Un punt d’inflexió per a l’educació en el lleure?
Després d’anys de restriccions per la pandèmia de Covid-19, aquest estiu les cooperatives de lleure han fet casals d’estiu amb certa normalitat, i els esplais i agrupaments han marxat de campaments, colònies i rutes. Realment, però, hem tornat a la situació de fa dos anys? Fins a quin punt podem parlar de normalitat en un estiu marcat per la sequera, els incendis, la pujada del preu de la llum, una inflació galopant i la guerra com a teló de fons?
És evident que aquests fenòmens no són aliens a les entitats de lleure. El risc d’incendi ha provocat restriccions a centenars de municipis catalans, que han afectat campaments i rutes. A això cal sumar-hi la inflació i una crisi energètica sense precedents, tendències que empobreixen moltes famílies que han fet un sobreesforç per assumir el cost de les activitats d’estiu dels seus fills i filles. L’educació en el lleure es troba doncs en un punt d’inflexió. Tant l’associacionisme educatiu de base voluntària – agrupaments i esplais – com les cooperatives de lleure estan fent propostes educatives per donar resposta a les necessitats derivades d’aquest context de crisi ecològica i desigualtats creixents. Propostes que eviten reproduir les dinàmiques que ens han portat a l’atzucac actual.
Parlem d’un lleure transformador, no mercantilitzat i que posa la vida, les persones i les comunitats al centre. Un lleure que es reivindica com a agent educatiu clau, malgrat no tenir el reconeixement d’alguns sectors. Un lleure, en definitiva, que s’acosta a l’economia social i solidària: recursos sobre abastiment agroecològic, canvi a la banca ètica i a les eines digitals lliures, formació en alternatives econòmiques, promoció del consum conscient, replantejament de les organitzacions en clau feminista, propostes educatives postcapitalistes, etc. I és que, com diu la Marina Garcés, “estem ja compromeses. No depèn d’una elecció, sinó d’una acceptació i d’una presa de posició”.
Miquel Martorell (Escola Lliure El Sol).
