El Cementiri de Petits Electrodomèstics és una acció de conscienciació que convida a repensar la relació amb els objectes, a reivindicar la cultura de la reparació i a imaginar altres maneres de dissenyar, consumir i gestionar els recursos. A través d’una escenografia poètica i d’una narrativa irònica i emotiva, la proposta ens interpel·la d’una manera amable però contundent.
La instal·lació pren la forma d’un cementiri simbòlic on descansen petits aparells de la vida quotidiana: objectes que han conviscut amb nosaltres i que, per diferents motius, han estat descartats o substituïts. Cada làpida explica una història de desgast, de modes efímeres i d’obsolescència programada, posant en evidència un model econòmic lineal i insostenible, així com la necessitat d’un canvi en els nostres hàbits de consum.
Reflexionar sobre el consum constant és antifeixista!
El Cementiri de Petits Electrodomèstics proposa una reflexió crítica sobre la cultura de l’usar i llençar, l’obsolescència programada i un model econòmic basat en la producció i el consum constants. A través d’una instal·lació artística i una performance, el projecte convida el públic a qüestionar la relació que mantenim amb els objectes i, en un sentit més ampli, amb els recursos, el nostre entorn i les altres persones.
Aquesta reflexió s’emmarca en una mirada antifeixista perquè qüestiona una determinada idea de progrés basada en el creixement il·limitat, el consum i l’explotació dels recursos, i planteja la necessitat de construir models més responsables i col·lectius. Davant d’una lògica que prioritza el mercat per sobre de tot, el Cementiri reivindica la reparació, la reutilització, la cura, la responsabilitat compartida i el valor dels recursos.
El projecte no pretén donar lliçons, sinó obrir un espai de reflexió a través de l’emoció i l’empatia. Convertint objectes aparentment insignificants en protagonistes d’una cerimònia, ens convida a preguntar-nos què considerem valuós, què descartem i per què. En aquest sentit, el Cementiri de Petits Electrodomèstics planteja una qüestió profundament política: quin tipus de societat volem construir i quina relació volem tenir amb el món que compartim?
