“No es pot reunciar al privilegi, però cal posar-lo al servei de la transformació”
Entrevistem Luz Helena Hache, sòcia fundadora de MigrESS, projecte que forma part del Cercle de Migracions i ESS Antiracista de Coòpolis, l’ateneu cooperatiu de Barcelona.
Enguany celebrem la 11ena edició de la FESC. L’economia social i solidària ara no és la mateixa que la de l’any 2012, quan la primera fira. Diries que l’Economia Social i Solidària és per a tothom, actualment?
S’han donat passes molt importants en quant a la participació de persones migrades i racialitzades a l’ESS i que s’han aconseguit gracies a persones migrades que han posat aquesta qüestió en el centre. Malauradament, però, l’ESS encara es troba lluny de molts sectors de la població. En el cas de les persones migrades provinents de països extracomunitaris, tot el que té a veure amb els permisos de residència i de treball i amb la contractació és un veritable obstacle per a la seva incorporació en els projectes.
Afortunadament hi ha hagut avenços en les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona, en quant al reconeixement de la perspectiva de les persones migrades en alguns sectors. La feina feta per la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) ha fet que en diversos territoris s’estigui començant a qüestionar la composició blanca, de classe mitjana i amb estudis universitaris de gran part de l’ESS, però encara queda molt camí per recórrer.
Molts projectes incorporen la diversitat com a valor o principi. Què significa per a tu incorporar-lo?
S’ha de fer des d’una perspectiva antiracista. Això vol dir reconèixer que vivim en una estructura racista, en la que hi estem totes socialitzades, i que això no és aliè a les estructures i a les pràctiques organitzatives de les nostres entitats. S’han de reconèixer també els privilegis i posar-los al servei de la transformació de la realitat: no es pot renunciar al privilegi però si que es poden donar passes per canviar la situació. Hem de revisar les nostres practiques i mirar com la nostra entitat pot ajudar per transformar una situació en la qual mig milió de persones a l’estat espanyol viuen sense drets per no tenir papers.
Si de veritat volem caminar cap a una ESS antiracista, què hem de fer, per on hem de començar?
És primordial que revisem la composició dels nostres equips de treball, les relacions que establim amb projectes d’altres realitats culturals i com no reproduir els nínxols laborals en els quals estem sotmeses les persones migrades. També s’han d’establir polítiques de col·laboració i de intercooperacio per enfortir projectes que per la seva composició tenen més dificultats per tirar endavant.
L’antiracisme s’ha de materialitzar en pràctiques. Avui en dia és impensable que en un espai en el que es parla de les dones no hi hagi dones, però en el cas de les persones migrades sovint hi ha persones expertes que parlen en nom seu. S’ha de reconèixer l’agència i capacitat d’actuació de les persones migrades i racialitzades. En alguns espais, la recollida de signatures de la ILP s’ha fet a través de veus blanques: no se’ns ha donat l’espai que hem demanat. Això és el que ha de canviar.
Quines eines i acompanyaments existeixen actualment per donar un cop de mà per incoroporar la perspectiva antiracista?
Actualment existeixen espais liderats per persones migrades i racialitzades que intentem donar eines per introduir aquests temes dins l’ESS i també per incorporar l’antiracisme com a principi i valor del moviment. Oferim també acompanyament a projectes de persones migrades i racialitzades i a projectes de persones del teixit local que vulguin incorporar aquesta perspectiva. Tot això passa per acompanyar processos de contractació i de regularització de la situació administrativa, i per ajudar a incorporar la perspectiva antiracista dins les pràctiques organitzatives, l’execució de projectes i els serveis que s’ofereixen des de les entitats.
Per acabar, crec que és important reconèixer que en els darrers anys hem donat grans passes en quant a les cooperatives d’autoocupació, però tenim encara reptes molt importants, com per exemple incorporar la perspectiva antiracista en el cooperativisme d’habitatge. El reconeixement i suport d’organitzacions com la XES, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i Coop57 ens permetran establir aliances polítiques estratègiques per poder dir, d’aquí uns anys, que tenim una ESS antiracista.
