A més de les activitats i tallers que es faran a l’Espai TecnoFESC i a la sala de la primera planta de l’Ateneu Harmonia, també hi ha programades diferents xerrades al programa general de la FESC amb el segell TecnoFESC. Agafeu agendes i anoteu! I recordeu fer-ne difusió per xarxes amb el hashtag #TecnoFESC

Dissabte 27 d’octubre

11:10 a 11:25h – Eines per a les economies alternatives… en codi lliure!

Ponents: Mireia Roure (eReuse/Pangea)

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala David Santacana (1a planta)

Explicació: Presentació del projecte eReuse com a model de negoci d’escala local però competitiu a escala global gràcies a eines tecnològiques de codi lliure i a la cooperació basada en models de compensació comunitaris i regles de consens entre les parts: un model basat en l’escalabilitat tecnològica.

16:30 a 17h – Ada Lovelace, dona i tecnologia

Organitza: Colectic

Ponents: Martina Mayrhofer i Núria Alonso (Colectic)

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala David Santacana (1a planta)

Explicació: «Les dones no saben d’ordinadors.» O això és el que hem sentit milers de vegades. El que no hem sentit tant sovint és que el primer ordinador, el primer programa, el va desenvolupar una dona. Des de Colectic volem desdibuixar aquest imaginari. A partir de diversos projectes educatius plantegem activitats tecnològiques amb la que les participants construiran els seus projectes. Avui us proposem que coneguem a l’Ada, la primera programadora de la història, i aprenguem amb ella com fer una màquina generadora de poemes. Activitat adreçada a mestres, educadores i persones de totes les edats interessades en la educació tecnològica amb perspectiva de gènere.

18:30 a 20h – Sobirania tecnològica als municipis i les comunitats

Organitza: SobTec i Pangea.org

Ponents: Pangea.org/eReuse.org, SobTec, Guifi.net i Dabne

Lloc: Ateneu Harmonia – Sala Pep Manté (1a planta)

Explicació: Taula rodona que girarà en torn dels rols de les comunitats i els ens públics, així com les seves complementarietats, com a garants d’un ús i desenvolupament ètic (obert, horitzontal, distribuït, equitatiu, sostenible) de les tecnologies als nostres municipis. Es presentarà la guia per a la sobirania tecnològica als municipis que s’està elaborant col.laborativament per diverses entitats.

19:30 a 20h – Impuls de la cooperativa EU de segon grau The mobility Factory

Organitza: Som Mobilitat

Ponents: Lukas Reichel (Som Mobilitat)

Lloc: Escola – Sala Honora Enfield

Explicació: Som Mobilitat ha liderat conjuntament amb Patrago, cooperativa belga de mobilitat sostenible, la posada en funcionament de la cooperativa de segon grau The Mobility Factory. Un projecte obert a altres cooperatives que té per objectiu facilitar l’accés a tecnologia i impulsar-ne el seu desenvolupament per garantir que els projectes impulsats per les cooperatives puguin ser una alternativa tecnològica real a les grans plataformes privades de mobilitat.

Diumenge 28 d’octubre

13 a 14h – La sostenibilitat dels projectes tecnològics dins de l’ESS

Organitza: Jamgo, Col·lectivaT i Coopdevs.

Ponents: Jordi Buj (Jamgo), Baybars Kulebi (Col·lectivaT), Enrico Stano (Coopdevs)

Lloc: Escola – Sala Honora Enfield

Explicació: 3 blocs:

Oportunitats i reptes dels projectes tecnològics a l’ESS (Coopdevs): Moltes vegades no som conscients de l’impacte que el desenvolupament tecnològic té sobre la sostenibilitat dels nostres projectes. La tecnologia en pot millorar l’impacte, però hem de tenir en compte els costos i aprendre a planificar identificant des del principi la importància de les eines tecnològiques i el seu impacte econòmic i financer. Hem de buscar estratègies per compensar els riscos que això pot comportar per poder aprofitar al màxim els avantatges que la tecnologia ens pot donar.

Què costa fer un projecte tecnològic? (Jamgo): Sovint es desconeix què és el que hi ha darrere d’un projecte tecnològic, des de la recollida de les funcionalitats desitjades fins a la posada en producció i posterior manteniment. En la xerrada us expliquem què passa a la banda de l’entitat proveïdora de tecnologia, quines són les dinàmiques que es generen i com es prenen les decisions que acabaran de determinar com es construeix el projecte. En definitiva, quin és l’esforç que hi ha implicat.

Tecnologies de la parla: privacitat i sobirania tecnològica (Col·lectivaT): Ens trobem en una època transformativa que cada cop depenem més dels dispositius i tenim més maneres d’interactuar-hi. Un àmbit relacionat amb la interacció actual entre humà-maquina és el reconeixement automàtic de la parla (RAP), que permet el control dels ordinadors amb comandaments orals. En aquesta xerrada parlarem sobre la situació actual de les tecnologies de la parla, com estan dominades per les empreses grans, i com les comunitats a Catalunya hi estan fent front. Detallarem les eines lliures disponibles per a crear sistemes de RAP i les iniciatives que estan generant dades obertes per entrenar-los, que ja estan en marxa.