(aquest contingut s’ha publicat a l’InfoXES 2019)

El mercat capitalista fa rics a uns quants a costa d’empobrir la majoria i destruir el planeta. Però aquest mercat no ha existit sempre; va necessitar quatre-cents anys i tenir els estats a favor seu per gestar-se i implantar-se. Avui dia, la mercantilització ha penetrat en pràcticament tots els àmbits de la vida, de manera que hem passat de ser societats amb mercat a fer de la societat en conjunt un gran mercat on tot es ven i tot es compra. La insostenibilitat ambiental, la pobresa i la desigualtat social entre gèneres, classes i pobles, l’individualisme exacerbat i la dissolució de les comunitats són efectes, entre altres, del domini absolut d’aquesta concepció del mercat.

Ara bé, si el mercat és una construcció històrica, aleshores podem concebre un mercat diferent i alternatiu al capitalista. Hipotèticament, un nou tipus de mercat que es regularia de manera democràtica, introduiria mecanismes de cooperació i solidaritat, i serviria per adquirir només determinats productes i serveis, de manera que els béns de mercat convisquessin amb béns domèstics, béns públics i béns del comú, mentre que la coordinació a través del mercat per obtenir certs béns conviuria amb la autoproducció equitativa entre homes i dones dels béns domèstics, i la planificació democràtica i descentralitzada per a altres béns considerats socialment com a estratègics. Un sistema així permetria resoldre de manera eficient les necessitats més importants de totes les persones, distribuir equitativament la riquesa i els treballs per produir-la, i restaurar la sostenibilitat ecològica.

Una aproximació concreta a aquell tipus ideal de mercat, per realitzar ara i aquí, seria el que anomenem «mercat social», un mercat que, a països com el nostre, ja es troba en procés de construcció.

D’empreses aïllades a mercat

El mercat social vindria a ser un sistema vertebrat internament per relacions d’intercanvi, cooperació i solidaritat entre productores i consumidores de l’economia social i solidària.

D’una manera més precisa, podem imaginar-nos el mercat social com una xarxa estable de transaccions entre entitats d’economia social i solidària i properes, consumidors responsables i estalviadors-inversors ètics, de manera que totes les persones que hi participen acaben cobrint la majoria de les seves necessitats amb béns d’aquesta xarxa, que són complementats fora d’aquesta per béns domèstics, béns comuns i béns públics. El mercat social permetria a una part de la –probablement minoritària però significativa?– desconnectar en gran mesura de l’economia capitalista.

Com qualsevol mercat, el mercat social estaria format per tres submercats  —un mercat de productes i serveis, un mercat financer i un mercat de treball—, a més de per organismes i sistemes reguladors i per una moneda pròpia. En conjunt, el podríem concebre com un gran comú. Però, per què l’economia social i solidària vol crear un mercat propi, diferent del capitalista?

Primer perquè, creant un mercat social dintre encara de la societat capitalista, l’economia social i solidària passaria de ser un conjunt d’empreses inarticulades a esdevenir realment un sistema econòmic, encara que fos de moment a petita escala. Segon perquè demostraria que hi ha alternatives al capitalisme i seria un excel·lent aparador, visible i vivible, de l’alternativa que planteja. Tercer perquè podria ser l’embrió d’aquest nou sistema econòmic, el nucli des d’on fer-lo créixer. Quart perquè el mercat social milloraria la viabilitat de les entitats d’economia social i solidària i les ajudaria a suportar millor la pressió que sofreixen per assimilar-se a les empreses de capital i les faria també més resilients a les crisis econòmiques i ecològiques que vindran. I cinquè, perquè ajudaria a crear «noves persones», més crítiques, actives i transformadores, ja que les impregnaria dels valors de l’ESS i les dotaria d’autonomia i de capacitat d’autoorganització.

L’ampolla mig plena

En el camí de bastir una economia i una societat postcapitalistes, la creació de mercats socials ha estat un objectiu estratègic dels moviments d’economia solidària de l’Estat espanyol des de fa més de deu anys. D’ençà de 2015, la Xarxa d’Economia Solidària impulsa de manera explícita la construcció del mercat social a Catalunya. El balanç social, les trobades d’intercooperació, el Pam a Pam, les xarxes locals d’economia solidària o la mateixa Fira d’Economia Solidària de Catalunya constitueixen eines per anar creant aquest mercat social.

En els darrers quatre anys, la majoria d’aquests projectes han crescut a un ritme accelerat; el resultat ha estat que més persones coneixen i consumeixen productes i serveis de l’economia social i solidària, i més empreses i entitats en formen part. Però falta més coordinació entre aquestes eines, necessitem desplegar-ne encara moltes d’altres i, sobretot, cal augmentar el nombre de productores i consumidores d’ESS per disposar de la massa crítica mínima que ens permeti crear el mercat social. I, a més, encara tenim un munt d’interrogants per resoldre sobre com construir-lo. Alguns són més teòrics (com atenuar la competència dins del mercat social?, com crear paral·lelament infraestructures del comú?…); d’altres més pràctics (com tenir indústria d’economia social i solidària?, quin ha de ser el paper de la XES en la construcció de mercat social? I el d’altres moviments emancipadors o, fins i tot, el de les administracions?).

Tot plegat constitueix un repte de primera magnitud per a l’economia social i solidària; superar-lo marcaria la diferència entre ser eternament petita i dependent, i esdevenir una alternativa plausible a aquesta màquina de dolor que, molt abreujadament, diem capitalisme.