Consum Agroecològic organitzat contra l’emergència climàtica

El Consum organitzat (cooperativament i democràticament) com a eina de l’Economia Social Solidària per a la descarbonització i transformació socioeconòmica del Sistema Agroalimentari convencional per tal de contribuir a fer front a l’emergència climàtica.
Què proposem?
Xarxes alimentaries locals com a formes innovadores de compartir aliments a les comunitats locals amb estructures inclusives i autogestionades, coordinades cap a una federació de consells municipals participatius sobre polítiques alimentàries locals que garanteixin el dret de totes les persones a tenir accés a una alimentació saludable i ambientalment perdurable
I tot això només és viable si tenim en compte que l’acte de consumir no pot ser un fet solitari, compartimentat de cadascú/na, sinó que juntes i organitzades participativament té la capacitat de canvi.

Co-construïm l’estratègia per la transició ecosocial de l’ESS

Presentarem els resultats del procés de definició de les línies de treball estratègiques per a avançar cap a la transició ecosocial des de l’economia social i solidària, amb l’horitzó posat al 2030. El procés s’ha treballat a partir del que hem identificat com a sectors estratègics per la transició ecosocial: alimentació i agroecologia / mobilitat i urbanisme / residus / conservació de la biodiversitat / energia

Agroecologia i economia solidària: reptes per a transformar el model agroalimentari T

Repensar la distribució i logística agroalimentària en clau ESS: Posada en comú d’eines i recursos per un canvi d’escala.

1. Introducció, breu recorregut de la distribució en el moviment agroecològic en les darreres dècades.

2. Els dubtes i reptes estratègics sobre la distribució agroecològica en l’actualitat, quins reptes suposa tenir ecologístiques locals o agrupar-les… i quin paper pot o hauria de jugar l’ESS

3. Com articular el moviment d’ESS amb la logística i distribució agroecològica amb mirada de salt d’escala.

4. Presentació de casos pràctics

5. En quin espai s’hauria d’abordar aquesta reflexió estratègica? Com hauria de ser aquest espai comú per a seguir pensant juntes, compartir…?

FESC TV: Ruralisme o Barbàrie

Mallerenga? Xirivia? Creieu que són noms de noves cooperatives?

Les humoristes Ana Polo i Oye Sherman es calcen les Quechua per parlar-nos del món rural al primer programa de la #FESC2020: Ruralismeo barbàrie

Un projecte col·lectiu de Bruna Cooperativa, La Pera Comunicació i Looky Produccions!

INAUGURACIÓ: FILOSOFIA DE PRAT I GARATGE. Una conversa sobre com vivim els temps que corren, amb Jeromo Aguado i Margarita Padilla

Ens està tocant viure temps difícils i convulsos. Ens ve de gust inaugurar la FESC2020 amb un conversatori que ens ofereixi noves perspectives i reflexions sobre el que ens està passant. Per a això comptem amb dues persones que han dedicat la seva vida a la transformació social des d’espais ben diferents, i que tenen una reflexió crítica que de ben segur no ens deixarà indiferent. Serà un plaer assistir a un diàleg entre:

Jeromo Aguado, pagès i pastor, activista per un món rural viu, educador de la Universitat Rural Paulo Freire, defensor de les cultures rurals i editor de la revista Soberanía Alimentaria.

Marga Padilla, programadora informàtica, autora de diversos textos de pensament crític a les tecnologies i a la societat xarxa, una de les fundadores de Sindominio, fundadora de la cooperativa Dabne de desenvolupament de projectes basats en el programari lliure, autora de El kit de la lucha en internet i membre del programa de ràdio dedicat a la filosofia de garatge Una línea sobre el mar.

Com gestionem l’emergència alimentària des de l’ESS?

Necessitem noves formes de gestionar l’emergència alimentària: de forma agroecològica, cooperativa, des de baix i dinamitzant economies transformadores, no capitalistes. Analitzarem com funcionen els grans bancs d’aliments i compartirem experiències innovadores que s’han dut a terme a partir del confinament.

 

L’activitat és gratuïta i d’accés obert: es retransmetrà en directe a l’hora programada en aquest espai

El poder de la carn. L’entramat que ens fa emmalaltir

Analitzem, des de diferents punts, el model industrial actual de producció de carn i els seus impactes. Comptarem amb la participació de quatre ponents per poder abordar el tema de la producció industrial i l’excés de consum de carn al nostre país. Per una banda la Revista Soberanía Alimentaria i la Fundació Grain presenten l’informe: “Barcelona: la connexió de la Soja”, que analitza les responsabilitats de la ciutat de Barcelona sobre l’ingrés de soja a Catalunya, Espanya i Europa, tant per la qüestionada industria porcina com per a la producció de combustibles. L’organització Justícia Alimentària ens parlarà de la campanya Carn de canó i analitzarà quin tipus de carn mengem, com ens està fent emmalaltir aquesta carn i què s’amaga darrera aquest model. Després tindrem la visió de l’impacte al nostre entorn de la indústria càrnia per part del Grup de Defensa del Ter i finalment un exemple de producció ramadera agroecològica com a mostra que un model de producció alternatiu és possible.

Reptes i intercooperació en l’àmbit agroecològic, de la producció al consum

Avaluació dels reptes actuals en l’àmbit agroecològic des de diverses òptiques: producció, distribució, consum, finançament i articulació política;  i intercooperació per implementar-hi propostes.

 

 

 

Ruralisme o barbàrie

La distància entre el món urbà i rural no és només física, la centralitat de la ciutat també està present en molts moviments socials. Cal cercar oportunitats per apropar aquestes realitats diverses, aprendre i construir conjuntament noves formes de relació amb el territori i amb la vida. Els moviments anticapitalistes rurals hi tenen molt a dir.