La Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2019 tornarà a ser, un any més, un espai de memòria del cooperativisme. Tots els espais i sales on es desenvolupen les activitats de la fira s’han rebatejat amb la voluntat de que esdevinguin espais visibilització i reconeixement a homes i dones que arreu del món i al llarg de la història han estat vinculades al moviment de l’economia social i solidària.

Enguany, l’ampliació de superfície de la fira ha fet que incorporem dues noves figures referents, que donaran nom a dos nous espais: la nova sala d’expositores i el vestíbul de l’Institut Martí i Pous. Aquest últim acollirà l’exposició “Terra cooperativa”, cedida per la Fundació Roca i Galés.

Les dues noves incorporacions són dones i han estat triades mitjançant votació online per les persones que participen a la comissió plenària que organitza la FESC i el grup de persones voluntàries de la fira. Vols conèixer els seus noms?

D’una banda,Flora Tristan (1803-1844) donarà nom a la nova sala d’expositores. Tristán va ser una escriptora i activista social francesa d’origen peruà i és considerada com una de les fundadores del feminisme modern. El seu pensament, a principis del segle XIX, ja apostava per enllaçar les diferents opressions, especialment les de gènere i classe, i pressuposava unes reivindicacions i un projecte polític que només podien articular-se a partir de la idea de la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans

D’altra banda, el vestíbul de l’institut queda rebatejat amb el nom de Mary Lawrenson (1850-1943), activista anglesa del moviment cooperatiu i fundadora de la Co-operative Women’s Guild, de qui va ser  secretària general de 1885 a 1889. La Co-operativa Women’s Guild va ser una organització del moviment cooperatiu al Regne Unit que va promoure l’entrada de dones en estructures cooperatives. Lawrenson també va ser la primera dona representada al consell de la Co-operative Union.

Repassem també la resta de figures que donen nom als diferents espais de la fira!

La nau principal d’expositores rep el nom d l’Elisa Garcia, activa cooperativista de Sant Andreu, membre de la cooperativa de consum “L’Andreuenca”, lluitadora antifeixista i militant de la UGT a la fàbrica de teixits de la Fabra i Coats. En el moment de l’esclat de la Guerra Civil marxà al front d’Aragó amb una columna de la CNT on va morir l’agost de 1936. L’historiador andreuenc Jordi Rabassa va escriure una bona semblança seva que podeu llegir aquí.

Una altra dona reconeguda a les sales de la FESC és la Micaela Chalmeta (1870-1945). Chalmeta, també coneguda amb el pseudònim d’Amparo Martí, va ser una dona molt activa en el món cooperatiu, feminista i socialista de la Barcelona del primer terç del segle XX, que va actuar com a fundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona i una de les impulsores de l’Agrupación Femenina de Propaganda Cooperativista (AFPC) el 1932.

Abans d’arribar a la Micaela Chalmeta o a la Nau Elisa Garcia passem pel carrer que dóna entrada a la Fira, dedicat a Francesc Martínez de Foix, persona implicada en la posada en marxa de diverses iniciatives en matèria d’inserció social, laboral i esportiva de persones amb diversitat funcional psíquica i directiu del Grup Cooperatiu TEB.

En apropar-nos a la zona restauració ens situarem al bell mig de la Plaça Joan Berney, en record de qui va ser fundador de la XES, soci de la cooperativa GES (Gabinet d’Estudis Socials) i patró de la Fundació Roca Galès.

Joan Peiró es qui dona nom a la plaça que s’ubica davant la nau Elisa Garcia. Peiró, anarcosindicalista, secretari general de la CNT als anys 20, ministre d’Indústria durant la II República i fundador de la cooperativa Cristalleries de Mataró va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942.

L’Ateneu Harmonia també rebateja les seves sales durant la FESC i les dedica a noms destacats del cooperativisme i l’economia solidària. Ann Tweedale, una de les signats l’octubre de 1844 del document de constitució de la “The Rochdale Society of Equitable Pioneers”, considerada la primera cooperativa del món; l’escriptora, pianista, periodista, feminista i compromesa sindicalista i cooperativista Regina de Lamo; l’Empar Coloma, participant al Segon Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1934), on s’aprovà el dret de les dones a incorporar-se als llocs de direcció; l’advocat laboralista i cofundador del Col·lectiu Ronda Pep Manté; els professors i divulgadors del cooperativisme David Santacana i Santos Hernández; Balbina Pi, obrera tèxtil i anarcosindicalista; o el sindicalista, articulista en diversos diaris i un dels principals divulgadors i promotors en l’àmbit del cooperativisme, Albert Pérez Baródonen nom als espais dels quals la Fira en fa ús a l’interior de l’Ateneu.

Un altre dels equipaments que acull la FESC és l’Escola Can Fabra. Allà s’ubiquen els espais Honora Enfield, presidenta de la Guilda Internacional de Cooperadores, federació internacional de entitats vinculades al cooperativisme de consum; l’espai Benet Vigo, en record de l’entusiasta partícip i divulgador del món del cooperativisme que va participar en la creació de cooperatives ben diverses de l’àmbit agrícola, educatiu, turístic, del mutualisme mèdic…; i els espais Dolors Abellò i Maria Palomera, integrants, juntament amb la Micaela Chalmeta i d’altres, de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC).