Instal·lació artística interactiva.
Es presenten quatre columnes d’uns 30×50 cms per acabar de muntar. Estan fetes de mòduls acoblats en sec de dos colors diferents.
Treballarem en quatre grups i quatre taules. En la Fase I farem les columnes més altes perquè cada grup se la faci seva. En la fase II, un grup farà una ferida vertical a la columna de l’altre. En la fase III cada grup haurà de restaurar la columna de l’altre amb les seves peces. D’aquesta manera les columnes quedaran més o menys restaurada però la cicatriu infringida a cada columna quedarà visible.
Això ens permetrà parlar de la col.laboració (construcció de les columnes) de la vulneració dels drets (provocar ferides a les columnes), de la justícia restaurativa (restaurar les columnes amb les peces dels agressors) i de la memòria de la violència exercida (els dos colors diferents).
La justícia restaurativa és antifeixista!
L’activitat es pot emmarcar dins l’antifeixisme perquè exposa el mecanisme habitual dels sistemes autoritaris: intentar recuperar l’estat de «normalitat» prèvia com si la violència no hagués existit. Els participants parteixen de la columna sencera (la persona amb drets respectats) i passen per la columna ferida, però quan intenten reconstruir la forma original descobreixen que la cicatriu no es pot dissimular amb facilitat. En lloc d’oferir una reparació il·lusòria, l’activitat obliga a reconèixer que el dany és permanent i que qualsevol esforç per negar-lo forma part de la lògica feixista. Així, l’obra defensa la memòria viva, rebutja el negacionisme i afirma que la vulneració dels drets humans deixa una empremta que cap restauració pot esborrar.
