Polítiques públiques o autonomia del sector cooperatiu en la generació de llocs de treball. Reptes, oportunitats, dificultats i estratègies

Plantegem una taula rodona en la qual diversos agents del sector cooperatiu posin sobre la taula les diverses estratègies seguides per a la generació d’ocupació (i de qualitat) partint de l’experiència de suport i acompanyament del sector públic o des de l’autogestió com a model no basat en la dependència dels ajuts i subvencions.

Les polítiques públiques amb una visió de l’economia social i solidària han afavorit els projectes cooperatius? La contractació pública té en compte el foment de la participació de les cooperatives? Els projectes cooperatius requereixen d’aliances? És el cooperativisme un model alliberador?
Volem parlar, en aquest nou context de crisi, de com sobreviu el sector però sobretot de les aliances, oportunitats, reptes o dificultats que es presenten dins el cooperativisme en la generació de llocs de treball.

Mercat Social i Intercooperació

Recorregut en la construcció de mercat social i anàlisi del paper de la intercooperació en aquesta construcció:

  1. Repàs històric de la construcció de mercat social a Catalunya i el paper central de la intercooperació a nivell estratègic
  2. Marc conceptual de la intercooperació: què és? quins tipus existeixen?
  3. Presentació resultats del darrer informe del Mercat social català
  4. Reptes de la intercooperació: interns i externs

Precarietat tèxtil en un món globalitzat: reptes i alternatives

L’activitat s’estructura en dues parts:
– Iniciar amb una part de denúncia que consisteixi en una breu de contextualització de les problemàtiques que comporta l’actual sistema tèxtil al món. En aquesta primera part es volen recollir els problemes principals que comporta l’organització productiva actual de la indústria de la moda, des d’una perspectiva global.
– Després, es presentaran experiències per realitzar un diàleg entre realitats afectades pel mateix sistema. L’objectiu és presentar alternatives de tèxtil sostenible i plantejar a la vegada quins reptes suposen.

FESC TV: Economia Solidària o depredació

El còvid ha fet aflorar la interrelació entre les crisis mediambiental, econòmica i social QUE JA EXISTIEN. Les 3 bessones de l’apocalipsi. Les supernenas de la devastació. Però parar el xoc de la hòstia del còvid és fàcil si saps com amb els 11 comodíssims passos que proposa la XES 😉

Les humoristes Ana Polo i Oye Sherman ens parlen de crisi i resiliència en el tercer programa de la #FESC2020: Economia solidària o depredació

Un projecte col·lectiu de Bruna Cooperativa, La Pera Comunicació i Looky Produccions!

Reptes per avançar cap a infraestructures tecnològiques del comú

Abordarem l’ús de la tecnologia que fan les entitats de l’ESS, especialment en aquest context postCOVID en què el teletreball s’ha disparat en molts sectors econòmics. Presentarem l’informe «Infraestructures digitals de l’economia del Comú» en el qual s’analitza l’actual relació del mercat social català amb la tecnologia per a després posar el focus de l’anàlisi tant en l’impacte ambiental que té el nostre consum tecnològic com en l’ús de programari privatiu i cessió de dades que fem a les grans corporacions tecnològiques.

Del Marroc a l’Índia: exemples de drets humans en el sector tèxtil

D’acord amb els resultats de l’últim estudi realitzat per Setem a Tànger (Marroc), donarem a conèixer els testimonis, perfils i condicions laborals de les persones treballadores del sector tèxtil, principals proveïdors de marques espanyoles i catalanes. En contraposició a aquesta realitat, portem l’exemple d’una empresa de comerç just (Rajlakshmi, Calcuta- Índia), proveïdora de la marca de moda Veraluna, d’Oxfam Intermón, amb bones pràctiques tant en l’àmbit social com mediambiental. Dues cares d’una mateixa moneda, el sector tèxtil.

El repte de la reconversió industrial per a la transició ecosocial

La indústria és un dels grans talons d’Aquil·les de l’economia social i solidària (ESS). Tret d’algunes honroses excepcions, es coneixen poques empreses industrials que siguin propietat de qui hi treballa, es gestionin democràticament i actuïn amb compromís social.
Però ni com a societat podem menystenir la indústria, ja que necessitem molts dels seus productes i fabricar-los a casa permet reduir la nostra dependència, ni l’economia social i solidària hi pot renunciar si aspira a ser l’embrió d’una economia postcapitalista.
En els anys que venen, la necessitat de trobar alternatives a sectors industrials en declivi, sigui per la nova recessió, sigui perquè són contaminants, sigui per l’anomenada quarta revolució industrial, farà encara més important que l’ESS disposi de referents industrials d’èxit –autogestionats, socialment útils i sostenibles, capaços d’inspirar una part de les obreres i els obrers que aniran a l’atur perquè puguin crear noves cooperatives industrials.

Guanyar-se la vida: el futur del treball en un context de transició ecosocial

Els perills associats, en el present i especialment en el futur, a la disrupció de sistema climàtic que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) està produint, fan cada vegada més difícil no reconèixer que travessem una emergència climàtica planetària. Una emergència que, per desgràcia, no ve sola. Des de fa al menys dos segles el desenvolupament del capitalisme industrial, avui hegemònic en tot el globus, ha vingut acompanyat d’un grau sever de destrucció ecològica i d’una profunda transformació social que ha trencat gairebé tot vincle amb les maneres de produir i reproduir de les societats preindustrials. El conjunt acumulatiu d’aquesta devastació ecològica i aquest nou marc econòmic-institucional, ha donat lloc a una profunda crisi ecosocial, en la qual al canvi climàtic s’uneix la pèrdua de biodiversitat, els límits de disponibilitat material i de recursos energètics fòssils, la pèrdua de sòl fèrtil, la crisi de les cures, la manca d’autonomia material i econòmica, i un llarg etcètera.

Davant d’aquest escenari, no és estrany que el consens al voltant de la necessitat de reduir les emissions globals de GEH estigui cada vegada més estès. Però una pregunta sorgeix inevitablement, què implica aquesta reducció per a la nostra organització econòmica, el nostre sistema polític o els nostres modes de vida?

L’objectiu d’aquesta taula és explorar el vincle entre el treball (i dins d’ell, l’ocupació) i les emissions GEH. Volem explorar en quin punt ens trobem, quines bases s’estan situant de cara a la transició ecosocial i quin tipus de transformacions en el treball haurien d’acompanyar la necessària i urgent reducció d’emissions.

Intervencions de la fila zero:

– Sector Federal Ferroviari, CGT
– Ramaderes de Catalunya
– Col·lectiu Las Kellys
– Riders x Derechos
– Fruita amb Justícia Social
– Unió de Pagesos

CLAUSURA FESC: Cap a una nova normalitat postcapitalista

La covid-19 ha fet aflorar de manera colpidora la interrelació entre les crisis mediambiental, econòmica i social preexistents. També ha agreujat i ha fet més evidents les desigualtats socials i la precarietat en els serveis públics com la sanitat, l’atenció a la dependència, l’ensenyament o el transport, i en àmbits essencials com les cures, el món laboral i l’habitatge.
Mentrestant, els sectors que es lucren del model de producció i consum que ha generat aquestes crisis i les desigualtats imposen mesures per mantenir el seu estatus, bé a través de polítiques empresarials, bé a través del seu control sobre l’Administració.
Aquesta crisi global, però, també ha incentivat la comunicació entre molts sectors i moviments socials. Primer per trobar espais de reflexió comuns i coordinar actuacions i, després, per definir mesures alternatives que posin fre a la lògica depredadora capitalista i que, situant la vida al centre, impulsin una transició ecosocial i un nou sistema socioeconòmic.

En aquest context, des de la Xarxa d’Economia Solidària volem acomiadar la FESC obrint un diàleg entre diferents moviments i agents socials amb l’objectiu de construir un full de ruta comú per a un nou model econòmic.

Comptarem amb mirades des de…
– l’ecologisme
– la lluita per l’habitatge
– l’economia social i solidària
– el feminisme
– l’antiracisme
– el sindicalisme
– les lluites veïnals / comunitàries

 

I en acabar la trobada, seguiu atentes, que hi ha sorpresa de comiat!

 

Receptes per a una pandèmia: la resposta de l’ESS a la crisi

Malgrat la paràlisi socioeconòmica que ha causat la pandèmia, des de l’ESS s’han articulat respostes i propostes, tant per les necessitats immediates causades per la pandèmia, com per la redirecció del model econòmic a llarg termini, que demostren que l’ESS forma part de la solució als problemes que provoca i provocarà aquest nou episodi, que ara comença, de crisi econòmica.

En aquesta xerrada volem explorar les respostes que s’han articulat des de l’ESS, i volem fer-ho en tres àmbits. En primer lloc, analitzant la resposta que ha donat l’ESS com a moviment articulat, cosa que farem explicant les accions i línies estratègiques definides al Pla d’acció de l’ESS davant la crisi, elaborat per la base social de la XES. En segon lloc, exposarem les mesures reclamades a les administracions del mateix Pla d’acció, i valorarem quines d’aquestes mesures s’han implementat i el camí que falta per recórrer. Per últim, exposarem la resposta de les organitzacions de base de l’ESS al context de crisi a partir dels resultats de la recollida de dades feta amb l’adaptació del balanç social, a la qual han contestat 90 organitzacions.