– Foto inicial de l’estat de la intercooperació amb dades de Pam a Pam i Balanç Social
– Aprenentatges: que podem extreure a partir d’exemples de processos d’intercooperació
– Eines: experiència del Risell a través de la sistematització i presentació mapa específic de Pam a Pam sobre la intercooperació.
Taula rodona per compartir els processos de creació d’un protocol de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament que han fet a l’Observatori del Deute en la Globalització i l’Ateneu Popular 9 barris i iniciar una conversa amb la incorporació de cooperatives que acompanyen processos de creació de protocols.
Presentació d’experiències i propostes que donen resposta a diferents reptes urbans i de mobilitat: ciutadania del demà, replantejament de les ciutats, recuperació d’espai públic per a les persones, participació ciutadana, mobilitat sostenible, etc.
Presentem «Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària de la cultura i economia solidària». Debatrem sobre el fet diferencial de la Cultura quan és comunitària.
En l’acte de presentació del llibre a la FESC 2022 aprofitarem per debatre amb diverses de les autores que participen en aquesta obra col·lectiva i discutirem sobre el fet diferencial de la cultura quan és comunitària. Ens interessa reflexionar sobre què aporta la cultura quan és comunitària, quin és el seu tret diferencial i de quina manera pensem que això implica a les pràctiques de l’economia social i solidària.
Parlarem de com es produeix l’arrelament territorial i crític de les pràctiques culturals amb mirada comunitària. Presentarem exemples pràctics sobre la construcció de comunitats culturals arrelades al territori i analitzarem com pensen els condicionants econòmics, socials i culturals dels territoris on s’activen.
En aquesta discussió tindran també una presència molt important les preguntes que giren entorn la relació entre la gestió cultural, la comunitat i l’economia solidària. Què vol dir situar la cura de les persones, els processos i l’entorn en el centre de les pràctiques culturals? En quin sentit podem dir que les pràctiques del cooperativisme cultural tenen impacte i retorn comunitari? En quin sentit podem dir que les pràctiques de cultura comunitària tenen una perspectiva socioeconòmica transformadora i s’entrellacen amb l’economia solidària?
L’activitat s’estructurarà en dues parts:
Durant la primera part es realitzarà una conversa entre diversos perfils de consumidora, des d’aquelles més conscients i implicades amb la sobirania alimentària, fins aquelles que, tot i compartir els valors mediambientals i socials, no consumeixen de forma completament conscient. L’objectiu principal d’aquesta primera part és veure què fa i com s’organitza la societat per consumir d’acord amb els seus valors i com, com a consumidores i comunitats organitzades, podem incidir en les diferents baules de la cadena alimentària, des del subministrament de matèries primeres, fins a la producció, distribució i el consum, avançant cap a la sobirania alimentària.
La segona part se centrarà en projectes vinculats a l’alimentació agroecològica, comptant, d’una banda, amb l’experiència de la venda directa en Mercats de Pagès com a iniciativa per a una transició agroecològica justa i una manera de fer comunitat i, d’altra banda, les comunitats de microfinançament agroecològic.
Eixos de reflexió:
1. Situació actual del mercat de les cures als diferents àmbits: vellesa, infància, discapacitat, dona, salut mental, salut, etc
• Model econòmic
• Model d’atenció
2. Què és la Cura Digna per cadascuna de les iniciatives- perspectives?
• Valors
• Metodologies
• Fortaleses- innovació
3. Estratègies per incrementar la presencia de l’ESS al mercat de les cures
• Bones pràctiques
• Dificultats
• Demandes cap a les administracions públiques.
Debat adreçat a la participació de les persones assistents, per plantejar la necessitat d’uns criteris imprescindibles per avalar projectes de l’àmbit turístic des de l’ESS.
Com podem promoure una educació en el lleure realment transformadora i no mercantilitzada? A partir de les experiències de l’associacionisme educatiu de base voluntària (esplais i agrupaments) i del cooperativisme educatiu identificarem els reptes del sector, així com les sinergies i línies de treball conjunta.
En un format combinat de taula rodona i de grups de debat, abordarem la innovació i la qualitat pedagògica, per una banda, i per l’altra, els reptes de la inclusió i l’equitat educativa. Tot plegat, per reivindicar l’educació en el lleure com un agent educatiu clau.
Conversa entre dues experiències d’economies comunitàries i cooperatives que treballen per l’articulació territorial: la Régie Quartier La Roseraie Services de Perpinyà i La Florida s’aveïna. Com contribueix l’ESS a articular els barris i els territoris?
La Roseraie Services és una entitat veïnal creada l’any 1997, amb el vistiplau del Consell Nacional d’Enllaç d’Autoritats Veïnals (CNLRQ). Les missions de la Régie de Quartier són múltiples, però una de les més importants és, sens dubte, participar en el manteniment i embelliment dels sectors “prioritaris” de Perpinyà, en particular el Vernet, i desenvolupar, a través de les seves obres o actuacions, una “pedagogia de la convivència”. És a dir, vol ser un actor de vincle social al barri. Mitjançant la creació de serveis de proximitat per atendre necessitats no cobertes, basant-se en la contractació de persones amb dificultats d’inserció social i professional d’aquests mateixos barris, la Régie és un autèntic actor d’un projecte econòmic i social en col·laboració amb l’Ajuntament, la Metròpoli i el Social, i també amb propietaris privats de serveis i establiments. Actualment ofereix 50 places d’inserció per a homes i dones que sovint tenen dificultats per trobar feina, com a personal d’integració supervisat per un equip de personal fix.
“La Florida s’aveïna“, la comunalitat de l’Hospitalet de Llobregat, té com a objectiu principal impulsar línies d’acció i intercooperació als barris de la Florida i Les Planes, un territori anomenat administrativament com a Districte IV. Així posa els seus recursos al servei d’un nou espai de possibilitat: davant d’un sistema d’explotació econòmica del territori com el que tenim, que legitima un model extractivista i “transgènic” que amenaça la diversitat cultural i econòmica, precaritzant les vides de moltes persones, la comunalitat busca trencar l’hegemonia del seu relat i treballar per fer emergir altres models que posin la cura de la vida al centre, així com treballar en l’enxarxament dels nostres barris. La comunalitat vol sumar-se i aprofitar alhora els aprenentatges i el treball realitzats per La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, a fi d’establir en un full de ruta compartit amb objectius comuns i rols complementaris que conflueixin i ajudin a enfortir els béns comuns per construir nous projectes d’ajuda mútua. A partir del moviment veïnal i del teixit associatiu vol suscitar nous projectes d’economia local des d’una lògica cooperativista que enforteixi l’economia social i solidaria de la ciutat.
Amb el suport de:
Què fem amb els diners de les associacions? Compartim valors amb el nostre banc? I amb les assegurances? En què inverteixen els bancs on tenim els diners? A quins projectes donem suport amb la gestió financera de les nostres entitats? Quines alternatives tenim?
De totes aquestes incògnites neix el recurs «Tressoraria Transformadora – les finances ètiques en l’associacionisme» on desgranem i resolem aquestes i més incògnites. Presentació del recurs i taula d’experiències i debat sobre associacionisme juvenil i finances ètiques, amb la participació d’esplais i caus que hagin fet aquest canvi i expertes en finances ètiques.
