Consulta les activitats de l’Espai TecnoFESC!

Cada cop queda menys per la FESC i ja us podem avançar quines són les activitats programades a l’espai TecnoFESC!

Aquest any, l’Espai TecnoFESC, on hi haurà bona part dels estands informatius de les iniciatives que aborden la tecnologia i la informàtica des de criteris d’economia solidària tecnològiques i també un espai per tallers i xerrades, es troba situat al fons de la nau central d’expositores (Elisa Garcia). Algunes de les xerrades breus TecnoFESC es faran a la primera planta de l’Ateneu Harmonia.

Us expliquem a continuació quines són les activitats de l’Espai TecnoFESC durant el 27 i 28 d’octubre. També podeu consultar quines són les xerrades amb “segell TecnoFESC” que formaran part del programa general de continguts de la FESC!

*Les activitats són d’accés lliure; només caldrà inscripció prèvia si s’indica en la descripció.

Dissabte 27 d’octubre

11.00 a 13.00 h: TALLER: Robòtica en família (adreçat a infants fins a 12 anys + Adults)

Cal inscripció prèvia en aquest formulari

Organitza: Andròmines

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Una invitació per gaudir d’una estona ben divertida programant robots senzills i, així, engrescar als més menuts en l’ús de la tecnologia. Mitjançant l’ús de materials reciclats, crea el teu propi robot teledirigit i personalitzat que dibuixa sol! Per participar, només cal venir amb una pila AA que li donarà vida al robot i tres retoladors estàndards per cada participant, que seran els que faran servir cada robot per a dibuixar.

13.00 a 14.00 h: Segona Trobada Lliure TIC

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Segona trobada lliure TIC per cooperatives tecnològiques i iniciatives relacionades amb el programari lliure de la ciutat de Barcelona.

16.00 a 17.00 h: Xerrades llampec (I)

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Xerrades breus de presentació de 5 minuts de diversos projectes i entitats de la TecnoFESC.

Entitats o projectes que hi intervindran: Som Connexió, Pangea, eReuse, eXO, Commons Cloud, The Things Network Catalunya i Codi Cooperatiu.

17.00 a 18.00 h: XERRADA: Incorporar als més joves en l’ús conscient del mòbil

Organitza: Som Connexió

Lloc: Ateneu l’Harmonia – 1a planta

Explicació: Moltes mares i pares topen cada dia amb la dificultat de vetllar perquè els seus fills joves i adolescents facin un ús controlat del mòbil, conscients del seu potencial addictiu. La Mercè, a més de sòcia fundadora de Som Connexió, és psicòloga social, educadora i mare de dues adolescents. En aquesta xerrada compartirà la seva experiència d’aquell moment que genera tants dubtes i inquietuds a les famílies: el primer mòbil dels fills. Donarà pautes per respondre a preguntes com: a quina edat és el moment adequat per incorporar el mòbil? Com fer-ho? Com acompanyar el procés? Fins quan acompanyar? Com gestionar el difícil equilibri entre intimitat i acompanyament? Per què val la pena dissenyar bé aquest moment d’incorporar bé el mòbil? En definitiva, com podem incorporar en l’ús conscient del mòbil als més joves de casa. Un relat en primera persona i en rigorós directe dels dubtes, decisions i grans qüestions que sorgeixen sobre com acostar als més joves les noves tecnologies des de la presa de consciència i en com acompanyar-los per fer-ne un bon ús.

18.00 a 20.00 h: XERRADA: Katuma, Cooperativisme de plataforma per escalar el consum de proximitat

Organitza: Katuma

Lloc: Ateneu l’Harmonia – 1a planta

Explicació: Veurem com funcionen els grups de consum a Catalunya i a la resta del món. Explorarem el funcionament de Katuma.org i com la intercooperació a través d’una plataforma tecnològica pot fomentar un canvi d’escala en el consum de proximitat.

Diumenge 28 d’octubre

11.00 a 12.00 h: Xerrades llampec (II)

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Xerrades breus de presentació de 5 minuts de diversos projectes i entitats de la TecnoFESC.

Entitats o projectes que hi intervindran: eXO, Jamgo, Som Mobilitat, Colectic, Commons Cloud, The Things Network Catalunya i Codi Cooperatiu.

12.00 a 12.30 h: XERRADA: Tecnòlogues més lliures, responsables i solidàries

Organitza: Centre de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya

Lloc: Ateneu l’Harmonia – 1a planta

Explicació: Una de les missions d’una universitat pública com la UPC és la de contribuir a desenvolupar tecnologia adequada per millorar les condicions de vida de les persones, al territori i arreu del món. Juntament amb la recerca i la transferència de tecnologia, la clau principal de la universitat està en l’educació. Com deia Nelson Mandela: «L’educació és l’arma més potent per canviar el món», i en la lluita global i local contra la pobresa, les desigualtats i l’exclusió, la formació en valors i un millor coneixement d’altres realitats esdevé un puntal bàsic. Volem que els futurs i les futures professionals formats a la UPC esdevinguin persones compromeses i actives en la construcció d’un món més just i sostenible. Volem que la UPC sigui un exemple en docència, recerca i transferència de tecnologia per la transformació social. Fa més de 25 anys que el Centre de Cooperació per al Desenvolupament coordina els programes de cooperació per al desenvolupament i de participació i voluntariat social de la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquesta xerrada us explicarem com ho hem fet però, sobretot, com ho farem per treballar des de la tecnologia per un futur millor, per a tothom i a tot arreu.

Durant tota la FESC

Donem veus al català

Organitza: Col·lectivaT

Lloc: Espai TecnoFESC – Sala Elisa Garcia (Nau central d’expositores)

Explicació: Apropa’t a conèixer la tecnologia sobre reconeixement automàtic de la parla i dóna la teva veu al català per crear un fons sobirà. El reconeixement automatic de la parla (RAP) que permet el control dels dispositius ordinadors amb comandaments orals, és una tecnologia que cada cop és més accessible pel públic. Però encara no tenim prou recursos per les llengües minoritzades i depenem dels serveis de Google (mitjançant el Google Speech API), de Facebook (mitjançant el wit.ai) o de Microsoft (mitjançat WATSON). Per superar la dominació de les empreses multinacionals i trobar solucions sobiranes, Mozilla va llançar un projecte per recollir dades acústiques, perquè cada comunitat pugui entrenar i muntar un RAP en la seva llengua. El projecte de Mozilla Common Voice ja està en marxa per al català però encara no hem aconseguit la quantitat òptima d’hores enregistrades: ens en calen 1.000. Durant la FESC 2018, impulsarem i facilitarem les donacions de veu per al català, per crear un fons sobirà de les tecnologies avançades i defensar la llengua catalana contra l’escletxa digital. Hi haurà una cabina de so disponible durant tots els dies de la Fira, per fer donacions de veu en català.

Si voleu planificar la vostra visita o voleu donar un cop de mà en la dinamització de l’activitat , ompliu aquest FORMULARI.

“Cal que sentim que som nosaltres qui també fem ciutat, que és nostra, i que podem fer”

Betlem C. Bel, coordinadora del procés “Ciutats Vivibles des de la diversitat que l’habita”, que es presentarà dins de la VII Fira d’Economia Solidària. Entrepobles. Activista feminista  des de l’adolescència. Forma part de diverses xarxes feministes contribuint a generar xarxes subversives. Ha estat coordinadora de l’espai feminista de Ca la Dona durant una dècada. Actualment també és professora d’institut.

Què és el projecte Ciutat vivibles i quina intervenció planteja als territoris i vides que el conformen?

Ciutats Vivibles és un procès de recerca i activisme en el que abocar les mirades feministes sobre les ciutats: com les sentim, vivim i transformem entre totes i tots.

A través de tallers, entrevistes, seminaris o xerrades s’han creuat temes, formes d’abordar-los i col·lectius diferents de diversos districtes de Barcelona i municipis de la resta de Catalunya. I d’aquí ha sorgit un documental, una publicació i unes jornades, que creiem que poden ser útils per revisar els nostres municipis, com els vivim, i les intervencions que hi podem fer per a construir ciutats vivibles. Es pot trobar tot el material a la nostra web.

El desenvolupament del projecte s’ha fet des de la cocreació entre diferents agents. Qui hi ha participat i com s’ha construït aquesta definició de la ciutat “vivible”?

Hi han participat col·lectius i activistes feministes, entitats del moviment veïnal i també col·lectius o institucions vinculades al món de la recerca en urbanisme, salut, feminismes o participació. No els llistem aquí perquè són molts, però els podeu trobar a la web.

A partir de la intervenció de totes aquestes persones i col·lectius s’ha anat construint un discurs coral i multiforme sobre la ciutat i la seva anàlisi i transformació des dels feminismes, tant des d’una perspectiva general com en uns àmbits concrets: relacions i xarxes, diversitat, salut i memòria.

Com són les ciutats “capitalistes” en les que vivim avui en dia i quina transformació haurien de viure per esdevenir ciutats vivibles?

Les ciutats són fruit de la història i la cultura. No ens venen donades de forma neutra i inamovible. Per tant, expressen o donen forma en allò físic i en allò simbòlic a allò que l’estructura social i cultural ha necessitat per sostenir-se: segregació per classe, divisió sexual del treball, racisme, violència contra les dones i identitats dissidents, etc. A la vegada, les ciutats són fruit també del que fem i de com som les persones que hi vivim. En aquest sentit, també expressen, acullen i mostren en allò urbà mil formes de subversió a aquesta norma: espais okupats, horts comunitaris, places transformades per les criatures i la gent gran…

Com les podem transformar? Abocant-hi les nostres vides quotidianes, apropiant-nos-les, sentint que fem urbanisme i, sobretot, deixant espai perquè els llocs on vivim siguin expressió de les diverses subjectivitats i formes de vida, sense exclusions, sense barreres, sense expulsions als marges, des de la barreja d’espais i la convivència compartida.

Quins col·lectius queden exclosos més fàcilment dins del model de ciutat actual? Per què?

En la mesura que la ciutat expressa les necessitats del sistema social i econòmic privilegia formes de vida, activitats productives, etc. Per tant, com sempre, invisibilitza, violenta, expulsa o no té present tot allò que se situa als marges de la norma o en l’inferior de la piràmide social i de valors. Les persones no productives pel capital (criatures, gent gran, …), les activitats no remunerades o amb poca legitimitat social (cures, per exemple), les persones que no responen al model productiu dominant per la seva diversitat funcional, etc. I, com sempre, la ciutat exerceix violència sistemàtica contra les dones i les identitats dissidents: publicitat sexista, violència i inseguretat nocturna, etc.

És possible recuperar les ciutats com a espais diversos i que satisfaguin les necessitats dels i les seves habitants? És possible desmercantilitzar les ciutats? Qui ho ha de fer?

És possible transformar tot allò que desitgem. Només cal que ens hi posem, i que siguem conscients del que tenim al davant. La subversió sempre és possible, des de la xarxa, el consens, la construcció conjunta… Cal que sentim que som nosaltres qui també fem ciutat, que és nostra, i que podem fer. És complicat? Depèn. Però no parem de fer.

Quina és l’activitat que heu plantejat en el marc de la FESC 2018?

Quina ciutat desitgem i necessitem? A la FESC volem debatre conjuntament com transformar la ciutat, com ja ho estem fent, exposant els aprenentatges i debats creats col·lectivament en el procés, a través de la visualització del documental, i compartint i remirant les pròpies experiències i estratègies que fan possible aquesta transformació. Fem-ho possible juntes!

La FESC com a espai de memòria del cooperativisme

Un any més, la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) manté el seu compromís amb la memòria del cooperativisme. Els espai i sales on s’ubica la Fira es rebategen amb la voluntat de transformar-los en espais de memòria, visibilització i reconeixement a homes i dones vinculades al món de l’economia solidària a casa nostra i arreu.

La nau principal d’expositores rep el nom d l’Elisa Garcia, activa cooperativista de Sant Andreu, membre de la cooperativa de consum “L’Andreuenca”, lluitadora antifeixista i militant de la UGT a la fàbrica de teixits de la Fabra i Coats. En el moment de l’esclat de la Guerra Civil marxà al front d’Aragó amb una columna de la CNT on va morir l’agost de 1936. L’historiador andreuenc Jordi Rabassa va escriure una bona semblança seva que podeu llegir aquí.

Una altra dona reconeguda a les sales de la FESC és la Micaela Chalmeta (1870-1945). Chalmeta, també coneguda amb el pseudònim d’Amparo Martí, va ser una dona molt activa en el món cooperatiu, feminista i socialista de la Barcelona del primer terç del segle XX, que va actuar com a fundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona i una de les impulsores de l’Agrupación Femenina de Propaganda Cooperativista (AFPC) el 1932.

Abans d’arribar a la Micaela Chalmeta o a la Nau Elisa Garcia passem pel carrer que dóna entrada a la Fira, dedicat a Francesc Martínez de Foix, persona implicada en la posada en marxa de diverses iniciatives en matèria d’inserció social, laboral i esportiva de persones amb diversitat funcional psíquica. i directiu del Grup Cooperatiu TEB.

En apropar-nos a la zona restauració ens situarem al bell mig de la Plaça Joan Berney, en record de qui va ser fundador de la XES, soci de la cooperativa GES (Gabinet d’Estudis Socials) i patró de la Fundació Roca Galès.

Joan Peiró es qui dona nom a la plaça que s’ubica davant la nau Elisa Garcia. Peiró, anarcosindicalista, secretari general de la CNT als anys 20, ministre d’Indústria durant la II República i fundador de la cooperativa Cristalleries de Mataró va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942.

L’Ateneu Harmonia també rebateja les seves sales durant la FESC i les dedica a noms destacats del cooperativisme i l’economia solidària. Ann Tweedale, una de les signats l’octubre de 1844 del document de constitució de la “The Rochdale Society of Equitable Pioneers”, considerada la primera cooperativa del món; l’escriptora, pianista, periodista, feminista i compromesa sindicalista i cooperativista Regina de Lamo; l’Empar Coloma, participant al Segon Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1934), on s’aprovà el dret de les dones a incorporar-se als llocs de direcció; l’advocat laboralista i cofundador del Col·lectiu Ronda Pep Manté; els professors i divulgadors del cooperativisme David Santacana i Santos Hernández; Balbina Pi, obrera tèxtil i anarcosindicalista; o el sindicalista, articulista en diversos diaris i un dels principals divulgadors i promotors en l’àmbit del cooperativisme, Albert Pérez Baró donen nom als espais dels quals la Fira en fa ús a l’interior de l’Ateneu.

Un altre dels equipaments que acull la FESC és l’Escola Can Fabra. Allà s’ubiquen els espais Honora Enfield, presidenta de la Guilda Internacional de Cooperadores, federació internacional de entitats vinculades al cooperativisme de consum; l’espai Benet Vigo, en record de l’entusiasta partícip i divulgador del món del cooperativisme que va participar en la creació de cooperatives ben diverses de l’àmbit agrícola, educatiu, turístic, del mutualisme mèdic…; i els espais Dolors Abellò i Maria Palomera, integrants, juntament amb la Micaela Chalmeta i d’altres, de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC).

“La precarietat ha deixat de ser una excepció per esdevenir una tònica general”

Ramon Campa és soci i treballador del Col·lectiu Ronda des de 2007. Treballa a l’àrea d’Economia Social, especialitzat en l’assessorament a cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària. També participa al Consell Rector de Coop57. El Col·lectiu Ronda ha programat durant la FESC una taula rodona sobre precarietat laboral i mostrarà com davant d’aquestes agressions s’han donat algunes respostes que han desembocat en una creativitat per a crear estructures o plataformes des de l’autogestió sovint que permeten veure que hi pot haver solucions alternatives.

– Capitalisme i precarietat són sinònims?

Sí, evidentment. El capitalisme és el sistema que permet a una minoria transformar en benefici creixent i absolut privilegi la precarietat, també creixent, d’una immensa majoria. El sistema capitalista ens concep a nosaltres com a mer instrument, combustible pels seus propòsits. I ho fa doblement. D’una banda ens encadena a la condició de força de treball -al menor cost possible- i de l’altra ens obliga a integrar-nos en el sistema amb la condició de consumidors captius per generar el benefici econòmic que permet perpetuar aquesta situació de desequilibri entre privilegiats i damnificats pel sistema.

– Com es manifesta la precarietat laboral avui en dia? Què i com amenaça la vida de les persones?

Ja no podem parlar de fenòmens que ens permetin apreciar l’existència de precarietat laboral com si aquesta fos una realitat oculta. La precarietat és la norma en l’actual marc de relacions laborals i es manifesta en la brutal incidència de factors com la temporalitat, la pauperització dels salaris, el creixement del treball a temps parcial o la degradació dels mecanismes de negociació i actuació col·lectiva que en el passat han estat la principal eina de conquesta de drets laborals. L’amenaça és superlativa. Ens estem jugant la dignitat de la pròpia existència.

– Tenim dades de quantes persones es consideren avui en dia en situació de precarietat a Catalunya?

Doncs segons dades que va donar a conèixer la taula del Tercer Sector al desembre de 2017, només a Catalunya hi ha mig milió de persones que, tot i tenir una feina remunerada, obtenen rendes que les situen per sota del llindar de la pobresa. I parlem de gent que té feina. Si hi sumem les persones desocupades que ja no perceben cap tipus de prestació o subsidi -una majoria de les persones sense feina- les jubilades que han perdut poder adquisitiu, els malalts que no estan en condicions físiques de treballar però no aconsegueixen que se’ls reconegui una prestació per incapacitat i tants i tants col·lectius afectats per la crisi i les polítiques públiques de contenció extrema de la despesa, aquesta xifra es multiplica. La precarietat, com dèiem abans referint-nos al món laboral, cada vegada més ha deixat de ser una excepció per esdevenir una tònica general.

– Com afecten determinades condicions com l’origen, el gènere o l’edat a la precarietat? Són factors determinants?

Per suposat que sí. La gent gran, les dones i les persones d’origen estranger continuen sent algunes de les principals víctimes de la pèrdua de drets i de l’extensió de la precarietat en les relacions laborals. El sistema treu profit de les dificultats d’aquests segments de la població per integrar-se en condicions d’equitat en el món laboral per aprofitar-se’n encara més.

– A la taula rodona que presentareu a la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya exposeu altres formes d’organització del treball per lluitar contra la precarietat. Quines són aquestes iniciatives i què estan fent?

Bàsicament, volem explicar com el cooperativisme i el conjunt de l’economia social i solidària posen al nostre abast formes d’organització i producció que poden ser perfectament viables i solvents sense necessitat de fonamentar la seva pràctica en l’explotació. Ans al contrari, situant les persones i les seves necessitats com a finalitat de l’activitat econòmica i no pas com a instrument. A la FESC, per exemple, volem parlar del projecte DiomCoop que està permetent a un grup de persones migrades crear els seus propis llocs de treball, regularitzar la seva situació administrativa i, sobretot, deixar de viure permanentment amb la por al cos i en l’exclusió econòmica i social. Els ha permès, en definitiva, exercir el seu dret a una vida digna. En la mateixa línia, el projecte mensakas, format per les persones que van crear ridersforrights per denunciar les condicions laborals precàries que suportaven treballant per empreses de l’anomenada economia de plataforma com Deliveroo i Glovo. Ara, estan dissenyant el seu propi projecte de repartiment a domicili amb condicions laborals dignes.

– Podem des de les pràctiques d’autogestió i l’economia solidària crear realment una alternativa al capitalisme?

No és que es pugui, és que el cooperativisme i l’economia social ja és una alternativa al capitalisme i està al nostre abast. El teixit cooperatiu ha demostrat durant el període més dur de la crisi que no només era capaç de sobreviure sinó que podia crear ocupació i eixamplar la seva participació en el global de l’activitat econòmica. No és una utopia i cada vegada més hem de deixar de pensar en nosaltres mateixos com a alternativa per reclamar la centralitat del pensament econòmic i social. I aconseguir-ho depèn de la nostra capacitat per mostrar que la participació, l’autogestió i els mecanismes de democràcia interna aplicats a l’organització de projectes empresarials generen opcions sòlides i eficients. El capitalisme ens vol convèncer de que res no és viable fora dels seus principis rectors però no és cert. El capitalisme no té carta de naturalesa. És una opció i nosaltres apostem per altres opcions que no estan al servei de minories privilegiades sinó que pensen en el benestar del conjunt de la societat.

Presentem l’espot promocional de la #FESC2018

La VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya ja té espot promocional! La producció és fruit de la intercooperació entre dues sòcies de la XES, Bruna i Metromuster. Estem molt contentes de que la fira serveixi per generar dinàmiques de relació i cooperació entre la base social, teixint aliances i compliciats.

A l’espot de la #FESC 2018 les llambordes són les protagonistes! No te’l perdis!

 

“Amb aquest sistema energètic, el 99% de les persones sortim perdent econòmica, social i ambientalment”

Entrevista a Gaia D’Elia, membre d’Ecoserveis, que organitza una taula rodona en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2018. Ecoserveis forma part de la Xarxa per la Sobirania Energètica.

– Com definim la sobirania energètica?

La Xarxa per la sobirania energètica, espai on confluïm moltes i diverses entitats, defineix la sobirania energètica com “el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte a la generació, distribució i ús d’energia, de manera que aquestes decisions siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, sempre que no afectin negativament a tercers”.

– Per què no és sostenible el model energètic actual?

El model energètic actual aposta pel creixement continu en un planeta finit. El recurs principal d’aquest model segueixen sent els combustibles fòssils. Combustibles que no només generen greus impactes sobre el medi ambient – i com a conseqüència sobre les persones – sinó que també són a la base de molts conflictes internacionals. Un model dominat per elits que persegueixen l’acumulació de capital a costa de la reproducció de la vida. Un model que permet que hi hagi pobresa energètica, excloent famílies de l’accés a l’energia per a garantir una vida digna. En definitiva, un model patriarcal i injust social i ambientalment.

– A qui beneficia i a qui perjudica?

Els grans beneficiàris d’aquest model són les grans transnacionals energètiques, a casa nostra representades per l’Oligopoli (Endesa, Gas Natural avui Naturgy, Iberdrola, Viesgo i EDP) i els polítics que es beneficien de les innumerables portes giratòries.
En el gran grup de les perjudicades hi trobem les famílies que pateixen pobresa energètica, però també les perifèries, eternament oblidades per aquest sistema centralitzat, on els impactes sobre el territori es multipliquen i el servei no és l’adequat.
A nivell global, els pobles del món (en general del Sud Global) segueixen patint explotació i conflictes armats per tal de que puguem mantenir el sistema energètic privilegiat del Nord Global. En conclusió, amb aquest sistema energètic, el 99% sortim perdent, econòmica, social i, sobretot, ambientalment.

– Què proposa el nou model energètic?

El nou model energètic passa per posar la vida al centre, apostant per la generació energètica distribuïda i renovable, on les persones puguem decidir i aprendre de les limitacions de la terra que habitem, i per tant, també apostar per nous models de consum i d’usos energètics. Un nou model ecofeminista, on totes puguem mantenir vides dignes i en el que la tecnologia estigui al servei de les persones i el medi ambient. Un model que deixi de gestionar l’energia des d’una òptica mercantilista i patriarcal i aposti per la gestió pública i/o comunitària en la construcció dels bens comuns.

– Existeix un context legal i polític que afavoreixi la transició energètica a Catalunya?

El context legal és força complex i ve marcat per l’Estat Espanyol. A Catalunya comptem amb el Pacte Nacional per la Transició Energètica i la Llei contra el canvi climàtic adreçades a afavorir la transició energètica, però encara no n’estem veient els impactes. El que avança de mica en mica en la transformació del model és l’apoderament popular: la lluita pel dret a decidir sobre tots els aspectes de la nostra vida ha impulsat i enfortit molts projectes transformadors al territori, com Som Energia o Viure de l’Aire. Projectes on les persones son les protagonistes i on, cada cop més, tot esdevé en l’escala local. Una escala on ens calen més municipalismes valents per poder transformar aquest model energètic, des de la generació fins als usos energètics, passant per la distribució.

– Sense ecofeminisme no hi ha sobirania energètica. Aquesta és una de les premisses de la Xarxa per la Sobirania Energètica. Com es relacionen els dos conceptes?

L’actual model energètic, peça clau per mantenir l’actual model capitalista, es basa sobre l’explotació del territori a costa de la vida. Explotació que genera desigualtat i on les dones tornem a sortir perdent, com demostra, per exemple, la feminització de la pobresa energètica. Alhora, les dones estem excloses dels espais de decisió, espais que han construït aquest model insostenible, ignorant les desigualtats que genera.
Cal, per tant, apostar per un nou model ecofeminista, que reconegui la importància de posar al centre la vida i les cures, la cura del territori en el que vivim i la defensa d’una vida digna. Un nou model que no es pot construir sense les dones.

– Quins moviments i projectes participaran a la taula rodona que fareu a la FESC2018? Què estan aportant a la lluita en favor de la sobirania energètica?

Participarem de la taula rodona entitats com la Xarxa de Micropobles de Catalunya, Som Energia, Azimut 360, SUNO, Ecoserveis i la Xse. Entre totes intentarem abordar els diferents reptes de la transició energètica, i en particular aquelles que ens trobem a petita escala, quan volem ser agents de canvi d’aquest model. Què podem fer a casa nostra per avançar cap a la sobirania energètica? Quin paper hi tenen els municipis? I el territori? Quines barreres tècniques, legals i socials ens podem trobar i com les podem superar col·lectivament? Aquestes són algunes de les preguntes sobre la taula que intentarem abordar entre totes.

8 criteris per una tecnologia més lliure, responsable i solidària

Les iniciatives que formen part de la TecnoFESC donen a conèixer alternatives per promoure telecomunicacions obertes, lliures i neutrals. Per esquivar el control monopolístic i frenar la depredació de recursos i drets humans lligada al consumisme d’aparells electrònics, la TecnoFESC defensa 8 criteris per aconseguir una tecnologia més lliure, responsable i solidària.

  1. Programari i telecomunicacions lliures. Recuperem el control sobre les nostres activitats, les nostres dades i comunicacions, i com i amb qui ens relacionem i cooperem, amb total llibertat.
  2. Reparació i reutilització. Contra l’obsolescència programada, apostem pel manteniment, la reparació, l’ampliació i l’actualització dels dispositius electrònics.
  3. Compra pública socialment responsable. Les nostres institucions públiques tenen un gran poder de compra per aturar les violacions de drets humans i laborals en la manufactura globalitzada d’equips informàtics.
  4. Consum Responsable. El consum inconscient està a la base dels greus impactes negatius sobre els drets humans, la sobirania tecnològica i un sistema econòmic just. Prenem consciència!
  5. Economia Solidària. Existeixen productes i serveis produïts amb cooperació, democràcia interna, respecte pel medi i les persones, igualtat de gènere, integració social, etc.
  6. Coneixement lliure. S’ha demostrat que les lleis de propietat intel·lectual i el model de “tots els drets reservats” són obsolets i ineficients. Amb el Copyleft, Creative Commons i copyfair segueix, però, la necessitat de reconèixer l’autoria de qualsevol obra que no estigui en el domini públic.
  7. Producció procomú. Internet ha abaixat el cost de l’acció col·lectiva. D’aquesta manera, facilita la governança democràtica de recursos col·lectius, del procomú. Combinat amb l’economia social i solidària, la producció procomú obre una via per transcendir el marc del capitalisme.
  8. Gestió responsable de residus. La indústria electrònica genera un gran contingut de residus, que contaminen les terres i posen en risc la salut de qui hi conviu. Per tant, cal combatre aquest abús.

Ja tenim el nou cartell i lema de la TecnoFESC 2018!

La TecnoFESC, l’espai dins la FESC que aborda la tecnologia i la informàtica des de criteris d’economia solidària, ja té nou cartell i lema: Siguem realistes, programem l’impossible!

La imatge de la TecnoFESC segueix la línia estètica i gràfica de la temàtica general de maig del 68 de la Fira d’aquest any. Ha estat també realitzada per la cooperativa L’Apòstrof, basada en un dels cartells que cridava a manifestar-se a l’època i a continuar lluitant.

Per tercer any consecutiu, la TecnoFESC agruparà estands d’empreses i entitats de l’àmbit i acollirà tallers relacionats amb la sobirania tecnològica i informàtica. A més, aquest any es realitzaran també una sèrie de xerrades dins la programació general de la FESC per reflexionar al voltant de les alternatives que tenim relacionades amb la informàtica, les telecomunicacions i la producció en línia. La TecnoFESC està coordinada per SETEM Catalunya, i organitzada també per Andròmines, Col·lectic, Col·lectivaT, CoopDevs, eXo, Jamgo i Pangea. També hi participen altres entitats i empreses del món de la tecnologia i la informàtica: Adab1ts, Free Knowledge Institute, Guifi.net, Som Connexió, The Things Network Catalunya, Fem Procomuns, SobTec, KatumaSom Mobilitat.

A l’apartat web de la TecnoFESC trobareu més informació sobre les activitats, les iniciatives que formen part de la TecnoFESC i les principals novetats!

Més espais, més comfort, més superfície i més expositores

A la Fira d’Economia Solidària de Catalunya tenim un repte: millorar edició rere edició! Conscients d’algunes limitacions respecte l’espai i tenint en compte els suggeriments que ens han fet arribar les organitzacions expositores i les persones visitants; enguany ampliem superfície, sales i serveis!

Vols saber què canviarà i què es mantindrà igual a la #FESC2018?

  • Incorporem la sala Micaela Chalmeta (l’espai on fem la inauguració de la fira i el sopar d’expositores) com a nau d’expositores! Aquest any hi trobareu les organitzacions i projectes vinculats als sectors serveis, finances i associacions.
  • La nau Elisa Garcia amplia l’espai de passadissos entre fileres de taules per millorar la circulació de persones visitants i la comoditat de les expositores.
  • Crearem un nou espai de trobada i relació entre expositores i visitants.
  • El sector de restauració i bar, ubicat a la plaça Joan Peiró, es dividirà en dos espais diferenciats per oferir un millor servei i agilitzar el temps d’espera dels àpats durant la fira.
  • El sector d’alimentació es mantindrà a l’accés de la fira, convertint l’espai en un gran mercat a l’aire lliure.

Amb aquests canvis aconseguim augmentar un 25% la superfície adreçada a expositores i visitants i un 15% el número d’expositores!

 

De la tinta al digital

A tots ens ressona per una cosa o altra la revolta del maig del 68, les protestes iniciades per grups estudiantils contraris al capitalisme, la mobilització per part d’obrers, sindicat i partits, la gran vaga general i el terrabastall econòmic, polític i cultural que alertà Europa sencera.

D’aquí i en aquest precís moment en va néixer també una revolta gràfica fruit de la urgència expressiva de la revolució. El cartell va esdevenir l’única alternativa de comunicació lliure i ràpida davant dels mitjans de comunicació oficials aliats al sistema i silenciadors de la revolta (sona de fa poc, oi?).

Potser el moment més àlgid d’aquell grafisme subversiu va ser l’ocupació del Taller de l’Escola de Belles Arts de París, reanomenat Atelier Populaire (Taller Popular) i convertit en un taller obert al servei de la gràfica activista.

Dissenyats i impresos amb la urgència d’assaltar els carrers aquells cartells es caracteritzen per la simplicitat i contundència tant dels missatges com de les imatges que els componen, sobre qualsevol paper, a una tinta i directes: Crits de colors terrós sobre del gris asfalt. Ara just fa cinquanta anys d’aquells cartells, i per tristes curiositats del món avui són considerats objectes de culte i mercantilitzats per grans quantitats de diners dins del mateix sistema que reclamaven enderrocar.

Fa cinquanta anys es va intentar i hem decidit no deixar-ho d’intentar, per això retem tribut des del grafisme, hem agafat dos cartells emblemàtics la noia de “la beauté est dans la rue” tirant una llamborda i la massa de gent de la “universite populaire” per versionar el cartell de la FESC d’enguany sota de l’eslògan “D’aquelles llambordes, aquestes alternatives” tornant a la simplicitat i contundència que necessiten les revoltes. Ja ho deien, i ho seguim dient: La lluita continua.