Un protocol que plasmi la reflexió de cada entitat
Ens situem en un context on les violències masclistes són inherents al sistema desigual i discriminatori en què convivim. Tot i que a l’ESS treballem per esdevenir una alternativa a aquest sistema, hem de ser conscients que formem part d’ell i reproduïm violències que s’han convertit en estructurals i quotidianes a la nostra societat.
Ara bé, podem aprofitar l’horitzontalitat, la corresponsabilitat i la implicació col·lectiva que ens defineixen per posar-les al servei d’erradicar les violències masclistes i l’assetjament, començant per dotar-nos de protocols.
Tenir un protocol davant l’assetjament sexual o per raó de gènere no només es va consensuar en Assemblea General requisit per ser membre de la XES sinó que també ho és per llei. Si anem a buscar la Llei Orgànica 3/2007, veiem com aquesta dicta, a l’article 48, l’obligatorietat d’establir mesures de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe. Tot i que no ho especifiqui literalment, un protocol és precisament això: la plasmació escrita de la reflexió que ha fet una organització sobre com prevenir i abordar les violències i els assetjaments. I de la definició anterior volem subratllar una paraula: reflexió.
Des de la creació de la Comissió Antiassetjament de la XES un dels missatges que intentem repetir constantment és que la prevenció, la detecció i l’abordatge dels assetjaments ha de ser col·lectiu i comunitari i que el fet que la XES ofereixi un protocol de referència a les entitats sòcies no implica una delegació de la responsabilitat cap a la mateixa XES. Precisament, el que intentem fomentar és el contrari, que les sòcies que no tenen protocol agafin el que hem creat entre els diferents espais de la XES, el treballin i l’adaptin al seu context particular. El treball a fer pot ser de moltes maneres i totes igual d’oportunes, el procés i resultat dependrà de cada entitat. El que fem des de la XES és posar a disposició un protocol que pugui servir de referència i d’ajuda en aquests processos.
Moltes de les entitats sòcies ja han fet aquesta reflexió que demanem i entre aquestes trobem casos que creiem que poden ser una referència per aquelles que tenen dubtes de com encarar el procés. La feina feta per l’Observatori del Deute en la Globalització i l’Ateneu Popular 9 barris en són un bon exemple. En el marc de la FESC 2022, el dissabte 22 d’octubre, coneixerem aquests dos processos i ens acompanyarem, també, de les cooperatives l’Esberla i Equilàtera, per tal de reflexionar conjuntament sobre els aprenentatges que podem extreure d’aquests i altres processos similars.
Comissió Antiassetjaments de la XES.
