La FESC es transforma per arribar més lluny!

/en

La nova FESC tindrà dos moments diferents en ubicació i temps: d’una banda, un espai dedicat a les persones i les organitzacions de l’ESS -de moment se n’ha dit fòrum; d’altra banda un espai ciutadà -de moment se n’ha dit festival- creat i desenvolupat per les entitats de l’ESS i dedicat al públic general.

La FESC es transforma per arribar més lluny. La nova FESC vol ser la porta d’entrada de la ciutadania a l’ESS, la mostra que existeix una alternativa real al capitalisme, que està funcionant i que és per a tothom. Alhora, vol continuar sent l’espai de trobada d’activistes, treballadores i entitats de l’economia solidària: l’entorn de debat, intercooperació, relacions, formació i abraçades en el que s’ha convertit en els darrers 10 anys.

És per això que la nova FESC es desdoblarà en dos esdeveniments diferents (en ubicació i temps) que donaran resposta a aquesta doble necessitat:

El Fòrum de l’Economia Solidària de Catalunya

Serà l’espai de trobada per a iniciatives de l’ESS: un entorn de debat, intercooperació, relacions, formació, etc. entre entitats, treballadores i activistes de l’ESS que tindrà lloc al recinte de la Fabra i Coats. Un espai per gaudir, aprendre, formar-se i fer equip!

El Festival de l’Economia Solidària de Catalunya

Serà l’espai per a la ciutadania: un entorn de festa per gaudir i aprendre, de manera lúdica i atractiva, que existeix una alternativa real al capitalisme, que ja està funcionant i que és per a tothom. Un festival, creat i desenvolupat per les persones i les entitats de l’ESS amb l’objectiu d’arribar al públic general, amb continguts adaptats a les seves necessitats i articulats a través d’activitats i experiències, en un espai encara pendent de determinar.

La FESC’23

La nova FESC, especialment el Festival dedicat a la ciutadania, requereix temps de preparació i la participació de totes les entitats de l’ESS. Serà un procés llarg i intens, però molt il·lusionant, que ja ha començat (!) i es materialitzarà en l’edició del 2024.

És per això que durant la FESC’23, de manera excepcional, només es durà a terme la part del Fòrum, és a dir, l’espai dedicat a totes les iniciatives, activistes i entitats de l’ESS. Mentre aquests mateixos actors preparen amb il·lusió la FESC’24, a l’octubre podran gaudir d’un espai de trobada, debat, intercooperació, relació i formacions desenvolupat especialment per a elles.

Ens trobem a la FESC’23 i romangueu atentes a les novetats de la FESC’24!!!

La FESC’22 consolida l’auge de l’ESS al territori català

/en

La XI edició de la FESC va tancar diumenge 23 a la tarda al Recinte de la Fabra i Coats de Barcelona. 

Des de l’equip organitzador valorem molt positivament l’esdeveniment, tal pel que fa a l’assistència general a la Fira com l’assistència a les múltiples i variades activitats oganitzades. La Fira ha comptat amb 140 expositores i més d’una cinquantena d’activitats  amb una mitjana de 30 assistents per activitat. En aquestes, hem pogut reflexionar sobre, per exemple, com afrontar el col·lapse i treballar per a la transició ecosocial; viure altres més lúdiques com els tastos de xocolata i cafè de comerç just; o distreure a tota la família en un espai infantil de joc sostenible. Novament les expositores han estat agrupades per sectors econòmics, i podien exposar-se tot el cap de setmana, només una franja concreta o virtualment sent presents a través de la consulta dels seus projectes mitjançant la disposició d’una pantalla tàctil a la nau Elisa Garcia.

Aquesta ha estat la primera FESC postpandèmia, que s’ha pogut realitzar sense cap mena de restricció, el que ha comportat un ambient alegre i tranquil. Les idees clau de la Fira més valorades entre expositores i visitants durant la Fira han estat:

  • La intercooperació com a necessitat: una intercooperació que és difícil d’impulsar dia a dia però que serà clau davant un futur ple de reptes. 
  • La transició ecosocial és clau en l’Economia Social i Solidària (ESS): un concepte per treballar el col·lapse en positiu, que totes les iniciatives de l’ESS estan explorant i que es seguirà treballant de cara al Fòrum ESS del febrer del 2023.
  • El protocol antiassetjament impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES) és la primera eina necessària a les organitzacions per una transformació feminista i és un compromís polític que cal anar renovant.

En quant a xifres d’assistència, ha estat molt similar als darrers anys i el repte és seguir treballant per arribar a tota la ciutadania.

Tria quines necessitats cobreixes i com les cobreixes: vine a la FESC’22!

/en

Arriba l’espot de la FESC’22, enguany centrat en el concepte d’economia.

Tenint en compte que un dels objectius de la fira és arribar a nous públics, hem cregut important enfocar l’espot d’aquesta onzena edició en aquesta direcció. Reflexionem sobre el què és l’economia i quines són les nostres necessitats, per acabar concloent que economia ho és (quasi) tot i que depèn de nosaltres decidir quines necessitats cobrim i com les cobrim.

Enguany ens retrobarem en una FESC sense restriccions, amb més de 130 expositores i una cinquantena d’activitats.

Ens veiem a la FESC!

 

Inaugurem la FESC’22 amb Lola Vendetta, Carme Ruscalleda i Joel Díaz

/en

Divendres 21 d’octubre inaugurem la FESC’22 amb una conversa conduida per Joel Díaz entre Lola Vendetta i Carme Ruscalleda. Serà a partir de les 19.30h a la Fabra i Coats (espai Dolors Abelló, al pati de l’entrada del recinte).

Ens fa molta il·lusió arrencar la onzena edició de la fira acompanyades per dues dones referents al nostre país: Carme Ruscalleda, cuinera de prestigi internacional que ha sabut defensar el producte de la terra i l’alimentació sostenible; i Lola Vendetta (Raquel Riba), dibuixant, escriptora i cantautora amb moltes seguidores en constant defensa del feminisme i dels drets socials i humans. Amb elles i amb l’ajuda del comunicador i humorista Joel Díaz, conversarem sobre l’ESS i la transformació social.

Un cop finalitzada la conversa a tres bandes, gaudirem d’un vespre de concerts amb La Cantina i Los Bongo Beat.

 

Eines i reflexió al voltant de la intercooperació

/en

Davant les múltiples crisis sistèmiques que vivim, l’única manera que l’ESS sigui una alternativa és intercooperar. Els últims anys s’han gestat una gran quantitat de processos i pràctiques d’intercooperació i volem que la FESC 2022 sigui un moment per visibilitzar-los, aprendre’n i reflexionar sobre quin paper ha de tenir la XES en un futur.

Habitualment ens referim a la intercooperació des d’un sentit ampli i gradual, en què el primer estadi és el proveïment a partir de l’ESS i el foment i creació del Mercat Social. Més enllà de fomentar aquest primer estadi, però, a la XES també hem tingut un rol significatiu com a instrument per a la cooperació sociopolítica. Sense oblidar el nostre paper, i el de cada vegada més actors que estan esdevenint centrals, en el foment de la intercooperació sectorial i els múltiples processos d’intercooperació socioeconòmica que s’estan gestant a l’ESS.

Ens trobem en una amalgama d’estadis i processos d’intercooperació i, per això, el diumenge 23 d’octubre volem contextualitzar-los, situar-los i compartir eines que tenim per fomentar-los, analitzar-los i visibilitzar-los. En aquesta sessió també pretenem reflexionar i compartir aprenentatges a través del diàleg de diferentsprocessos i experiències d’intercooperació.

A més, a la XES estem enmig del procés de reflexió que ha d’acabar amb el pla estratègic 2023 – 2027. A l’última Assemblea General, el juliol, es va aprovar que el foment de la intercooperació havia de ser una de les estratègies bàsiques i volem aprofitar el marc de la FESC per convocar, la tarda de divendres 21, una trobada per reflexionar on ha de centrar els esforços d’intercooperació la XES els pròxims anys.

Tot allò que fem en clau de mercat social i intercooperació ens acostarà a tenir ecosistemes més sòlids per resistir millor i ser una alternativa. La FESC 2022 serà un pas més.

Comissió d’Intercooperació de la XES (Pam a Pam, Balanç Social, El Risell i Grup ECOS).

 

*AQUEST ARTICLE HA ESTAT PUBLICAT A L’INFOXES, SUPLEMENT EN MOTIU DE LA FESC’22 FET EN COL·LABORACIÓ AMB LA DIRECTA. PODEU DESCARREGAR-LO SENCER AQUÍ.

Un protocol que plasmi la reflexió de cada entitat

/en

Ens situem en un context on les violències masclistes són inherents al sistema desigual i discriminatori en què convivim. Tot i que a l’ESS treballem per esdevenir una alternativa a aquest sistema, hem de ser conscients que formem part d’ell i reproduïm violències que s’han convertit en estructurals i quotidianes a la nostra societat.
Ara bé, podem aprofitar l’horitzontalitat, la corresponsabilitat i la implicació col·lectiva que ens defineixen per posar-les al servei d’erradicar les violències masclistes i l’assetjament, començant per dotar-nos de protocols.

Tenir un protocol davant l’assetjament sexual o per raó de gènere no només es va consensuar en Assemblea General requisit per ser membre de la XES sinó que també ho és per llei. Si anem a buscar la Llei Orgànica 3/2007, veiem com aquesta dicta, a l’article 48, l’obligatorietat d’establir mesures de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe. Tot i que no ho especifiqui literalment, un protocol és precisament això: la plasmació escrita de la reflexió que ha fet una organització sobre com prevenir i abordar les violències i els assetjaments. I de la definició anterior volem subratllar una paraula: reflexió.

Des de la creació de la Comissió Antiassetjament de la XES un dels missatges que intentem repetir constantment és que la prevenció, la detecció i l’abordatge dels assetjaments ha de ser col·lectiu i comunitari i que el fet que la XES ofereixi un protocol de referència a les entitats sòcies no implica una delegació de la responsabilitat cap a la mateixa XES. Precisament, el que intentem fomentar és el contrari, que les sòcies que no tenen protocol agafin el que hem creat entre els diferents espais de la XES, el treballin i l’adaptin al seu context particular. El treball a fer pot ser de moltes maneres i totes igual d’oportunes, el procés i resultat dependrà de cada entitat. El que fem des de la XES és posar a disposició un protocol que pugui servir de referència i d’ajuda en aquests processos.

Moltes de les entitats sòcies ja han fet aquesta reflexió que demanem i entre aquestes trobem casos que creiem que poden ser una referència per aquelles que tenen dubtes de com encarar el procés. La feina feta per l’Observatori del Deute en la Globalització i l’Ateneu Popular 9 barris en són un bon exemple. En el marc de la FESC 2022, el dissabte 22 d’octubre, coneixerem aquests dos processos i ens acompanyarem, també, de les cooperatives l’Esberla i Equilàtera, per tal de reflexionar conjuntament sobre els aprenentatges que podem extreure d’aquests i altres processos similars.

Comissió Antiassetjaments de la XES.

 

*AQUEST ARTICLE HA ESTAT PUBLICAT A L’INFOXES, SUPLEMENT EN MOTIU DE LA FESC’22 FET EN COL·LABORACIÓ AMB LA DIRECTA. PODEU DESCARREGAR-LO SENCER AQUÍ.

Futurs (im)possibles: caminant juntes per una transició ecosocial

/en

El futur està en disputa; el mirem, i no tenim molt clar què hi veiem. Tres certeses absolutes sobresurten: el canvi climàtic, la crisi de biodiversitat i l’esgotament dels combusibles fòssils. El futur, per tant, té un gran ancoratge: el realisme ecològic.
Hem de transitar, de manera ineludible, un decreixement en el consum d’energia i materials, i ho hem de fer escalfant el menys que poguem el planeta (per mantenir-lo habitable). I aquí és on ens trobem amb la incertesa, amb el llenç en blanc (o en negre, depèn del teu nivell d’angoixa): com serà aquest trànsit?

I aquí és on entren l’ètica i l’empatia (i, per tant, l’anticapitalisme): com fem aquest trànsit minimitzant el patiment i el dolor sobre les persones i la resta d’éssers vius? Com diu la Yayo Herrero: «jo tinc claríssim que, si algun dia, l’espècie humana, desgraciadament, desapareixés, la vida al planeta continuaria… el que m’angoixa i m’urgeix a actuar és la quantitat de dolor que pot generar a les generacions actuals (…) els nostres nens i nenes, i també les altres especies amb les que tinc empatia…».

Un moment de cruïlla civilitzatòria, doncs, amb diferents escenaris davant. Quatre escenaris possibles, segons la Conchi Piñeiro i el Kois Fernández. Escenaris en els que la societat civil mobilitzada i les alternatives econòmiques que hem estat cultivant des dels marges, som la clau per un futur sense por ni desesperació. Avui, més que mai, punks de l’esperança; subvertint el propi punk, i dient que sí que hi ha futurs: futurs impossibles.

És per això que, des de la XES, juntament amb Coòpolis i l’Observatori del Deute en la Globalització, hem impulsant un projecte per a caminar, des de l’ESS, cap a una transició ecològica amb democràcia econòmica i justícia social. La base del projecte són les Propostes per la Democratització Econòmica i la Transició Ecosocial.

La via per donar-les a conèixer i incidir sobre el conjunt de l’ESS i els diferents actors institucionals i econòmics que la orbiten, tindrà dos grans carrils: d’una banda, la campanya d’incidència, des d’on anar abordant els temes clau de la transició, compartint propostes i debats amb els moviments socials implicats en cada lluita. De l’altra, per preparar els pobles i ciutats per aquest futur incert, la organització de tallers participatius per a la construcció d’escenaris de futur, en base a la metodologia que la Conchi Piñeiro, de la cooperativa Altekio, ha «traslladat» a 25 facilitadores de diferents organitzacions de l’ESS d’arreu del territori. Els dos processos, confluiran en el Fòrum de Transicions Ecosocials, que organitzarem a Barcelona, el febrer de 2023.

Si voleu conèixer millor aquest projecte i les diferents activitats planificades, us convidem a venir a la presentació que farem en el marc de la FESC, el dissabte 22, a les 11:30.

Comissió d’Ecologia de la XES.

 

*AQUEST ARTICLE HA ESTAT PUBLICAT A L’INFOXES, SUPLEMENT EN MOTIU DE LA FESC’22 FET EN COL·LABORACIÓ AMB LA DIRECTA. PODEU DESCARREGAR-LO SENCER AQUÍ.

Distribució i ecologística en clau d’ESS

/en

La distribució contínua sent un coll d’ampolla i una de les principals contradiccions del moviment agroecològic.
Fent una mirada retrospectiva, veiem que en els 70-90’s, el moviment agroecològic es va centrar en promoure els circuits curts i en la distinció de la certificació ecològica. A finals dels 90-2000, amb l’auge del cooperativisme de consum agroecològic, es va apostar per l’articulació de petits nuclis autogestionats i la relació directa grup-productores. Tot i que neixen empreses cooperatives que es dediquen a la distribució (com Món Verd o Hortec), la distribució es continuava veient com quelcom poc desitjable, capitalista, i que deterioraria la relació directa. A finals dels 2010 arriba el discurs del canvi d’escala, assumint que el consum agroecològic és massa reduït per a les necessitats de les productores. En aquest escenari, la distribució apareix com una baula ineludible en l’estratègia de construcció de sobirania alimentària a nivell de país.

El confinament de 2020, amb l’esclat de la demanda de ports a domicili, posa de manifest la urgència d’afrontar la necessitat de bastir una logística agroalimentària en clau d’economia solidària a Catalunya. Fruit d’aquesta certesa, a diversos territoris han sorgit i s’han consolidat xarxes entre productores i altres agents del sistema agroalimentari i s’ha donat un procés d’escalabilitat de projectes de distribució agroecològics a escala local. L’articulació en xarxes alimentàries locals (XALs) és un valuós pas per a facilitar reflexions col·lectives al voltant dels reptes que hem d’abordar: nodes ecologístics distribuïts pel territori o distribució més centralitzada? Quin paper ha de jugar l’administració pública en la construcció de grans infraestructures logístiques al servei de la producció i distribució agroecològica? Quina governança ha d’haver entre les XALs? Com construir un sistema agroalimentari en el marc de l’ESS que arribi a la majoria de la població i sigui sostenible social i econòmicament per a productores, distribuïdores i consumidores?

Diumenge 23 d’octubre, les xarxes alimentàries que formen part de l’Einateca agroecològica volen compartir aquestes reflexions i les que sorgeixin amb vosaltres.

Einateca Agroecològica (projecte impulsat per Arran de Terra, L’Aresta i la XES).

 

*AQUEST ARTICLE HA ESTAT PUBLICAT A L’INFOXES, SUPLEMENT EN MOTIU DE LA FESC’22 FET EN COL·LABORACIÓ AMB LA DIRECTA. PODEU DESCARREGAR-LO SENCER AQUÍ.

Les cures, un nínxol per a l’ESS?

/en
Al nostre país l’àmbit de les cures i de la salut es troba fortament mercantilitzat. En aquest context, les iniciatives de l’ESS ens trobem davant d’un gran repte: Com desenvolupar serveis d’atenció i cura a les persones d’alta qualitat , partint de les necessitats i possibilitats de les persones i organitzacions; tot respectant els seus desitjos i generant, alhora, ocupació de qualitat?

A la ciutat de Barcelona i arreu del país comptem amb diferents iniciatives, que des del cooperativisme, cerquen desplegar serveis alternatius de cura i salut. Malgrat que la diversitat dels contextos compartim alguns desafiaments comuns:
? Com guanyar quota de mercat a les organitzacions capitalistes i especuladores .
? La necessitat de crear metodologies pròpies d’atenció a les persones per construir coneixement socialment útil i diferenciar-se dels serveis tradicionals mercantilistes.
? Ser projectes sostenibles i garantir uns ingressos econòmics que permetin unes condicions laborals dignes.
? Accés a finançament “ètic i no especulatiu” que permeti consolidar aquests projectes que aporten un valor social tan necessari en l’Atenció i Cura de les persones.
? Implicació de les treballadores en el funcionament intern i en les tasques reproductives de cada organització.
? Com esdevenir proveïdores estables de serveis d’atenció i cura de les persones de les administracions públiques.
Al respecte, als espais de reflexió i treball com el Fòrum Social de la Cura i la xarxa de professionals de la Cura i la Salut «Cura Digna» proposem diferents alternatives. A continuació, compartim algunes que ens semblen fonamentals:
1. Dret a la cura i a comptar amb un sistema nacional de cura.
2. La cura és un bé comú.
3. Cal potenciar dinàmiques comunitàries i de proximitat.
4. Promoure un consum cuidat de cures (persones, famílies i administracions públiques).
5. L’eliminació del Sistema Especial per a Treballadores de la Llar i la derogació de la llei d’estrangeria.
6. El reconeixement per part de les administracions públiques del valor social de les experiències autoorganitzades sense ànim de lucre, i el compromís vers l’enfortiment socioempresarial d’aquestes iniciatives.
7. La participació ciutadana en el disseny de les polítiques socials.

Cura Digna, Xarxa de Professionals de les Cures i la Salut.

*AQUEST ARTICLE HA ESTAT PUBLICAT A L’INFOXES, SUPLEMENT EN MOTIU DE LA FESC’22 FET EN COL·LABORACIÓ AMB LA DIRECTA. PODEU DESCARREGAR-LO SENCER AQUÍ.

Un punt d’inflexió per a l’educació en el lleure?

/en

Després d’anys de restriccions per la pandèmia de Covid-19, aquest estiu les cooperatives de lleure han fet casals d’estiu amb certa normalitat, i els esplais i agrupaments han marxat de campaments, colònies i rutes. Realment, però, hem tornat a la situació de fa dos anys? Fins a quin punt podem parlar de normalitat en un estiu marcat per la sequera, els incendis, la pujada del preu de la llum, una inflació galopant i la guerra com a teló de fons?

És evident que aquests fenòmens no són aliens a les entitats de lleure. El risc d’incendi ha provocat restriccions a centenars de municipis catalans, que han afectat campaments i rutes. A això cal sumar-hi la inflació i una crisi energètica sense precedents, tendències que empobreixen moltes famílies que han fet un sobreesforç per assumir el cost de les activitats d’estiu dels seus fills i filles. L’educació en el lleure es troba doncs en un punt d’inflexió. Tant l’associacionisme educatiu de base voluntària – agrupaments i esplais – com les cooperatives de lleure estan fent propostes educatives per donar resposta a les necessitats derivades d’aquest context de crisi ecològica i desigualtats creixents. Propostes que eviten reproduir les dinàmiques que ens han portat a l’atzucac actual.

Parlem d’un lleure transformador, no mercantilitzat i que posa la vida, les persones i les comunitats al centre. Un lleure que es reivindica com a agent educatiu clau, malgrat no tenir el reconeixement d’alguns sectors. Un lleure, en definitiva, que s’acosta a l’economia social i solidària: recursos sobre abastiment agroecològic, canvi a la banca ètica i a les eines digitals lliures, formació en alternatives econòmiques, promoció del consum conscient, replantejament de les organitzacions en clau feminista, propostes educatives postcapitalistes, etc. I és que, com diu la Marina Garcés, “estem ja compromeses. No depèn d’una elecció, sinó d’una acceptació i d’una presa de posició”.

Miquel Martorell (Escola Lliure El Sol).

*AQUEST ARTICLE HA ESTAT PUBLICAT A L’INFOXES, SUPLEMENT EN MOTIU DE LA FESC’22 FET EN COL·LABORACIÓ AMB LA DIRECTA. PODEU DESCARREGAR-LO SENCER AQUÍ.