Un ric mosaic d’experiències d’intercooperació

Des del 2015, vivim un cicle expansiu de l’ESS, que n’ha multiplicat les pràctiques, així com també les polítiques públiques de promoció. Aquesta efervescència s’ha traduït, també, en gran quantitat d’experiències d’intercooperació, així com mesures i recursos per a recolzar-les.

S’està impulsant la intercooperació des del sector públic, la xarxa d’Ateneus Cooperatius i el suport a Projectes Singulars promoguts per la Generalitat de Catalunya o les convocatòries de subvencions per enfortir l’ESS de l’Ajuntament de Barcelona, amb línies específiques d’intercooperació, i des d’espais representatius de l’ESS que també s’han sumat a aquesta tasca, com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que, amb la seva recent reformulació, està impulsant la intercooperació sectorial dins del món cooperatiu.

A la XES, aquesta vitalitat també s’ha notat, reforçant-se el seu paper com a espai d’intercooperació sociopolítica, és a dir, com a instrument per a la cooperació entre organitzacions de l’ESS al voltant d’un objectiu polític o social. Segons les dades del Balanç Social d’enguany, el 27% de les organitzacions diuen participar en comissions sectorials o temàtiques de la XES (on destaquen les comissions d’ecologia i d’habitage cooperatiu en sessió d’ús), i el 26% en xarxes locals.

A part de la intercooperació sociopolítica, trobem un bast ventall d’experiències d’intercooperació socioeconòmica: espais de co-treball, com la Comunal, el Grup Ecos o Núria Social; mancomunar serveis logístics, com Les Contrabandistes, la Zona o la Xarxa Pagesa; pols cooperatius sectorials, com Batec o el Bicihub; o els pols cooperatius territorials, com els que s’estan gestant a Sant Cugat i Sabadell.

Així doncs, si fa pocs anys, la XES era el principal –i, pràcticament, l’únic– espai des del que s’impulsava la intercooperació i la construcció de mercat social, el paisatge avui és el d’un ecosistema ric i divers, amb nous actors i eines rellevants. Però, de tots els reptes que planteja aquest creixement, segurament n’hi ha un que sobresurt: com es governa aquest ecosistema de mercat social? Quins espais podem generar per crear una estratègia comuna, i que reparteixi, en els diferents agents, les accions o línies de treball a dur a terme? La FESC serà un bon moment per plantejar aquestes preguntes, us hi esperem.

* Article publicat al suplement InfoXES de La Directa.