Vols donar un cop de mà a la FESC? Inscriu-te com a voluntària!

Com cada any, necessitem un cop de mà per fer possible la FESC! Una oportunitat per conèixer la fira des de dins i per aprovar-vos a una altra manera de relacionar-vos amb el consum, l’economia de base, les cures, la sostenibilitat de la vida… Enguany la FESC es celebrarà del 21 al 23 d’octubre i ho farà, com sempre, a la Fabra i Coats (Sant Andreu, Barcelona).

Podeu inscriure-us a la comissió que us engresqui més (continguts, logísitica, comunicació, activitats culturals o punt d’informació) i també a l’horari que més us convingui.  Trobareu tota la informació necessària a l’apartat de voluntàries del web de la FESC.

Recordeu que també podeu donar-nos un cop de mà fent difusió de la fira i les activitats que hi tindran lloc!

Inscripcions d’expositores per la FESC’22

Dimarts 5 de juliol s’obren les inscripcions per a expositores de la FESC’22.

Per l’edició d’enguany es mantenen les modalitats de participació presencial (mitjançant l’ocupació de taules) i la virtual (a través d’una pantalla táctil present a la fira). La participació amb taula, sigui individual o compartida, implica el compromís d’assistència durant tot el dissabte i el diumenge al mati, segons els horaris de fira (de 10.00 a 20.00h i de 10.00 a 14.00h).

També hem decidit incorporar una nova modalitat per a la presencialitat: l’ocupació de taula per franja horària*. Els projectes que triïn aquesta opció poden triar disposar d’una taula segons el següent horari:
– Dissabte de 10.00 a 15.00h
– Dissabte de 15.00 a 20.00h
– Diumenge de 10.00 a 14.00h

*En funció de les inscripcions rebudes per aquesta modalitat, l’organització es reserva la decisió final de posar-la en marxa a la FESC o reconvertir-la en un altre espai.

Segons l’ocupació de l’espai, a la FESC’22 hi haurà taules a l’exterior (protegides per carpes) i també a l’interior, doncs recuperem l’espai Elisa Garcia per a les expositores, cercant un equilibri entre dins i fora, per tal de no sobrecarregar l’espai interior.

 

Trobareu tota la informació i preus de les inscripcions a l’apartat d’expositores del web.

Presentem la imatge de la FESC22!

Presentem el cartell de la 11a edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que tindrà lloc a la Fabra i Coats de Barcelona entre el 21 i el 23 d’octubre.

Dissenyat per la cooperativa l’Apòstrof, després d’una dinàmica participativa amb la resta de l’equip de la plenària de la FESC, el cartell planteja una explosió de colors, objectes i formes que representen la diversitat de mirades i maneres de fer que trobareu a la #FESC22, i que il·luminen el paisatge fosc del capitalisme. I a vosaltres, què us transmet?

Volem tornar a omplir la Fabra i Coats i tenim moltes ganes que ens hi acompanyeu! Com cada any, trobareu tota la informació de la FESC d’enguany a la pàgina web de la fira.

Recollim propostes d’activitats per la FESC 2022!

La FESC 2022 comença a caminar i des de la comissió de continguts introduïm alguns canvis respecte la creació de continguts i el programa de la fira d’enguany, que tindrà lloc del 21 al 23 d’octubre.

L’any passat, degut a les restriccions d’aforament, vam haver de reduir el número d’activitats al programa de continguts de fira i ho vam fer facilitant i fomentant activitats per àmbits temàtics on les entitats poguéssiu articular-vos i organitzar debats de forma col·lectiva. La valoració d’aquest nou format va ser, en general, positiva. És per aquest motiu que volem continuar amb la mateixa idea i millorar-la, recollint algunes de les vostres aportacions. Una de les millores que creiem que hem d’incorporar té a veure amb els tempos: si volem promoure un treball articulat i generar espais d’intercooperació de forma sostenible, cal també donar un temps per fer aquestes trobades.

És per aquest motiu que aquest any us despertem ben d’hora perquè ens feu saber el vostre interès -o no- de participar en una de les articulacions temàtiques per organitzar una activitat. Iniciem la fase d’inscripcions, que ens permetrà identificar tant les entitats que participareu en la creació de continguts com la diversitat d’articulacions i àmbits temàtics que hi haurà a la FESC 2022. 

 

Si vull proposar una activitat per la FESC 2022, com ho he de fer?

Per aquesta fase d’inscripció només us demanem que ompliu el formulari d’inscripció abans del dia 14 d’abril.

A continuació i durant els mesos d’abril a juliol, vindrà la fase de treball en la que us demanarem començar el treball col·lectiu per àmbits per definir l’activitat final proposada.

ATENCIÓ! És important entendre que amb aquest format més articulat desapareix l’antic període d’inscripcions d’activitats del maig-juny ja que aquest tindrà lloc a partir d’ara. Per tant, les activitats que es realitzaran a la FESC2022 provindran de les inscripcions en aquesta 1a fase.

Si teniu qualsevol dubte podeu posar-vos en contacte amb la comissió a continguts.fesc@xes.cat.

Economies comunitàries: resolent necessitats, sostenint el territori

L’Economia solidària ens definim com un moviment socioeconòmic transformador conformat per una vessant empresarial i una vessant comunitària. La FESC és un gran aparador de la vessant més empresarial, oferint multiplicitat d’opcions per a consumir (individual i col·lectivament) amb els valors de l’ESS. Enguany, des de la XES, volem posar l’accent, també, en la comunitat com a forma de resoldre les nostres necessitats quotidianes; volem parlar, doncs, de les economies comunitàries.

Les economies comunitàries són formes col·lectives de resolució de necessitats socioeconòmiques basades en l’autogestió i la implicació en un projecte comú i col·lectiu. L’activisme hi té major presència que el treball remunerat i l’accés al bé o servei que ofereixen acostuma a anar lligada a la participació i presa de decisions. En la seva activitat busquen reforçar els vincles socials i comunitaris de caràcter solidari, l’arrelament territorial i la generació d’impactes socials, culturals i ambientals positius en les seves comunitats.

Estem parlant de grups de consum agroecològic, horts comunitaris, espais de gestió comunitària, xarxes i mercats d’intercanvi, monedes comunitàries, bancs del temps, experiències d’habitatge col·lectiu, grups de criança compartida, etc.

En l’elaboració de l’informe L’Impacte de la Covid19 sobre l’ESS. Solidaritat malgrat les dificultat, vam detectar la capacitat de les economies comunitàries d’emergir ràpidament i donar resposta a necessitats sociocomunitàries davant una emergència. Volem aprofitar aquesta FESC per a conèixer-les millor i compartir els debats que sorgeixen en aquests espais col·lectius, comptant amb la presentació del darrer llibre de la XES que analitza l’especificitat de la gestió comunitària en l’àmbit de la cultura, així com a la Xarxa d’Espais Comunitaris i un primer tast del procés d’identificació d’economies comunitàries que estem duent a terme a través del Pam a Pam.

Article publicat al suplement INFOXES de La Directa.

La FESC 2021 recupera el format presencial i omple de projectes ètics i sostenibles l’espai Fabra i Coats de Barcelona

El bon temps i les ganes de retrobar-se dels projectes cooperatius i d’economia social del país han col·laborat a l’èxit de la desena Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC 2021) que s’ha fet durant el cap de setmana l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

Més de 140 empreses i entitats de la pràctica totalitat de sectors econòmics han exposat durant el cap de setmana a la FESC. L’objectiu de mostrar com des de l’economia solidària es pot donar resposta a bona part de les necessitats de la vida, des de l’habitatge o l’alimentació a la roba, la mobilitat, l’energia o serveis com les finances ètiques, la salut i cures, la cultura i l’oci, o la tecnologia, s’ha complert amb escreix.

A més, aquest any la FESC recuperava la presencialitat, ocupant la pràctica totalitat dels espais exteriors de la Fabra i Coats amb la fira de mostres, i reservant les sales interiors de les antigues naus per a les xerrades i debats sectorials. Eva Goenaga, co-coordinadora de la fira, valora positivament la desena FESC, en tant que «punt de retrobada de les persones que conformen l’economia solidària del país, era un espai necessari que s’ha pogut recuperar», alhora que reconeixia com un «repte pendent» poder continuar fent arribar l’economia solidària a la població que encara no la coneix suficientment.

La FESC va néixer el 2012, en plena crisi del capitalisme, com a resposta des d’un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Després de deu anys, la FESC 2021 s’ha convertit en l’espai referencial de l’economia solidària del país.

La FESC és organitzada des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, que dona cobertura a bona part de les entitats del sector, amb 344 projectes econòmics adherits. Pel que fa a l’economia solidària, per fer-nos una idea aproximada de la seva incidència al país, les 344 organitzacions adherides a la XES tenen una base social de 242.000 persones, generen 9.100 llocs de treball i uns ingressos anuals de 324 milions d’euros.

Un ric mosaic d’experiències d’intercooperació

Des del 2015, vivim un cicle expansiu de l’ESS, que n’ha multiplicat les pràctiques, així com també les polítiques públiques de promoció. Aquesta efervescència s’ha traduït, també, en gran quantitat d’experiències d’intercooperació, així com mesures i recursos per a recolzar-les.

S’està impulsant la intercooperació des del sector públic, la xarxa d’Ateneus Cooperatius i el suport a Projectes Singulars promoguts per la Generalitat de Catalunya o les convocatòries de subvencions per enfortir l’ESS de l’Ajuntament de Barcelona, amb línies específiques d’intercooperació, i des d’espais representatius de l’ESS que també s’han sumat a aquesta tasca, com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que, amb la seva recent reformulació, està impulsant la intercooperació sectorial dins del món cooperatiu.

A la XES, aquesta vitalitat també s’ha notat, reforçant-se el seu paper com a espai d’intercooperació sociopolítica, és a dir, com a instrument per a la cooperació entre organitzacions de l’ESS al voltant d’un objectiu polític o social. Segons les dades del Balanç Social d’enguany, el 27% de les organitzacions diuen participar en comissions sectorials o temàtiques de la XES (on destaquen les comissions d’ecologia i d’habitage cooperatiu en sessió d’ús), i el 26% en xarxes locals.

A part de la intercooperació sociopolítica, trobem un bast ventall d’experiències d’intercooperació socioeconòmica: espais de co-treball, com la Comunal, el Grup Ecos o Núria Social; mancomunar serveis logístics, com Les Contrabandistes, la Zona o la Xarxa Pagesa; pols cooperatius sectorials, com Batec o el Bicihub; o els pols cooperatius territorials, com els que s’estan gestant a Sant Cugat i Sabadell.

Així doncs, si fa pocs anys, la XES era el principal –i, pràcticament, l’únic– espai des del que s’impulsava la intercooperació i la construcció de mercat social, el paisatge avui és el d’un ecosistema ric i divers, amb nous actors i eines rellevants. Però, de tots els reptes que planteja aquest creixement, segurament n’hi ha un que sobresurt: com es governa aquest ecosistema de mercat social? Quins espais podem generar per crear una estratègia comuna, i que reparteixi, en els diferents agents, les accions o línies de treball a dur a terme? La FESC serà un bon moment per plantejar aquestes preguntes, us hi esperem.

 

* Article publicat al suplement InfoXES de La Directa.

Hibridant economia social i solidària i ecologisme

El juny del 2018 es van celebrar les primeres jornades d’economia socioambiental i solidària, organitzades per la cooperativa Espai Ambiental amb el suport de la XES. L’objectiu d’aquelles jornades era el de donar més centralitat als aspectes ambientals dins de l’economia social i solidària, tant a les pràctiques quotidianes de les organitzacions, com, també, al moviment en conjunt. Fruït d’aquesta necessitat, a les mateixes jornades, es va decidir crear la Comissió d’Ecologia i generar, així, un espai permanent per treballar el valor ambiental dins de la XES.

Vam començar a treballar a partir de l’anàlisi dels indicadors ambientals dels informes anuals de l’Estat del Mercat Social. En aquests informes vèiem que les organitzacions de l’ESS no estaven interioritzant, de forma generalitzada, les pràctiques ecològiques. Per això, una de les principals línies de treball, des de l’inici, ha estat sensibilitzar el teixit de l’ESS sobre i promoure petites campanyes orientades a millorar els indicadors ambientals de les organitzacions. Destaquen, especialment, les càpsules de vídeo formatives en 4 àmbits clau per la transició ecològica dins de les empreses i entitats: el consum responsable, la mobilitat sostenible, la transició energètica i l’economia circular.

També hem treballat per donar eines a les xarxes locals i entitats de base per tal de dinamitzar el debat sobre l’emergència climàtica al seu territori, tot reflexionant sobre el paper que poden tenir i tenen les iniciatives d’ESS en aquesta transició. L’eina principal per fer-ho és el Kit de l’ESS contra l’emergència climàtica: un tòtem fet de plafons, que aborda l’emergència climàtica des de quatre àmbits: el consum, la mobilitat, l’energia i l’economia circular (residus). A través d’aquest kit, es poden entendre les problemàtiques associades als quatre àmbits i, sobretot, plantejar alternatives, tant de caràcter global, com locals. De fet, el kit està especialment pensat per descobrir i fer visible iniciatives locals d’ESS que treballen pel consum responsable, per la transició energètica, per la mobilitat sostenible i per l’economia circular.

D’altra banda, en coordinació amb altres comissions, hem treballat les Propostes per a la Democràcia Econòmica i la Transició Ecosocial que busca contribuir al debat públic sobre la necessitat de el canvi de model socioeconòmic. Sota aquest mateix marc hem realitzat les jornades Canviem la Lògica de el passat 18 de juny, que va ser la quarta edició de l’espai de reflexió sobre ecologia i ESS, que organitzem des de la comissió d’Ecologia. En aquesta edició vam treballar al voltant dels següents eixos: energia, alimentació, urbanisme i mobilitat, residus i conservació del territori, amb l’objectiu d’identificar les línies de treball estratègiques per avançar cap a la transició ecosocial des de l’economia social i solidària, amb l’horitzó posat en 2030. Aquestes línies de treball, les complementem amb algunes de les accions o projectes estratègics que pensàvem que havien de conformar, així com també els actors més rellevants amb qui treballar. Aquesta feina s’emmarca en el procés de reflexió estratègica del conjunt de la XES, de manera que segueix viu i tindrà la seva propera fita a la propera Fira d’Economia Solidària de Catalunya.

Novetat! Espai de trobada entre entitats ESS i administracions públiques

A l’assemblea extraordinària monogràfica sobre la FESC, que va tenir lloc el gener del 2020, un dels aspectes que va sortir més demandat era el de reforçar la Fira com espai comercial de trobada entre actors, especialment entre el teixit de l’ESS i les administracions públiques i ens loclas, per a convertir a la FESC en un espai facilitador de la compra pública ètica.

L’any passat, la pandèmia no va permetre desplegar l’acció, però enguany hem treballat de la mà de la Xarxa de Municipis per l’Economia Solidària (XMESS) per a oferir aquest nou espai el divendres 22 d’octubre al matí.

La jornada tindrà dos moments diferenciats. La primera franja del matí serà un espai de reflexió estratègica entre administracions i ens locals, on la XMESS i la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya compartiran un balanç i perspectives de les polítiques públiques de promoció i suport a l’ESS dels darrers 10 anys, i també hi participarà la comissió d’incidència de la XES per a fer arribar als presents les mesures i propostes del Pla d’Acció de la XES per a que l’ESS se situï com a peça clau per a la construcció d’un model econòmic que posi la vida al centre. La segona part del matí esdevindrà un espai de coneixença i intercanvi d’informació i contactes entre els consistoris i administracions presents amb aquelles empreses i entitats de l’ESS que hagin expressat interès en treballar amb l’administració pública en la inscripció. S’elaborarà una agenda de trobades segons sectors econòmics per a aprofitar el màxim el matí i la presència d’ens locals de tot el país.

Article publicat al suplement InfoXES de La Directa.

Trobem-nos per construir unes cures solidàries i transformadores

A Catalunya són cada cop més nombrosos els projectes col·lectius que despleguen la seva activitat en l’àmbit de la salut i la cura de les persones. Aquestes iniciatives prenen formes diverses dins de l’economia solidària: trobem grups de criança i xarxes veïnals que d’ajuda mútua, que han viscut un moment d’efervescència en plena pandèmia; associacions que realitzen activitats diverses relacionades amb el sindicalisme de la llar i les cures, la intermediació professional entre famílies i treballadores o són l’assaig de futurs projectes d’autoorganització laboral; i finalment, cooperatives de treball i consum que lluiten per millorar les condicions laborals i la qualitat dels serveis que ofereixen a les seves associades.

L’any i mig de pandèmia ha servit per estrènyer els vincles intercooperatius entre projectes i territoris, i volem aprofitar l’espai de la FESC 2021 per obrir dos espais de diàleg entre projectes i amb el conjunt del sector per debatre i definir una estratègia compartida i tenir un pla d’acció conjunt per fer incidència cap a les administracions públiques per impulsar processos transformadors que reconeguin el valor social dels projectes col·lectius, democràtics i sense ànim de lucre.

Programació de la FESC 2021: cures i diversitat

En primer lloc, amb la taula rodona Cap a una visió compartida de les cures des de l’Economia Solidària (dissabte 23 de 16:30 a 18h) volem aproximar allò què tenen en comú els projectes, perquè un imaginari de principis i valors compatits ens pot ajudar a una estratègia conjunta de sector. En segon, amb la xerrada Teoria i pràctica de l’atenció a la diversitat i singularitat en la cura a l’ESS (diumenge 24 de 12:30 a 14h) volem donar visibilitat a les iniciatives i projectes que construeixen dia a dia una manera de fer que combat les inèrcies mercantilistes, heteropatriarcals, edadistes i capacitistes que travessen àmbits com l’atenció a la Gent Gran, la ginecologia i obstetrícia o la salut laboral.

Volem aprofitar la FESC per trobar-nos, necessitem imaginar plegades un horitzó de cura digna, feminista i antiracista, que ens ajudi a definir una estratègia conjunta des del sector cooperatiu i solidari. Ens cal amb caràcter d’urgència, com a àmbit fonamental en la concertació público-cooperativa-comunitària. En cas contrari, correm el risc que la provisió de cures continuï sent un nínxol de mercat en mans d’empreses mercantils de plataforma i grans empreses multiservei licitadores de serveis públics, amb sistemes d’atenció deshumanitzats i generadors de precarietat, que fan negoci amb la salut d’usuàries i treballadores, principalment dones, migrades i racialitzades.