Antifeixisme, turisme i habitatge poden, a primera vista, semblar temes completament separats entre ells. Podríem dir que una postura política, un mode d’oci i un dret fonamental treballen, fins i tot, a escales diferents del debat social. I potser no ens equivocaríem pas, però el que volem fer avui és arriscar-nos a posar aquestes tres dimensions en relació; plegar-les l’una sobre l’altra per comprovar com vibren, com friccionen, com s’alimenten i, de sort, veurem que poden operar i lluitar-se des de postures properes.

L’eix sobre el que volem treballar és l’habitabilitat. Una idea molt senzilla però d’una complexitat altíssima… és la idea de poder habitar, un territori, un espai, un cos o una idea. I, si teniu paciència, veureu com l’antifeixisme, el turisme i l’habitatge, així com milers d’altres disputes socials, es troben completament impactades per les condicions d’habitabilitat. De fet, són precisament aquestes condicions de poder habitar les que el capitalisme i les seves expressions particulars (feixisme, gentrificació, especisme, racisme, patriarcat…) busquen destruir. Per tant, podríem dir que ens trobem en una lluita oberta per la vida mateixa, pel futur i la possibilitat de viure. A l’altra cara, hi ha la devastació i l’extermini.

En aquesta taula rodona abordarem com la disponibilitat de sòl i territori; l’enxarxament i la resiliència comunitària; i les possibilitats polítiques són una tríada cada dia més necessària per a la lluita operativa i per a la proposta de futurs desitjables i esperançadors.

PARTICIPANTS

Carlos, @calvatatuada: «Persona d’internet» jove de Nou Barris que va començar a fer vídeos a internet parlant de gentrificació i els efectes de la massificació turística a Barcelona i que ha anat parlant de més temes com la lluita de classes, l’actualitat política, col·lectiu LGBT, crisi de l’habitatge, la construcció d’una esquerra alternativa i el nacionalisme. Ha tret un llibre satíric sobre la neocolinització que suposen els nòmades digitals a ciutats com Barcelona.

Carla Izacara Conde: graduada en Turisme i Màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona. Treballa com a tècnica en investigació i comunicació a Alba Sud, centre de recerca en turisme des de perspectives crítiques i transformadores amb presència a 11 països, la majoria d’ells a Amèrica Llatina. Les línies principals d’acció són la recerca, la formació, la sensibilització i la incidència política. Aquestes múltiples formes d’intervenció estan organitzades al voltant de quatre temàtiques: treball, béns comuns de la terra, economia política i propostes de transformació del turisme.

Gloria Rubio: coordinadora d’activitat de La Dinamo Fundació. Postgraduada en polítiques d’habitatge. Coordina l’equip de la fundació i és responsable de la incidència i les relacions polítiques de l’entitat amb administracions locals i supramunicipals. Participa en diversos espais d’articulació del sector de l’habitatge cooperatiu i en espais estratègics orientats a impulsar la cooperativització de blocs en lluita i a avançar en la desmercantilització de l’habitatge.

Marc Sureda: soci d’Arquitectura de Contacte, una cooperativa formada també per l’Adrià, la Raquel i l’Esther que desenvolupa projectes d’arquitectura, participació i investigació-pedagogia que impulsen processos de transformació ecosocial. Treballen des d’una pràctica situada, col·laborativa i interdisciplinària per generar espais, eines i coneixement al servei del benestar col·lectiu, la justícia territorial i la transició ecològica. Acompanyen comunitats, administracions i col·lectius en el disseny i la implementació de projectes que posen les cures, la sostenibilitat i la democràcia al centre. Aspiren a contribuir a territoris més habitables, resilients i justos, on l’arquitectura, l’urbanisme i la pedagogia esdevinguin eines de transformació social i ecològica.

Imaginen un futur on:

• L’habitabilitat climàtica i el confort siguin drets accessibles per a tothom.
• La responsabilitat territorial incorpori tant la justícia social i econòmica com el benestar ecosistèmic i interespècie.
• El coneixement sigui compartit i accessible, a través de pràctiques de comunicació i pedagogia emancipadores.
• Els processos de disseny siguin col·lectius, situats i basats en la participació activa. l’urbanisme feminista transformi els espais quotidians en infraestructures de salut comunitària, cures i equitat.