Fem activitats virtuals durant la setmana i recuperem la presencialitat el cap de setmana a la Fabra i Coats (metro L1, Sant Andreu). L’horari de la fira presencial és dissabte 23 de 10 a 21 h i diumenge 24 de 10 a 14.30 h.
Totes les xerrades presencials també es podran seguir en directe per streaming a través del web.
La FESC compleix 10 anys en aquesta edició. L’economia solidària ha crescut molt en aquest temps i la FESC amb ella i creiem que aquest és el moment idoni per aturar-nos a mirar el camí recorregut i dibuixar plegades l’horitzó a què aspirem a arribar en la pròxima dècada.
Aquesta data tan assenyalada arriba en un any en què se’ns ha repetit fins a l’avorriment el conflicte entre l’economia i la vida; se’ns diu que s’ha d’aturar l’economia per a cuidar la salut col·lectiva. Des de la XES defensem que aquesta és una falsa dicotomia. El que la pandèmia ha visibilitzat és que el model d’economia capitalista entra en crisi i col·lapsa quan cal resoldre necessitats col·lectives, com ara gestionar una emergència sanitària.
Des de l’ESS defensem que és possible fer una economia per la vida, una economia que resolgui les necessitats socials posant les persones i el planeta en el centre i que de fet és l’única possible per poder construir un món que mereixi ser viscut. L’economia solidària ja està construint moltes propostes que ho demostren i volem que la FESC serveixi per reivindicar-les i, sobretot, reflexionar juntes sobre tots els reptes que tenim al davant.
Aquest any ens ha fet qüestionar moltes coses i ens llança algunes preguntes que poden ser clau per avançar en els pròxims 10 anys:
Davant d’un capitalisme que ens individualitza i ens aboca a competir, la pandèmia ens ha vingut a demostrar que res ens fa més resilients que la solidaritat i el suport mutu. A cada barri a cada poble s’han organitzat les veïnes per donar suport i cobrir necessitats bàsiques allà on no arribava el mercat ni les administracions. Des de l’ESS també hem estat allà donant suport i defensant que la intercooperació és la millor estratègia que tenim per créixer juntes. Valorem la feina feta, però plantegem-nos també com ens volem organitzar col·lectivament per encarar la pròxima dècada.
Els primers mesos de confinament van fer visible que hi ha feines que són «essencials» per sostenir la vida. També que algú, el govern central en aquest cas, i no una mà invisible, ha decidit quines són. Això obre noves preguntes sobre quina economia volem i sobre qui ha de decidir. Com es valoren des de l’economia imperant aquestes feines essencials? Hi ha feines valuoses i feines innecessàries? Quines feines són les més reconegudes amb prestigi i diners en la nostra societat? I en l’economia solidària? Quines propostes tenim per fer dignes i revalorar totes les feines essencials per a la vida? Estem teixint alguna estratègia per desplegar i prioritzar un teixit productiu i reproductiu sobre aquestes feines essencials?
Més enllà de les feines essencials, a més, també necessitem moltes altres feines per cobrir moltes de les dimensions de la vida: la cultura, el lleure, l’esport… Amb tot, volem poder discernir entre feines socialment útils i d’altres que són directament nocives per a la vida i el planeta o com els béns de luxe per tal de poder defensar una economia que no inclogui aquestes últimes.
En un any en què s’ha forçat que s’obrin llicències per poder fabricar respiradors per salvar vides, i en què és possible que molt poques companyies es lucrin per la patent d’una vacuna, no podem obviar que les llicències privatives van en contra del bé comú i a vegades podrien estar atemptant contra la vida. Tenim la mirada posada en aquesta dimensió procomú de l’economia?, com podem avançar per enfortir-la des de l’ESS?
Aquesta crisi és l’evidència que plou sobre mullat pel que fa als altres qüestionaments i col·lapses que està vivint el nostre planeta. Com estem incloent la perspectiva ecofeminista en l’economia i el treball?, quins reptes ens queden per abordar? Com encarem des de l’ESS el col·lapse climàtic?, quines eines construïm per revertir-lo? Quin és el paper de l’ESS davant de l’auge del feixisme i l’autoritarisme? Com contribuïm a construir societats i economies diverses i combatem les desigualtats d’un sistema racista, classista i capacitista?
