L’Economia solidària catalana es posa de llarg
Per Jordi Garcia Jané,  cooperativista a L’Apòstrof i membre de la Xarxa d’Economia Solidària.

114 expositors, una quarantena d’activitats entre xerrades, taules rodones, tallers i animació, i sobretot un ambient càlid i optimista van omplir amb trobades i retrobaments, animades converses i vius debats els 1.500 metres quadrats d’aquella nau industrial, memòria viva de la indústria tèxtil catalana del segle XIX.

Els dos grans objectius que s’havia fixat la Xarxa d’Economia Solidària (XES) per la fira es van complir amb escreix. Un d’ells, de caràcter extern, era donar a conèixer a la ciutadania l’economia solidària amb la seva extraordinària varietat. Els milers de persones que van assistir a l’esdeveniment, així com l’enorme repercussió mediàtica d’aquest (televisions, ràdios, diaris, converses en les xarxes socials …), certifiquen el seu compliment. L’altre era de caràcter intern: prendre consciència per part dels diversos actors de l’economia solidària, siguin cooperatives, fundacions, societats laborals o associacions, s’enfoquin en la producció cooperativa, en el consum responsable, en la comercialització justa, en les finances ètiques, en les monedes socials o en la generació i gestió dels comuns, que tots ells formen part d’un mateix sector i d’una mateixa manera d’entendre l’economia, l’economia social i solidària, una alternativa, embrionària però tangible, al capitalisme.

Quines van ser les claus de l’èxit? Com sempre, una amalgama de factors. En primer lloc, el sord treball de la XES en aquests últims anys, participant en xerrades, organitzant jornades, teixint complicitats, compartint mobilitzacions amb altres moviments socials. Però també va influir, sens dubte, la crua situació econòmica que patim, una situació que comporta, d’una banda, que l’economia capitalista estigui cada dia més deslegitimada socialment, i de l’altra la necessitat de buscar alternatives personals i col·lectives a tant atur i tanta frustració. Finalment va ajudar a l’èxit la mateixa concepció de l’esdeveniment: donar-li el format de fira, la inclusivitat a l’hora d’escollir els expositors, així com l’ús d’una moneda pròpia durant tota la trobada, l’ecosol, la qual cosa, sens dubte, va constituir un reclam mediàtic.

Ara, transcorreguda ja la fira, la XES té davant seu el repte de trobar noves vies il·lusionants que siguin capaces de canalitzar tota l’energia experimentada durant dos dies. La creació d’una xarxa de productors i consumidors de l’economia solidària que intercanvien entre ells mitjançant l’ecosol ?un projecte que rep el nom de MeSC (Mercat Social Català)? pot ajudar, sens dubte, a vertebrar encara més el sector i a ampliar-lo.

Possiblement, la fira marca un abans i un després per a l’economia solidària catalana. Ha estat com la posada de llarg d’un moviment social que es configura com a ampli, transformador i propositiu.