Quan la pluja es va convertir en desastre, el fang va ocupar carrers, espais i il·lusions. Però la cultura —com l’aigua mateixa— té la força de tornar-se riu: al Festival FESC’25 sorgeixen activitats que rescaten projectes, veus i complicitats al País Valencià per tornar a fer créixer allò que la DANA va malmatar.
Del fang en fem saó: reconstruir des de la cultura
El 18 d’octubre, a les 12:00, arriba la conversa “Del fang en fem saó. La represa cultural al País Valencià després de la DANA” a l’Espai Micaela Chalmeta. Allí, veus valencianes vinculades a la cultura i a l’economia solidària compartiran com han afrontat la reconstrucció, les necessitats que encara queden cobrir i com hauria de ser el suport adequat per reactivar el teixit cultural local.
Moderada per Laia Gordi (coordinadora de FesCoop i membre de Neu al carrer), la taula comptarà amb aportacions de Feliu Ventura (músic i activista), Nora (gestora de la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans), Víctor Jiménez (de la XES i BitLab) i representants del Parc Alcosa.
En aquest espai també es mostrarà un avançament del documental en producció de Barret Cooperativa, titulat Cròniques de la reconstrucció, que documenta l’organització comunitària al Parc Alcosa després de l’episodi climàtic.
A més d’aquesta conversa central, l’esdeveniment “Del fang en fem saó” desplega altres activitats al llarg dels dies: tallers de circ, presentacions de llibres, tallers de veu, debats sobre prestacions socials, emprenedoria migrant, etc.
Avant: la veu del carrer en valencià
Una altra proposta destacada al Festival és l’actuació del grup Avant, grup de trap en valencià que busca obrir camí per a la música de carrer en la llengua pròpia.
Avant reivindica que la música urbana no ha de ser aliena al valencianisme cultural, sinó una eina per expressar vivències comunes, reptes i esperances. Amb lletres que parlen d’experiències quotidianes, en ritmes que connecten amb l’ambient de festa del carrer, el grup vol contribuir a normalitzar la llengua i donar veu a aquelles experiències que sovint no troben espai.
La seva actuació al Festival FESC és una peça clau en aquesta reconstrucció simbòlica: la cultura que no només resisteix, sinó que avança des del carrer, amb les veus que hi viuen.
Per què és important i què pots esperar?
Aquestes convocatòries posen de relleu que la reconstrucció no pot ser només física: cal reconstruir l’imaginari, la comunitat, les xarxes culturals.
Presenten experiències concretes i compartides, de lluita i aprenentatge, perquè altres territoris i actes culturals prenguin nota de com articular represa des de baix.
Donen veu als agents locals: músics, col·lectius, entitats i veïns que han viscut danys i que reivindiquen ser part de la reconstrucció, no només receptors de subvencions.
Per al públic, és una oportunitat per sentir, pensar i implicar-se: escoltar realitats que sovint queden fora dels titulars, conèixer projectes culturals i crear comunitat.
