“Cal que sentim que som nosaltres qui també fem ciutat, que és nostra, i que podem fer”

Betlem C. Bel, coordinadora del procés “Ciutats Vivibles des de la diversitat que l’habita”, que es presentarà dins de la VII Fira d’Economia Solidària. Entrepobles. Activista feminista  des de l’adolescència. Forma part de diverses xarxes feministes contribuint a generar xarxes subversives. Ha estat coordinadora de l’espai feminista de Ca la Dona durant una dècada. Actualment també és professora d’institut.

– Què és el projecte Ciutat vivibles i quina intervenció planteja als territoris i vides que el conformen?

Ciutats Vivibles és un procès de recerca i activisme en el que abocar les mirades feministes sobre les ciutats: com les sentim, vivim i transformem entre totes i tots.

A través de tallers, entrevistes, seminaris o xerrades s’han creuat temes, formes d’abordar-los i col·lectius diferents de diversos districtes de Barcelona i municipis de la resta de Catalunya. I d’aquí ha sorgit un documental, una publicació i unes jornades, que creiem que poden ser útils per revisar els nostres municipis, com els vivim, i les intervencions que hi podem fer per a construir ciutats vivibles. Es pot trobar tot el material a la nostra web.

– El desenvolupament del projecte s’ha fet des de la cocreació entre diferents agents. Qui hi ha participat i com s’ha construït aquesta definició de la ciutat “vivible”?

Hi han participat col·lectius i activistes feministes, entitats del moviment veïnal i també col·lectius o institucions vinculades al món de la recerca en urbanisme, salut, feminismes o participació. No els llistem aquí perquè són molts, però els podeu trobar a la web.

A partir de la intervenció de totes aquestes persones i col·lectius s’ha anat construint un discurs coral i multiforme sobre la ciutat i la seva anàlisi i transformació des dels feminismes, tant des d’una perspectiva general com en uns àmbits concrets: relacions i xarxes, diversitat, salut i memòria.

– Com són les ciutats “capitalistes” en les que vivim avui en dia i quina transformació haurien de viure per esdevenir ciutats vivibles?

Les ciutats són fruit de la història i la cultura. No ens venen donades de forma neutra i inamovible. Per tant, expressen o donen forma en allò físic i en allò simbòlic a allò que l’estructura social i cultural ha necessitat per sostenir-se: segregació per classe, divisió sexual del treball, racisme, violència contra les dones i identitats dissidents, etc. A la vegada, les ciutats són fruit també del que fem i de com som les persones que hi vivim. En aquest sentit, també expressen, acullen i mostren en allò urbà mil formes de subversió a aquesta norma: espais okupats, horts comunitaris, places transformades per les criatures i la gent gran…

Com les podem transformar? Abocant-hi les nostres vides quotidianes, apropiant-nos-les, sentint que fem urbanisme i, sobretot, deixant espai perquè els llocs on vivim siguin expressió de les diverses subjectivitats i formes de vida, sense exclusions, sense barreres, sense expulsions als marges, des de la barreja d’espais i la convivència compartida.

– Quins col·lectius queden exclosos més fàcilment dins del model de ciutat actual? Per què?

En la mesura que la ciutat expressa les necessitats del sistema social i econòmic privilegia formes de vida, activitats productives, etc. Per tant, com sempre, invisibilitza, violenta, expulsa o no té present tot allò que se situa als marges de la norma o en l’inferior de la piràmide social i de valors. Les persones no productives pel capital (criatures, gent gran, …), les activitats no remunerades o amb poca legitimitat social (cures, per exemple), les persones que no responen al model productiu dominant per la seva diversitat funcional, etc. I, com sempre, la ciutat exerceix violència sistemàtica contra les dones i les identitats dissidents: publicitat sexista, violència i inseguretat nocturna, etc.

– És possible recuperar les ciutats com a espais diversos i que satisfaguin les necessitats dels i les seves habitants? És possible desmercantilitzar les ciutats? Qui ho ha de fer?

És possible transformar tot allò que desitgem. Només cal que ens hi posem, i que siguem conscients del que tenim al davant. La subversió sempre és possible, des de la xarxa, el consens, la construcció conjunta… Cal que sentim que som nosaltres qui també fem ciutat, que és nostra, i que podem fer. És complicat? Depèn. Però no parem de fer.

– Quina és l’activitat que heu plantejat en el marc de la FESC 2018?

Quina ciutat desitgem i necessitem? A la FESC volem debatre conjuntament com transformar la ciutat, com ja ho estem fent, exposant els aprenentatges i debats creats col·lectivament en el procés, a través de la visualització del documental, i compartint i remirant les pròpies experiències i estratègies que fan possible aquesta transformació. Fem-ho possible juntes!