crear ocupació i eixamplar la seva participació en el global de l’activitat econòmica. No és una utopia i cada vegada més hem de deixar de pensar en nosaltres mateixos com a alternativa per reclamar la centralitat del pensament econòmic i social. I aconseguir-ho depèn de la nostra capacitat per mostrar que la participació, l’autogestió i els mecanismes de democràcia interna aplicats a l’organització de projectes empresarials generen opcions sòlides i eficients. El capitalisme ens vol convèncer de que res no és viable fora dels seus principis rectors però no és cert. El capitalisme no té carta de naturalesa. És una opció i nosaltres apostem per altres opcions que no estan al servei de minories privilegiades sinó que pensen en el benestar del conjunt de la societat.

Presentem l’espot promocional de la #FESC2018

La VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya ja té espot promocional! La producció és fruit de la intercooperació entre dues sòcies de la XES, Bruna i Metromuster. Estem molt contentes de que la fira serveixi per generar dinàmiques de relació i cooperació entre la base social, teixint aliances i compliciats.

A l’espot de la #FESC 2018 les llambordes són les protagonistes! No te’l perdis!