El passat divendres 4 d’abril va tenir lloc la segona edició del Fòrum de l’Economia Solidària de Catalunya. La trobada, que va aplegar més d’un centenar d’entitats de l’economia solidària a la Nau Bostik de Barcelona, va ser també el tret de sortida del primer Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya (CESC), que celebrarà la seva sessió plenària l’abril de 2026.
La jornada va obrir a les 10 del matí amb la salutació de benvinguda de Pablo Arnau de la Nau Bostik, que també va llegir un manifest amb motiu del desè aniversari de l’equipament. El text reivindicava la trajectòria de la Bostik com una conquesta col·lectiva del dret a la ciutat, nascuda de la lluita veïnal en un context d’especulació i oblit institucional. El manifest també feia balanç d’una dècada de resistència i creació comunitària en un espai recuperat, que ha esdevingut un referent cultural i social de la perifèria barcelonina, i expressava la voluntat de consolidar-se com a equipament autogestionat i arrelat a l’economia social i solidària.
El Fòrum va continuar amb dues activitats que van transcórrer de manera paral·lela. D’una banda, l’activitat CitESS, un espai de taules per afavorir la coneixença, intercanvi i intercooperació entre entitats de l’economia solidària. Durant una hora i mitja es van programar 21 trobades de mitja hora de durada en set taules diferents entre les 24 entitats inscrites. De manera espontània i gràcies a l’autoorganització que caracteritza l’economia solidària, es van anar conformant trobades addicionals entre entitats que van enriquir encara més aquest espai d’enxarxament.
D’altra banda va tenir lloc la presentació ‘Resposta comunitària davant emergències: aprenent del cas de València’, a càrrec de Toni Valero, membre de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke Alcosa. Durant la seva intervenció, que es va seguir amb emoció i entusiasme i no va deixar ningú indiferent, Valero va posar el focus en l’experiència d’autoorganització popular al barri del Parc Alcosa d’Alfafar (Horta Sud) després de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. Va explicar com el teixit comunitari, construït durant dècades en un context de forta exclusió social i abandonament institucional, va permetre una resposta immediata i col·lectiva a l’emergència. Lluny de quedar-se a l’espera d’ajudes oficials, el barri va activar espais autogestionats com un supermercat gratuït, un menjador social, serveis de suport psicològic o tallers de reparació, basant-se en els valors i les pràctiques de l’economia solidària. A més, es va proposar una alternativa a les polítiques institucionals de reconstrucció: la creació de comitès locals d’emergència i reconstrucció amb participació de la població, el teixit associatiu i els serveis públics locals. Valero va defensar que es tracta no només de reconstruir espais, sinó de recuperar vides i fer-ho des de la comunitat.
Després de les primeres activitats i durant la pausa per esmorzar, les entitats participants al Fòrum van conèixer la campanya EstalVius, impulsada per FETS Finançament Ètic i Solidari. Aquesta iniciativa anima les entitats de l’economia solidària a dipositar els seus estalvis en finances ètiques, amb l’objectiu que aquests diners puguin donar suport a altres projectes transformadors mentre no es fan servir.
A partir de les 12 i fins les dues del migdia van tenir lloc dos debats paral·lels que van abordar qüestions clau sobre els reptes i oportunitats de futur per a l’economia solidària.
Important: les relatories dels debats estaran disponibles els propers dies per tal de garantir l’accés obert al coneixement generat.
Sota el títol ‘Comprem Filmin! Volem ser petites o grans?’, un dels debats es va centrar en si cal fer un salt d’escala dins del moviment per augmentar l’impacte transformador. Amb la participació d’Arnau Vilardell de Som Mobilitat, Raimon Gassiot de Coop57, Víctor Jiménez i Rocío Campaña de BitLab, i moderació de Gerard Pijoan d’Opcions i La Zona, es va parlar sobre la possibilitat d’entrar en nous sectors econòmics i en projectes més grans que permetin disputar espais de mercat al capitalisme. Es van posar sobre la taula els riscos d’aquesta estratègia, com ara la pèrdua de valors, la complexitat en la governança o la necessitat de noves aliances per sostenir estructures més grans. També es van explorar estratègies per minimitzar aquests riscos i maximitzar les oportunitats, com ara reforçar la intercooperació, buscar fórmules de finançament a mida i fer créixer la base social. Un dels punts clau que va emergir de la conversa va ser la necessitat de pensar col·lectivament quins salts d’escala volem fer com a moviment i com podem fer-ho sense renunciar a la nostra essència.
Paral·lelament, el debat ‘Després del boom: quina és la sostenibilitat real de l’ESS?’ va posar el focus en el moment actual del moviment, després de gairebé una dècada d’impuls públic. Amb l’Annaïs Sastre de CoopCamp i l’Aresta, l’Anna Fernàndez de la XES i Pam a Pam, i Ferran Aguiló del Gimnàs Social Sant Pau, moderats per Albert Papell de L’Escamot, es va fer balanç de les polítiques públiques que han donat suport a l’ESS des de 2015, com la creació dels Ateneus Cooperatius, les convocatòries Singulars o les cessions d’ús. Es va valorar positivament l’impacte d’aquestes polítiques en àmbits com l’habitatge, les cures, l’energia o la creació de pols cooperatius, però també es van assenyalar les mancances: poca transversalitat dels valors de l’ESS dins les institucions, saturació del teixit davant de licitacions o gestions complexes, i dependència d’estructures de suport que podrien desmantellar-se. A més, es va destacar la diferència d’impacte d’aquestes polítiques en entorns urbans i rurals, i la necessitat de garantir-ne la continuïtat per no perdre el teixit construït. El debat també va apuntar reptes compartits amb el debat paral·lel sobre el creixement de l’economia solidària, com ara la necessitat de tancar cadenes productives, construir infraestructures compartides, millorar la comercialització i distribució, i avançar en processos de municipalització participativa o cooperativització dels serveis públics.
La finalització dels debats del matí va donar pas al dinar col·lectiu de la mà de la cooperativa Abarka, un espai informal de trobada per estar juntes i posar-nos al dia que, a més, ens va permetre gaudir dels gustos de la gastronomia africana.
Havent dinat i mentre durava la sobretaula, va tenir lloc l’activitat petxa-kutxa, un espai de presentacions ràpides d’entitats i projectes de l’economia solidària. També es va convertir en un concurs, ja que s’hi van presentar 7 projectes i un d’ells era fals. Entre les persones que van encertar qui era l’intrús es va sortejar un lot de productes de marxandatge de la XES. Gràcies a aquest espai vam saber més sobre el projecte BicXo de femProcomuns, l’entitat Fronteres Invisibles, el projecte Impulsem Comunitats de Recursos de Seba, Associació de Serveis Energètics Bàsics Autònoms, la guia Quèdequè de Torre Jussana, la tecnologia de comerç electrònic Ushopig d’Utopig i la iniciativa de verificació de notícies en català Verificat.
A partir de les 16h i fins les 18h van tenir lloc els dos debats paral·lels de la tarda. El debat ‘Classes populars i ESS: un mercat per a tothom?’ va comptar amb la participació de Laia Ramos (XES L’Hospitalet i La Fundició), Aritz Garcia (La Fàbrica) i María Elena Coa (Top Manta). Aquest debat, moderat per Marc Dalmau (Observatori Coòpolis i La Ciutat Invisible), va posar sobre la taula la necessitat de recuperar la consciència de classe dins de l’economia solidària. Es va reflexionar sobre les tensions entre una mirada empresarial i la justícia social, la poca diversitat de perfils que avui conformen el sector i les contradiccions que es reprodueixen sovint dins del mateix moviment. A la vegada, es van compartir experiències d’autoorganització popular que ja estan donant resposta a necessitats bàsiques des d’una perspectiva solidària i arrelada al territori, i es va obrir el debat sobre com projectar a futur una ESS més arrelada a les lluites socials, més inclusiva i transformadora.
L’altre debat, ‘Incidència política: l’articulació ens fa més fortes’, moderat per Eva Vilaseca (Espai Ambiental i Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial), va comptar amb Glòria Rubio (La Dinamo) i Jordi Garcia (L’Apòstrof) i es va centrar en els reptes de la incidència política de l’ESS en un context de retrocés institucional. Es va parlar de les dificultats actuals per mantenir els espais de reconeixement i suport públic assolits en els darrers anys i de la necessitat de reforçar estratègies col·lectives d’incidència per garantir la continuïtat i creixement del moviment. També es va reflexionar sobre les aliances polítiques, el paper de la XES i la relació amb els moviments socials, especialment en àmbits com l’habitatge o l’ecologisme.
Important: les relatories dels debats estaran disponibles els propers dies per tal de garantir l’accés obert al coneixement generat.
El Fòrum FESC’25 va ser molt més que una jornada de debat: va ser un exercici col·lectiu de reflexió, enfortiment i horitzó compartit per a l’economia solidària. En un moment marcat per reptes estructurals i canvis en el context institucional, l’espai va servir per mirar-nos críticament, recuperar preguntes de fons i compartir experiències que ja apunten camins possibles. Amb la mirada posada al Congrés de l’Economia Solidària (CESC), aquest Fòrum deixa un pòsit de debat viu i ganes de seguir construint alternatives transformadores, arrelades als territoris i amb vocació de justícia social.
Cap al primer congrés de l’economia solidària de Catalunya
El passat 15 de març, durant l’Assemblea General Ordinària de XES, es va aprovar la celebració i el reglament del primer Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya (CESC). Es desenvoluparà al llarg d’un any i finalitzarà en una sessió plenària a l’abril de 2026.
El punt de partida ha estat aquest 4 d’abril passat, en el marc del Fòrum FESC’25, on es va anunciar públicament el CESC i es van posar sobre la taula alguns dels grans reptes estratègics de l’economia solidària.
Els debats del Fòrum FESC’25, que van tractar sobre la sostenibilitat de l’ESS, l’articulació política per enfortir el moviment, com apropar-se a les classes populars i els diferents models de creixement de les organitzacions de l’ESS, van servir doncs per compartir experiències, opinions i visions de futur que es tindran en compte a l’hora d’elaborar la ponència marc del CESC i seus possibles eixos de treball.
Properes passes
En les pròximes setmanes es constituirà el comitè organitzador del CESC. També s’obriran les inscripcions i es publicarà la ponència marc, un text en clau estratègica que definirà els eixos de treball del CESC.
Continua atenta als canals de comunicació de la XES per estar al dia de totes les novetats sobre el CESC!
El Fòrum FESC’25 ha comptat amb el suport de:
