Totes les cares del turisme

A la societat de l’hiperconsumisme, la indústria turística s’ha colat per totes les esquerdes que la bonaventura dels profetes del capital han obert a les entranyes de ciutats, viles, litorals, valls i muntanyes, amb la complaença i empenta dels representants del poble. La santificació del turisme per part dels governs, de totes les administracions i de tots els colors, amb el mantra de la creació de treball per bandera (de “qualsevol” treball, aquí tot val per les estadístiques) ha obviat les conseqüències negatives del fenomen del turisme de masses; i el capitalisme, sense frens, és implacable.

No fa molts anys, la paraula turisme sonava a música dolça. Avui, el turisme s’ha guanyat, amb sobrats mèrits, el títol d’amenaça per a les comunitats i els medis locals. El turisme expulsa, el turisme degrada, el turisme amenaça, el turisme empobreix, el turisme isola, el turisme envaeix; les veus en defensa dels drets locals s’alcen contra les hordes de guiris ocupants. Balconing is fun! Entitats veïnals s’han posat a treballar de valent per fer-hi front, per dir prou, especialment a Barcelona. Els límits del turisme, i el decreixement, estan sobre la taula.

No és novetat la problemàtica que el turisme de masses presenta; el que potser sí resulta novetat és la immediatesa, la freqüència, la velocitat, la quirúrgica amb què el turista entra, consumeix i marxa. L’operació low cost ha funcionat, i aquí ens trobem, qüestionant, i qüestionant-nos, posant-nos davant del mirall, ja que també en som, moltes de nosaltres, les de les economies alternatives, turistes low cost.

El turisme és molt més que tot aquest espectre de negativitats. D’alternatives al turisme extractiu han existit, i existeixen. Com a superació de les etiquetes “sostenible”, “ecològic”, “verd”, que evoquen a la qüestió ambiental, pren forma el concepte “turisme responsable”. El turisme responsable vetlla per la sostenibilitat ambiental, la qualitat dels llocs de treball, la generació d’economia local, el benestar dels veïns, la cura de les persones que formem la comunitat i, doncs, posa l’ètica en tota l’activitat. Albasud, la XAREC i Transpirenaica social i solidària són tres experiències que s’obren pas entorn d’aquest concepte; cadascuna d’aquestes experiències integra un component transformador essencial: el turisme com a experiència relacional, on s’estableix un vincle respectuós entre la comunitat d’acollida, els turistes i el medi.

I el turisme ha de ser necessàriament, des de la visió responsable, emancipador del treball. Des de fa molts anys, el cooperativisme de consum ha treballat de valent perquè la cistella que ens entra a casa garanteixi els drets de les treballadores del camp, la sobirania alimentària i el respecte pel medi. En els casos de l’energia elèctrica, la telefonia, les entitats financeres, la salut, i altres serveis generals de primera necessitat, experiències cooperativistes han reeixit i es consoliden com una alternativa als oligopolis del mercat que capgira la relació proveïdor-consumidor; el consumidor és part activa i corresponsable dins l’organització proveïdora de serveis. El camí està iniciat; la societat es cooperativitza, pas a pas, enfront a una economia despersonalitzada, egoista i precaritzadora. I el turisme?

Diguem-ho clar: el turisme (i per extensió, l’hostaleria) és un sector altament precaritzat. Alta estacionalitat, jornades de treball molt prolongades, subcontractació de serveis, sobreproducció i baixos salaris són la cara oculta del lleure. Les Kelly’s en són un exemple, de precarització; però també d’organització de les treballadores per defensar els seus drets, denunciant les condicions laborals d’explotació que són la norma. Són imprescindibles l’organització i la visibilització de les alternatives, i eines com els segells que distingeixin l’hostaleria ètica.

Som conscients que la cultura low cost pesa com una llosa i camina victoriosa sobre les nostres economies. Com en la resta de sectors, és obligat empoderar-nos apel·lant a la consciència, cridant com d’important és vetllar perquè cadascun dels nostres actes de consum porti la càrrega de la nostra raó ètica, i convertint el consum en l’arma més poderosa per combatre les desigualtats, la injustícia social, i la resta de malalties del capitalisme. Que cada compra sigui un acte solidàriament revolucionari.

Ferran Martínez

Coordinador de XAREC, cooperativa de serveis al turisme i la restauració responsables