Instal·lació artística interactiva.
Els participants han de reconstruir la integritat d’unes escultures fetes amb peces assemblades en sec. Son estructures ferides, i fer desaparèixer la cicatriu es complicat i díficil en la pràctica. La ferida sempre quedarà en la memòria.
ANTIFEIXISME
L’activitat exposa el mecanisme habitual dels sistemes autoritaris: intentar recuperar l’estat de «normalitat» prèvia com si la violència no hagués existit. Els participants parteixen de la columna sencera (la persona amb drets respectats) i passen per la columna ferida, però quan intenten reconstruir la forma original descobreixen que la cicatriu no es pot revertir. Aquest fracàs conscient és el nucli crític de la proposta. En lloc d’oferir una reparació il·lusòria, l’activitat obliga a reconèixer que el dany és permanent i que qualsevol esforç per negar-lo forma part de la lògica feixista. Així, l’obra defensa la memòria viva, rebutja el negacionisme i afirma que la vulneració dels drets humans deixa una empremta que cap restauració pot esborrar.
