Migració i ESS, el projecte MIGRESS es presenta a la #FESC2017

El grup impulsor de MigrESS, format per dues dones colombianes i dos homes senegalesos, inicia la seva tasca de connectar les migracions i l’economia solidària a partir de participar en el Postgrau d’economia social i solidària – Estudis Europeus (EMISE+). Una primera enquesta a 87 entitats de l’economia social i solidària (ESS), duta a terme a la fira de l’any passat, així com l’estudi «Una economia solidària per a tothom? Persones migrades a l’economia social i solidària: límits i potencialitats» (que comptà amb el suport de la XES) permeteren identificar l’escassa participació de persones migrades dins de les organitzacions formals de l’ESS de Barcelona, així com que la relació entre migracions i ESS es troba poc estudiada, amb un desenvolupament teòric i pràctic molt limitat.

Els impactes de la crisi econòmica en el col·lectiu migrant, les dificultats legals i financeres tant per obtenir permisos de residència en el marc de la Llei d’estrangeria, com per engegar iniciatives formals de l’ESS com les cooperatives, fan que quedi lluny de l’ESS un sector de la societat que, per contra, té una necessitat important d’alternatives socioeconòmiques: el 17?% de la població barcelonina que sembla relegada a segments del mercat laboral més precaritzat (hostaleria, serveis, neteja, cura a persones), com una oportunitat capitalista d’abaratir costos i de crear relacions laborals més desiguals i segregacionistes.

Taula rodona ESS i població migrada: una aposta política i d’enfortiment comunitari

Dins del marc de la FESC 2017, volem reflexionar plegades sobre com podem establir ponts de comunicació i accions polítiques encaminades a enfortir els llaços entre el teixit solidari i la població migrada. El debat se centrarà sobre algunes qüestions com: quin rol pot tenir el moviment cooperatiu i solidari davant de l’enduriment de les polítiques migratòries? Pot ser un vehicle d’ inclusió i/o rebuda? té la capacitat per fer-ho? existeixen vies de comunicació actives vers la població migrada? Qui s’ha d’apropar a qui? cal promoure una composició més diversa de les organitzacions de l’ESS? Podem promoure des de l’ESS menys segregació i enfortir-nos com a comunitats?

Posar sobre la taula si cal replantejar-nos els valor cooperatius davant els reptes d’un món migrant, tal com proposa René Mendoza, creiem que pot i ha de tenir impacte sobre l’economia social i solidària des de la seva matriu més compromesa amb la transformació social.

Mantenim viva la memòria del cooperativisme

Des de la seva primera edició, la Fira d’Economia Solidària (FESC) ha volgut mantenir viva la memòria d’homes i dones vinculades al cooperativisme i l’economia solidària a casa nostra i arreu. És per això que els espais de la fira es rebategen amb noms vinculats al món cooperatiu amb la voluntat de reconèixer-los i visibilitzar la seva feina, indispensable per a entendre el moment actual de l’economia solidària.

Nau Elisa García (1916-1936)

Elisa García va ser una activa cooperativista de Sant Andreu, membre de la cooperativa de consum “L’Andreuenca”, lluitadora antifeixista i militant de la UGT a la fàbrica de teixits de la Fabra i Coats. En el moment de l’esclat de la Guerra Civil marxà al front d’Aragó amb una columna de la CNT on va morir l’agost de 1936.
El gener de 1937, l’actual Carrer de les Monges a Sant Andreu, va ser rebatejat amb el nom d’Elisa García. Enguany s’ha impulsat des del teixit cooperatiu andreuenc i de la ciutat de Barcelona una iniciativa per a que una plaça de nova creació a Sant Andreu de Palomar porti el nom d’Elisa Garcia.

Sala Micaela Chalmeta (1870-1945)

Micaela Chalmeta (també coneguda amb el pseudònim d’Amparo Martí) va ser una dona molt activa en el món cooperatiu, feminista i socialista de la Barcelona del primer terç del segle XX, que va actuar com a fundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona.
Convençuda que el cooperativisme era l’instrument necessari per millorar les condicions de vida de les classes populars, Micaela Chalmeta formà part de la “Cooperativa Modelo Siglo XX” i va ser una de les impulsores de l’Agrupación Femenina de Propaganda Cooperativista el 1932.

Espai Ann Tweedale

L’octubre de 1844 va iniciar la seva activitat la que es considera la primera cooperativa del món, la “The Rochdale Society of Equitable Pioneers”, prop de Manchester. D’entre les 28 persones que van signar el document de constitució de l’entitat hi havia una dona: Anna Tweedale, que va signar amb la resta de membres de la cooperativa el document constitutiu i la declaració de principis cooperatius. Ella comptà amb els mateixos drets de vot i repartiment de beneficis que qualsevol dels seus companys. Tot això va marcar una època perquè passava 60 anys abans que les dones britàniques poguessin votar en unes eleccions.

Plaça Joan Peiró (1887-1942)

Anarcosindicalista, secretari general de la CNT als anys 20 i ministre d’Indústria durant la II República. Treballador del sector del vidre des dels vuit anys, va fundar la cooperativa Cristalleries de Mataró. Va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942.

Espai Regina de Lamo (1909-1972)

Va ser escriptora, pianista, periodista i compromesa sindicalista, feminista i cooperativista.
Va fundar el primer banc obrer de València i es l’encarregada d’iniciar l’activitat de l’Editorial Cooperativa Obrera. Va exercir de vicepresidenta en el I Congrés Nacional de Cooperatives a Madrid el maig de 1921 com a representant de 400 cooperatives i 150.000 obrers i obreres.

Espai Empar Coloma

Autora del cèlebre discurs durant el Segon Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1934), on s’aprovà el dret de les dones a incorporar-se als llocs de direcció.

Espai Pep Manté (1943-2009)

Advocat laboralista i cofundador del Col·lectiu Ronda. Animador de molts projectes cooperativistes. Ciutadà compromès vitalment i políticament. Incansable lluitador en defensa dels drets de les persones desafavorides.

Espai David Santacana (1947-1997)

Professor mercantil i censor jurat de comptes, en realitat, va ser un pedagog infatigable. Va saber inculcar a moltes persones els valors del cooperativisme i va fer dels castellers el seu símbol.

Espai Balbina Pi (1856-1973)

Obrera tèxtil i anarcosindicalista, va ser una de les primeres dones a escriure en la premsa cooperativa.

Espai Santos Hernández (1936 – 2013)

Santos Hernández era professor mercantil, havia format part de l’Assemblea de Catalunya durant el franquisme i era membre del Consell Assessor de la Fundació Roca i Galès. Va ser un divulgador incansable del món del cooperativisme i l’economia solidària. Ha publicat els llibres Macrocooperatives i cooperativisme sanitari (1990), Parlem de cooperatives (1998) i Fem cooperatives (2003). El novembre de 2012 va publicar l’obra Josep Espriu i Castelló, la vocació de la medicina cooperativa dedicada a la trajectòria d’aquest impulsor de la medicina social, editat per la Fundació Roca i Galès i Cossetània.

Espai Honora Enfield (1882 – 1935)

Honora Enfield, presidenta de la Guilda Internacional de Cooperadores, federació internacional de entitats vinculades al cooperativisme de consum. El seu objectiu era fomentar la participación de les dones en el moviment cooperatiu en tots els nivells. La Micaela Chalmeta va ser l’encarregada de la traducció de l’anglès del llibre “La cesta de la compra”, publicat per Enfield. Se’n van editar 14.000 exemplars.

Espai Benet Vigo (1918 – 2014)

Benet Vigo ha estat un entusiasta partícip i divulgador del món del cooperativisme. Vinculat al món de la pagesia i l’hostaleria va participar en la creació de cooperatives ben diverses de l’àmbit agrícola, educatiu, turístic, el mutualisme mèdic… Va formar part també de la Fundació Roca i Galès era un assidu col·laborador de la revista Cooperació Catalana, on recollia les seves reflexions sobre les oportunitats que plantejava l’economia solidària per a un món millor.

Espai Dolors Abelló

Formà part de la Unió Cooperatista Barcelonesa i, juntament amb altres dones vinculades al cooperativisme com Micaela Chalmeta o Maria Palomera, conforma la Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC). Va participar en nombrosos actes públics juntament amb altres dones de l’AFPC.

Espai Maria Palomera

L’any 1932 es posava en marxa la Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC) de la qual Maria Palomera, caixera de La Dignidad, n’és la primera presidenta. El paper de l’AFPC és clau per a l’organització de les dones en el món cooperativista i per la seva participació activa.

Espai Francesc Martínez de Foix (1954-2017)

Implicat en la posada en marxa de diverses iniciatives en matèria d’inserció social, laboral i esportiva de persones amb diversitat funcional psíquica. Entre d’altres ha estat directiu del Grup Cooperatiu TEB (Taller Escola Barcelona) i vicepresident de Special Olympics a Catalnya. Va ser reconegut, l’any 2012, amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Espai Joan Berney

Joan Berney va ser fundador de la XES, soci de la cooperativa GES (Gabinet d’Estudis Socials), patró de la Fundació Roca Galès. El Kasal Okupat i Autogestionat de Terrassa porta el seu nom.

Espai Albert Pérez Baró (1902-1989)

Albert Pérez Baró fou sindicalista, articulista en diversos diaris i un dels principals divulgador i promotor en l’àmbit del cooperativisme. Militant en diverses etapes de la CNT, fou secretari general de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i va col·laborar amb Josep Tarradellas en la Conselleria d’Economia. En aquest àmbit va tenir un paper molt destacat en l’aplicació del decret de col·lectivitzacions. Al seu retorn de l’exili, va tenir un paper molt destacat en la divulgació, l’estudi i la promoció de les cooperatives a casa nostra. El seu fons documental personal es troba dipositat a la Biblioteca CRAI del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

La XAREC, encarregada de l’oferta gastronòmica de la FESC

La vocació de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya ha estat i és esdevenir espai de trobada d’entitats, iniciatives i persones de l’economia solidària del territori i d’arreu. I aquest espai de trobada és més fàcil de generar si existeix una proposta gastronòmica i de restauració acollidora que ho faci possible. Aquesta tasca recau un any més, en mans de la XAREC (Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa), la conjunció d’una sèrie de projectes diversos, d’arreu del territori, units per la gastronomia, la cultura i l’economia solidària.

Arrelats en les dinàmiques d’intercooperació, la XAREC és més que una suma de noms de l’àmbit de la restauració i la cultura. Al darrere del seu projecte es troba una aposta per la producció de proximitat i el consum responsable, els lligams amb l’entorn en que s’hi ubiquen, la valorització i la dignificació de les condicions de treball i l’horitzontalitat en les relacions laborals. La constitució de la XAREC els hi permet també intercanviar coneixements, treballar propostes de visibilització conjuntes així com la generació d’eines i espais de suport mutut.

A banda dels escenaris de bar i restaurant que hi trobaràs a la FESC 2017, les companyes de la XAREC seran les encarregades també del tradicional sopar que es celebra la nit del dissabte 21 d’octubre.

La XAREC està formada pel Cafè del Centre (Caldes de Montbui), Espai Cooperatiu de Cuina i Cultura Can Capablanca (Sabadell), El Velòdrom (Sabadell), Espai Culinari Cafè del Mar (Mataró), Terra Escudella (Sants), La Barricona (Ripoll), L’Estraperlo (Sant Quirze del Vallès), La Sargantana (Badalona), Els Caus de Mura (Mura), La Fonda del Saumell (Vallbona d’Anoia), Can Ramon (Lleida), Kop de Mà (Barcelona), El Mirallet (Granollers), La Clau (Sant Celoni), Koitton (Barcelona), Ateneu La Base (Barcelona), Cervesa Artesana Capfoguer (Santa Coloma de Gramanet), Cal Temerari (Sant Cugat), La Mà Negra (Vilafranca del Penedès), Centre Social Terra (Beniclamet), Menjador Ca La Rosa (Barcelona) i Taverna La Menuda (Cerdanyola del Vallès). Trobaràs tota la informació de la XAREC aquí: http://www.xarec.coop/.

Ja tenim cartell de la FESC2017!

Ja tenim el cartell de la VI Fira d’Economia Solidària de Catalunya! Una imatge diferent que convida a la reflexió sobre allò compartit i construït des de la suma i la comunitat. El cartell ha estat dissenyat per L’Apòstrof, sòcia de la XES. Us animem a compartir-lo a través de les vostres xarxes amb el hashtag #FESC2017.

 

 

 

Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat.

L’ESS es construeix de manera col·lectiva i allò que genera també ha de ser per a la comunitat. En aquesta FESC 2017, des de la Xarxa d’Economia Solidària volem aprofundir en aquestes nocions de què és allò comú i com garantim que el que creem hi pertanyi. Enfront d’un capitalisme individualista i privatiu, volem construir una economia col·lectiva i accessible.

En aquest moment d’auge de l’ESS en el que hem aconseguit que algunes administracions hi estiguin apostant com una font de creació de llocs de treball, volem aprofitar l’espai de la FESC per a preguntar-nos com ens afecta això i quines dependències ens genera.

Més que respostes, llencem un seguit de preguntes englobades en 4 grans eixos interdependents.

 

  • LA COMUNITAT

Com construïm de manera participativa?

Com promovem que tothom se senti interpel·lada a participar?

Quines eines tenim per assegurar que la presa de decisions sigui realment democràtica?

Podem fomentar l’arrelament territorial a través de la gestió comunitària dels recursos?

  • EL PROCOMÚ

Sota quines llicències compartim allò que creem?

Fem ús dels comuns digitals?

Per què apostem per l’ús de llicències lliures?

Com gestionem els comuns naturals: aigua, terra, ciutats… ?

  • LA RELACIÓ AMB LES INSTITUCIONS

Quina ha de ser la relació de l’ESS amb les institucions?

Hi ha una bombolla de l’ESS?

Podem respondre als tempos que imposen les administracions sense trair part de l’esperit de l’ESS?

Estem generant una dependència dels diners públics?

  • ALLÒ PÚBLIC

Què definim com a públic?

Allò que es propietat de l’administració?

Allò gestionat per les persones usuàries?

Quin és el millor model en cada cas?

Ja pots consultar l’informe del mercat social català 2015

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la segona edició de l’informe “L’estat del mercat social català, corresponent a l’exercici 2015. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui.

Així, gràcies a l’anàlisi de les dades del balanç social podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris sociambientals de les 105 organitzacions que han fet balanç social i les 219 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2015. Encapçala l’informe un esmolat pròleg de David Fernández, cooperativista de la Coop57.

Teniu l’informe complet i els dels exercicis anteriors, aquí.
Si voleu, també podeu anar directament al resum executiu.

 

L’ESS CONTINUA CREIXENT

L’informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la Fira o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial i d’intercooperació sectorial estan prenent cada vegada més força: ja hi ha 7 xarxes territorials d’ESS actives (Sants i Sant Andreu a Barcelona, i Terrassa, Sabadell, Barcelonès Nord, Sant Cugat i Baix Llobregat), i n’hi ha 5 més en fase de constitució; i hi ha 3 xarxes sectorials d’ESS actives (la XAREC, FETS i la xarxa de monedes socials), i 2 més en fase de constitució.

A la present campanya, i gràcies a la nova plataforma www.ensenyaelcor.org, hi ha hagut un 50% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 105. Pràcticament el 50% són cooperatives de diferents tipus, i el 75% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012– ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 21 persones treballadores i factura 950.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 215.000 persones, generen 3.700 llocs de treball i facturen 164 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el segon criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,91 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.

– Quant a paritat, la gràfica 5.5 mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.

 

GràficaParitat2016

 

 

– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,8 a 1 per les dones i 2,6 a 1 pels homes, ho desglossem a la gràfica 5.7 (grup 1 inclou cooperatives de treball i societats mercantils, grup 2 cooperatives de consum i serveis i grups cooperatius, i grup 3 associacions i fundacions).

 

GraficaForquillaSalarial2016

 

– El 75% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i tenen pràctiques de prevenció en la generació de residus. Aquestes dades són reforçades pel Pam a Pam, on el criteri de gestió de residus és un dels millors puntuats: 3,22 sobre 5.

– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’11% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 40.000 euros per organització.

– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 17% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment  el paper de les cooperatives de consum i serveis i els grups cooperatius, que arriben fins el 27%.

– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica 5.18 revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 818 persones treballadores, el 65% del total de les 105 organitzacions que han fet balanç):

 

GraficaQualitatLaboral2_2016

 

Les conclusions a les que ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només de que hi hagi totes aquestes senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre– humà.

Us invitem a tots i totes a formar-ne part (recordeu que la pàgina de mercat social de la XES és l’espai virtual de referència), i no hi ha millor ocasió que la Fira d’Economia Solidària.

No et perdis les activitats lúdiques de la FESC!

La Fira d’Economia Solidària d’enguany us ofereix un bon ventall d’activitats de caire lúdic. Feu una ullada al programa per tal de no perdre-us cap!

 

Dissabte

 

11h.
Exhibició Pole Dance, Danses urbanes, Teles, a càrrec de B-Polèmic (escenari de l’Espai Andreu Cortines)


11.30h

Taller de maquillatge, a càrrec d’Abacus (carpa de l’Espai Andreu Cortines)


12h

Actuació, a càrrec de Gipsy Nur Project (Chanson). Organitza l’Ateneu Harmonia (Escenari Harmonia)


12.30h

Contes amb valors, a càrrec d’Abacus (escenari de l’Espai Andreu Cortines)


13h

Actuació de Clown, a càrrec de Por Narices. Organitza l’Ateneu Popular 9 Barris (Escenari Harmonia)

Vermut Musical, a càrrec de Trinijove (Escenari Harmonia)


15h

Emissió en directe, a càrrec de Ràdio Trinijove (Escenari Harmonia)


16h

Espectacle teatral La Perruca, a càrrec de Nus Teatre (escenari de l’Espai Andreu Cortines)
En Luca arriba a l’escola amb una perruca i les companyes de classe se’n riuen d’ell. A l’escola i a casa li posen les coses difícils, i en Luca es posa molt molt trist… Ens ajudes a canviar la història?
Teatre Fòrum inspirat en el conte La Peluca de Luca. Recomanat a partir de 5 anys”

Actors: Mireia Scatti, Miquel Simó, Magalí Permanyer Dinamització: Magalí Permanyer


16.30h

Espectacle de màgia, a càrrec de Montserrat Escopinya,. Organitza l’Ateneu Harmonia (Escenari Harmonia)


17.30h

Taller infantil de maquillatge, a càrrec d’Abacus (carpa de l’Espai Andreu Cortines)


18h

Llarga vida al rock, a càrrec d’Eric Vinaixa. Organitza l’Ateneu Harmonia (Escenari Harmonia)


19h

Exhibició Pole Dance, Danses urbanes, Teles, a càrrec de B-Polèmic (escenari de l’Espai Andreu Cortines)


19.45h

Actuació musical, a càrrec de Gemma Sainz (Escenari Harmonia)


 

 

Diumenge

 

11h
Taller de circ, a càrrec de l’Ateneu Popular 9 Barris (pista de l’Espai Andreu Cortines)


11.30h

Activitat infantil Fem ninots de paper, a càrrec d’Abacus (carpa de l’Espai Andreu Cortines)


12h

Animació infantil DAU, a càrrec de Cia. La Gralla (Escenari Harmonia)


12.30h

Racó poètic, a càrrec de l’Apòstrof (escenari de l’Espai Andreu Cortines)


13h

Vermut Musical, a càrrec de Trinijove (Escenari Harmonia)


 

També podreu gaudir de les següents activitats permanents:

  • Exposició Memòria Cooperativa de la Barceloneta, a càrrec de La Ciutat Invisible, Observatori de la Vida Quotidiana i Memòria Obrera de la Barceloneta.
  • Acció Canvia’t de banc!, a càrrec de FETS.
  • Accions teatrals itinerants, a càrrec del Forn de teatre Pa’ Tothom, promogudes per FETS i Fiare Banca Etica.

FESC 2016: 5 anys demostrant que una altra economia existeix

La V Fira d’Economia Solidària de Catalunya ha tornat a demostrar que existeix un model econòmic alternatiu, ètic, sostenible, assembleari i horitzontal que posa a les persones al centre. Sota el lema “Terra compartida, terra cooperativa”, enguany més de 200 entitats han participat en la cinquena edició de la fira per a demostrar que la quotidianitat de la nostra vida es pot resoldre a través de projectes i iniciatives de l’economia social i solidària.

En aquest sentit, l’àrea d’exposició, amb 190 expositores, s’ha estructurat en eixos temàtics: habitar, vestir-nos, alimentar-nos, reculturitzar-nos, educar-nos, comunicar-nos, cuidar-nos, divertir-nos, finançar-nos èticament i serveis a empreses. En aquesta edició s’han sumat 1.200 m2 d’espai a la fira, que ha afegit la pista poliesportiva, la Nau Centre d’Art Contemporani i el carrer d’accés a la porta fins la nau Elissa Garcia.

Durant tot el cap de setmana, prop d 21.000 persones han visitat la FESC i s’han desenvolupat una cinquantena d’activitats, entre xerrades, tallers i taules rodones. Aquestes activitats han implicat un total de 130 persones ponents.

 

Eines per a la transformació social

Una de les principals novetats d’aquest 2016 ha estat la TecnoFESC, un espai coorganitzat per set entitats que ha volgut incidir en l’ús de la tecnologia com a eina per la transformació social. A través de diferents activitats i tallers, s’ha reflexionat al voltant de conceptes com el consum responsable i de proximitat, la reutilització, l’obsolescència programada o la seguretat de les nostres dades.

Per cinquè any consecutiu, les monedes socials han estat la única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. A la moneda oficial de la XES, l’ecosol, enguany s’hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta de l’Associació Ecol3VNG de Vilanova i la Geltrú, l’hora de l’Ecoxarxa del Bages i l’eco de la Xarxa Eco de Tarragona i Cooperativa Integral Catalana. Totes les monedes han tingut una equivalència d’1 a 1 excepte l’hora de l’Ecoxarxa que ha tingut un valor de 10 a 1 (és a dir, 10 ecosols/turutes/ecos equivalien a una hora). En total, han circulat 31.000 ecosols, dels quals 1.800 han estat intercanviats directament en moneda social.

 

30452726741_b169c82cc7_z

 

L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 110 persones voluntàries, algunes d’elles procedents d’intercanvis internacionals a través del Servei Civil Internacional. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2106 va ser trending topic durant tot el dissabte al matí. La setmana de la fira més de 4.000 usuàries han generat al voltant de 9.600 piulades que han impactat en més de 35 milions d’usuaris en aquesta xarxa social.