Entrades

Pràctiques transformadores antiracistes de l’ESS a Barcelona

(aquest article apareix publicat a l’InfoXES)

L’antiracisme és un instrument transformador de l’Economia Social i Solidària (ESS)? O bé l’horitzó és una societat sense racisme i el cooperativisme és una de les eines per aconseguir aquest destí?

Aquesta és la pregunta vertebral de tot una serie de converses que vam tenir entre més d’una desena d’entitats de l’ESS de Barcelona durant l’estiu d’enguany. Gairebé totes les entitats que vam participar en aquest procés de reflexió col·lectiva estan creades per persones d’origen migrant i tenen una línia política clarament i indiscutiblement antiracista. Més de vint-i-cinc persones que vam participar en aquest procés vam compartir les nostres experiències amb el racisme institucional i social, els nostres mecanismes polítics de la lluita i les nostres perspectives respecte a les pràctiques «realment» transformadores antiracistes.

Aquesta activitat d’investigació forma part d’un projecte global del Cercle de Migracions i Economia Cooperativa de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona. El seu disseny és producte d’un treball col·lectiu de persones integrants d’origen divers de cinc entitats de l’ESS.

A la FESC2019 volem compartir aquest recull de testimonis, reflexions i posar sobre la taula la nostra praxis política antiracista amb la finalitat de revisar conjuntament els principis que sostenen l’economia solidària.

Aquí, qui mana?

(aquest article apareix publicat a l’InfoXES)

«El 21 de desembre, els catalans hem de decidir entre que tornin Junqueras i Puigdemont o que torni el grup Planeta». Aquesta frase, pronunciada el 12 de novembre de l’any 2017 pel llavors president del Partit Popular a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, explicitava com poques vegades s’ha verbalitzat la capacitat de les grans corporacions empresarials en l’administració dels afers públics. Feia pocs dies de l’aplicació de l’article 155, de la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Catalunya per part del Govern espanyol i que les principals corporacions empresarials amb seu a Catalunya haguessin anunciat que traslladaven la seva raó social a altres llocs de l’Estat.

Garcia Albiol deixava en evidència una cosa: normalment, quan es parla de «poder» es pensa en partits polítics, institucions o estats. És a dir, tot el que té a veure amb allò públic i la seva gestió. Però molt sovint, les decisions que afecten directament la vida quotidiana de les persones s’acaben gestant des dels despatxos de grans corporacions privades: des del preu de l’aigua domèstica o la temporalitat de les llistes d’espera a la sanitat pública fins al dret a l’autodeterminació dels territoris. A partir d’aquest plantejament, el pròxim XX d’octubre la Directa organitza, en el marc de la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, la xerrada al voltant de la pregunta «Aquí, qui mana?».

Al llarg dels seus tretze anys de vida, el mitjà de comunicació cooperatiu la Directa ha radiografiat gran part dels poders a l’ombra dels Països Catalans. Partint d’aquests treballs d’investigació, quatre periodistes del projecte posaran llum als entramats que ha dissenyat el poder al voltant de quatre eixos: hi posaran cares i noms i explicaran les estratègies lobístiques de les quals se serveixen per fer valdre els seus interessos davant les administracions. En primer lloc, s’analitzaran les grans famílies inversores del territori i els negocis en què opera el seu capital sovint invisible i volàtil. Un segon eix abordarà el sector immobiliari, controlat per grans inversors internacionals, com Blackstone, que cada cop fa més difícil la vida de les veïnes de ciutats com Palma, València o Barcelona. La gestió de recursos naturals com l’aigua, el gas o la producció d’electricitat per part de grups privats com Agbar (que controla el subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona) també tindrà el seu bloc a la xerrada. Per últim, es dedicarà un apartat a parlar de la propietat dels principals mitjans de comunicació i la seva relació i dependència respecte al poder públic i privat.

La Directa

PROGRAMA

‘Aquí, qui mana?’

Dissabte, 26 d’octubre, 12h

Fabra i Coats (Espai Santos Hernández)

Amb: Eloi Latorre, Maties Lorente, Gemma Garcia i Jesús Rodríguez, de La Directa.

 

ESS i amor: avançant en crear formes d’estimar no capitalistes

(aquest article està publicat a l’InfoXES)

El capitalisme i la seva normativitat no només regula l’economia. També dicta com han de ser els aspectes més íntims de la nostra vida, regula la forma en què entenem l’amor i limita enormement la nostra capacitat creativa a l’hora de buscar solucions a les nostres necessitats afectives. Ens perdem una pila de vivències, de vincles i de sorpreses i patim molt més del que caldria.

L’heteronormativitat, la monogàmia així com els mites que giren al voltant de l’amor romàntic —vinculats a la ideologia patriarcal i capitalista— fan pràcticament impossible que puguem, a menys que fem un esforç titànic, relacionar-nos lliurement i explorar la nostra enorme capacitat d’estimar i de crear vincles per la vida.

Necessitem construir nous discursos i noves pràctiques, per així generar una nova cultura que faciliti que les persones siguem més lliures i més responsables a l’hora de viure els nostres afectes, amors, i desitjos. Lliures en el sentit que aprenguem a permetre’ns viure allò que volem i necessitem viure per ser felices, desenvolupar-nos i gaudir! Responsables perquè necessitem també saber assumir i gestionar els impactes que tenim i el dolor que generem en les persones amb les que ens relacionem. En definitiva, necessitem aprendre a minimitzar i, en tot cas, reparar els danys que causem en el nostre camí per ser lliures. 

En aquest camí és fonamental, per una banda, conèixer per poder qüestionar la cultura imperant, i també tenir coneixements sobre el funcionament de la psicologia humana. Concretament, parlo d’entendre els mecanismes que es posen en marxa en la nostra psique quan es tracta d’amor, de sexualitat i de relacions. Les projeccions, les atraccions, l’enamorament són fenòmens màgics, polítics i també psicològics. Per abordar aquesta qüestió amb la complexitat que demana necessitem respostes polítiques i comunitàries i també assumir la responsabilitat dels nostres sentiments, tenir la valentia de revisar la nostra història personal i afrontar les nostres ferides i traumes.

Aquests no és un camí necessàriament fàcil. Necessita valentia, necessitem referents, necessitem companyes de lluita, necessitem acceptar que cometem errors i que serem patosos, aprendre a reparar. I encara més, necessitem eines concretes de gestió emocional, de la gelosia, dels mals humors… Necessitem conèixer-nos i donar-nos a conèixer incloent també les nostres ombres, les nostres vulnerabilitats, les nostres mancances… Doncs això, que hem de fer una feinada, que si la fem amb cura i ben acompanyades no només serà difícil sinó que també podrà ser apassionant.

Neus Andreu, facilitadora i consultora organitzacional de Fil a l’agulla

PROGRAMA

‘Economia solidària i amor: avançant en la creació de formes d’estimar no capitalistes’

26 octubre, 12.30h
Fabra i Coats (Honora Enfield)
Amb: Neus Andreu, facilitadora i consultora organitzacional de Fil a l’agulla

 

Un mercat per desconnectar del capitalisme

(aquest contingut s’ha publicat a l’InfoXES 2019)

El mercat capitalista fa rics a uns quants a costa d’empobrir la majoria i destruir el planeta. Però aquest mercat no ha existit sempre; va necessitar quatre-cents anys i tenir els estats a favor seu per gestar-se i implantar-se. Avui dia, la mercantilització ha penetrat en pràcticament tots els àmbits de la vida, de manera que hem passat de ser societats amb mercat a fer de la societat en conjunt un gran mercat on tot es ven i tot es compra. La insostenibilitat ambiental, la pobresa i la desigualtat social entre gèneres, classes i pobles, l’individualisme exacerbat i la dissolució de les comunitats són efectes, entre altres, del domini absolut d’aquesta concepció del mercat.

Ara bé, si el mercat és una construcció històrica, aleshores podem concebre un mercat diferent i alternatiu al capitalista. Hipotèticament, un nou tipus de mercat que es regularia de manera democràtica, introduiria mecanismes de cooperació i solidaritat, i serviria per adquirir només determinats productes i serveis, de manera que els béns de mercat convisquessin amb béns domèstics, béns públics i béns del comú, mentre que la coordinació a través del mercat per obtenir certs béns conviuria amb la autoproducció equitativa entre homes i dones dels béns domèstics, i la planificació democràtica i descentralitzada per a altres béns considerats socialment com a estratègics. Un sistema així permetria resoldre de manera eficient les necessitats més importants de totes les persones, distribuir equitativament la riquesa i els treballs per produir-la, i restaurar la sostenibilitat ecològica.

Una aproximació concreta a aquell tipus ideal de mercat, per realitzar ara i aquí, seria el que anomenem «mercat social», un mercat que, a països com el nostre, ja es troba en procés de construcció.

 

D’empreses aïllades a mercat

El mercat social vindria a ser un sistema vertebrat internament per relacions d’intercanvi, cooperació i solidaritat entre productores i consumidores de l’economia social i solidària.

D’una manera més precisa, podem imaginar-nos el mercat social com una xarxa estable de transaccions entre entitats d’economia social i solidària i properes, consumidors responsables i estalviadors-inversors ètics, de manera que totes les persones que hi participen acaben cobrint la majoria de les seves necessitats amb béns d’aquesta xarxa, que són complementats fora d’aquesta per béns domèstics, béns comuns i béns públics. El mercat social permetria a una part de la –probablement minoritària però significativa?– desconnectar en gran mesura de l’economia capitalista.

Com qualsevol mercat, el mercat social estaria format per tres submercats  —un mercat de productes i serveis, un mercat financer i un mercat de treball—, a més de per organismes i sistemes reguladors i per una moneda pròpia. En conjunt, el podríem concebre com un gran comú. Però, per què l’economia social i solidària vol crear un mercat propi, diferent del capitalista?

Primer perquè, creant un mercat social dintre encara de la societat capitalista, l’economia social i solidària passaria de ser un conjunt d’empreses inarticulades a esdevenir realment un sistema econòmic, encara que fos de moment a petita escala. Segon perquè demostraria que hi ha alternatives al capitalisme i seria un excel·lent aparador, visible i vivible, de l’alternativa que planteja. Tercer perquè podria ser l’embrió d’aquest nou sistema econòmic, el nucli des d’on fer-lo créixer. Quart perquè el mercat social milloraria la viabilitat de les entitats d’economia social i solidària i les ajudaria a suportar millor la pressió que sofreixen per assimilar-se a les empreses de capital i les faria també més resilients a les crisis econòmiques i ecològiques que vindran. I cinquè, perquè ajudaria a crear «noves persones», més crítiques, actives i transformadores, ja que les impregnaria dels valors de l’ESS i les dotaria d’autonomia i de capacitat d’autoorganització.

 

L’ampolla mig plena

En el camí de bastir una economia i una societat postcapitalistes, la creació de mercats socials ha estat un objectiu estratègic dels moviments d’economia solidària de l’Estat espanyol des de fa més de deu anys. D’ençà de 2015, la Xarxa d’Economia Solidària impulsa de manera explícita la construcció del mercat social a Catalunya. El balanç social, les trobades d’intercooperació, el Pam a Pam, les xarxes locals d’economia solidària o la mateixa Fira d’Economia Solidària de Catalunya constitueixen eines per anar creant aquest mercat social.

En els darrers quatre anys, la majoria d’aquests projectes han crescut a un ritme accelerat; el resultat ha estat que més persones coneixen i consumeixen productes i serveis de l’economia social i solidària, i més empreses i entitats en formen part. Però falta més coordinació entre aquestes eines, necessitem desplegar-ne encara moltes d’altres i, sobretot, cal augmentar el nombre de productores i consumidores d’ESS per disposar de la massa crítica mínima que ens permeti crear el mercat social. I, a més, encara tenim un munt d’interrogants per resoldre sobre com construir-lo. Alguns són més teòrics (com atenuar la competència dins del mercat social?, com crear paral·lelament infraestructures del comú?…); d’altres més pràctics (com tenir indústria d’economia social i solidària?, quin ha de ser el paper de la XES en la construcció de mercat social? I el d’altres moviments emancipadors o, fins i tot, el de les administracions?).

Tot plegat constitueix un repte de primera magnitud per a l’economia social i solidària; superar-lo marcaria la diferència entre ser eternament petita i dependent, i esdevenir una alternativa plausible a aquesta màquina de dolor que, molt abreujadament, diem capitalisme.

L’InfoXES, ja a la bústia i en digital!

Ja s’ha distribuït a les bústies l’InfoXES, la publicació especial de la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya!

Podràs trobar-la encartada amb La Directa d’aquesta quinzena i en diferents espais i iniciatives de l’ESS.

T’animem també a ser distribuïdora de la publicació i venir a buscar alguns exemplars al nostre local, al carrer Casp, 43 de Barcelona.

Què hi trobaràs? Una explicació dels eixos de la FESC, la llista definitiva d’expositores, el programa d’activitats i xerrades del cap de setmana, articles, … i moltes coses més!

També pots consultar la versió digital de l’InfoXES .

Emergència climàtica: passem a l’acció?

La comissió d’Ecologia de la XES us convida a un diàleg obert entre els Moviments pel Clima i l’Economia Social i Solidària

(aquest article està publicat a l’InfoXES 2019)

Segons l’últim informe de l’Intergovernmental Panel on Climate Change – IPCC només tenim 11 anys per aturar el desastre climàtic, que ens col·loca en una situació d’emergència. Per això ens cal accelerar i intensificar les accions que ja estan en marxa cap una societat postcarboni. Accions que mitiguin el canvi climàtic i alhora serveixin per adaptar-se als canvis ja desencadenats, augmentant la resiliència en tots els nivells d’organització social i promovent el procés de transició ecològica.

Aquestes accions han de ser impulsades pels diferents agents econòmics, socials i polítics. Més enllà de la responsabilitat que han d’assumir els representants polítics aplicant mesures ràpides, efectives i contundents per fer front a la situació d’emergència climàtica, la societat civil també hi té un paper rellevant.

Per una banda, cal seguir al carrer amb els moviments socials fent pressió als governs, participant quan sigui necessari i exercint com a observadors en el desenvolupament de les polítiques climàtiques i socioambientals. En aquest aspecte, els moviments pel clima han emergit amb molta força aquest any, exercint un creixent poder de mobilització que ha arribat als més joves i que compta amb nodes d’articulació internacional.

Per altra banda, és necessari organitzar-se per crear alternatives per a la societat post carboni a la que ens dirigim. És aquí on l’Economia Social i Solidària (ESS) apareix com una oportunitat per ocupar aquest espai per el procés de la transició ecològica. L’ESS constitueix un instrument clau per a la construcció de models socioeconòmics basats en la vida, que no siguin únicament sostenibles sinó també equitatius, democràtics i justos.

Detectem que ens falta camí per recórrer i per assumir aquest paper en el procés de transició. Per això, necessitem una Economia Social i Solidària que posi al centre el debat de l’emergència climàtica i la transició ecològica i que integri, més enllà de les intencionalitats, tant la dimensió ecològica com la feminista.

Per a tot això, des de la comissió d’Ecologia de la XES, us convidem un diàleg obert entre els Moviments pel Clima i l’Economia Social i Solidària. Amb l’objectiu principal de coordinar-nos i sumar forces davant la situació excepcional en que ens trobem d’emergència climàtica i crisi ecosocial. Passem a l’acció?

PROGRAMA

Diàleg: ‘Emergència Climàtica. Passem a l’Acció?’

Dissabte, 26 d’octubre, a les 15h. Espai Micaela Chalmeta de la Fabra i Coats
Organitza: Comissió d’Ecologia – Xarxa d’Economia Solidaria
Amb: Moviment per la Justícia Climàtica, Fridays For Future, Rebel·lió o Extinció BCN – Xarxa per l’Acció Climàtica